SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 5
Downloaden Sie, um offline zu lesen
PREGUNTES I RESPOSTES D’EVOLUCIÓ


1. Explica que vol dir l’expressió "la funció crea l’òrgan".
   L’adaptació dels organismes a l’ambient indueix canvis en la seva conducta, aquests
   canvis en els hàbits provoquen l’ús d’un membre o òrgan, que es desenvolupa, i el
   desús d’altres, que s’atrofien amb la seva consegüent eliminació gradual. D’aquí
   l’expressió "la funció crea l' òrgan ".

   És encertada aquesta idea?
   Encara que durant la vida d’un individu podem observar que pot desenvolupar certs
   òrgans a conseqüència del seu ús (exemple la musculatura en els culturistes) o se’n
   poden atrofiar degut al desús (la musculatura en el cas de portar escaiolada una
   cama) i podem acceptar en certa manera que “un òrgan que no s’utilitza es pot
   atrofiar i un que s’utilitza es pot desenvolupar”, la idea "la funció crea l’òrgan" no
   és correcta ja que implica la creació d’òrgans nous o la transformació d’uns òrgan en
   uns altres degut al canvi d’hàbits en un individu (transformisme). El canvi d’hàbits
   en un individu no implica que l’estructura interna dels seus òrgans, que ve
   determinada genèticament, pugui transformar-se en una altra estructura a causa del
   seu ús o desús

   Justifica la resposta amb un exemple.
   Segons Lamarck les girafes actuals procedeixen d’avantpassats de coll curt que es
   s’alimentaven de les fulles baixes dels arbres. Quan aquestes fulles van començar a
   escassejar les girafes van començar a estirar el coll i les potes davanteres per
   aconseguir arribar a les fulles situades a major alçada (canvi de conducta que
   indueix l’ús d’un òrgan). L’estirament del coll va donar origen al nou òrgan (coll
   llarg) de l’espècie actual. Aquesta característica adquirida es transmet a la
   descendència (herència dels caràcters adquirits). L'anterior explicació és incorrecta,
   ja que per molt que una girafa estiri seu coll no aconseguirà transformar la seva
   estructura, que està determinada genèticament.



2. Com funciona la variabilitat en la selecció natural?
   En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes a l’atzar.
   Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l’èxit reproductiu de
   l’individu, i altres ho disminueixen. Aquestes característiques han de ser heretables i
   no produïdes per l’ambient perquè tinguin incidència en el procés evolutiu.

3. Què s’entén per adaptació?
   L’adaptació es pot definir com els canvis heretables dels caràcters, que permeten la
   supervivència dels individus i les poblacions per la seva adequació a les variacions
   ambientals. L’acumulació de canvis adaptatius pot portar a la especiació (formació
   de noves espècies). Podem dir que l’ambient planteja problemes que els organismes
   han de resoldre. La adaptació és el procés del canvi evolutiu mitjançant el qual
   l’organisme procura una "Solució" al "problema" plantejat per l’ambient.




                                                                                        1
4. Quines aportacions fa a l’evolució la teoria dels equilibris puntuats?
   La teoria dels equilibris puntuats, formulada per Gould i Eldrege en 1972, defensa
   que la macroevolució no es realitza per mitjà de petits canvis graduals
   (Microevolució), proposa que el registre fòssil no és incomplet, sinó que reflecteix
   la realitat del procés evolutiu, i posa de manifest que en la història de l’evolució hi
   ha llargs períodes sense canvi evolutiu, períodes denominats de estasi, que
   s’alternen amb etapes de forta especiació, en què les espècies pateixen grans
   revolucions genètiques. La evolució passa a onades, a salts, i no com un procés
   gradual de canvi.


5. Explica i posa un exemple de quins aspectes de l’embriologia constitueixen una
   prova de l’evolució.
   Els estudis embriològics posen de manifest que els organismes emparentats
   evolutivament presenten similituds en els seus embrions durant algunes etapes de la
   seva desenvolupament embrionari. Les similituds en l’embrió persisteixen durant
   més temps quan el parentiu evolutiu és més proper. Aquests patrons de semblança
   mostren que han estat heretats d’un avantpassat comú. Un exemple el constitueix
   l’estudi de les fases inicials dels embrions humans i d’altres vertebrats terrestres,
   que són pràcticament idèntiques. En tots els casos, els embrions presenten obertures
   branquials que desapareixen durant el desenvolupament. Aquest fet s’explica
   perquè els vertebrats terrestres van sorgir a partir d’un grup de peixos ancestrals,
   amb els que comparteixen algunes etapes primerenques del desenvolupament, que
   encara es conserven en els peixos actuals.


6. En què consisteix la teoria que refuta el catastrofisme? Va tenir alguna
   influència en la teoria evolucionista de Darwin?
   El geòleg Charles Lyell, amb la seva teoria de l’actualisme, refutà, definitivament, el
   catastrofisme de Cuvier. El actualisme defensa que els esdeveniments del passat
   remot de la Terra van ser causats per l’acció de forces idèntiques a les que operen en
   l’actualitat. L’actualisme explica els canvis geològics de la Terra com un procés
   lent, gradual i continu, que es segueix produint en el present. D’aquí va extreure
   Darwin el concepte de canvi que pateixen les espècies.


7. Explica com actua la selecció natural, segons Darwin.
   La selecció natural, segons Darwin, actua de la següent manera:

   -   Variabilitat. En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes
       a l’atzar. Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l’èxit reproductiu
       de l’individua, i altres ho disminueixen. Aquestes característiques han de ser
       heretables i o produïdes per l’ambient perquè tinguin incidència en el procés
       evolutiu.

   -   Lluita per l’existència. Darwin va observar que el nombre d’individus de les
       poblacions es manté constant en el temps, si bé, la quantitat de descendents
       produïts en cada generació és molt superior al nombre que arriba a la maduresa i
       és capaç de reproduir, és a dir, neixen més individus dels que poden sobreviure.


                                                                                        2
L’explicació de Darwin a aquest fet és que, entre els organismes d’una població,
       es genera una lluita per l’existència, pel fet que els recursos són limitats. Com va
       aclarir el propi Darwin, el terme lluita per l’existència, que suggereix una
       confrontació violenta, s’ha de prendre en sentit metafòric i s’ha d’entendre com
       a competència, ja que en molts casos no implica un enfrontament directe entre
       els implicats.

   -   Reproducció diferencial. Els individus que tenen variacions favorables
       sobreviuen i es reprodueixen amb més èxit, de manera que la següent generació
       presenta els seus trets. Els menys aptes, amb alguna característica
       desavantatjosa, no arriben a la maduresa o deixen menys descendents, per la
       qualque les seves característiques van desapareixent de la població.
       El resultat d’aquest procés és l’adaptació dels organismes a l’ambient. Amb el
       temps, acumulació de modificacions origina l’aparició de noves races i varietats,
       i, finalment, l’aparició de noves espècies.

   Darwin no va poder explicar com es transmetien els caràcters d’una generació a la
   següent, ni quin és l’origen de la variabilitat entre els individus d’una població, de
   manera que va haver de acceptar l’herència dels caràcters adquirits per justificar
   quests aspectes de la seva teoria. Després de l’aparició de la genètica com a ciència,
   la teoria sintètica va donar una explicació satisfactòria a aquestes qüestions.


8. Llegeix detingudament el text i contesta la pregunta: Quina és la idea que
   tracta de transmetre Haogland en el text?

   "L’atzar és la melodia de l’evolució. De quina manera una mutació altera l’edèn és
   una qüestió d’atzar fortuïta. Quines característiques d’un parell de progenitors
   apareixeran en els seus descendents com a conseqüència de la barreja sexual dels
   seus ADN és una qüestió aleatòria. La trobada dels individus que s’aparellen és
   qüestió d’atzar, de la mateixa manera que queda en mans de l’atzar quin ambient
   seleccionarà els organismes canviats. Per tant, les arrels de la vida estan
   profundament enterrades en l’atzar ". "Les arrels de la vida". M. Haogland

   La idea principal del text és que l’evolució és un procés aleatori. La variabilitat
   existent en una població, que, segons explica el Neodarwinisme, és deguda a la
   mutació i la reproducció sexual, s’ha de l’atzar. Sobre aquesta variabilitat actuarà
   l’ambient, seleccionant les característiques (genotips) més avantatjoses. Per tant,
   l’existència dels éssers vius actuals i dels que van viure en temps remots es deu
   simplement a l’atzar, la evolució no té cap finalitat.


   9. Explica els diferents tipus d’especiació.
   Hi ha dos tipus d’especiació: simpàtrica i al·lopàtrica.

   -   Especiació simpàtrica. És el mecanisme darwinià i l’acceptant majoritàriament
       fins a 1942. Es produeix quan una espècie, tot i habitar el mateix territori, es
       subdivideix en dues subpoblacions a causa de mecanismes que impedeixen el
       seu encreuament, com tenir hàbitats diferents que dificultin el aparellament,



                                                                                         3
diferents formes de comportament durant el festeig, mecanismes que impedeixen
       la còpula o la fecundació, etc.

   -   Especiació al · lopàtrica. Es produeix quan una població queda separada per una
       barrera geogràfica dels altres membres de l’espècie, de manera que s’interromp
       l’intercanvia genètic. Aquest és el mecanisme d’especiació més comú en els
       animals. L’aïllament geogràfic pot sorgir per l’aparició d’una cadena
       muntanyosa, un nou curs d’aigua, etc., o quan una població emigra a la zona
       més moderna


10. Explica la importància de les formes pont, o baules, i dels òrgans vestigials
    com proves de l’evolució.

   Les formes pont o baules són restes d’organismes amb característiques intermèdies
   entre dos grups d’éssers vius. Les formes pont expliquen l’aparició de grans grups
   taxonòmics a partir d’un grup ancestral. Exemples de formes intermèdies són el
   Arqueòpterix, fòssil del Juràssic, que presenta caràcters intermedis entre les aus i els
   rèptils, i el Ichthyostega, peix del Devonià, amb caràcters entre peixos i amfibis, que
   mostra la transició cap als vertebrats terrestres.

   Els òrgans vestigials o atavismes són òrgans que no realitzen cap funció, però que es
   conserven en els individus d’una espècie com a record del seu passat evolutiu. Un
   dels atavismes més coneguts, en l’ésser humà, és l’apèndix vermiforme, vestigi
   sense cap funció d’un òrgan que es desenvolupa en els mamífers herbívors i serveix
   per emmagatzemar i digerir cel · lulosa amb l’ajuda de bacteris. Altres òrgans
   vestigials de l’ésser humà són els cabells en el cos, la mola del judici o el còccix
   com resta de la cua.


11. Cita els postulats que sustenten la teoria darwinista.
    La teoria de Darwin es sustenta sobre quatre postulats:

   -   El món no és estàtic, sinó que evoluciona. Les espècies, tal com reflecteix el
       registre fòssil, canvien contínuament; s’originen unes i s’extingeixen altres

   -    El procés de canvi és gradual i continu, sense canvis sobtats o salts discontinus.

   -   Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d’un avantpassat
       comú.


12. El canvi evolutiu és el resultat de la selecció natural. Explica diferents
    processos evolutius en els quals estigui present la insularitat.

   La insularitat és un fenomen important que mostra el fet evolutiu. L’estudi de les
   illes oceàniques reflecteix que les seves espècies s’assemblen més a les del continent
   proper que a les del continent, compten amb una inusual diversitat d’espècies, si bé
   no tenen representants d’alguns grups taxonòmics (com succeeix en les illes Hawaii,
   on no hi ha amfibis). La explicació a aquests fenòmens és que les espècies d’aquests


                                                                                         4
arxipèlags procedeixen de molt poques espècies colonitzadores, arribades des del
continent, que van trobar a les illes nínxols ecològics (ambients) desocupats que van
permetre la seva diversificació amb rapidesa a través de processos de radiació
adaptativa. A les illes Balears i a les Canàries també hi ha senyals del procés
evolutiu.

-   Illes Balears. A Eivissa i als illots propers viu una espècie de sargantana que no
    es troba en cap altre lloc del món (Podarcis pityusensis) que ha evolucionat en
    diferents races endèmiques o subespècies en cada illot. L’explicació a aquest fet
    és que la població inicial de sargantanes habitava en una illa que, fa diversos
    milions d’anys, es va fragmentar, de manera que la població inicial va quedar
    dividida. Aquest va ser el començament de la seva radiació adaptativa.

-   Canàries. El cas de les Canàries és diferent al de les Balears, aquí la gran varietat
    d’hàbitats i de climes ha permès que la flora i la fauna canària tinguin gran
    quantitat d’endemismes: uns antics, d’espècies que han persistit en el temps,
    altres més recents, fruit d’un procés evolutiu afavorit per les condicions
    d’insularitat.




                                                                                       5

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Manel miguela
 
Origen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: TeoriesOrigen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: Teoriesesmajolet
 
Proves de l’evolució
Proves de l’evolucióProves de l’evolució
Proves de l’evoluciólvigas
 
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)tiotavio
 
L’evolució biològica
L’evolució biològicaL’evolució biològica
L’evolució biològicaManel miguela
 
2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius berta2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius bertabertachico
 
CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)
CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)
CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)laiatorralba
 
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vidayolandatorres
 
3 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-20113 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-2011NELO TRAVER
 
L’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusL’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusGuillem Rubio
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacionsmontsejaen
 

Was ist angesagt? (20)

Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
 
Origen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: TeoriesOrigen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: Teories
 
Proves de l’evolució
Proves de l’evolucióProves de l’evolució
Proves de l’evolució
 
Tema 2 evolució 2
Tema 2 evolució 2Tema 2 evolució 2
Tema 2 evolució 2
 
Tasca 4.4.el lamarckisme
Tasca 4.4.el lamarckismeTasca 4.4.el lamarckisme
Tasca 4.4.el lamarckisme
 
Teories evolutives
Teories evolutivesTeories evolutives
Teories evolutives
 
Evolución
EvoluciónEvolución
Evolución
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
 
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
 
Powerpoint
PowerpointPowerpoint
Powerpoint
 
L’evolució biològica
L’evolució biològicaL’evolució biològica
L’evolució biològica
 
2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius berta2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius berta
 
CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)
CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)
CMC - Evolució (De Lamarck A Darwin)
 
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
 
Neodarwinisme
NeodarwinismeNeodarwinisme
Neodarwinisme
 
3 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-20113 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-2011
 
Ppbiologia
PpbiologiaPpbiologia
Ppbiologia
 
L’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusL’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers vius
 
Unitat 4. Un planeta viu
Unitat 4. Un planeta viuUnitat 4. Un planeta viu
Unitat 4. Un planeta viu
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacions
 

Ähnlich wie 2 preguntes i_respostes_evolucio

Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vidafidel.san
 
Evolució
EvolucióEvolució
EvolucióJ.J.
 
Evolució 2012
 Evolució 2012  Evolució 2012
Evolució 2012 pepet2006
 
Tasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallace
Tasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallaceTasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallace
Tasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallaceRafael Alvarez Alonso
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espèciesiesbetxi
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espèciesiesbetxi
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució CC NN
 
L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?Lux Soler
 
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_LiriosEvolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_LiriosLirios Ferri
 
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.LiriosEvolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.LiriosLirios Ferri
 
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies L'origen de les espècies
L'origen de les espècies Sergi Megiias
 
Powerpoint bio
Powerpoint bioPowerpoint bio
Powerpoint bioEloiziito
 
L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)Marina Rodriguez
 
Debat eco evo margalef june2015
Debat eco evo margalef june2015Debat eco evo margalef june2015
Debat eco evo margalef june2015CescMurria
 
Exposició La Vida acte 2 i escena 3
 Exposició La Vida acte 2 i escena 3 Exposició La Vida acte 2 i escena 3
Exposició La Vida acte 2 i escena 3Marta Torres
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)conchi
 

Ähnlich wie 2 preguntes i_respostes_evolucio (20)

Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
 
Evolució 2012
 Evolució 2012  Evolució 2012
Evolució 2012
 
Tasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallace
Tasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallaceTasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallace
Tasca 4.5.la teoria de l’evolució de darwin i wallace
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espècies
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espècies
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
 
BI - Evolució.ppt
BI - Evolució.pptBI - Evolució.ppt
BI - Evolució.ppt
 
L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?
 
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_LiriosEvolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
 
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.LiriosEvolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
 
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies L'origen de les espècies
L'origen de les espècies
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
 
Powerpoint bio
Powerpoint bioPowerpoint bio
Powerpoint bio
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
 
L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)
 
Debat eco evo margalef june2015
Debat eco evo margalef june2015Debat eco evo margalef june2015
Debat eco evo margalef june2015
 
Exposició La Vida acte 2 i escena 3
 Exposició La Vida acte 2 i escena 3 Exposició La Vida acte 2 i escena 3
Exposició La Vida acte 2 i escena 3
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
 
Activitat
ActivitatActivitat
Activitat
 

2 preguntes i_respostes_evolucio

  • 1. PREGUNTES I RESPOSTES D’EVOLUCIÓ 1. Explica que vol dir l’expressió "la funció crea l’òrgan". L’adaptació dels organismes a l’ambient indueix canvis en la seva conducta, aquests canvis en els hàbits provoquen l’ús d’un membre o òrgan, que es desenvolupa, i el desús d’altres, que s’atrofien amb la seva consegüent eliminació gradual. D’aquí l’expressió "la funció crea l' òrgan ". És encertada aquesta idea? Encara que durant la vida d’un individu podem observar que pot desenvolupar certs òrgans a conseqüència del seu ús (exemple la musculatura en els culturistes) o se’n poden atrofiar degut al desús (la musculatura en el cas de portar escaiolada una cama) i podem acceptar en certa manera que “un òrgan que no s’utilitza es pot atrofiar i un que s’utilitza es pot desenvolupar”, la idea "la funció crea l’òrgan" no és correcta ja que implica la creació d’òrgans nous o la transformació d’uns òrgan en uns altres degut al canvi d’hàbits en un individu (transformisme). El canvi d’hàbits en un individu no implica que l’estructura interna dels seus òrgans, que ve determinada genèticament, pugui transformar-se en una altra estructura a causa del seu ús o desús Justifica la resposta amb un exemple. Segons Lamarck les girafes actuals procedeixen d’avantpassats de coll curt que es s’alimentaven de les fulles baixes dels arbres. Quan aquestes fulles van començar a escassejar les girafes van començar a estirar el coll i les potes davanteres per aconseguir arribar a les fulles situades a major alçada (canvi de conducta que indueix l’ús d’un òrgan). L’estirament del coll va donar origen al nou òrgan (coll llarg) de l’espècie actual. Aquesta característica adquirida es transmet a la descendència (herència dels caràcters adquirits). L'anterior explicació és incorrecta, ja que per molt que una girafa estiri seu coll no aconseguirà transformar la seva estructura, que està determinada genèticament. 2. Com funciona la variabilitat en la selecció natural? En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes a l’atzar. Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l’èxit reproductiu de l’individu, i altres ho disminueixen. Aquestes característiques han de ser heretables i no produïdes per l’ambient perquè tinguin incidència en el procés evolutiu. 3. Què s’entén per adaptació? L’adaptació es pot definir com els canvis heretables dels caràcters, que permeten la supervivència dels individus i les poblacions per la seva adequació a les variacions ambientals. L’acumulació de canvis adaptatius pot portar a la especiació (formació de noves espècies). Podem dir que l’ambient planteja problemes que els organismes han de resoldre. La adaptació és el procés del canvi evolutiu mitjançant el qual l’organisme procura una "Solució" al "problema" plantejat per l’ambient. 1
  • 2. 4. Quines aportacions fa a l’evolució la teoria dels equilibris puntuats? La teoria dels equilibris puntuats, formulada per Gould i Eldrege en 1972, defensa que la macroevolució no es realitza per mitjà de petits canvis graduals (Microevolució), proposa que el registre fòssil no és incomplet, sinó que reflecteix la realitat del procés evolutiu, i posa de manifest que en la història de l’evolució hi ha llargs períodes sense canvi evolutiu, períodes denominats de estasi, que s’alternen amb etapes de forta especiació, en què les espècies pateixen grans revolucions genètiques. La evolució passa a onades, a salts, i no com un procés gradual de canvi. 5. Explica i posa un exemple de quins aspectes de l’embriologia constitueixen una prova de l’evolució. Els estudis embriològics posen de manifest que els organismes emparentats evolutivament presenten similituds en els seus embrions durant algunes etapes de la seva desenvolupament embrionari. Les similituds en l’embrió persisteixen durant més temps quan el parentiu evolutiu és més proper. Aquests patrons de semblança mostren que han estat heretats d’un avantpassat comú. Un exemple el constitueix l’estudi de les fases inicials dels embrions humans i d’altres vertebrats terrestres, que són pràcticament idèntiques. En tots els casos, els embrions presenten obertures branquials que desapareixen durant el desenvolupament. Aquest fet s’explica perquè els vertebrats terrestres van sorgir a partir d’un grup de peixos ancestrals, amb els que comparteixen algunes etapes primerenques del desenvolupament, que encara es conserven en els peixos actuals. 6. En què consisteix la teoria que refuta el catastrofisme? Va tenir alguna influència en la teoria evolucionista de Darwin? El geòleg Charles Lyell, amb la seva teoria de l’actualisme, refutà, definitivament, el catastrofisme de Cuvier. El actualisme defensa que els esdeveniments del passat remot de la Terra van ser causats per l’acció de forces idèntiques a les que operen en l’actualitat. L’actualisme explica els canvis geològics de la Terra com un procés lent, gradual i continu, que es segueix produint en el present. D’aquí va extreure Darwin el concepte de canvi que pateixen les espècies. 7. Explica com actua la selecció natural, segons Darwin. La selecció natural, segons Darwin, actua de la següent manera: - Variabilitat. En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes a l’atzar. Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l’èxit reproductiu de l’individua, i altres ho disminueixen. Aquestes característiques han de ser heretables i o produïdes per l’ambient perquè tinguin incidència en el procés evolutiu. - Lluita per l’existència. Darwin va observar que el nombre d’individus de les poblacions es manté constant en el temps, si bé, la quantitat de descendents produïts en cada generació és molt superior al nombre que arriba a la maduresa i és capaç de reproduir, és a dir, neixen més individus dels que poden sobreviure. 2
  • 3. L’explicació de Darwin a aquest fet és que, entre els organismes d’una població, es genera una lluita per l’existència, pel fet que els recursos són limitats. Com va aclarir el propi Darwin, el terme lluita per l’existència, que suggereix una confrontació violenta, s’ha de prendre en sentit metafòric i s’ha d’entendre com a competència, ja que en molts casos no implica un enfrontament directe entre els implicats. - Reproducció diferencial. Els individus que tenen variacions favorables sobreviuen i es reprodueixen amb més èxit, de manera que la següent generació presenta els seus trets. Els menys aptes, amb alguna característica desavantatjosa, no arriben a la maduresa o deixen menys descendents, per la qualque les seves característiques van desapareixent de la població. El resultat d’aquest procés és l’adaptació dels organismes a l’ambient. Amb el temps, acumulació de modificacions origina l’aparició de noves races i varietats, i, finalment, l’aparició de noves espècies. Darwin no va poder explicar com es transmetien els caràcters d’una generació a la següent, ni quin és l’origen de la variabilitat entre els individus d’una població, de manera que va haver de acceptar l’herència dels caràcters adquirits per justificar quests aspectes de la seva teoria. Després de l’aparició de la genètica com a ciència, la teoria sintètica va donar una explicació satisfactòria a aquestes qüestions. 8. Llegeix detingudament el text i contesta la pregunta: Quina és la idea que tracta de transmetre Haogland en el text? "L’atzar és la melodia de l’evolució. De quina manera una mutació altera l’edèn és una qüestió d’atzar fortuïta. Quines característiques d’un parell de progenitors apareixeran en els seus descendents com a conseqüència de la barreja sexual dels seus ADN és una qüestió aleatòria. La trobada dels individus que s’aparellen és qüestió d’atzar, de la mateixa manera que queda en mans de l’atzar quin ambient seleccionarà els organismes canviats. Per tant, les arrels de la vida estan profundament enterrades en l’atzar ". "Les arrels de la vida". M. Haogland La idea principal del text és que l’evolució és un procés aleatori. La variabilitat existent en una població, que, segons explica el Neodarwinisme, és deguda a la mutació i la reproducció sexual, s’ha de l’atzar. Sobre aquesta variabilitat actuarà l’ambient, seleccionant les característiques (genotips) més avantatjoses. Per tant, l’existència dels éssers vius actuals i dels que van viure en temps remots es deu simplement a l’atzar, la evolució no té cap finalitat. 9. Explica els diferents tipus d’especiació. Hi ha dos tipus d’especiació: simpàtrica i al·lopàtrica. - Especiació simpàtrica. És el mecanisme darwinià i l’acceptant majoritàriament fins a 1942. Es produeix quan una espècie, tot i habitar el mateix territori, es subdivideix en dues subpoblacions a causa de mecanismes que impedeixen el seu encreuament, com tenir hàbitats diferents que dificultin el aparellament, 3
  • 4. diferents formes de comportament durant el festeig, mecanismes que impedeixen la còpula o la fecundació, etc. - Especiació al · lopàtrica. Es produeix quan una població queda separada per una barrera geogràfica dels altres membres de l’espècie, de manera que s’interromp l’intercanvia genètic. Aquest és el mecanisme d’especiació més comú en els animals. L’aïllament geogràfic pot sorgir per l’aparició d’una cadena muntanyosa, un nou curs d’aigua, etc., o quan una població emigra a la zona més moderna 10. Explica la importància de les formes pont, o baules, i dels òrgans vestigials com proves de l’evolució. Les formes pont o baules són restes d’organismes amb característiques intermèdies entre dos grups d’éssers vius. Les formes pont expliquen l’aparició de grans grups taxonòmics a partir d’un grup ancestral. Exemples de formes intermèdies són el Arqueòpterix, fòssil del Juràssic, que presenta caràcters intermedis entre les aus i els rèptils, i el Ichthyostega, peix del Devonià, amb caràcters entre peixos i amfibis, que mostra la transició cap als vertebrats terrestres. Els òrgans vestigials o atavismes són òrgans que no realitzen cap funció, però que es conserven en els individus d’una espècie com a record del seu passat evolutiu. Un dels atavismes més coneguts, en l’ésser humà, és l’apèndix vermiforme, vestigi sense cap funció d’un òrgan que es desenvolupa en els mamífers herbívors i serveix per emmagatzemar i digerir cel · lulosa amb l’ajuda de bacteris. Altres òrgans vestigials de l’ésser humà són els cabells en el cos, la mola del judici o el còccix com resta de la cua. 11. Cita els postulats que sustenten la teoria darwinista. La teoria de Darwin es sustenta sobre quatre postulats: - El món no és estàtic, sinó que evoluciona. Les espècies, tal com reflecteix el registre fòssil, canvien contínuament; s’originen unes i s’extingeixen altres - El procés de canvi és gradual i continu, sense canvis sobtats o salts discontinus. - Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d’un avantpassat comú. 12. El canvi evolutiu és el resultat de la selecció natural. Explica diferents processos evolutius en els quals estigui present la insularitat. La insularitat és un fenomen important que mostra el fet evolutiu. L’estudi de les illes oceàniques reflecteix que les seves espècies s’assemblen més a les del continent proper que a les del continent, compten amb una inusual diversitat d’espècies, si bé no tenen representants d’alguns grups taxonòmics (com succeeix en les illes Hawaii, on no hi ha amfibis). La explicació a aquests fenòmens és que les espècies d’aquests 4
  • 5. arxipèlags procedeixen de molt poques espècies colonitzadores, arribades des del continent, que van trobar a les illes nínxols ecològics (ambients) desocupats que van permetre la seva diversificació amb rapidesa a través de processos de radiació adaptativa. A les illes Balears i a les Canàries també hi ha senyals del procés evolutiu. - Illes Balears. A Eivissa i als illots propers viu una espècie de sargantana que no es troba en cap altre lloc del món (Podarcis pityusensis) que ha evolucionat en diferents races endèmiques o subespècies en cada illot. L’explicació a aquest fet és que la població inicial de sargantanes habitava en una illa que, fa diversos milions d’anys, es va fragmentar, de manera que la població inicial va quedar dividida. Aquest va ser el començament de la seva radiació adaptativa. - Canàries. El cas de les Canàries és diferent al de les Balears, aquí la gran varietat d’hàbitats i de climes ha permès que la flora i la fauna canària tinguin gran quantitat d’endemismes: uns antics, d’espècies que han persistit en el temps, altres més recents, fruit d’un procés evolutiu afavorit per les condicions d’insularitat. 5