A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013

nº

11

Revista digital del comerç de Sabadell
Revista gratuïta

octubre2013

Castanyada

vs

Halloween

A

Sabadell
Comerç de proximitat

núm. 11 octubre 2013

A

pàg.

Sabadell

EN PORTADA

La Castanyada

2

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que
darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1
de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al
dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.
Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres lleonesas i galleges i el
Samhain (també gallec), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix
en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica
de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer
castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs,
el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la
nit de Tots Sants, vigília del dia dels

morts segons la tradició cristiana, es
toca a morts sempre seguit fins a la
matinada; amics i parents ajuden els
campaners a fer aquesta dura tasca,
i tots plegats consumeixen aquests
aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes,
esmenten que la castanyada consta
des del final del segle XVIII i deriva
dels antics àpats funeraris, en què
no se servien altres menges que
llegums i fruita seca i els pans votius
de l’oferta als difunts en els funerals,
més popularment, panets, panellets
SabadellBotigues.com


A

pàg.

Sabadell

EN PORTADA

3

o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de
comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant
les castanyes, es resaven les tres parts del rosari
pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d’una
castanyera: una dona vella, vestida amb
roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap,
davant d’un torrador de castanyes per a la
venda al carrer. Les castanyeres d’abans eren
molt diferents de les d’avui. Vestien de manera
pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples
i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga,
que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de
les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa,
i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai destinat a l’ocupació de
les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per
un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria
amb un crit especial que deia:
“Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?”
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
“Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”
Actualment, la castanyada s’ha convertit en
una revetlla de Tots Sants, i se celebra en
l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari
-a les escoles és la primera de les quatre
festes tradicionals escolars, juntament amb
Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense
referència ritual ni memorial envers els
morts:
“Tanmateix, de tot l’univers animista de
creences temoroses envers els morts i la
vida d’ultratomba, comú a moltes religions
i cultures, només resta avui en la nostra
cultura popular l’àpat festiu tradicional de
panellets i la flaire fumejant que escampen,
als carrers i les places de les viles i ciutats,
les típiques parades amb el fogó de
torrar castanyes, mentre les castanyeres
pregonen:”Calentes i grosses! Qui en vol,
ara que fumen?”

— Joan Soler i Amig


A

pàg.

Sabadell

EN PORTADA

4

Halloween
Halloween (contracció de All Hallows’ Eve, ‘Vespre de Tots els
Santos’), també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Difunts,
és una festa d’origen cèltic que se celebra internacionalment
en la nit del 31 d’octubre, sobretot en països anglosaxons
com Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit, i, en menor
mesura, a Argentina ,Xile, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Perú
o el conjunt de Centreamèrica.

Les seves arrels estan vinculades amb la commemoració cèltica
del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Santos,
celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta en gran part
d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un
rerefons religiós. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de
la tradició a Amèrica del Nord durant la Gran fam irlandesa.

El dia s’associa sovint amb els colors taronja, negre i morat i està fortament lligat a símbols com la
jack-o’-lantern. Les activitats típiques d’Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses,
a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el
visionat de pel·lícules de terror.



A

pàg.

Sabadell

EN PORTADA

Dolç o truc, truc o tracte, travesura o dolç o treta o tracte (trick-ortreat en anglès) és una activitat d’Halloween en el qual els nens
recorren les cases del seu veïnat disfressats, demanant dolços
amb la frase «dolça o truc?», «dolç o travesura», «truc o
tracte?» o «em dóna el meu calaverita?». El truc és una
amenaça de broma als amos de la casa en el cas que no
es proporcionin llaminadures.

5

Aquesta pràctica tindria origen en la tradició de
demanar el “soul cake” (pa d’ànimes) a Gran
Bretanya o Irlanda en l’Edat Mitjana. Al seu torn la
tradició de demanar el “soul cake”, o “trick or treat”,
seria l’equivalent a la tradició portuguesa de demanar el
“pão-per-deus”, (també anomenat “santoro”, o “bolinhos”),
esmentada per primera vegada al segle XV, (en algunes
regions de l’interior de Portugal era tradició que els nens
portessin una carabassa amb una cara tallada i una vela en
el seu interior per il·luminar) i la tradició gallega de demanar el
“migallo”, ja a Blanes es deia “almoina” i a Eivissa era costum els
joves recórrer les cases demanant menjar en sufragi de les ànimes.

C

nyada
asta

vs

een
llow
a

H

solucions de màrqueting i comunicació
Revistes digitals, webs, papereria, disseny gràfic

info@tallerdemk.com


A

CULTURA

Sabadell

Art / Exposicions

pàg.

6

R5, la proposta conceptual d’Arrieta/Vázquez
a Sis Galeria

Usue Arrieta i Vicente Vázquez formen la marca
artística WEAREQQ i fins a finalitzar el mes de
novembre es pot veure a Sis Galeria de la Travessia
de la Borriana, 6, un dels seus treballs, que ha
coincidit en el temps amb una altra exposició dels
mateixos artistes a la Galeria Adhoc de Barcelona,
on presentat la seva proposta Doble vertiente. No
podem obviar de comentar que aquest any, Arrieta/
Vázquez han mostrat també una part del seu treball
a l’Espai 13 de la Fundació Miró, amb el títol Ocho
o diez, seis o siete lobos, i la seva presència com
artistes convidats a una trobada a la Fundació Antoni
Tàpies.
R5, el leit motiv de la posta en escena de l’obra que podem veure a Sis Galeria és una percepció
de l’interior i exterior de la popularitat de l’automòbil, que combina la mecànica (representada per
un vehicle/giny), l’objecte escultòric, la preparació de la carrera de Lumo (Pais Basc) l’any 2010,
carreres conegudes com les fórmula 1 populars, on els intrèpids conductors es llancen costa avall
sobre un lleuger i senzill suport metàl.lic amb rodes. Aquest és un espectacle molt consolidat i Arrieta
i Vázquez van entrar en contacte amb aquestes activitats l’any 2010 quan van rodar el reportatge
“Goitik behera, behera gora”.
D’aquesta experiència en sorgí la idea d’aglutinar diversos moments del què significa la carrera,
però sense que en sigui l’element “exposat”, sinó que és en si mateixa l’aglutinadora dels tres móns
que conflueixen en la sala d’exposicions: el Zalloberri, el prototipus d’un giny que durant tres anys
va córrer aquest tipus de curses, el video de la presentació d’aquest vehicle a la carrera de Lumo del
2010 i un conjunt de fotografies, amb R-5 com a element constant, de
diversos barris de Lumo.
Aquesta posta en escena d’Arrieta i Vázquez, com totes les que els
coneixem, tenen l’economia formal d’un poema visual que participa de
tot l’espai de la sala on es presenta i que esdevé espai físic i psicològic a
la vegada perquè la seva recerca està en aprofundir en el determinant
de les formes amb un vincle multifacètic.
Fins al 30 de novembre a Sis Galeria.

!

Francesc Cutchet

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns
informació info@tallerdemk.com



A

pàg.

Sabadell

CULTURA

Art / Exposicions

7

Nuria Valles, escenografia lúdica a Genial
Art Gallery

Francesc Cutchet

Aquests dies, i fins a començaments del mes de novembre, podem veure a la Galeria Genial del
carrer de l’Escola Industrial, una exposició de les pintures de l’artista de Valldoreix, Nuria Valles,
que porta per títol Barcelona 5*****.
Dirigida pel també artista Gerard Torres, aquesta galeria fusionada al Restaurant Genial, continua
presentant mostres interessants amb un criteri estètic molt definit: l’arribar a l’espectador sense
estridències, sense riscos, tenint molt present la simbiosi equilibrada amb el restaurant amb el que
comparteix l’espai.
En aquesta ocasió, les pintures de la Nuria Valles, ens presenten una escenografia lúdica de

La creativitat és la clau per capgirar les coses
Taller de Marketing


A

pàg.

Sabadell

CULTURA

Art / Exposicions

8

Barcelona, on la predominança del color viu i encès banya de
lluny tota l’atmosfera dels quadres. Aquests paisatges urbans,
d’una ciutat prou coneguda com Barcelona, esdevenen més
suggerents que descriptius, on tot té vida, on l’escenografia
del paisatge ens apropa a horitzons i línies impossibles, que
la pintora estructura i motllura al seu antuvi per oferir-nos uns
quadres on tot és dinàmic però que alhora es mostra fugitiu.
Nuria Valles crea universos barcelonins que se situen entre la
realitat i la ficció, amb la captació del moment, vist des d’hotels
de cinc estrelles capitalins, i ens fa pensar que parteix de la premissa que l’art no ha de ser
només una imitació de la realitat sinó el seu complement, un mitjà d’expressió on es suggereix
més que no pas es mostra, un indret on l’artista estableix una conversa fluida amb la identitat
primera del paisatge, el transforma, en manipula els contorns, juga amb la forma i els colors, que
tenen un valor local en cada edifici però que també juguen a donar el cromatisme en equilibrada
correspondència amb el conjunt.
Així doncs, en l’obra que ara ens presenta la Nuria Valles a Genial Art Gallery, des d’una posició
autonoma a qualsevol isme, impera una magna òpera de colors on les formes pictòriques venen
determinades per un tractament lúdic del paisatge urbà en el que s’hi encabeix tot un reguitzell de
tonalitats cromàtiques que els proporcionen un efecte quasi immaterial i eteri.

!

Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com
Clica aquí per entrar



A

Sabadell

Es un

resfriado

gripe

SALUT

pàg.

9

o una

?

La gripe y el resfrío son afecciones habituales que se
presentan fundamentalmente durante el otoño y el invierno.
Muchas personas tienden a confundir los síntomas de ambas
y, consecuentemente, recurren a tratamientos inadecuados
que no hacen más que complicar su estado de salud. Por ello,
a continuación exponemos algunas nociones generales, para
que los consumidores puedan estar alertas ante la aparición
de los primeros síntomas.

La gripe (influenza)
Es una enfermedad respiratoria contagiosa, causada por los
virus de la influenza, que pueden ser de tipo A, B o C. Los
dos primeros son los responsables de las epidemias que se
producen casi todos los inviernos, y con frecuencia están
asociados con un aumento en los índices de hospitalización
y de muerte. El de tipo C, en cambio, generalmente produce
enfermedades respiratorias leves, o incluso puede pasar
desapercibido.
Los síntomas de la gripe son fiebre alta (38º o más), dolor
de cabeza, decaimiento, tos, dolor de garganta, congestión
nasal, dolor muscular y malestar generalizado. También pueden aparecer síntomas digestivos como náuseas,
vómitos y diarrea, pero éstos son más comunes en los niños que en los adultos. La enfermedad tiene un período
de incubación corta (2 a 5 días) y es altamente contagiosa desde un día antes de aparecer y hasta siete días
después.
Prevención
Una de las medidas más eficaces para prevenir esta enfermedad es la aplicación anual de la vacuna antigripal,
antes del comienzo del invierno. Las Normas Nacionales de Vacunación establecen que debe aplicarse en otoño,
antes de la aparición de los primeros fríos, idealmente antes de la segunda quincena de abril.
La vacuna se encuentra especialmente indicada para grupos de riesgo tales como adultos mayores de 65 años,
personas con enfermedades crónicas (diabéticos, cardíacos y pulmonares) y con alteraciones de la inmunidad,
niños o adolescentes que mantienen una terapia prolongada con ácido acetilsalicílico (aspirina) y trabajadores
de la salud pública (médicos, enfermeros y aquellos que tienen contacto con pacientes de alto riesgo). De todas
maneras, puede aplicarse desde los seis meses de vida, sin límite máximo de edad.


A

pàg.

1
0

Sabadell

SALUT

Además, para prevenir la transmisión de la enfermedad de persona a persona, podemos adoptar las siguientes
medidas:
• Lavarse frecuentemente las manos (antes y después de comer, al volver de la calle, luego de estrechar las
manos a alguien que tiene tos y resfrío, luego de ir al baño, etc.).
• Evitar acercarse a personas que padezcan gripe.
• Al toser o estornudar, cubrirse la boca o la nariz con un pañuelo de papel o, en su defecto, con el pliegue del
codo. No se recomienda cubrirse con las manos, ya que ello favorece la transmisión del virus.

Tratamiento
Si la persona afectada no padece de una enfermedad crónica, resulta conveniente adoptar las siguientes
conductas:
• Descansar mucho.
• Beber mucho líquido.


A

pàg.

1
1

Sabadell

SALUT

• Evitar el consumo de alcohol y tabaco.
• Permanecer en el hogar y no entrar en contacto con otras personas, para evitar contagiarlas.
• Pueden consumirse medicamentos de venta libre destinados a aliviar los síntomas de la gripe, pero no debe
administrarse aspirina a los niños o jóvenes.
La mayoría de las personas en buen estado de salud se recuperan de la gripe sin complicaciones.
Preste atención a las señales de emergencia
En algunas personas afectadas por la gripe, pueden presentarse algunas señales clave de emergencia que indican
que el paciente requiere atención médica urgente:
• En los niños, síntomas como fiebre sostenida, respiración rápida o trabajosa, color de la piel azulado, cambios
en el estado de conciencia (tales como dificultad para despertarse) e irritabilidad. También cuando los síntomas
de la gripe mejoran, pero luego regresan con fiebre y empeoramiento de la tos.
• En los adultos, síntomas como fiebre alta o sostenida, dificultad en la respiración o falta de aire, dolor o
presión en el pecho, desmayo, confusión o vómitos severos y/o persistentes.

El resfrío común
Es una enfermedad infecciosa muy común, que afecta las vías aéreas superiores. Se presenta con mayor
frecuencia durante la temporada invernal, aunque el clima frío no constituye una causa determinante de su
aparición. Genera un alto ausentismo escolar y laboral, y una importante demanda de consultas clínicas.
El resfrío es causado por virus que se diseminan en
el medio ambiente cuando una persona afectada
tose, habla, o toca a otra que se encuentra en su
entorno. Al existir más de 200 diferentes virus
que pueden causar la enfermedad, es posible
padecer más de un resfrío por año, provocados
por un agente causal diferente.
Los primeros síntomas (picazón en la garganta,
nariz congestionada o que gotea, estornudos,
tos, dolor de cabeza, fiebre moderada, cansancio
o dolores musculares) comienzan a los dos o tres
días posteriores de haber tenido contacto con
un foco infeccioso. Las mayores posibilidades
de contagio se presentan durante los primeros
cuatro días y, si bien uno de cada cuatro resfríos
duran hasta dos semanas o más, la mayoría
desaparece en el curso de una semana.
Tratamiento
Teniendo en cuenta la gran cantidad de virus que pueden provocar los resfriados, no existe una vacuna para
prevenirlos, sino que solamente se encuentran
disponibles medicamentos que permiten disminuir la intensidad de los síntomas. También resulta de utilidad
cumplir con las siguientes recomendaciones:
• Mantener una hidratación abundante, sobre todo los niños y ancianos.
• Evitar actividades extenuantes y mantenerse en reposo.
• Disponer de un entorno confortable, templado y con una adecuada renovación del aire.


A

pàg.

1
2

Sabadell

SALUT

• Elevar la cabecera de la cama puede ayudar a reducir la intensidad de la tos nocturna.
Para tratar de evitar el contagio, es necesario adoptar las siguientes medidas:
• Intentar mantenerse alejado de cualquier persona que se encuentre fumando o esté resfriada. Las partículas
virales viajan hasta 3,7 metros, a través del aire, cuando una persona resfriada tose o estornuda. En tanto, el
humo del tabaco es un irritante de la vía aérea, de la nariz y de la garganta, y tiende a agravar los síntomas de
la enfermedad.
• Lavarse las manos muy bien y con frecuencia, en especial después de sonarse la nariz.
• Cubrirse la nariz y la boca al toser o estornudar.
• Evitar compartir toallas, vajilla y utensilios con una persona resfriada. Tampoco beber del mismo vaso, lata o
botella que otras personas, ya que es imposible saber si alguien se encuentra a punto de contraer la enfermedad
y ya está diseminando el virus.
• No levantar los pañuelos usados por otras personas
Durante el curso del resfrío pueden presentarse complicaciones como sinusitis, otitis, tonsilitis, o el agravamiento
de una enfermedad respiratoria crónica preexistente. Si el estado del enfermo empeora en lugar de mejorar,
deberá consultar inmediatamente con su médico de cabecera.
Cuidado con los antibióticos
Como ya hemos señalado, la gripe y el resfrío carecen de un tratamiento específico, y sólo es posible aliviar
sus síntomas. Para lograrlo, muchas personas consumen
medicamentos de venta libre, pero existen también
quienes recurren a especialidades medicinales de venta
bajo receta sin contar con ella. Esta acción,
denominada técnicamente autoprescripción, es siempre
cuestionable, reprochable e irresponsable.
Consecuentemente, es de fundamental importancia
tener en cuenta que los antibióticos no combaten los
virus. Por lo tanto, no están indicados para éstas ni otras
enfermedades cuyos agentes patógenos sean virus. Su
prescripción depende del juicio clínico, y constituye por
lo tanto una responsabilidad exclusiva e irremplazable
del médico, cuando la condición del paciente lo requiera.
Por lo tanto, la autoprescripción de un antibiótico es una
modalidad improcedente porque:
• No curará la infección.
• No ayudará a que el paciente se sienta mejor.
• No evitará que otras personas se contagien.
• Puede comprometer seriamente su salud.
• Cuando se consumen innecesariamente, inducen a las bacterias a desarrollar resistencia a los antibióticos.
Tenga en cuenta que una infección producida por una bacteria resistente a diferentes antibióticos disminuye
seriamente la probabilidad de que la persona se cure.
En síntesis, la autoprescripción con antibióticos es perjudicial para su salud.
Fuente: ANMAT.GOV.AR



A

pàg.

Sabadell

El calçat fills

dels nostres
El desenvolupament correcte del peu de l’infant
dependrà en gran mesura de la utilització d’un
calçat adequat a cada etapa de la infantesa.

Durant els primers mesos de vida el calçat només
ens servirà per protegir el peu dels factors climàtics,
en cas de posar-li sabates haurien de ser sense
sola ,com si fos un guant, ja que en el transcurs del
primer any el peu creix normalment fins a quatre
números, passem d’un nº 16 a un nº 20, i una sabata
rígida perjudicaria aquest creixement fisiològic.
Els materials han de ser naturals i molt transpirables
ja que és normal que als nens els hi suïn molt els
peus.

Comença a caminar
Etapa “Step up” (“em poso de peu”)
Quan el nen està física i emocionalment llest
començarà a caminar, no s’ha de forçar, el rang d’edat
de marxa independent va dels 10 als 18 mesos.
A partir dels 10 mesos, prepararem el peu del nen
per gatejar i començar a estar dret, tindrem cura de
tenir una sabata amb punta arrodonida que aporti
comoditat i que permeti el creixement dels peus
sense restriccions, un factor clau durant aquesta
etapa. La puntera serveix per protegir els seus dits
i els dors del peu del fregament amb el terra i dels
possibles cops, sobretot si gateja cap a enrere.

1
3

COMERÇ

La sola ha de ser poc gruixuda , antilliscant i molt
flexible, així permetem que la mobilitat sigui correcte
i per tant el desenvolupament adequat del peu.

Etapa “I-walk” (“camino”)
En el moment que el nen comenci a caminar sol i a
córrer, posarem sabates més reforçades a la part
posterior i laterals, a fi que li subjectin be el peu a
nivell del taló per evitar moviments molt similars als
que tenim quan ens torcem el peu, aquesta part del
calçat s’anomena contrafort.
Sempre amb tanques que subjectin bé la sabata al
peu, el velcro els dóna autonomia.

Quan comprem sabates noves es recomana deixar
un marge de 12 mm. És important tenir en compte
que els peus dels nens no ténen el sistema nerviós
plenament desenvolupat, per tant, no ténen la
sensació d’incomoditat si la sabata s’els hi ha quedat
petita.

A Vincent Sabadell, la botiga especialitzada en
calçat per a nens, nenes i nadons hi prodreu trobar
tot tipus de sabates adequades per al creixement
dels que més estimem.
Anna Planas

c/Palanca 8-10

(tocant al Passeig
de la Plaça Major)

Sabadell
93 127 89 36


A

CUINA

Sabadell

PANELLETS

pàg.

1
4

Ingredients:
-1 kg de farina
d’ametlla crua
-800 gr de sucre
-150 gr de patata
bullida amb pell
-la pell de ½ llimona
ratllada
-30 gr d’anís dolç

Preparació:
Pas a pas:
Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada.
Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d’ametlla.
Afegirem l’anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es
desenganxi del recipient.
Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica
de cos.
Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles.
En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d’ou i arrebossarem les boles amb
els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons
amb una mica de rovell allargat amb aigua).
Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.
Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de
coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de
cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.
PUBLICITAT

Alguna vegada el teu ratolí ha fet click AQUÍ?
Doncs hauria de fer-ho


A

pàg.

1
5

Sabadell

CUINA

Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d’aigua
per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o
també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.
Panellets de cafè: Agafarem un kilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.
Panellets de xocolata:
Posarem uns 50 gr de cacao soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada kilo de massapà.
Panellets de taronja:
Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per kilo.
Panellets de castanya:
Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre el foc, controlant la
flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans de torrar-les els hi farem un tall a la pell
perquè no rebentin i s’esclafin. Les hem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajet
d’aigua per estovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin ben torradetes,
sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari o draps i les deixarem reposar, això
farà que facin una mica d’humitat i també ens ajudarà a que es pelin millor.
En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament en una safata, amb un
tallet i a uns 240ºC anem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està.
Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen fer les castanyes afegint-hi sal
fina i sal gruixuda a mitja cocció.
Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.

Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com.


PUBLICITAT


A

Sabadell

MASCOTES

pàg.

1
6

les mascotes no són una joguina

Iguana

Un dels principals atractius d’aquests animals és la semblança que tenen als dinosaures, aquestes
prehistòriques i gegantesques criatures que van
residir a la terra fa milions d’anys.
Potser sigui aquest el motiu que moltes
persones s’interessin per les iguanes com a
mascotes. No obstant això, resulta impossible
establir amb certesa l’origen de portar les
iguanes a l’entorn domèstic. No existeixen
registres de cap tipus que permetin conèixer la
data exacta en la qual els aborígens americans
comencessin a tenir i a cuidar a aquests rèptils
per a companyia o com a aliment potencial.

Un rèptil mexicà

La iguana verda comuna és un dels

llangardaixos més populars de la família
dels iguánidos. El seu hàbitat natural s’estén des de les terres baixes de
Mèxic, fins a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud. Solen desenvolupar la
seva vida en les rodalies de tolles, rius, llacs, mars o muntanyes. Normalment, les iguanes estan suspeses de
les branques dels arbres per evitar els perills de la superfície terrestre. A més, són capaços d’estar sota l’aigua
més d’una hora: són bones nedadores i corredores.
Les iguanes surten del seu ou al maig, mesurant aproximadament 20 cm. En néixer tenen un color verd
grisenc que es torna més brillant durant la maduresa, per tornar a l’opacitat en l’edat adulta. Totes elles
tenen en el dors unes pues flexibles que s’estenen per tota la longitud del seu cos. En el cas dels mascles, les
pues són de major grandària.
A més, aquests animals posseeixen grans escates sota l’angle posterior de la mandíbula i una llengua curta
i gruixuda amb nombroses osques. Les seves fortes potes li permeten grimpar pels troncs més difícils i
la seva cua té la capacitat de regenerar-se. Poden utilitzar-la com a arma defensiva, a manera de fuet, per
atacar als seus adversaris.



MASCOTES

1
7

Aliments permesos

La dieta de la iguana ha d’incloure alts percentatges de vitamina D, calci i fòsfor per impedir que
aquest rèptil es contagiï de MBD, una malaltia metabòlica dels ossos. Així, s’ha de donar de menjar al
rèptil al matí a força de remolatxa, nap, julivert, fulles de mostassa, flors de dent de lleó, fulles d’hibisc,
fulles de ficus, flors de rosa, brots de mora, rabanitos,
carabassa, tomàquet, espàrrec, cogombre i batatas.
També pot digerir fruites com a figa, papaia, mànec, gerd,
poma, kiwi, meló, síndria, pera, pruna i maduixa. Un dels
components imprescindibles en la dieta d’una iguana és
l’aigua, que ha de ser canviada tots els dies per evitar el
creixement de bacteris, ja que defequen en ella.
Quan una iguana no menja correctament, cal preocupar-se.
Això es pot deure a diferents motius, uns més perillosos que uns altres. Alguns d’ells són: problemes
metabòlics, intestinals, paràsits o estrès. Encara que també es pot deure a una alimentació inadequada,
infeccions o excés/defecte d’humitat. D’altra banda, pot tractar-se d’un símptoma d’embaràs. En
qualsevol cas, cal portar a l’animal al més aviat possible al veterinari.

Com seleccionar-la

L’elecció de la iguana apropiada és molt important per al futur d’aquesta mascota. A l’hora d’escollir, cal
observar que l’aspecte sigui saludable perquè és molt complicat que, una vegada contreta la malaltia,
millori la salut. A més, s’ha d’evitar que l’animal provingui directament del seu hàbitat natural. Això és
a causa que sofreixen un gran estrès d’adaptació a nous entorns i es neguen a menjar.

La grandària no està relacionat amb
la seva categoria o fortalesa.
L’ideal és triar una que es mostri
extrovertida i vivaç. Una iguana
sana emmagatzema greix en la
part posterior de les seves potes i a la
base de la seva cua. Si aquestes zones
apareguessin flàcides, seria símptoma
d’afeccions.


A

pàg.

Sabadell

les
mascotes
no són una
joguina


A

pàg.

Sabadell

MASCOTES

1
8

El ventre i el recte han d’estar nets, igual que la boca i els orificis nasals. L’elecció del sexe no constitueix
diferències importants, ja que els caràcters de les iguanes no varien. Les qualitats d’aquests rèptils són la
neteja, la tranquil·litat i la seva raresa. No cal decebre’s si la iguana no es mostra afectuosa, perquè són
animals independents i esquerps.



PUBLICITAT


A

pàg.

MÚSICA

Sabadell

1
9

1001 discos que cal escoltar abans de morir
The last waltz
Continuant amb la serie, en aquesta revista
parlaré de The Last Waltz.

The Last Waltz és una banda sonora i l’últim
àlbum del grup nord-americà The Band, publicat
pel segell discogràfic Warner Bros Records a
l’abril de 1978. L’àlbum va acompanyar la
publicació de la pel·lícula de Martin Scorsese
The Last Waltz, la qual documenta l’últim concert
del grup, que va tenir lloc el Dia d’Acció de
Gràcies de 1976.

El triple àlbum documenta el concert de comiat
que el grup va oferir en el Winterland Ballroom
de Sant Francisco el 25 de novembre de 1976.
L’esdeveniment va incloure un sopar per 5 000
assistents, amb balls de saló i un escenari amb
l’escenografia de la Traviata.
El concert va incloure cançons de The Band
intercalades amb cançons d’artistes convidats
recolzades pel grup. La llista de convidats va
incloure músics amb els quals els membres de
The Band van treballar en el passat, especialment
Ronnie Hawkins i Bob Dylan. Van Morrison,
veí de Woodstock, coescribió i va participar
en l’enregistrament de «4% Pantomime» per a
l’àlbum Cahoots. També van participar músics
amb els qui un o diversos membres del grup van
gravar: Bobby Charles en el seu àlbum epónimo
de 1972, Ringo Starr en el seu àlbum Ringo,
Joni Mitchell en Court and Spark, Neil Young
en el seu àlbum On the Beach, Muddy Waters
en The Muddy Waters Woodstock Album i Eric
Clapton en No Reason to Cry.
Els dos primers discos i la primera cara de
l’últim van incloure cançons del concert,
mentre que l’última cara del tercer disc va
incloure «The Last Waltz Suite», integrada per
diverses composicions de Robbie Robertson

Portada del disc per l’edició japonesa


A

pàg.

2
0

Sabadell

MÚSICA

i interpretades pel grup en uns estudis de Metre-Goldwyn-Mayer.
La suite va incloure la col·laboració de Emmylou Harris en la cançó
«Evangeline» i un remake de «The Weight» amb Mavis Staples.

L’àlbum va
acompanyar la
publicació de la
pel·lícula de
Martin Scorsese

El 16 d’abril de 2002, Capitol Records va publicar una caixa
recopilatòria amb material inèdit no inclòs en la banda sonora original.
La reedició va incloure setze cançons inèdites, entre les quals figuren
versions en directe de «Caldonia», interpretada per Muddy Waters, una
versió de «Rag Mama Rag», la cançó «Acadian Driftwood», amb veus
The Last Waltz
de Neil Young i Joni Mitchell, el tema «W.S. Walcott Medicine Xou»
i el tema de tancament del concert, «Don’t Do It». Malgrat presentar
una versió més completa que la banda sonora original, el box set de The Last Waltz no és una edició
2ad
definitiva del concert de comiat del grup ja que no inclou cançons interpretades durant el mateix com

«Geòrgia On My Mind», «Chest Fever», «King Harvest (Has Surely Menja)» i «Evangeline».

Cara A
1.
2.
3.
4.
5.

«Theme from The Last Waltz»

«Up on Cripple Creek»
«Who Do You Love»
«Helpless»
«Stage Fright»

Levon Helm
Ronnie Hawkins
Neil Young
Rick Danko

Cara B
1.
2.
3.
4.

«Coyote»
«Dry Your Eyes»
«It Makes No Difference»
«Such A Night»

Joni Mitchell
Neil Diamond
Rick Danko
Dr. John

Cara C
1.
2.
3.
4.

«The Night They Drove Old Dixie Down»
«Mystery Train»
«Mannish Boy»
«Further On Up the Road»

Levon Helm
Paul Butterfield, Levon Helm
Muddy Waters
Eric Clapton

Cara D
1.
2.
3.
4.
5.

«The Shape I’m In»

Richard Manuel
«Down South in New Orleans»
Bobby Charles, Dr. John
«Ophelia»

Levon Helm
«Tura Lura Lural (That’s An Irish Lullaby)» Van Morrison, Richard Manuel
«Caravan»
Van Morrison

Cara E
1.
2.
3.
4.
5.
6.

«Life is a Carnival»
Levon Helm, Rick Danko
«Baby, Let Me Follow You Down»
Bob Dylan
«I Don’t Believe You»
Bob Dylan
«Forever Young»
Bob Dylan
«Baby, Let Me Follow You Down (reprise)» Bob Dylan
«I Shall Be Released»
Bob Dylan, Richard Manuel

Cara F: The Last Waltz Suite
1.
«The Well»

2.
«Evangeline»

3.
«Out of the Blue»

4.
«The Weight»
5.
«The Last Waltz Refrain»
6.
«Theme from The Last Waltz»

Richard Manuel
Rick Danko, Emmylou Harris, Levon Helm
Robbie Robertson
Levon Helm, Mavis Staples, Pops Staples, Rick Danko
Richard Manuel, Robbie Robertson



A

pàg.

Sabadell

Músics convidats
Paul Butterfield: armónica y voz
Bobby Charles: voz
Eric Clapton: guitarra y voz
Neil Diamond: guitarra y voz
Dr. John: piano, guitarra, congas y voz
Bob Dylan: guitarra y voz
Emmylou Harris: guitarra y voz
Ronnie Hawkins: voz
Alison Hormel: coros
Bob Margolin: guitarra
Joni Mitchell: guitarra y voz
Van Morrison: voz
Pinetop Perkins: piano
Dennis St. John: batería
John Simon: piano
Cleotha Staples: coros
Mavis Staples: coros
Roebuck “Pops” Staples: guitarra y coros
Yvonne Staples: coros
Ringo Starr: batería
Muddy Waters: voz
Ron Wood: guitarra
Neil Young: guitarra, armónica y voz

2
1

MÚSICA
Curiositats

Cara C Pista 4 Further on up the road . Eric Clapton. En un
moment de l’actuació i enmig d’un punteado de Clapton, a
aquest se li despenja la bandolera fent que la guitarra se
li desplaci. Robert Robertson que està atent, segueix fent el
punteado fins que Clapton torna a estar llest. Tot això passa
sense que la peça sofreixi cap incident , excepte apreciar que
enmig d’un sol apareix el so d’una altra guitarra.
Destacar l’entrada al blues Mannish boy (C3) de Muddy
Waters , la armónica de Paul Butterfield en Mystery Train,
cançó que tambè va interpretar Elvis Presley, Helpless (A4)
Neil Young, Caravan (D5) Van Morrison, Forever young (E4)
Bob Dylan, Evangeline (F2) Emmylou Harris, Further On Up
the Road (C4) Eric Clapton
2ad



A

CULTURilla

Sabadell

pàg.

2
2

Origen del nom de Barcelona
Hi ha una llegenda
que diu que Hèrcules
va naufragar davant
de la costa de
l’actual
Barcelona
i que només els
tripulants de la barca
novena es van salvar,
anomenant “barca
nona” a la terra on
van arribar. Una
segona explicació, una mica més històrica, diu que va ser el general Amílcar Barca, a les Guerres
Púniques, qui la va fundar al segle III AC. La teoria més probable, però, explica que hi havia un poblat
iber dalt del Mons Taber - on ara hi ha la Catedral - de nom Barkeno, i que els romans, a l’arribar a
la plana, van fundar la colònia sobre els murs i ciments del poblat. El nom de la colònia romana era
Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino. De Bàrcino va evolucionar, amb els Visigots, cap
a Barchinona, després els àrabs la van anomenar Madinat Barshiluna, i amb la reconquesta, es va
tornar a dir Barchinona fins que anys després la K es torna dolça i acaba sent Barcelona.

Està a “la quina forca”

Les execucions s’acostumaven a fer a les places públiques per donar
exemple. També hi havia punts d’execució a extramurs, normalment a les
vies d’accés a la ciutat. A Barcelona hi havia forques al Pla de Palau, al
Pla de la Boqueria, a la Plaça
Nova, a la Creu Coberta i
també en un lloc allunyat del
centre, al Turó de Finestrelles,
just on ara hi ha el barri de
la Trinitat Nova. Allà hi havia
la cinquena forca. Per això
l’expressió “això està a la quinta forca” es refereix a
quelcom llunyà.

El terratrèmol del 1428

Un potent terratrèmol amb epicentre a Queralbs sacseja
la ciutat de Barcelona el dia 2 de febrer del 1428. Aterrits,
els ciutadans es refugien a les esglésies, però el destí
vol que el rosetó de Santa Maria del Mar, inaugurada
poques dècades enrere, esclati en mil bocins a causa del
sisme i aixafi a una trentena de persones, matant-les. Les
muralles s’esquerden i moltes cases antigues s’inclinen.
Avui dia encara en queda una, d’aquella època, al
número 6 del carrer de Sant Domènec del Call.
L’edifici encara està inclinat, des del 1428



A

pàg.

Sabadell

CULTURilla

La matança del porc

2
3

A les cases dels nostres avis normalment tenien
animals pel seu propi consum. El porc era un d’ells,
ja que a part de que podia menjar de tot després
un cop sacrificat s’aprofitaven totes les seves parts
desde els peus fins el nas.
Era un animal que tots els pagesos criaven i quan
el tenien prou gras el sacrificaven. Normalment ho
feien a l’hivern ja que la carn es conservava millor
i era quan l’home necessitava més aliment per
combatre el fred.
Així com hi havia un escorxador municipal (matadero)
per sacrificar bestiar de llana i cabrum, els porcs es mataven al carrer al davant de casa. L’ajuntament
no deixava que es matessin els porcs tots els dies de l’any. Donava permisos segons el temps que feia,
solia ser del mes d’octubre al mes de març.
La major part de la carn (costella, fetge, llom) es conservava o amb sal o fent el que es deia “ el
confitat” que consistia en fer bullir la carn i posar-la en gerres plenes del mateix llard del porc.
La part de l’esquena i del coll (cansalada) la salaven i la penjaven al rebost per el consum de tot l’any.
Algunes famílies benestants tenien el privilegi de matar més d’un porc i així poder salar alguna cuixa
(pernil). La cuixa la cobrien amb sal i per sobre hi posaven pedres per així afavorir que s’escurres
tota l’aigua de la carn. Per assegurar la seva curació s’havia de girar alguna vegada. Aquest proces
ja l’utilitzaven a l’edat mitjana i es va mantenir gairebé fins tot el segle XX.
La matança del porc la feia tota la família des del més xic fins al més gran. Per començar es separaven
les parts de magre i les de greix. Amb una caldera d’aram es posava tot el greix i es remanava amb
un culleró o paló de fusta per fondre i separa el llard del restant, que se’n deien greixons.
Un cop s’havia colat el llard s’omplia la caldera d’aigua on es feia bullir al freixura, els peus, el ventre
i totes les parts toves del porc. D’això se’n deia tall del perol que després servia per fer botifarra
blanca o negra si s’hi barrejava la sang.
Les parts més magres es trinxaven, s’amanien amb sal i pebre
i s’embotien amb els budells del porc per fer-ne botifarres
o llonganisses. Amb els budells més grans en feien el bisbe
blanc i el negre.
La feina de netejar els budells la feien les mucaderes. Elles
anaven casa per casa oferint la seva feina.
Un cop bullides els botifarres es treia la caldera del foc i es
posava a refredar on encara s’aprofitava el llard del perol
que quedava pres per damunt del brou. El brou, hi havia el
costum, de repartir-lo entre els veÏns que se’l menjaven com a
sopa.
Aquesta era la matança del porc de fa uns quants anys.



A

pàg.

2
4

Sabadell

COMERÇ

Si la trobeu , agafeu-la
El mes passat us anticipàvem la
sortida de la nova revista La Guia
destinada a la intenció d’informar
sobre temes culturals i artístics
que és produeixin al Vallés, a més
d’aportar informació sobre tems
d’interès i de caràcter general.
La Guia va sortir d’impremta el
passat dia 15 d’Octubre i ha tingut
una molt bon acolliment entre el
públic i els establiments anunciats.
En relació amb el que a nosaltres
ens concerneix, dir que estem
orgullosos del seu disseny i
maquetació; de la qualitat dels
textos; i del tractament donat a les
imatges.
Seguirem col·laborant amb la
Associació Cultural Espai d’Art
perquè cada revista pugui ser
millor a l’anterior, si cap.

www.tallerdemk.com

info@tallerdemk.com


A

CIUTAT

Sabadell

El nom dels carrers

pàg.

2
5

Dolors Viñas, plaça de
Dolors Viñas Camps (Sabadell, 1907 - 1991)
Pedagoga i periodista.

El 1957 obtingué el títol de magisteri i va obrir l’Acadèmia TauléViñas. Va ser secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació
Bosch i Cardellach, a la qual el 1972 va ingressar com a membre
numerari.
De 1952 a 1974 va ser corresponsal de “La Vanguardia”.
Va cursar estudis de Filologia Hispànica i el 1975 es va llicenciar
amb la tesi “Estudi sobre l’obra literària del sabadellenc Bartomeu
Soler”.
Fruit de la seva experiència com a professora de mecanografia
és l’edició d’un “Mètode complet de Mecanografia”, el primer
d’aquest tipus que s’editava en català.
Retrat de Dolors Viñas
Procedència: AHS / Fons Ricard Simó
sabadell.cat/nomenclator



PUBLICITAT


A

la gent diu

Sabadell

pàg.

2
6

L’èxit és l’habilitat d’anar
de fracàs en fracàs sense
perdre entusiasme.
Winston Churchill
Els polítics són
sempre el mateix.
Prometen construir
un pont encara
que no hi hagi
riu.
Nikita Jruschov

La política és l’art de
buscar problemes, trobarlos, fer un diagnòstic
fals i aplicar després els
remeis equivocats.
Groucho Marx

El dia que la merda tingui
algun valor, els pobres
naixeran sense cul.
Gabriel García Márquez

El mejor médico es el
que conoce la inutilidad
de la mayor parte de las
medicinas.
Benjamin Franklin


nous a
A
sabadellbotigues.com


Sabadell

pàg.

2
7

Promoció alta establiment/ Promoción alta establecimiento
Si tens un establiment i vols aparèixer en Sabadellbotigues.com,
envia’ns un logo, adreça, telèfon de contacte, mail i una petita
descripció del teu negoci. Et donarem d’alta i podràs mostrar els
teus productes.
Enviaments a info@sabadellbotigues.com

Si tienes un establecimiento y quieres aparecer en
Sabadellbotigues.com , envianos un logo, dirección, telefono de
contacto, mail y una pequeña descripción de tu negocio.
Te daremos de alta y podrás mostrar tus productos.
Envios a info@sabadellbotigues.com



A

Revista digital del comerç de Sabadell
Revista gratuïta

Sabadell

octubre
2013

Entre tots
fem ciutat

A

!

!

Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic?
Subscripció gratuïta

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .

Sabadell

Sabadell 2013

Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com


A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Similar to A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013

Similar to A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013 (20)

More from tallerdemarketing

More from tallerdemarketing (10)

A Sabadell Comerç de proximitat Octubre 2013