Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Antolog Finalitzada

  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Antolog Finalitzada

  1. 1. Antologia Poetica Daniel Garcia Andrés Aznar Otger Suriol
  2. 2. Índex <ul><li>Bonaventura Carles Aribau: La Pàtria ( Otger Suriol) </li></ul><ul><li>El cor quiet Josep Carner: Cançoneta incerta (Andrés Anzar) </li></ul><ul><li>Josep Ma de Segarra: Aigua marina (Dani Garcia) </li></ul>
  3. 3. Carles Aribau <ul><li>Biografia de l’autor: </li></ul><ul><li>Carles Aribau (1789-1862) és un dels primers impulsors del romanticisme liberal, </li></ul><ul><li>entorn d’El Europeo. Fa doncs, de periodista, però també d’assatgista, </li></ul><ul><li>d’economista, de polític i de poeta. La seva evolució ideològica l’allunya dels </li></ul><ul><li>ideals revolucionaris. </li></ul><ul><li>A partir de la segona meitat dels anys vint el trobem treballant i vivint a Madrid. </li></ul><ul><li>Al final de la seva pròpia vida, desenganyat i pobre, torna a Barcelona. </li></ul><ul><li>Aribau ens ensenya les muntanyes russes de les ideologies i estètiques del XIX </li></ul><ul><li>Català. D’una banda és valedor de Schiller i de Scott, i per l’altra es converteix en </li></ul><ul><li>el símbol de la Renaixença i dels principis de la unió entre pàtria i llengua. </li></ul>
  4. 4. La Pàtria <ul><li>Interpretació del contingut: </li></ul><ul><li>És una oda que escrigué Aribau fen referència a la pàtria catalana. És un </li></ul><ul><li>poema escrit a Madrid per felicitar a un amic seu i a la vegada català, Gaspar </li></ul><ul><li>de Remisa. </li></ul><ul><li>Cant d’enyorança de Catalunya i d’exaltació de la llengua. Aribau fa una crida </li></ul><ul><li>per a la recuperació de la dignitat de la llengua catalana, que esdevé un dels </li></ul><ul><li>símbols patriòtics més destacats. La reivindiquen per motius sentimentals (és </li></ul><ul><li>la llengua de la seva infantesa), estètics (la llengua de l’expressió sincera) i </li></ul><ul><li>històrics (testimoni de l’antiga grandesa de la Corona catalanoaragonesa). </li></ul>
  5. 5. La Pàtria <ul><li>Estructura de l’obra: </li></ul><ul><li>Aquest poema s’estructura en quaranta-vuit versos agrupats en sis estrofes. </li></ul><ul><li>Són versos alexandrins amb rima assonant, ABBA-ACCA, i així successivament. </li></ul><ul><li>La primera estrofa Aribau fa referència amb gran planyiment a la seva estimada terra. </li></ul><ul><li>Trobem un tòpic important com pot ser el locus amoenus. </li></ul><ul><li>La segona i tercera estr ofa se’ns mostra la reivindació de la llengua catalana, com a </li></ul><ul><li>motiu sentimental: usada en la infantesa. </li></ul><ul><li>La quarta i la cinquena estrofa parla del català llemosí i de la importància de Catalunya </li></ul><ul><li>durant el regnat de la Corona catalanoaragonesa. </li></ul><ul><li>L’última estrofa fa un recull de totes les idees exposades amb anterioritat amb el tema </li></ul><ul><li>predilecte de l’evocació de la pàtria. </li></ul>
  6. 6. La Pàtria <ul><li>Figures retòriques: </li></ul><ul><li>Primerament, cal remarcar el tòpic, captatio benevolentia. Catalans </li></ul><ul><li>espavilant-se lluny de casa, ell i Gaspar de Remisa comparteixen orígens i </li></ul><ul><li>exili. L’idioma comú recorda al banquer la connexió emocional que els uneix </li></ul><ul><li>íntimament. </li></ul><ul><li>Com a figures retòriques trobem l’apòstrofe que fa referència a accidents </li></ul><ul><li>orogràfics com turons o serres. Anàfores com “Adéu-siau”, “Adéu-siau”. </li></ul><ul><li>D’altra banda l’autor mostra hipèrboles com “fats perseguidors” i “enganyosa </li></ul><ul><li>sort”. </li></ul><ul><li>Com a últim recurs cal anomenar la pregunta retòrica, els quatre primers </li></ul><ul><li>versos de la segona estrofa. </li></ul>
  7. 7. Josep Carner <ul><li>Biografia de l’autor: </li></ul><ul><li>Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) Pertanyia a una familia burgesa. </li></ul><ul><li>El 1897 va ser llicenciat en Dret i en Filosofia, i allà va descubrir el catalanisme polític. En </li></ul><ul><li>aquesta etapa va colaborar en diverses revistes. </li></ul><ul><li>Josep Carner va marxar a Gènova, degut a la crisi del noucentisme i la desconfiança envers el </li></ul><ul><li>programa cultural de la Lliga Regionalista. </li></ul><ul><li>Més tard va viatjar a Le Havre, San José de Costa Rica, Hendaia, Brussel·les, Beirut i París. </li></ul><ul><li>Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i va anar-se’n de Catalunya i </li></ul><ul><li>va restar a Brussel·les, on es va casar amb Émilie Noulet. </li></ul><ul><li>Va ser considerat un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. </li></ul><ul><li>- Obres poètiques: el Llibre dels poetes, Primer llibre de sonets, Els fruits saborosos, Verger de les </li></ul><ul><li>galanies… La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia </li></ul><ul><li>- Obres de teatre: El giravolt de maig, El Ben Cofat i l'Altre… En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos i </li></ul><ul><li>La malvestat d'Oriana; els articles… </li></ul><ul><li>La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, </li></ul><ul><li>Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres. </li></ul>
  8. 8. Cançoneta Incerta <ul><li>Interpretació del contingut: </li></ul><ul><li>Aquest poema va ser escrit a l’estranger, i forma part del poemari de “el cor quiet”. </li></ul><ul><li>Parla sobre el sentit de la vida, com l’afrontem si sols (al pi de la carena) o envoltats de </li></ul><ul><li>gent </li></ul><ul><li>(vil.la). Continua parlant sobre on ens porta la vida i els dubtes i problemes que hem de </li></ul><ul><li>solucionar </li></ul><ul><li>o decidir. </li></ul><ul><li>A la tercera estrofa parla sobre com és la vida, que pot ser somrient i bonica i en </li></ul><ul><li>qualsevol </li></ul><ul><li>moment pots trobar la mort, les penes i les desgràcies. </li></ul><ul><li>Finalment parla sobre com es d’incert el nostre futur i que no podem saber mai que ens </li></ul><ul><li>depara, i mica a mica el temps passa i cada matí conta com un dia més. </li></ul>
  9. 9. Cançoneta Incerta <ul><li>Estructura de l’obra: </li></ul><ul><li>Aquest poema s’estructura en 24 versos </li></ul><ul><li>dividits en estrofes de 8. </li></ul><ul><li>La rima es consonant i hi ha un alternança </li></ul><ul><li>d’octosíl·labs i tetrasíl·labs. </li></ul><ul><li>Les rimes de les estrofes són de 4, on </li></ul><ul><li>rima la primera amb la tercera i la segona </li></ul><ul><li>amb la quarta. </li></ul><ul><li>Són versos d’art menor. </li></ul><ul><li>El tema de l’obra és el sentit de la vida i la </li></ul><ul><li>seva incertesa. </li></ul>G H G H A I A I E F E F A D A D A B A B C D C D 3ª estrofa 2ª estrofa 1ª estrofa
  10. 10. Josep Maria de Sagarra <ul><li>Biografia de l’autor: </li></ul><ul><li>Va néixer a Barcelona el 1894, a dintre de una família de la noblesa catalana. De seguida va voler ser escriptor i als 18 anys va guanyar un premi de poesia als Jocs Florals . Es va dedicar de ple al periodisme i a la literatura, especialment en el teatre i la poesia. Va participar en alguns diaris i algunes revistes com La Publicidad i Mirador . Tambè va fer algunes traduccions: la Divina comedia de Dante , i el teatre de Shakespeare , Molière i Gogol . Alguna de la seva poesia s’inspirava en les cançons populars i en antigues llegendes molt conegudes, fet que el va convertir en un poeta molt popular que, en mols espectes, va ocupar el lloc que havian deixat Frederic Soler , Verdaguer , Guimerà o Maragall . Murió en Barcelona en 1961. </li></ul>
  11. 11. “ Aigua-marina”, d' Àncores i estrelles (1936) <ul><li>Interpretació del contingut: </li></ul><ul><li>Aigua-marina, es tracta d’un poema escrit per Sagarra i pertany el llibre d’Àncores i estrelles del 1936. </li></ul><ul><li>En el poema, parla en plural. Nomès es refereix a ell mateix, a la primera estrofa i última del poema. La primera i última estrofa són les mes llargues de totes les estrofes que hihan ( en total 4 ). </li></ul><ul><li>El títol d’aigua-marina és degut a que en el lloc on està situat, és en una cala. És quan el mar entre en un tros de terra, per tant, s’ha de penar que està en el mar, hi ha que és marina a més a més l’aigua. </li></ul><ul><li>En la part central del poema, jo he notat que Sagarra, parla, sobre que farà en un futur, i parlant en plural. </li></ul><ul><li>Per acabar, al final Sagarra parla de l’amor. Tant per estimar a una persona, com en el moment en el que l’envolta. </li></ul>
  12. 12. “ Aigua-marina”, d' Àncores i estrelles (1936) <ul><li>Estructura de l’obra: </li></ul><ul><li>Aquest poema està format per 4 estrofes. i un total de 24 versos. Tenen una rima consonant de A-B-A-B generalment, però hi ha algun vers que trenca amb aquesta continuïtat. </li></ul><ul><li>La primera estrofa té 9 versos, i la rima és: A-B-A-B-A-C-C-D-D. Explica que és el que voldria. El principal és que voldria ser lliure, i no moure’s del lloc on es troba, que és a una cala. El que més m’ha sorprès. És que al 8è vers, nomès té una paraula. </li></ul><ul><li>La segona estrofa te 4 estrofes, i la rima és: A-B-A-B. Els 4 versos acaben en –em, però tot i així, es te de tindre en compte que el 1r i el 3r són –rem, ie ls altres dos –àlem. Les paraules tàlem i escàlem són mots que s’utilitzaven abans, per això no he pogut trobar el seu significat ni al diccionari, ni a internet. Parla sober desprès de la mort, que no saben on aniran , i amb això del rem, es refereix a l’atzar, que el que toqui toca. </li></ul>
  13. 13. “ Aigua-marina”, d' Àncores i estrelles (1936) <ul><li>La tercera estrofa té 5 versos, i la rima és: A-B-C-C-B. En aquesta estrofa, ens dóna informació de tot el que ve abans de l’última estrofa. En un sentit general, vol dir que estan oberts al que pot succeir i sense cap vergonya. </li></ul><ul><li>La quarta estrofa té 6 versos, amb la rima: A-B-A-A-A-B. Explica que ho comprèn; rosa i espina: quan diu això, vol dir, que tota cosa bella, tambè té alguna cosa dolenta, però ell això o enten i ho accepta. Tambè es sent orgullòs del moment en el que es troba, i per això estima el moment, i tambè fins hi tot la mica de vent. </li></ul>
  14. 14. “ Aigua-marina”, d' Àncores i estrelles (1936) <ul><li>Figures retòriques: </li></ul><ul><li>En la segona estrofa, si tens molta imaginació, es podria pensar que utilitza una onomatopeia. Per a mi, que acabi en –em, -em, -em, em recorda una miqueta al eco i em fa que l’estrofa sigui més misteriosa i queda bé amb el context. </li></ul><ul><li>En la tercera estrofa, pot haver-hi una elipsis, ja que potser falta algun verb o una paraula per encadenar-ho tot perfectament. </li></ul><ul><li>En general, al llarg del poema podríem trobar el hipèrbaton, que és quan s’altera l’ordre habitual de les paraules. </li></ul>
  15. 15. “ Aigua-marina”, d' Àncores i estrelles (1936) <ul><li>Opinió personal: </li></ul><ul><li>En un principi, pensava que aquest poema era molt complicat per a mi, ja que això d’analitzar poemes no és el que més bé s’em dóna. Però jo crec que al final he pogut fer un treball adient. </li></ul><ul><li>Pel que fa el poema, he elegit aquest per el títol que m’agradava, i tambè perquè ningú no havia dit que l’haguès agafat. Al principi no l’entenia, i jo pensava que s’estava declarant a una noia, però al final ja he pogut entendre que no era això exactament. </li></ul><ul><li>El que espero es que sigui correcte, i tambè m’alegro d’haver fet aquest treball, ja que he après a analitzar correctament un poema, i ara veig que s’hi mi fico, no costa tant. </li></ul>

×