1. JOAN SALVAT-
PAPASSEIT
“Jo no prometo res, només camino”

2. RETRAT NO
DATAT

3. D’ELL EN DEIEN...
"No compta la poesia catalana, moderna, amb cap poeta d'amor
que deixi al descobert intimitats eròtiques i doni al mateix temps
una impressió tan extraordinària de netedat."
(Joan Teixidor: "Joan Salvat-Papasseit", Revista de
Catalunya (Barcelona), núm. 80, 1934, p. 339)

4. D’ELL EN DEIEN...
"En rigor, les tendències extremes no han influït pas gaire en la literatura
catalana contemporània. És un error citar en Salvat-Papasseit. S'hi
enganyà ell i ha enganyat els altres. Aquest malaurat poeta mai no fou un
avantguardista ni en la interpretació ni en l'equívoca donada a aquesta
activitat literària. Els seus cal·ligrames són infelicíssims. Crec que els
nostres crítics faran una bella obra d'abandonar tota hipòtesi de filiació
d'en Salvat-Papasseit a cap escola ni tendència extrema.
No tan solament fracassà en el seu intent d'aportació de formes
noves, sinó que demostrà no comprendre'n ni llur significació més
elemental. Com a poeta sincer, com a postmaragallià, en el seu esforç
heroic d'adaptar-se a una expressió classitzant, és on en Salvat-
Papasseit donà a conèixer el seu talent personal."
(J. V. Foix: "Algunes consideracions sobre la literatura
d'avantguarda", Revista de poesia, I: 2, 1925, p. 65-70)

5. D’ELL EN DEIEN...
"Si ens cenyim al rigor just de la denominació, amb tot, l'avantguardisme
de Salvat, si no és "fals" com sostenia Foix, sí que és més aviat
epidèrmic, i bé que mai no va deixar d'escriure cal·ligrames —encara en
trobem alguns a 'Óssa menor'— tant la seva concepció de la poesia com
el sector més ampli i perdurable dels seus llibres creixen, realment, al
marge de les intencions i de la tècnica avantguardistes. [...]
'La rosa als llavis' exposa l'amor en la seva més declarada exuberància
sensual, reduït gairebé a l'acte mateix de la carn, sense rastre de
psicologismes (gelosia, nostàlgia, esperança, tedi, etc.) ni de filosofies,
contra el que és tradició en la poesia amatòria europea des de l'època
dels trobadors."
(Joan Fuster: Literatura Catalana Contemporània. Barcelona: Curial,
Documents de Cultura, 1, 1972)

6. VIDA
L’INFANTESA

7. Neix a Barcelona el
16 de maig de 1894

8. Als 7 anys mor el seu
pare i es queda orfe
ASILO NAVAL ESPAÑOL

9. VIDA
L’ADOLESCÈNCIA

10. El 1911 fa amistat
amb Emili Eroles,
Joan Alavedra i
Antoni Palau
MERCAT DE SANTA MADRONA
GALERIES LAIETANES
ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

11. Funda el Grup
Antiflamenquista Pro-
Cultura
ANARQUISME
FETS DE LA SETMANA TRÀJICA (1909)

12. David Cardona
l’introdueix en
l’ambient
nacionalista radical
SEPARATISME
LA BATALLA DE DAVID CARDONA

13. VIDA
LA JOVENTUT I LA MORT

14. L’any 1914 entra a la
Revista Los
Miserables
ECO DE LOS QUE SUFREN HAMBRE Y
SED DE JUSTICIA

15. L’any 1917 funda la
Revista Un enemic
del Poble
FULLA DE SUBVERSIÓ ESPIRITUAL

16. L’any 1918 es casa
amb Carme Eleuterio
NÚRIA

17. Mor el 7
d'agost de 1924 amb
30 anys
NÚRIA
TUBERCULOSI
ÓSSA MENOR

18. IDEOLOGIA

19. ANARQUISME
• Introduït per
Emili Eroles
SOCIALISME SEPARATISME
• Introduït per
Daniel
Cardona
FRIEDRICH
NIETZSCHE
MAKSIM GORKI
LEV TOLSTOI
PRIOTR
KROPOTKIN
ANDREU NIN J.V. FOIX
JOSEP PLA
JOAQUIM
SUNYER

20. ESTIL LITERARI

21. AVANTGUARDISME
FILIPPO TOMMASO
MARINETTI
GUILLAUME
APOLLINAIRE
ONDES
HERTZIANES

22. EROTISME EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS
2n Cal·ligrama

23. INFLUÈNCIA

24. LA NOVA CANÇÓ

25. GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ

26. ROGER PAPACEIT
ALEIX VÁZQUEZ
ESTEVE BOTELLA
IMATGES CEDIDES PER
(EXCEPTE DIAPOSITIVA 1)
CITES EXTRETES DE:
http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapa
sseitj/pagina.php?id_sec=2232