2. 1.- Que es la nutrición?
Els primers auxilis són el conjunt de mesures que es prenen
davant d’un malalt o accidentat en absència de personal sanitari.
Aquestes mesures tenen com a objectiu evitar l’empitjorament del
dany produït, prevenir possibles complicacions i facilitar
l’actuació de l’especialista.
Assistència immediata, limitada i temporal, davant accident o malaltia
sobtada, mentre s’espera l’arribada d’assistència efectiva o
evacuació.
Només s’ha de fer allò que sigui estrictament útil, necessari i que
sapiguem fer. No s’ha de retardar ni dificultar mai l’actuació del
personal especialitzat. No s’ha d'improvisar mai.
3. CONCEPTE DE PRIMERS AUXILIS.
Els primers auxilis son totes aquelles mesures o actuacions que realitza l’
auxiliador en el mateix lloc de l’ accident i amb material pràcticament
improvisat, fins l’arribada de personal especialitzat. Els primers auxilis no son
tractaments mèdics. Son accions d’emergència per reduir els efectes de les
lesions i son una obligació moral.
Podem trobar 2 tipus:
•Primers auxilis emergents o emergències: en los que existeix perill
vital per a la vida de l’accidentat com: una parada cardio-respiratòria, l’
asfixia, el shock, les hemorràgies importants ...
•Primers auxilis no emergents: en els que no existeix el perill anterior,
ex.: una fractura d’un braç, dolor abdominal, etc.
A les urgències (siguin o no emergències) els primers auxilis juguen un
paper important per l’estat posterior del individu.
4. TEMPS D’ACTUACIÓ
Actuació rapida d’equips de salvament i atenció sanitària, pot
millorar espectacularment la mortalitat.
Atesos in situ abans del 15 ‘ Supervivència 80%.
Als 30’ 50%.
Manca d’assistència en 1h. 10%.
6. 1. Tranquilitat i rapidesa
2. Composició del lloc
3. Si és possible victima cara amunt i estirar cames
4. Moure’l amb precaució
5. Examinar bé la victima
6. No fer + del necessari
7. Mantenir victima calenta
8. No donar beguda en cas: d’inconsciència, traumatisme abdominal i d’operació
9. Tranquilitzar ferit
10.Evacuar ràpid a centre sanitàri
DECÀLEG DEL SOCORRISTA:
7. • Mai hem de moure al pacient, així
serà si respira, i només si
descartem qualsevol fractura o es
trobi en un lloc d’imminent perill.
• Mai haurem d’exposar un
socorrista la seva vida per salvar
la d’un accidentat ja que això pot
portar pitjor conseqüències,
sempre s’ha d’esperar a que arribi
un equip especialitzat de
salvament.
• Si ja hem descartat qualsevol
fractura col·locarem al pacient en
una posició de seguretat per evitar
que s’ofegui amb el vòmit.
• Mai s’ha de donar de beure al
pacient.
QUE HEM DE FER?
8. PRINCIPI GENERAL DEL SOCORRISME
OBJECTIUS
• DESENVOLUPAR ELS CONEIXEMENTS BÀSICS, LES ACTITUDS I
LES HABILITATS NECESSÀRIES PER:
– CONÈIXER LA NATURALESA D’UNA LESIÓ
– AVALUAR-NE LA GRAVETAT
– DONAR-HI EL SUPORT VITAL ADEQUAT
SEMPRE FINS L’ARRIBADA DEL PERSONAL SANITARI ESPECIALITZAT
9. CADENA DE SOCORS EL PAS
La seqüència d’actuació
davant de qualsevol
situació que requereix la
nostra intervenció serà el
PAS
10. Seqüència d’actuació (PAS)
1. Protegir a l’accidentat i a
nosaltres
2. Avisar als serveis d’emergència
3. Socórrer a l’accidentat
11. Protegir
Se conscients dels riscos que assumeixes
Mesures d’auto protecció: guants, mascareta,etc...
Mesures per a evitar riscos addicionals: tancar gas
Senyalització del lloc de l’accident.
Control dels aparells i materials
12.
13. Disposar dels números de contacte adequats:Ambulància(061),
Bombers( 080/112) Mossos/ policia o avisar de manera indirecta si
no disposem dels telèfons
Avisar
Informar correctament.
Qualsevol pot informar, no tan sols la persona que
presta el servei.
Cal verificar la recepció de la informació facilitada
14.
15. Socórrer
Tranquil·litzar a la víctima, parlar-li, fins i tot si està inconscient.
Determinar les possibles lesions i tractar de no empitjorar la
situació.
Amb diversos accidentats, establir prioritats.
Actuació preferent: aturades cardíaques i respiratòries,
hemorràgies greus i politraumatismes.
Altres actuacions: fractures obertes, ferides greus, grans
cremades, fractures tancades, etc.
Moltes vegades, la víctima que més crida no és la més greu.
16. • AQUESTA ES REALITZA EN EL LLOC DELS FETS I ES FA
EL FI D’ESTABLIR PRIORITATS I ADOPTAR LES MESURES
NECESSARIES DEL CAS.
AVALUACIÓ I ACTUACIÓ
1. AVALUACIÓ PRIMARIA
2. AVALUACIÓ SECUNDÀRIA
17. Símptomes i signes:
-Símptoma: manifestació de malestar al que es refereix el
pacient però que no podem mesurar (conceptes subjectius:
dolor, mareig, nàusees...)
-Signe: tot allò que presenta un malalt i que objectivament
podem explorar
- Pols - Mobilitat
- Respiració -Nivell de consciència
- Tensió arterial -Mida pupil·lar
- Temperatura -Reacció al dolor
- Coloració de la pell
18. Salvar la vida de la víctima
1. IDENTIFICAR AMENACES IMMEDIATES
PER LA VIDA DE L’ACCIDENTAT
VALORACIÓ PRIMÀRIA
I RESTABLIR LES FUNCIONS VITALS DE
L’ORGANISME
SUPORT VITAL BÀSIC = REANIMACIÓ
CARDIO-PULMONAR
19. EXPLORACIÓ PRIMARIA I
SECUNDARIA
• Exploració primària:
– Actuació:
1. Comprovar l’estat de consciencia.
2. Comprovar la respiració.
3. Comprovar el pols.
• Exploració secundaria:
– Actuació:
1. Comprovar nivell de consciencia, posició del cos, coloració de
la pell blavosa.
2. Comprovació signes vitals freqüència respiratòria, pols.
3. Exploració de la resta del cos exploració cap i coll, tòrax i
abdomen i extremitats.
20. • Primària (signes vitals): Consciència
(ABC) Respiració
Pols
• Secundària: determinar la resta de lesions
Exploració de la víctima
21. Exploració de l’accidentat
Exploració primària
•Comprovar-ne la consciència.
•Comprovar-ne la respiració.
•Comprovar-ne el pols.
Exploració de la respiració: Et fixaràs en els moviments del tòrax de la
víctima, observant si el tòrax puja i baixa. Situaràs la galta i la teva orella a
prop de la boca i el nas de la víctima, i així mentre escoltes si respira,
miraràs els moviments del tòrax i l’abdomen.
Si la persona està inconscient però respira la posarem en la Posició Lateral
de Seguretat (PLS).
Si no respira haurem de practicar la maniobra front-mentó o front-coll; si tot i
així no comença a respirar hauràs de realitzar el boca a boca, i si fos
necessari, el Suport Vital.
Exploració del pols: S’ha de cercar el pols a l’artèria caròtida al seu pas pel
coll. Per notar millor el pols utilitzaràs els dits índex i cor, que premeràs
suaument contra qualsevol dels dos clots al costat de la nou del coll. No s’ha
d’utilitzar el dit polze ja que aquest té pols propi i pot confondre. Mantindràs
el contacte 5 segons per verificar si hi ha o no hi ha pols. Si hi ha pols ens
centrarem a solucionar l’aturada respiratòria. Si no hi ha pols practicarem el
Suport Vital.
22. Salvar la vida de la víctima
CONTROL DE LES SITUACIONS QUE SUPOSIN RISC VITAL:
1. OBSTRUCCIÓ DE VIES RESPIRATÒRIES.
2. HEMORRÀGIES.
3. SHOCK.
24. VALORAR LA CONSCIÈNCIA
AGENOLLAR-SE AL COSTAT DE LA VÍCTIMA.
CRIDAR FORT: “QUÈ LI PASSA?”, “EM SENT?”
SI RESPON: PASSAR A EXPLORACIÓ SECUNDÀRIA.
SI NO RESPON: PESSIGAR, SACSEJAR LES ESPATLLES, I
OBSERVAR REACCIONS.
NO REACCIÓ: NO TOCAR I NO BELLUGAR; ANAR AL SEGON
PAS :
VALORAR RESPIRACIÓ
25. VALORAR LA RESPIRACIÓ
• UTILITZAR VISTA, OÏDA I TACTE PER TAL DE FER
L’EXPLORACIÓ: MOVIMENT TÒRAX.
• SI RESPIRA: NO CALDRÀ CONTINUAR EXPLORANT ELS SIGNES
VITALS JA QUE EL COR FUNCIONA SEGUR. ANAR A L’
EXPLORACIÓ SECUNDÀRIA
• SI RESPIRA, COMPROVAR PERIÒDICAMENT QUE SEGUEIX
FENT-HO.
• SI RESPIRA I ÉS TRAUMÀTIC: NO MOURE.
• SI NO RESPIRA: TÈCNICA FRONT MENTÓ I/O RCP
27. VALORACIÓ DEL POLS
ADULTS: ES VALORA EN L’ARTÈRIA CARÒTIDA.
NADONS I OBESOS: EN L’ARTÈRIA HUMERAL.
SI HI HA POLS: OBSERVAR SI ÉS RÍTMIC.
SI NO HI HA POLS: INICI IMMEDIAT DE RCP
28. VALORACIÓ DEL POLS
Comprovem els pols i la circulació
Mirem el pols central (caròtida)
Busquem possibles hemorràgies
FC normal: 60-100 respiracions/minut
31. Pols:
Pressió que fa la contracció cardíaca a les artèries
Taquicàrdia (elevada, per sobre de 100 ppm)
Bradicàrdia (baixa, per sota de 50 ppm)
Respiració: (normal de 12-20)
Mirar si presenta dolor, soroll o esforç
Taquipnea (ràpida i superficial)(+30)
Bradipnea (8-10)
Dispnea (dificultat per respirar)
Tensió arterial:
Pressió a l’interior de les artèries
Hipertensió
Hipotensió
32. Temperatura:
Temperatura normal 37ºC
Hipotèrmia
Hipertèrmia
Coloració de la pell:
Coloració vermella: TA elevada, hipertèrmies i certes intoxicacions (CO)
Coloració pàl·lida: circulació insuficient en capil·lars subcutanis
(redistribució del volum sanguini, possibilitat de xoc)
Coloració blavosa: cianosi, l’oxigenació no es bona
Coloració groguenca: icterícia, trastorns hepàtics
33. Exploració secundària
Quan realitzis l’exploració secundària seguiràs els passos següents:
– General: Es considerarà l’aspecte general (molt greu,
semiinconscient, pell de color blavós, posició…).
– Cap i cara: És important mirar que no hi hagi
hemorràgies al cap.
– Extremitats superiors
– Tòrax
– Abdomen
– Extremitats inferiors
Mentre realitzis l’exploració miraràs si hi ha hemorràgies, fractures
obertes, deformitats, ferides, contusions…
36. Valoració del pacient o accidentat
PAS
Protegir
• Allunyar els ferits del lloc on
puguin ocórrer d’altres perills.
• Organitzar la situació i les
fases d’intervenció.
• Animar els ferits lleus a ajudar
els altres.
• Allunyar els tafaners.
• No moure mai els ferits si no
és estrictament necessari.
Avisar
• Donar-ne notícia als serveis
especialitzats tot indicant:
– Lloc exacte de l’accident.
– Tipus d’accident.
– Nombre i tipus de víctimes.
– Valoració de les lesions.
– Primers auxilis practicats.
Socórrer
• Fer una ràpida
avaluació de
l’estat de les víctimes
• Comprovar les
lesions sense
afegir-hi patiments
innecessaris.
• Donar suport emotiu i
inspirar
confiança.
37. VALORACIÓ PRIMÀRIA
• CONTROL VIA AÈRIA Y VENTILACIÓ
• CONTROL RESPIRATORI I OXIGENOTERÀPIA
• VALORACIÓ I CONTROL DE L’ESTAT HEMODINÀMIC
• VALORACIÓ NEUROLÒGICA
• EVITAR PÈRDUES DE CALOR
PAS
ABCD
39. Seqüència d’actuació en SVB
Si hi ha perill? soluciona-ho
Està INCONSCIENT?
OBRE VIA AÈRIA
RESPIRA NORMALMENT ?
ACTIVA 112/061
30 COMPRESSIONS
COMPRESSIÓ
VENTILACIÓ
30:2
CRIDA: !!AJUDA!!
Continuar fins respiració normal
Arribada del DEA o SEM
estimula’l
front-mentó/ tub guedel
mira, escolta ,sentir 10”
truca al 061/112/080
al centre del Pit
alterna: Compressions
Ventilacions
40. 4.- Trastorns de la consciència
La consciència és la capacitat de percebre la nostra pròpia existència
i de relacionar-la amb el nostre entorn, mitjançant estímuls i
sensacions variades.
Els trastorns de la consciència impliquen una disminució o pèrdua
temporal d’aquesta. Pensa que alguns trastorns són fàcilment
recuperables.
Els trastorns de la consciència per ordre de menor a major gravetat
són:
La lipotímia
El xoc
El coma
41. TRANSTORNOS DE LA
CONSCIENCIA
• Lipotimia, xoc i coma:
• Lipotimia: pérdida ligera de consciencia, la persona nos responderá con voz alta,
estímulos dolorosos, i volverá a su vigilia.
– Causas:
1. Emociones intensas, visiones desagradables (sangre, heridos…)
2. Calor excesiva.
3. Estar mucho tiempo derecho sin moverse.
4. Alteración tensión arterial, miedo.
5. Régimen dietético estricto.
6. Ejercicio excesivo.
– Síntomas:
1. Sensación de mareo.
2. Flojera en piernas.
3. Piel pálida, fría y sudosa.
– Actuación:
1. Estirar la víctima en sitio fresco decúbito supino.
2. Aflojar la ropa.
3. Evitar aglomeraciones.
4. Levantarle las piernas.
42. LIPOTIMIA:
Pérdida súbita del conocimiento de corta
duración (2-3 minutos).
TRATAMIENTO
• Aflojar la ropa alrededor del cuello y
cintura.
• Traslado a un ambiente de aire puro.
• Tumbarlo en posición horizontal con las
piernas elevadas
44. TRANSTORNOS DE LA
CONSCIENCIA
• Xoc: disminución del volumen sanguíneo.
– Origen:
1. Hemorragia
2. Quemaduras
3. Deshidratación.
• Síntomas:
1. Alteración de la consciencia
2. Estado ansioso, nervioso
3. Pulso i respiración rápido i débil.
4. Sudor fría y empalagosa.
• Actuación:
1. Control signos vitales.
2. Tranquilizar al herido.
3. Tratar al herido.
4. Tratamiento de lesiones, si es posible.
5. Colocar el accidentado en posición de Trendelenburg.
6. Tapar el accidentado.
7. Evacuarla.
45. TRANSTORNOS DE LA
CONSCIENCIA
• Coma: pérdida de la consciencia
prolongada, anula los reflejos.
– Síntomas:
1. La persona no responde delante estímulos
externos.
2. Mantiene la respiración y pulso.
– Actuación:
1. Aflojar la ropa.
2. Mantener permeable la vía aérea.
3. Controlar periódicamente los signos vitales.
4. Poner víctima en PLS.
46. TRANSTORNOS DE LA
CONSCIENCIA
• Epilepsia
• Afección crónica de diversa etiología
caracterizada por crisis convulsivas.
• Actuación
• Despejar el entorno de cualquier objeto que
pueda herir al enfermo.
• Deslizar una manta o ropa debajo del afectado
para amortiguar los golpes.
• Poner un trozo de madera entre los dientes para
evitar que se muerda la lengua.
47.
48. 4.4.- Posició Lateral de Seguretat
Per aplicar la tècnica de la PLS cal que segueixis aquests passos:
– Posa l’accidentat estirat panxa enlaire.
– Situa’t a la dreta de l’accidentat, i a continuació:
– Estira el braç esquerre de la víctima cap amunt, de manera que quedi alineat
amb la cara.
– Doblega la cama dreta de la víctima i deixa-la flectida damunt l’altra cama.
– Agafa la mà dreta de l’accidentat i posa-li-la damunt del genoll dret, o sigui,
de la cama que li hem flectit en el punt anterior.
– Des de la teva posició a la dreta de l’accidentat, agafa amb una mà el genoll i
la mà dreta de l’accidentat (en el punt 4 li havíem col·locat la mà i el genoll
dret junts), amb l’altra mà agafa l’espatlla dreta de la víctima, simultàniament
estira amb les dues mans per fer rodar la víctima cap a l’esquerra.
– Li gires el cap vers un costat; així, encara que vomiti no s’ennuegarà amb els
vòmits.
Tot i que les instruccions anteriors sonen una mica complicades, la posició lateral de
seguretat (PLS) és molt senzilla d’aplicar, i encara que la persona inconscient sigui
més gran o pesi més que nosaltres la podrem moure fàcilment.
50. 5.- Trastorns de la respiració
Quan et parlem de trastorn de la respiració ens referim a qualsevol dificultat o
afecció que implica una aturada total o parcial de la respiració. Hi ha diverses
causes que poden provocar un trastorn de la respiració:
• 1.Obstrucció per cossos estranys. La persona pateix un ennuegament degut al
menjar o a l’aspiració de vòmits.
• 2.Obstrucció per caiguda de la llengua. Quan estem inconscients els músculs
perden la seva tonicitat, i llavors la llengua cau cap endarrera i bloqueja el pas
de l’aire.
• 3.Un cop fort a la panxa també pot deixar-nos sense respiració
• 4.Una malaltia que la persona pateix i que li afecti la capacitat respiratòria. Per
exemple, al·lèrgia, asma o un atac de cor.
• 5.Una asfíxia deguda a la inhalació de gasos tòxics.
• 6.Ofegament a l’aigua.
51. 5.3.- Tipologia
Els trastorns de la respiració per obstrucció poden ser de dos tipus: obstrucció parcial i
obstrucció total.
- Obstrucció total
Signes:
• 1. Posarem la nostra orella i la galta damunt del seu nas i la seva boca per
escoltar si respira.
• 2. Posarem la mà damunt del seu tòrax, per notar si respira. Et fixaràs si hi
ha moviments respiratoris, és a dir si l’abdomen i el tòrax pugen i baixen.
• Observaràs el color de la pell i les ungles: si aquestes presenten un color
morat podem dir que li manca oxigenació cel·lular a la persona.
52. OBSTRUCCIÓN DE LA VIA AÉREA
• Completa e incompleta:
• Obstrucción incompleta: la presencia de un cuerpo
extraño en la vía aérea, dificulta la entrada de aire,
pero se mantiene un paso de aire mínimo.
– Síntomas:
1. Agitación de la víctima.
2. Tos enérgica i continuada.
3. Estado de consciencia inalterado.
– Actuación:
1. Dejar la víctima que tosa continuamente.
2. No dar golpes en la espalda.
53. OBSTRUCCIÓN DE LA VIA AÉREA
• Obstrucción completa: las vías respiratorias
están completamente obstruidas. El aire de los
pulmones no puede salir.
– Síntomas:
1. Se pone las manos al cuello, agitación, convulsiones
torácicas.
– Actuación:
1. Maniobra de Heimlich: Aplicación de compresiones a nivel
epigástrico, con el objetivo de desplazar el diafragma hacia
arriba.
54. LA OBSTRUCCION DE LAS VIAS RESPIRATORIAS IMPIDE QUE LA SANGRE DEL
ORGANISMO RECIBA EL OXIGENO NECESARIO PARA ALIMENTAR LOS TEJIDOS, LO
QUE IMPLICARA LA MUERTE DE LOS MISMOS, ESTO SE PUEDE PRESENTAR EN
PERSONAS CONSIENTES O INCONCIENTES, AHI QUE AYUDAR A DESTAPAR LAS
VIAS RESPIRATORIAS CON LAS SIGUIENTES MANIOBRAS:
55. 5.4.- Actuació
Per a una actuació correcta hem de tenir en compte si la víctima està conscient o inconscient;
si es tracta d’un nadó, d’un nen o d’un adult; i casos especials com per exemple que
l’accidentat sigui obès o una dona embarassada.
5.4.1.- Obstrucció parcial
• Si la persona està conscient, li recomanarem que es tranquil·litzi i que intenti
tossir. Pensa que la tos produeix un corrent d’aire interior, i aquest aire expulsa
allò que ens produeix l’obstrucció.
5.4.2.- Obstrucció total
• Tant si la persona està conscient com si està inconscient li aplicarem la
maniobra de Heimlich. Hi ha dues maneres de realitzar aquesta maniobra: amb
la víctima dreta i amb la víctima estirada.
56. MANIOBRA DE HEIMLICH
• Varía en función de si está consciente o
inconsciente:
• Víctima consciente:
– Actuación:
1. Situarse detrás de la víctima, perpendicular a su espalda,
enlazar la cintura con los brazos.
2. Cerrar la mano i colocar el artillo del pulgar cuatro dedos
encima del ombligo, para localizar la región epigástrica.
3. Con la otra mano, cogerse el puño.
4. Hacer una presión fuerte hacia dentro y hacia arriba
dirección a los pulmones.
5. Aflojar la presión sin perder el punto epigástrico.
6. Repetir maniobra hasta que se expulse el cuerpo extraño.
57. MANIOBRA DE HEIMLICH
• Víctima inconsciente: la víctima cae en estado
inconsciente.
– Actuación:
1. Estirar la víctima al suelo, hacia arriba, cabeza decantada hacia
el lado i la boca abierta.
2. Ponerse de rodillas a banda i banda de las nalgas de la víctima.
3. Colocar el talón de una mano, dos dedos encima el ombligo y
debajo del esternón.
4. Colocar la otra mano cogiéndose la muñeca de la primera.
5. Hacer una presión enérgica hacia dentro y hacia arriba el
diafragma. Ciclos de 6 – 8 veces.
6. Revisar la boca.
7. En caso que no expulse el objeto, hacer boca a boca.
8. Repetir maniobra hasta que la víctima expulse el cuerpo extraño.
61. QUE DEBEMOS HACER?
• VERIFICAR SI EL INDIVIDUO RESPIRA, SOLO PUEDE AGUANTAR 3 MINUTOS SIN
OXIGENO SU CEREBRO. DESPUES DE ESO LAS LESIONES SON IRREVERSIBLES.,
PRODUCIENDO INCLUSIVE LA MUERTE.
• HAY QUE ACTUAR INMEDIATAMENTE YA QUE DE ESTO DEPENDE LA VIDA DEL
ACCIDENTADO POR AUSENCIA DE OXIGENO EN EL CEREBRO.
• DEBEMOS ACUDIR SOLO SI ES NECESARIO AL MASAJE CARDIACO DESPUES DE
DETERMINAR QUE NO TIENE PULSO NI RESPIRA.
• COLOCAMOS AL PACIENTE EN UNA SUPERFICIE DURA Y LOCALIZAMOS EL BORDE
INFERIOR DE LAS COSTILLAS CON LOS DEDOS INDICE Y MEDIO.
• COLOCAMOS EL TALON DE NUESTRA MANO 2 DEDOS POR ENCIMA DEL FINAL DE
LA COSTILLA Y COLOCAMOS LA OTRA MANOS ENCIMA DE ESTA
ENTRELAZANDOLA CON LOS DEDOS, LOS BRAZOS DEBEN DE ESTAR
EXTENDIDOS NUNCA DOBLADOS.
• PRESIONAL EL PECHO CON LAS MANOS Y LLEVAR UNA CUENTA PARA NO
PERDER EL RITMO (MIL UNO, MIL DOS, ETC.…)
• ESTA MANIOBRA DEBE DE ESTAR ACOMPAÑADA DE RESPIRACION BOCA A BOCA.
Y SE PUEDE HACER CON UNO O DOS SOCORRISTAS.
• NUNCA SUSPENDER POR MAS DE 5 SEGUNDOS LA REANIMACION A MENOS DE
QUE YA LE SIENTAN EL PULSO AL REANIMADO.
62. SOPORTE VITAL BÁSICO
• Introducción: El cerebro es el órgano más delicado del cuerpo humano. La
ausencia de oxígeno provoca en poco tiempo lesiones irreversibles, y en 8 – 10
minutos, la muerte.
• Maniobras de soporte en la parada respiratoria:
– Actuación:
1. Colocación de la víctima de cubito supino.
2. Exploración de la boca de objetos extraños.
3. Abrir la vía aérea. Maniobra frente – mentón (no traumática) y Atracción
de la mandíbula hacia arriba.
64. SOPORTE VITAL BÁSICO
• Técnicas orales respiratorias:
– Boca a boca.
– Boca a nariz.
– Boca a boca y nariz.
– Boca a estoma.
• Boca a boca:
– Actuación:
1. Frente – mentón.
2. Comprobación de la respiración.
3. Tapar la nariz de la víctima.
4. Realizar inspiración, y sellando los labios del herido expirar profundamente durante
1 ó 2 segundos. Comprobar la elevación del tórax.
5. Apartarse para dejar salir el aire.
6. Repetir la insuflación cada 4 – 5 segundos para llegar a 12 – 15
insuflaciones/minuto.
65. Soporte vital básico
• Maniobra de soporte en la parada cardiaca:
– Actuación:
1. Comprobar el pulso carótido.
2. Si no tiene, iniciar masaje cardíaco:
1. Colocar víctima de cubito supino, brazos a lo largo del
cuerpo, sobre superficie lisa i dura.
2. Localizar el punto de compresión. A la altura del esternón,
poner dedos índice y medio, a continuación de los dedos
colocar el talón de la mano.
3. Entrelazar los dedos de la mano que toca con el talón a la
víctima.
4. Tenemos que conseguir un ritmo de compresión de 60 – 80
por minuto.
67. SOPORTE VITAL BÁSICO
• Reanimación cardiopulmonar:
• Con un reanimador:
– Actuación:
1. Comenzar con 2 insuflaciones.
2. Hacer 15 compresiones, frec.15:2.
3. Después de hacer 4 ciclos de compresión-
insuflación, comprobar si la víctima tiene pulso
carótido. Si no existe, se repetirá la
comprobación cada 5 minutos.
68. SOPORTE VITAL BÁSICO
• Con dos reanimadores:
– Actuación:
1. Hacer 2 insuflaciones.
2. Practicar 5 compresiones, 5:1.
3. Intentar llegar a un ritmo de 80 – 100 comp./m.
4. Cada 4 ciclos comprobar pulso carótido; esto lo hará el
que hace las compresiones.
71. 13.1.2.- El massatge cardíac extern
Consisteix a aplicar sèries de pressions rítmiques a la meitat inferior de l’estern: d’aquesta
manera incrementem la pressió a l’interior del tòrax i/o la pressió directa del cor i així
mantenim la circulació de la sang al cor, als pulmons, al cervell i altres òrgans vitals. Has de
tenir en compte quatre aspectes:
• La posició de l’accidentat
• La posició del socorrista
• La recerca del punt de compressió
72. 4. La pressió
Quan portem un minut pararem per
comprovar si la víctima es recupera
espontàniament. Si és que no,
continuarem aplicant el suport vital en
cicles de cinc minuts.
Si només l’aplica una persona, seguirà
la seqüència de 2 insuflacions i 15
compressions i realitzarà 4 vegades
per minut aquesta seqüència.
Si són dues persones, una practicarà
una insuflació i l’altra li farà cinc
compressions toràciques.
Aquest esquema es repetirà
contínuament fent una petita pausa
entre les compressions i la insuflació.
73. HEMORRAGIAS:
Salida o derrame de sangre fuera o dentro del organismo como
consecuencia de la rotura accidental o espontánea de uno o
varios vasos sanguíneos.
SE CLASIFICAN EN:
– Hemorragias externas.
– Hemorragias internas.
Ante cualquier tipo de hemorragia se debe actuar de la siguiente
forma:
– Tumbar al accidentado en posición horizontal con los miembros
inferiores elevados.
– Buscar una hemorragia externa, a veces oculta por la ropa,
deteniéndola mediante compresión o torniquete.
– Arropar al accidentado y evitar cualquier movimiento.
– AVISAR AL SERVICIÓ DE URGENCIAS 061 o 112.
74. HEMORRAGIAS
Denominamos hemorragia a
cualquier salida de sangre de sus
cauces habituales (los vasos
sanguíneos), como consecuencia de
la rotura de los mismos. Se dividen
según:
Su naturaleza:
- Exteriorizadas
- Internas
- Externas
Su procedencia:
- Arteriales
- Venosas
- Capilares
75. CLASIFICACIÓN DE LAS HEMORRAGIAS
Clase I
Hemorragia leve
Clase II
Hemorragia grave
Clase III
Hemorragia grave
Clase IV
Hemorragia muy grave
% y cantidad de volumen
sanguíneo perdido
Hasta un 15%
o
hasta 750 c.c.
Hasta un 30%
o
hasta 1.500 c.c.
Hasta un 40%
o
hasta 2.000 c.c.
Más de un 40%
o
más de 2.000 c.c.
Estado de consciencia de la
víctima
Ansioso Intranquilo Confuso Obnubilado
Frecuencia respiratoria 12-20/minuto 20-30/minuto 30-40/minuto Más de 40/ minuto
Frecuencia cardíaca Menos de 100 pulsaciones/
minuto
100-120/minuto 120-140/minuto Más de 140/ minuto
76. HEMORRAGIAS
EXTERIORIZADAS
1.-Otorragia: 2.- Epistaxis:
Actuación Actuación
-Controlar signos vitales -Presiónar la pared del orificio sangrante
-Ponerla en PLS manteniendo eje durante 5 min
cabeza cuello nuca con el oído -Inclinar cabeza hacia delante
sangrante hacia el suelo -Si hemorragia no para,aplicar gasa con
-No intentar detener hemorragia agua oxigenada y presionar pared nasa
dejando un trozo de gasa fuera
3.-Hemoptisis 4.-Hematemesis
Actuación Actuación
-Controlar signos vitales -Controlar signos vitales
-Dieta absoluta -Dieta absoluta
-Colocar víctima semisentada -Colocarla en PLS
77. HEMORRAGIAS INTERNAS
Actuación:
• Controlar los signos vitales
• Tratar las lesiones.
• Aflojar todo aquello que
comprima a la víctima.
• Evitar pérdida de calor
corporal tapándola.
• Colocarla tumbada con la
cabeza más baja que los pies,
si las lesiones lo permiten.
• EVACUARLO CON EXTREMA
URGENCIA (061).
78. Hemorragia Externa
TRATAMIENTO
• Con el herido tendido se hace compresión local en el
punto que sangra, bien con uno o dos dedos o con la
palma de la mano, en función de la extensión de la
herida.
• Si la hemorragia cesa, procederemos a colocar un
vendaje compresivo.
• Si no se detiene, habrá que hacer compresión a
distancia en los siguientes puntos:
– CUELLO: carótida.
– HOMBRO: retroclavicular.
– BRAZO: arteria humeral (cara interna del brazo).
– MUSLO: arteria femoral(ingle).
– PIERNA: arteria poplítea.
• Aplastar siempre la arteria o vena contra el hueso lo
más cerca posible de la herida.
• No aflojar nunca el punto de compresión.
• Mantener al herido echado horizontalmente.
80. Torniquete
• Sólo se utilizará:
– Cuando el socorrista está solo y debe atender a otros
accidentados de extrema gravedad.
– En caso de miembros seccionados o aplastados.
• EL TORNIQUETE se coloca por encima del codo o por
encima de la rodilla, entre el corazón y la herida.
• Una vez colocado no debe aflojarlo nunca.
• Debe permanecer a la vista, colocándole un rótulo
indicando nombre, hora y minuto de colocación.
• En el caso que el doctor se demore en llegar, afloje el
torniquete cada 20 minutos. Si la hemorragia ha parado,
deje el torniquete ligeramente suelto y listo para volverlo
a ajustar en caso de que el sangrado se presente
nuevamente. Vigile el torniquete constantemente hasta
que la victima sea hospitalizada.
82. Hemorragia Interna
TRATAMIENTO
– Vigilar al accidentado para detectar signos de
colapso como palidez, sed, ansiedad, frío,
taquicardia.
– Tenderlo horizontalmente.
– Abrigarlo.
– Tranquilizarlo.
– EVACUARLO CON EXTREMA URGENCIA
(061).
83. SHOCK
Conjunto de signos y síntomas consecuentes a la falta o disminución
del aporte sanguíneo a los tejidos, debido a la pérdida de volumen
sanguíneo.
Síntomas: Actuación:
-Alteraciones de la consciencia -Controlar los signos vitales
-Estado ansioso y nervioso -Tratar las lesiones
-Pulso rápido y débil -Aflojar todo lo que comprima
-Palidez en las mucosas -Evitar pédida calor corporal
-Respiración rápida y superficial -Posición de Trendelemburg
-Sudor frío y pegajoso -Evacuar
84. HERIDAS:
Una herida es toda lesión de la piel y de los diferentes órganos
producida por corte, desgarro, rasguño, contusión, etc.
SE CLASIFICAN EN:
• INCISAS: originadas por objeto cortante.
• CONTUSAS: originadas por objeto romo.Hemorragias internas.
• ESPECIALES:
– Mixtas o incisocontusas.
– Punzantes.
– Por mordedura.
– Con arrancamiento.
– Etc.
Según gravedad, en función de:
-Profundidad.
-Extensión.
-Localización.
-Suciedad evidente, cuerpos extraños o
signos de infección
85. HERIDAS SIMPLES
Actuación
• Cohibir la hemorragia (en su caso).
• Desinfección del material de curas.
• Desinfección de las manos del socorrista.
• Limpieza de la herida con agua oxigenada o con agua y jabón, del
centro a la periferia. Si la herida es profunda, utilizar suero
fisiológico para su limpieza.
• Si la separación de bordes es importante, la herida necesitará
sutura por un facultativo. Si no es así, pincelar con un antiséptico y
dejar al aire. Si sangra, colocar un vendaje compresivo (gasas
sujetas con venda no muy apretada).
• Recomendar la vacunación contra el tétanos.
• NO UTILIZAR directamente sobre la herida: alcohol, algodón, yodo,
polvos o pomadas con antibióticos.
87. Heridas Graves
• La actuación se resume en tres palabras:
EMBALAR, AVISAR, EVACUAR, para lo cual:
– Taponar la herida con gasas limpias o con compresas
estériles si se disponen de ellas.
– Aplicar una venda sobre la herida, más o menos apretada
en función de la importancia de la hemorragia, cuidando
de no interrumpir la circulación sanguínea.
– Si es un miembro superior, colocar un cabestrillo.
• AVISAR AL 061.
88. HERIDAS GRAVES
Actuación:
Efectuar la evaluación inicial
de la víctima.
Controlar la hemorragia y
prevenir la aparición del shock.
Cubrir la herida con un apósito
estéril y procurar el traslado en
la posición adecuada,
controlando las constantes
vitales.
NO extraer cuerpos extraños
enclavados. Fijarlos para
evitar que se muevan durante
el traslado y causen nuevos
daños en su interior.
89. CASOS CON HERIDAS ESPECIALES
Neumotórax abierto
Actuación:
• Taponamiento oclusivo parcial (un lado sin cerrar).
• Traslado urgente en posición semisentado.
• NO EXTRAER cuerpos extraños alojados (inmovilizarlos).
• Vigilar periódicamente las constantes vitales.
• NO dar de beber a la víctima.
90. Quemaduras Térmicas
• Son lesiones de la piel y otros tejidos provocadas por
diferentes causas como el calor, la electricidad,
productos químicos, etc.
• Se clasifican en:
• Quemaduras de primer grado: la piel está enrojecida
(eritema).
• Quemadurás de segundo, grado: la parte interior de la
piel (dermis) se quema, formándose ampollas
(flictena) llenas de un líquido claro.
• Quemaduras de tercer grado: la piel está carbonizada
y los músculos, vasos y huesos pueden estar
afectados.
91. QUEMADURAS
Son lesiones provocadas por la exposición de cualquier parte del
cuerpo a una cantidad de energía superior a aquella que el organismo
es capaz de absorber sin daño. Pueden ser provocadas por calor,
productos químicos, electricidad, radiaciones ionizantes y rayos
Se clasifican por :
PROFUNDIDAD EXTENSIÓN
-Primer grado (epidermis) - “Regla de los Nueve”
-Segundo grado (epidermis - + de 30% muy grave
y dermis)
-Tercer grado (epidermis,dermis e hipodermis)
95. QUEMADURAS
ACTUACIÓN:
• Neutralizar el agente agresor.
• Si la ropa está ardiendo, apagar las llamas con mantas,
abrigos, agua, etc.
• Controlar el pulso y la respiración. Si son negativas,
iniciar R.C.P.
• Cortar las ropas sobre la zona quemada. No tratar de
quitar la ropa adherida a la quemadura.
• Limpieza con agua fría.
• Tapar con gasas, y practicar vendajes poco voluminosos
y no compresivos.
• Tapar al herido con una sábana limpia.
• Tranquilizar al lesionado.
• Trasladar al paciente a un Centro o Unidad de
Quemados.
96. QUEMADURAS
¿Qué no hacer?
• NO aplicar pomadas.
• NO romper las ampollas.
• NO aplicar antisépticos,
colorantes, ni productos de
droguería.
• NO dar líquidos, ni comida.
• NO inyectar nada.
97. Quemaduras Eléctricas
La corriente eléctrica, sea generada artificialmente o
natural(rayos), ocasiona lesiones muy diversas que
van desde quemaduras pequeñas hasta
traumatismos múltiples y la muerte.
Tipos de lesiones:
– Quemaduras superficiales por calor y llamas.
– Quemaduras por arco o fogonazo.
– Quemaduras llamadas propiamente eléctricas por la
acción de la corriente a través del organismo ya que
lesionan planos más profundos y a menudo destruye
músculos y altera órganos internos, llegando incluso a
producir paradas cardiorespiratorias e incluso la muerte.
100. QUEMADURAS QUÍMICAS
O causticación es la impregnación de la piel con sustancias
corrosivas como ácidos, productos químicos, etc.
Actuación similar a las quemaduras:
Retirar la ropa impregnada.
Arrastrar el corrosivo con agua abundante.
Tratar después como el resto de las quemaduras: cubrir y trasladar.
Si la causticación se produce en los ojos:
Lavar con agua abundante durante un mínimo de 20 minutos.
Cubrir ambos ojos.
Traslado urgente a un centro especializado.
101. INTOXICACIONES
Es el resultado de la acción de un tóxico sobre el organismo humano.
Los tóxicos penetran a través de varias vías:
Vía digestiva
Vía respiratoria
Vía parenteral
Vía cutánea
5 preguntas clave
¿Qué ha tomado el accidentado?
¿Qué cantidad de ello ha tomado?
¿Cuándo lo ha tomado?
¿Ha tomado algo más?
¿Ha vomitado?
102. Por Ingestión
Los tóxicos pueden ser de los siguientes
tipos:
– 1.- Alcalinos
– 2.- Ácidos
– 3.- Otros
103. VIA DIGESTIVA
• Comprende todo el recorrido del tubo digestivo. Algunos
de los principales tóxicos que penetran en el cuerpo por
vía digestiva son:
• Agua contaminada.
• Alimentos en mal estado
• Venenos
• Tóxicos vegetales
• Medicamentos (por sobredosis o caducados).
• Productos de limpieza de uso doméstico (alcalinos,
ácidos...)
104. TRATAMIENTO CONTRA
ALCALINOS
Ejemplos de ALCALINOS: (Lejía, amoniaco,
sosa cáustica, etc.)
TRATAMIENTO
– Dar rápidamente un vaso de agua para diluir
el tóxico.
– Añadir vinagre o jugo de limón a un segundo
vaso de agua.
– Después le daremos leche, aceite de oliva o
clara de huevo.
– ¡¡ NO PROVOCAR EL VÓMITO !!
105. TRATAMIENTO CONTRA ACIDOS
Ejemplos de ACIDOS (Ácido acético,
clorhídrico, nítrico, etc.)
TRATAMIENTO
– Dar rápidamente un vaso de agua para diluir
el tóxico.
– Después se le dá un vaso de leche o
bicarbonato.
– Luego le daremos aceite de oliva o clara de
huevo.
– ¡¡ NO PROVOCAR EL VÓMITO !!
106. TRATAMIENTO CONTRA OTROS
TÓXICOS
El tratamiento contra otros tóxicos de tipo
general se hará:
– Diluir el tóxico.
– Provocar el vómito.
Cuando el tipo de tóxico es desconocido se
usa como antídoto:
– Una taza de té fuerte.
– Varias cucharadas de leche de magnesia.
– Dos rebanadas de pan tostado.
107. VIA DIGESTIVA
Actuación (general)
-Tratar de identificar el tóxico
-Llamar al Instituto Nacional de Toxicología:
TELÉFONO: 91 562 04 20
-Neutralizar el tóxico
-Vigilar las constantes vitales
-Mantener la víctima abrigada y tranqulizarla
Cuando el tipo de tóxico es desconocido se usa como antídoto:
Una taza de té fuerte.
Varias cucharadas de leche de magnesia.
Dos rebanadas de pan tostado.
109. VIA DIGESTIVA
• NO DEBEMOS PROVOCAR EL VÓMITO SI:
• Si el trabajador ingirió ácidos o bases fuertes
• Si ingirió petróleo o alguno de sus derivados.
• Si la víctima está inconsciente o semiconsciente
• Si el trabajador intoxicado presenta convulsiones.
• Si padece problemas cardíacos.
110. VIA RESPIRATORIA
• Afecta a las vías respiratorias altas, a los bronquios y, a través de
los pulmones, a todo el organismo. El mayor número de
intoxicaciones por inhalación son producidas generalmente por
monóxido de carbono, pero hay más:
• gases
• aerosoles
• humos
• vapores
Actuación:
• Sacar a la víctima al aire libre.
• Mantener despejada la vía aérea.
• Trasladar al trabajador a un Centro Asistencial próximo.
• RCP si es necesario.
111. Por Inhalación
El mayor número de intoxicaciones por inhalación son producidas
generalmente por monóxido de carbono, aunque existen
numerosos tóxicos que se absorben por el aparato respiratorio.
• TRATAMIENTO
– Aislar a la víctima de la atmósfera tóxica y hacerle respirar aire
puro.
– Si se observa parada respiratoria practicarle las maniobras de
resucitación en el ambiente exterior del mismo lugar del
accidente.
• Para llevar a cabo el rescate de la víctima se tomarán las
siguientes precauciones:
– No intentarlo jamás estando solo. Si son dos socorristas
solamente uno entra y el otro permanece en el exterior.
– Atarse a la cintura una soga que permita al que permanece en el
exterior extraer a su compañero a la menor señal de alarma.
– Si es posible se debe penetrar en la zona tóxica con una
máscara antigás.
– Coger a la víctima por la cintura y sacarla al exterior.
112. DESCONTAMINACION
• Eliminar cualquier producto químico
que pueda haber en los ojos.
• Despojar al paciente de la ropa
contaminada y lavar la piel y el pelo
para eliminar cualquier producto
químico.
113. Descontaminación
• Lavar la piel e irrigar los ojos.
• Emesis o Lavado Gástrico.
• Carbón Activado y Catártico
Materiales
peligrosos
115. VIA PARENTAL
• La entrada de tóxicos a través de la sangre afecta inmediatamente
a la circulación sanguínea y al resto de los órganos. Esta entrada
puede deberse a:
• picaduras de animales
• inyección de sustancias en la vena
ACTUACIÓN
La intoxicación por esta vía es de efectos inmediatos, por lo que poco
podemos hacer en el puesto de trabajo salvo la evacuación urgente.
116. VIA CUTANEA
• Muchos productos pueden causar irritación
o absorberse por la piel al entrar en
contacto con ella.
ACTUACIÓN
• Lavar la zona de piel contaminada abundantemente con agua durante
veinte minutos.
• Si sufrió una impregnación de polvo del producto, cepillar antes de
mojar.
• Eliminar la ropa contaminada para evitar la exposición al tóxico.
• Beber abundante agua.
• Vigilar al accidentado, ante la posible aparición de shock.
• Trasladar al intoxicado a un centro asistencial lo antes posible.
117. TRAUMATISMOS
Agresión que sufre el organismo a consecuencia de la acción de
agentes físicos o mecánicos. Se clasifican en:
Traumatismos articulares Traumatismos óseos
Esguinces. Fracturas
Luxaciones.
118. TRAUMATISMOS ARTICULARES
• Esguince: es la separación momentánea de las superficies
articulares, que producen la distensión de los ligamentos.
Características:
Dolor intenso.
Inflamación de la zona.
Impotencia funcional más o menos manifiesta;
Actuación
Inmovilizar la articulación afectada mediante un vendaje
compresivo.
Elevar el miembro afectado y mantenerlo en reposo.
Aplicar frío local.
Valoración de la lesión por personal facultativo.
121. • Luxación: es la separación permanente de las superficies
articulares. Sus síntomas son:
• Dolor muy agudo.
• Deformidad (comparar con el miembro sano), debida a la pérdida de
las relaciones normales de la articulación.
• Impotencia funcional muy manifiesta.
ACTUACIÓN
• Inmovilizar la articulación afectada tal y como se encuentre.
• NO reducir la luxación.
• Traslado a un centro sanitario para su reducción y tratamiento
definitivo por personal facultativo.
TRAUMATISMOS ARTICULARES
123. TRAUMATISMOS ÓSEOS
• Fractura: es la pérdida de continuidad en el hueso. Factores:
Según gravedad De cara a su posterior inmovilización
-Abiertas -Alineadas
-Cerradas -Desplazadas
125. FRACTURAS
Actuación
• NO movilizar al accidentado si no es absolutamente necesario
• Retirar anillos, pulseras y relojes (en caso de l extremidad superior).
• Explorar la movilidad, sensibilidad y pulso dístales.
• Inmovilizar el foco de la fractura (sin reducirla), incluyendo las
articulaciones adyacentes, con férulas rígidas, evitando siempre
movimientos bruscos de la zona afectada o moviéndola, de ser
necesario, en bloque y bajo tracción.
• Traslado a un centro sanitario para su tratamiento definitivo, con las
extremidades elevadas (si han sido afectadas), una vez
inmovilizadas.
• Cubrir la herida con apósitos estériles en el caso de las fracturas
abiertas, antes de proceder a su inmovilización y cohibir la
hemorragia (en su caso).
126. PRINCIPALES INMOVILIZACIONES
En la extremidad
superior:
• En cabestrillo, con
pañuelos triangulares
o la ropa de la propia
víctima.
• Con soportes rígidos.
• Con ambos sistemas.
127. PRINCIPALES INMOVILIZACIONES
• En la tibia y peroné:
• Con férulas rígidas a
ambos lados y
acolchamiento de los
laterales.
• Con la otra pierna y
acolchamiento
intermedio.
128. PRINCIPALES INMOVILIZACIONES
• De rótula:
• Con una férula rígida
situada en la parte
posterior y acolchamiento
• De fémur:
• Con férulas rígidas a
ambos lados y
acolchamiento de los
laterales.
129. OTROS TIPOS
• Traumatismo de cráneo y cara
• Traumatismos de la columna vertebral
• Traumatismos en torax y abdomen
• El politraumatizado
132. BOTIQUÍN
• El botiquín es el lugar idóneo para guardar los diversos materiales
utilizados en curas de primeros auxilios
• Nos referiremos a un botiquín para el hogar
• Para evitar que se alteren los mantener en un lugar fresco y seco
• En el botiquín todo ha de estar ordenado y etiquetado
• El botiquín no ha de tener cerradura
• No mezcle productos de belleza
133. CONTENIDO
Vendas 5 m. x 5 cm.
Vendas 5 m. x 10 cm.
Vendaje triangular.
Compresas oculares.
Compresas de gas estéril pequeñas.
Compresas de gasa grandes 50 x 100
Compresas no adherentes.
Venda elástica.
Esparadrapo.
Tiras adhesivas.
Algodón.
Tijeras, pinzas, imperdibles.
Entablillado.
Alcohol de 90º
Aspirina o similar
Jeringas estériles de un solo uso
Smart (cinta de goma)
Termómetro
Bicarbonato
Compresa fría instantánea
Tubo de vaselina.
Tintura de yodo (Betadine)
Mercurocromo, tintura de mertiolato o
similar
Agua oxigenada(*), Benzalc o solución
antiséptica similar
(*) El agua oxigenada crea problemas en los
botiquines portátiles
135. LEGISLACIÓN APLICABLE
• Un socorrista que no realizara
bien su tarea se le podrían aplicar
las siguientes leyes y delitos:
• Abuso sexual
• Omisión del deber de socorrer
art.195 código penal
• Imprudencia punible y negligencia
• Responsabilidad Civil.
• Omisión del deber de evitar el
delito, o no comunicarlo
• Infracción del Secreto Profesional
• Apropiación indebida
• Denegación de auxilio
136. Mascarilla boca a boca
Dispositivo de reanimación compuesto por una lámina plástica y válvula
antirretorno.
De un solo uso.
Constituye una barrera eficaz frente posibles infecciones o contaminaciones.
137. Tubo de Guedel o Cánula de Mayo.
Es un dispositivo de material plástico que, introducido en la boca de la víctima,
evita la caída de la lengua y la consiguiente obstrucción del paso del aire.
Sólo debe ponerse en inconscientes, ya que puede inducir vómito.
El primer paso consiste en elegir la de un tamaño adecuado, que debe coincidir
con la distancia que haya entre la comisura bucal y el ángulo de la mandíbula
138. Para su colocación el reanimador debe realizar una hiperextensión cervical,
abriendo la boca de la víctima con los dedos índice y pulgar de la mano que no
sujeta la cánula
La cánula se introduce por uno de los lados de la boca con la punta dirigida a la
nuca del paciente. Una vez dentro de la boca se gira 180º, evitando la caída hacia
atrás de la lengua.
139. Ventilación manual con balón autoinflable o ambú
La ventilación manual se realiza con el balón de resucitación autoinflable o ambú.
Mientras que con los dedos pulgar e índice mantenemos fijada la mascarilla a la
cara del paciente, con los otros tres dedos extenderemos el cuello del mismo.
Con la otra mano insuflaremos la bolsa del ambú, que previamente, si la tenemos,
habremos conectado a una fuente de oxígeno, a razón de 12 a 16 insuflaciones
por minuto.