1) La membrana plasmática envuelve toda la célula y separa el interior del exterior, controlando el paso de sustancias. 2) Está compuesta principalmente por lípidos, proteínas y glúcidos que forman una estructura dinámica de mosaico fluido. 3) Tiene funciones como mantener el equilibrio interno de la célula, regular la entrada y salida de moléculas, y permitir la comunicación entre células a través de uniones.
2. La membrana plasmàtica És un embolcall continu que envolta tota la cèl·lula i que separa el medi intern del medi extern. Això vol dir que és el lloc d’intercanvi d’aigua i substàncies (en els dos sentits), segons les necessitats de la cèl·lula: permeabilitat selectiva. A mésaquesta estructura ésdinàmica (elsseuscomponents es desplacen)
3. La membrana plasmàtica Observada al microscopi electrònic (10nm) es veuen: dos zones fosques que corresponen a les zones hidrofíliques o caps polars una zona clara que correspon a les parts hidrofòbiques. Aquest estructura es repeteix en totes les membranes citoplasmàtiques, per això, també se l’anomena membrana unitària.
4. La membrana plasmàtica La seva composició és bàsicament: 1. Lípids: del grup dels fosfolípids i colesterol (10-40%), menys a les cèl·lules vegetals i bacteris, que dóna rigidesa. 2. Proteïnes: són globulars i allargades. Poden ser: Intrínseques: *Transmembrana: *Intrínseques Perifèriques: * Externes * Internes
5. La membrana plasmàtica 3. Glúcids: únicament en la cara exterior, units a proteïnes (glucoproteïnes) o a fosfolípids (glucolípids). Donen protecció en front de moltes substàncies. Per això són coneguts també com a receptors de membrana. GLICOCÀLIX: cel. animals A la cara interna jahitrobem una capa de proteïnesfilamentoses que tindrànfuncions de subjecció, donar forma, etc.
6. La membrana plasmàtica video membrana L’estructura global rep el nom de mosaic(conjunt de diversesmolècules) fluid, doncs no ésestàtic.
20. La membrana plasmàtica Funcions: 3. Manté uns gradients electroquímics amb l’exterior que li permeten mantenir el medi intern constant (homeostasi cel·lular) 4. Controla el pas de substàncies en ambdues direccions de forma passiva o activa (despesa d’energia)
21. La membrana plasmàtica 5. És la zona d’alimentació i excreció de molècules grans que obliguen a generar vesícules fagocítiques, endocítiques o de excreció-secreció
22. La membrana plasmàtica Entre les cèl·lules hi ha un espai intercel·lular on hi ha substàncies que fan de ciment. A més hi ha una sèrie d’unions cel·lulars que permeten una certa comunicació o interacció entre les cèl·lules.
23. La membrana plasmàtica a) Desmosomes: estructures aïllades com botons adhesius. b) Unions tipus Gap o canals proteics: intercanvi directa de compostos c) Unions íntimes: proteïnes d’unió unions
24. La membrana plasmàtica Aquestes unions permeten: Unió i cohesió entre cèl·lules iguals per donar lloc a teixits Coordinar l’acció entre cèl·lules. Intercanmvi de substàncies per mantenir un equilibri cel·lular
25. La membrana plasmàtica A més hi ha adaptacions funcionals: 1. Microvellositats: són plecs de membrana molt fins i solen tenir més de mil per cèl·lula. Serveixen per augmentar la superfície de relació. 2. Invaginacions: són plecs grans i escassos: serveixen per l’intercanvi de substàncies 3. Sinapsis: serveixen per l’intercanvi de senyals en forma d’impuls elèctric.
26. La membrana plasmàtica Transport: PERMEABILITAT SELECTIVA Substànciesapolars: lípids, N2, O2 Substànciesambpolaritatbaixa (molèculespetites): glucosa, CO2 Substànciespolars. + Dificultatpas I Proteïnes: * Passiu: sensedespesaenergètica - difusió: (simple o facilitada) + gradient de concentració + gradientelèctric + gradientelectroquímic * Actiu Transportpassiu Difusió facilitada Transportactiu
92. Membranes de secreció - La paretcel·lular bacteriana Gram+: paret més fina però més difícil de trencar pels antibiòtics Gram -: paret més gruixuda però més fàcilment atacble pels antibiòtics
93. Membranes de secreció - La paretcel·lular vegetal Procés de turgència Procés de plasmolisi
100. Membranes de secreció - La paretcel·lular 3. Modificacions de la parte vegetal La paret vegetal pot patir modificacions gràcies al dipòsit de substàncies que afegeixen determinades propietats o característiques: a) mineralitzacions: dipòsits de sals com CO3Ca o de sílice que donen rigidesa. b) lignificació: transformació de cel·lulosa en lignina que és un lípid hidrofòbic, propi de cèl·lules de sosteniment i de conducció. c) cutinització: transformació de cel·lulosa en cutina que és un lípid impermeabilitzant propi de cèl·lules epidèrmiques d) suberificació: transformació en suberina o suro (lípid en capes)