1) La membrana plasmática envuelve toda la célula y separa el interior del exterior, controlando el paso de sustancias. 2) Está compuesta principalmente por lípidos, proteínas y glúcidos que forman una estructura dinámica de mosaico fluido. 3) Tiene funciones como mantener el equilibrio interno de la célula, regular la entrada y salida de moléculas, y permitir la comunicación entre células a través de uniones.

1. Membranescel·lulars La membrana plasmàtica Les membranes de secreció: Matriuextracel·lular La paretcel·lular

2. La membrana plasmàtica És un embolcall continu que envolta tota la cèl·lula i que separa el medi intern del medi extern. Això vol dir que és el lloc d’intercanvi d’aigua i substàncies (en els dos sentits), segons les necessitats de la cèl·lula: permeabilitat selectiva. A mésaquesta estructura ésdinàmica (elsseuscomponents es desplacen)

3. La membrana plasmàtica Observada al microscopi electrònic (10nm) es veuen: dos zones fosques que corresponen a les zones hidrofíliques o caps polars una zona clara que correspon a les parts hidrofòbiques. Aquest estructura es repeteix en totes les membranes citoplasmàtiques, per això, també se l’anomena membrana unitària.

4. La membrana plasmàtica La seva composició és bàsicament: 1. Lípids: del grup dels fosfolípids i colesterol (10-40%), menys a les cèl·lules vegetals i bacteris, que dóna rigidesa. 2. Proteïnes: són globulars i allargades. Poden ser: Intrínseques: *Transmembrana: *Intrínseques Perifèriques: * Externes * Internes

5. La membrana plasmàtica 3. Glúcids: únicament en la cara exterior, units a proteïnes (glucoproteïnes) o a fosfolípids (glucolípids). Donen protecció en front de moltes substàncies. Per això són coneguts també com a receptors de membrana. GLICOCÀLIX: cel. animals A la cara interna jahitrobem una capa de proteïnesfilamentoses que tindrànfuncions de subjecció, donar forma, etc.

6. La membrana plasmàtica video membrana L’estructura global rep el nom de mosaic(conjunt de diversesmolècules) fluid, doncs no ésestàtic.

8. DOBLE CAPA LÍPIDICA:

9. Mantenirseparatsmediaquós exterior de l’interior.

10. Impermeable per susbt. polars.

11. Permeable per subst. apolars.

12. Procésendocitosi i exocitosi.

13. PROTEÏNES DE MEMBRANA:

14. Regular entrada i sortidamolècules. (nutrients, susbt. rebuig)

16. Activitatenzimàtica.

17. Transducció de senyals (intervenciód’hormones).

18. Constituir unionsintercel·lulars.

20. La membrana plasmàtica Funcions: 3. Manté uns gradients electroquímics amb l’exterior que li permeten mantenir el medi intern constant (homeostasi cel·lular) 4. Controla el pas de substàncies en ambdues direccions de forma passiva o activa (despesa d’energia)

21. La membrana plasmàtica 5. És la zona d’alimentació i excreció de molècules grans que obliguen a generar vesícules fagocítiques, endocítiques o de excreció-secreció

22. La membrana plasmàtica Entre les cèl·lules hi ha un espai intercel·lular on hi ha substàncies que fan de ciment. A més hi ha una sèrie d’unions cel·lulars que permeten una certa comunicació o interacció entre les cèl·lules.

23. La membrana plasmàtica a) Desmosomes: estructures aïllades com botons adhesius. b) Unions tipus Gap o canals proteics: intercanvi directa de compostos c) Unions íntimes: proteïnes d’unió unions

24. La membrana plasmàtica Aquestes unions permeten: Unió i cohesió entre cèl·lules iguals per donar lloc a teixits Coordinar l’acció entre cèl·lules. Intercanmvi de substàncies per mantenir un equilibri cel·lular

25. La membrana plasmàtica A més hi ha adaptacions funcionals: 1. Microvellositats: són plecs de membrana molt fins i solen tenir més de mil per cèl·lula. Serveixen per augmentar la superfície de relació. 2. Invaginacions: són plecs grans i escassos: serveixen per l’intercanvi de substàncies 3. Sinapsis: serveixen per l’intercanvi de senyals en forma d’impuls elèctric.

26. La membrana plasmàtica Transport: PERMEABILITAT SELECTIVA Substànciesapolars: lípids, N2, O2 Substànciesambpolaritatbaixa (molèculespetites): glucosa, CO2 Substànciespolars. + Dificultatpas I Proteïnes: * Passiu: sensedespesaenergètica - difusió: (simple o facilitada) + gradient de concentració + gradientelèctric + gradientelectroquímic * Actiu Transportpassiu Difusió facilitada Transportactiu

28. Comporta CONSUM d’Energia. (ATP)

30. Equilibra les concentracions (evita ÒSMOSI)

31. Bomba de Ca2+

32. Bomba de Protons H+Bomba Na K potencial de membrana

34. Bombes Na-K: normalment

35. Canals Na: tancats

36. Canals K: tancats

37. Interior negatiu

38. POTENCIAL D’ACCIÓ

39. Canals de Na: opertura

40. Interior positiu

41. DESPOLARITZACIÓ de la membrana

42. PROPAGACIÓ POTENCIAL d’acció (o impuls nerviós)

43. Canals K: opertura

44. REPOLARITZACIÓ : torna a presentar el Potencial de Repós.

45. Bombes Na-K: ajust concentracions

46. Zones posteriors: reben Na i la fan menys negatives. Despolarització.

47. OPERTURA CANALS NaImpulsnerviós

50. Neurona presinàptica

51. Neurona postsinàptica

52. Neurotransmissors

53. Botó sinàptic

54. Despolarització: excitació Canals Na, inici impuls nerviós.

55. (p.e: acetilcolina) Excitadors

56. Hiperpolarització: més gran de la membrana

57. (p.e: GABA) InhibidorsSinapsis

58. La membrana plasmàtica Exocitosi i endocitosi - Formació xarxa de CLATRINA

60. Ingesta líquids i substàncies dissoltes en petites vesícules.

61. Fagocitosi

62. Ingesta partícules grans de nutrients o microorganismes.

64. Funcions:

65. Nexe unió

66. Omplir espais intercel·lulars

67. Donar consistència als teixits i òrgans.

68. Composta de:

69. Xarxa de fibres proteiques:

70. Col·lagen

71. Elastina

72. Fibronectina

73. Substància Fonamental Amorfa.

75. Col·lagen: proteïna filamentosa.

76. 3 cadenes que formen una triple hèlix.

77. Proporciona estructura i consistencia.

78. Elastina: proteïna filamentosa.

79. Comportament elàstic en cas de tracció.

80. Fibronectina:glicoproteïna.

81. Funció adherent.

82. Substància fonamental amorfa:

83. Proteoglicans.

84. Àcid hialurònic.

85. Proteïnes filamentoses.

86. Glicosaminglicans.

87. Són molt hidròfiles i retenen aigua i ions.

88. Pot acumular:

89. dipòsits de Fosfat Càlcic: teixit ossi.

90. Quitina: exoesquelet artròpodes.

92. Membranes de secreció - La paretcel·lular bacteriana Gram+: paret més fina però més difícil de trencar pels antibiòtics Gram -: paret més gruixuda però més fàcilment atacble pels antibiòtics

93. Membranes de secreció - La paretcel·lular vegetal Procés de turgència Procés de plasmolisi

95. Paret primaria

97. Es pot impregnar de:

98. Lignina: rigidesa

100. Membranes de secreció - La paretcel·lular 3. Modificacions de la parte vegetal La paret vegetal pot patir modificacions gràcies al dipòsit de substàncies que afegeixen determinades propietats o característiques: a) mineralitzacions: dipòsits de sals com CO3Ca o de sílice que donen rigidesa. b) lignificació: transformació de cel·lulosa en lignina que és un lípid hidrofòbic, propi de cèl·lules de sosteniment i de conducció. c) cutinització: transformació de cel·lulosa en cutina que és un lípid impermeabilitzant propi de cèl·lules epidèrmiques d) suberificació: transformació en suberina o suro (lípid en capes)