Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 12 Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Diashows für Sie (20)

Andere mochten auch (20)

Anzeige

Ähnlich wie Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina (20)

Weitere von Sole Mulero Alzina (20)

Anzeige

Aktuellste (20)

Ramon vidal de besalú aaron, dunia, georgina i marina

  1. 1. RAMONVIDALDEBESALÚ FET PER: GEORGINA, DUNIA, AARON I MARINA
  2. 2. BIOGRAFIA Va ser un trobador, nascut a Besalú (Catalunya, Lleida) l’any 1296- 1252?. Sembla ser que començà professionalment com a joglar, i es formà al castell de Mataplana. També va treballar com a professor de retòrica i poesia. Es recorda sobretot per la seva obra anomenada “las rasós de trobar”, escrita en llengua romànica. Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i Alfons el Savi de Castella. Era poc original en les seves poesies, escrites en vers, molt ben redactades, amb la llengua dels trobadors.
  3. 3. Obresicoposicions RASÓS DE TROVAR COMPOSICIONS LITERÀRIES (poemes inclosos dins rasós de trovar)
  4. 4. RASÓSDETROVAR ❖ El propòsit explícit del llibre és ensenyar, gramaticalment, la correcta manera de compondre versos, i per això s’estén a explicar la conjugació i altres aspectes morfològics que podien oferir dificultats als catalans que pretenguessin d’escriure.Així, doncs, Las rasós de trobar són la primera gramàtica neollatina de què se’n té notícia.L’autor hi exposa algunes de les seves observacions i idees sobre literatura, principalment la poesia. Una d’aquestes idees que ell exposa: tothom ha de poder trobar( crear obres literàries) i el cantar, només aquells més rics o més poderosos, o de diferent condició social. Idea de que la gent no culta pugui entendre el que el joglar canta. ❖ Escrit al segle XII ❖ Té dues versions ➢ Regles (1) ➢ Les rasós de trovar (més extensa) (2)
  5. 5. Regles: ● Ensenyar a joves trobadors a escriure (gramaticalment) bé un poema.La intenció de Vidal en escriure les «REGLES» sembla clara, ja que ell mateix diu que els trobadors, especialment els catalans, s'equivoquen ,i fins i tot enumera les equivocacions. La seva importància deriva del fel que Vidal no és iniciador de la gramàtica vulgar. ● La «DOCTRINA DE COMPONDRE DICTATS» és un petit tractat on està explicat com han de ser compostos els 16 generes poètics provençals , com per exemple: la dansa, la cançó, l albada etc. ● Glossari Occità-Italià. ● Obra està continguda en cinc manuscrits que es troben respectivament o: Lo biblioteca de Florència, , la biblioteca Vaticà, lo biblioteca Nacional de París ● Obra més important que en Ramon vidal de Besalú ha fet.
  6. 6. Lesrasósdetrovar ❏ Recull “les regles” ❏ Conté poemes: ❏ nova rimada (octosíl·labs amb rima consonant): ❏ Castia Gilós, escrit l’any 1171. Es conserva a la Biblioteca nacional de París.Tema: un marit gelós(Alfons de Barbastre) posa a prova a la seva dona (Elvira), ja que hi ha rumors de que aquesta està enamorada d’un vassall(Basquel de Cutada). Encara ella sí que estava enamorada del vassal, va convèncer al seu marit . ❏ So Fo el temps co’m era jays, esrit al segle XII. Es conserva a la biblioteca nacional de Parí i al Vaticà. Tema: un cavaller li expressa el seu amor a una dama, però aquesta no el vol. Quan el marit de la dama (Huc de Mataplana) sap el que succeeix, decideix fer un judici en el que el cavaller li ha d’expressar al seu amor a la dama, i aquesta l’ha de renunciar. ❏ Abrís issi’e mays intrava, escrit l’any 1209. Es conserva a la Biblioteca Nacional de París. Tema: fa una evaluació de la literatura d’aquell temps. Explica la calidad del trobadors a la corona
  7. 7. ❏ breus: ❏ Belh mes quan l’erba reverdis ❏ Entre- L. Taur e l doble signe ❏ Tal chasoneta feray ❏ fragmentaris ❏ Iuns e dimartz, matins e sera ❏ Ver quema n pot hon per poessies ❏ Amors no n’es vila ni desconoissens ❏ Plasers plasers tant vos a m e us dir
  8. 8. estil:poesiatrobadoresca ★ El tema de la poesia trobadoresca era l’amor cortés, però Ramon Vidal té en algunes obres altres temes. ★ La poesia trobadoresca es va originar a les corts occitanes al segle XII expressada en una llengua romànica amb una temàtica profana. ★ A més de fer poesia també va fer un tractat de gramàtica i una obra narrativa. ★ L’objectiu de l’autor no venia marcat d’una preocupació ideològica, sinó que buscava l’entreteniment del públic.
  9. 9. gèneresdelessevesobres: Tema: AMOR CORTÉS ★ Dansa o balllada Exemple: “Plasers plasers tant vos a m e us dir “. Tema: AMOR PUR ★ Un “judici d’amor” Exemple:"So fo el temps c'om era gais". És una nova rimada. ESTROFA DE 4 VERSOS ESTROFES DE 8 VERSOS x vegades ESTROFA DE 4 VERSOS ESTROFA AMB 4 VERSOS AMB LA MATEIXA RIMA QUE
  10. 10. Tema: IRONIA ★ Fabliau: breus poemes narratius de caràcter popular escrit amb el propòsit de provocar el riure. Mostren de manera realista com eren les clases populars de l’època. S’assembla a una fàbula. Exemple: “Castia gilós”. És una nova rimada. ● 3 poemes breus Tractat de gramàtica en prosa: Rasos de Trobar. “Abril issi'e mays intrava”: obra narrativa de tipus: nova rimada on s’exalta i es descriu la primavera. I BELH MES QUAN L'ERBA REVERDIS II ENTRE - L. TAUR E l DOBLE SIGNE III TAL CHASONETA FERAY
  11. 11. “plasersplasers tantvosam eusdir” I Plaents plaers, tant us amo i us desitjo, que res no em pot plaure sense vós, ni em plau. II Pecat fareu, doncs, si em voleu oir ja que res més no em plau ni em pot abellir; que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir que jo us fes la cort abans que una altra em fes goig. III Bé em podríeu salvar de morir sols que us plagués els meus lleials precs retenir, i mostrar com n'heu pogut gaudir i si us agradessin que a una altra no agradessin mai I Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir, que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz. II Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir, pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir; qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay. III Be.m poriatz storçre de morir sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir, e far senblan com en pogues jauzir, e si.us volgues que altra.n volgues may.
  12. 12. Contextualització/localització: Cap al Segle XII?, a l’edat mitjana. L’estil és la poesia trobadoresca. Tema: Es tracta d'una poesia de temàtica amorosa que se sol considerar una dansa. Anàlisi de la forma: Anàlisi de la mètrica Anàlisi de les figures retòriques: Anàfora Epítet Hipèrbaton Polisíndeton Anàlisi del contingut I ESTROFA II ESTROFA

×