Xerrada Aula de la Salut 2016

1. Quan la marihuana
va de casa a l’institut
O sobre com plantejar els consums adolescents
de cànnabis
Jordi
Bernabeu
Farrús
@jordibernabeu
@sobredrogues
Servei
de
Salut
Pública
i
Consum
(Ajuntament
de
Granollers)
Aula
de
la
Salut.
2016.
Granollers.
http://slideshare.net/sobredrogues/
Està
permesa,
i
vivament
aconsellada,
la
reproducció
total
o
parcial
dels
con:nguts
d’aquest
document.
L'única
condició
és
que
figuri
primer
el
nom
de
l'autor
i/o
les
referències
a
d’altres
autors
i
després
el
de
tots
els
qui
hi
hagin
introduït
millores.
Totes
les
còpies
han
de
portar
aquesta
nota
de
copyleK.
No
estan
permesos
els
usos
comercials

2. Preocupacions adultes
Qüestions adolescents
Risc
Control
Plaer
Problemes
Malestars
Experimentació
Responsabilitat
Autonomia
Protecció
Felicitat
…

3. Diferents lectures
1. La seva lògica no és
la nostra
”Me
toca
vivir
en
el
presente
sin
pensar
en
el
futuro”
2. Divertir-se “Experimentar y pasármelo bien. Haciendo lo que
quiera…”
3. Conèixer vs
Suggerir
“Ellos saben más (…) A los adultos se nos escapa
esta historia”
4. Ens fem grans…
"Pienso
que
se
olvidan
de
que
han
estado
jóvenes
e
hicieron
lo
mismo.
Probablemente
se
escondían
más.
Lo
que
pasa
es
que
únicamente
se
quedan
con
lo
malo
y
se
olvidan
de
lo
bueno”.
5. El dilema “Lo difícil es sustituir la intranquilidad por
confianza”
6. Les percepcions
“Todo el mundo lo hace” #Generalización
“Es fácil comprarlas” #Accesibilidad
“Cada vez más jóvenes” #Precocidad
“Peor que nosotros” #Miedo #SobreProtección

6. Hall,
W.,
Carter,
A.,
Forlini,
C.
(2015).
The
brain
disease
model
of
addicIon;
is
it
supported
by
the
evidence
and
has
it
delivered
on
its
promises.
Lancet
Psychiatry,
2,
105-­‐110

7. L’adolescència
i
joventut
amb
les
seves
necessitats
educa:ves
i
de
conceptualització.
I
les
dificultats
pròpies
d’acceptar
els
canvis
de
les
generacions
que
ens
succeeixen
(Jaume
Funes,
2010).

8. Extret de @DroguesXP

9. Una
adolescència
i
joventut
cada
vegada
més
llarga
De
la
sociologia
del
treball
a
la
sociologia
de
l’oci
Soberans
del
consum
#hiperconsumisme
(Fernando
Conde,
1999
//David
Pere
MarMnez,
2013)

10. El
problema
de
la
hiperprotecció...
#nens_tresor
(Domingo
Comas,
2006)

11. @AleixSalo
#Fills_dels_80

12. L’individualisme
(Victòria
Camps,
2008)

13. JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

14. La
crisi
de
#noció_de_futur
‘Atrapats
en
la
seva
joventut’
(Sara
Moreno,
2013)
GENERACIÓ
RECESSIÓ

15. [FAD,
2013]

16. A.
GenIle
(2014
–
diarioeducacio.cat)
Les
cicatrius
de
qui
s’ha
fet
adult
en
temps
de
crisi
‘S'ha
demostrat
que
aquelles
persones
que
han
viscut
èpoques
de
recessió
econòmica
durant
la
seva
joventut
són
més
proclius
a
desconfiar
de
les
instucions
de
govern’

17. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila
#Esta_crisis_está_siendo_un_éxito

18. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto
#Viñetas_para_una_crisis

19. Preocupacions adultes
>> Tot consum és un problema?
>> A partir de quant/quan he de valorar que és
un problema? O es necessita un professional?
>> Quins riscos/conseqüències presenta el seu
consum?
>> Com afrontar-ho a casa?
>> Com plantejar-ho sense distanciar-me?

21. Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.

27. Idees prèvies
Els consums problemàtics adolescents, i els
problemes de conducta, lliguen amb malestars
• Tensions familiars
• Edats precoces
• Temperaments difícils (ja des de la infància)
• Agressivitat com a forma de resposta
conductual
• L’impacte de la crisi

28. Idees prèvies
L’eqüació: consum + desocupació +
problemes + malestars.
Els malestars sovint tenen caràcter provisional
1/ L’origen dels problemes és divers
(multicausal)
2/ Els problemes de comportament:
el noi/noia pateix

29. Una aproximàció bàsica
sobre què és la marihuana

30. La planta:
La planta Cannabis Sativa es un arbust anual, de color verd,
de ràpid creixement (de tres a cinc mesos a l’aire lliure - 60
dies quan es cultiva en interior).
Es coneixen més de setanta principis actius (derivats del
cannabis) de la planta.
La substància química més activa (responsable
dels efectes sobre l’organisme) és el THC.
La major concentració de THC (que és que el fa
que col.loqui) es troba a les parts superiors de la
flor i a les fulles superiors de les plantes femella.

31. Cannabis Sativa
Originària d’Europa i Àfrica
D’efectes més euforitzants
Cannabis Índica
Originària del Sud d’Àsia
Efectes més tranquils (sedants)
Cannabis Ruderalis
Prové de Rússia i del Nord d’Àsia
Gairebé no té efectes
Elshíbridsexistentsadiad’avuihan
originatvarietatsméspotentsi,pertant,
ambefectesmésfortsatenirencompte.
La planta:

32. Marihuana
Haixix
Oli de haixix
Medicament
Formes de presentació
La planta:

33. Marihuana
• Es trituren les fulles, flors i cabdells (“cogollos”) una
vegada assecades .
• El contingut de thc pot oscil.lar de 2 a 15%
• El seu cultiu pot fer-se a l’aire lliure -exterior- o
mitjanaçant cultius amb teconologia hidropònica o
aeropònica -d’interior-
• Dels cultius d’interior s’obté marihuana amb força
més presència de THC. Pel que els riscos augmenten.
• Els principis actius varien segons diferents factors
(planta, creixement, condicions del cultiu, etc.). Ex de
THC en: Skunk 8.1%, Orange Bud 16.5%, White Widow
19.5%)

36. Haixix:Haixix
• Pasta feta amb la resina que segrega la part florida
de la planta
• De color marronós verdós
• La presència de THC és, generalment, baixa -2-3%-
• De diferents varietats i toxicitat
• En ocasions, el producte final està força adulterat.

37. Medicaments
• Exemples d’utilització terapèutica: esclerosi múltiple
i problemes de medul·la espinal: contra el dolor,
espasmes i estiraments musculars; càncer i VIH Sida:
dolor, vòmits i nàuses davant els efectes asdversos de
la quimioteràpia i radioteràpia, i medicació
antiretrovirals; com a inductor de la gana; dolors
crònics d’origen nerviós; ajuda a aturar tics de la
Síndrome de Gilles de la Tourete
• Formes d’administració: esprais/dosificadors,
càpsules/pastilles
• Medicaments: Sativez, Marinol

38. Medicaments
Algunes consideracions de l’aplicació terapèutica:
Ajuden al tractament d’algunes malalties
però generalment no són el tractament de
les causes de les mateixes.
S’utlitzen com a complement d’altres
medicacions.
També pot presentar efectes adversos.

39. 1. Nàusees i vòmits en el tractament de la quimioteràpia
2. Espasticitat i altres símptomes de l’esclerosi múltiple.
3. Dolor crònic, de tipus neuropàtic.
4. Síndrome d’anorèxia i caquèxia associat a Càncer i
Sida
Medicaments
Aplicacions terapèutiques reconegudes
(Abanades, 2006):

40. Formes
de
consum
Fumar
Oral
Inhalar
Sublingual

43. Efectes
Les funcions del sistema cannabinoide
s’emmarquen, principalment en l’àmbit del
sistema nerviós, participant en diferents
nivells:
control de l’activitat i coordinació motora,
control del dolor, respostes a l’estrés, processos
de memòria i aprenentatge, motivacions,
emocions i mecanismes de recompensa.

44. Efectes
Participa també en la regulació neuroendocrina,
modulant la secreció d’algunes hormones.
Intervé en processos neurovegetatius, com el
control de les nàusees i vòmits (emesis), la
temperatura i la gana. També intervé en la
regulació de la freqüència cardíaca i pressió
arterial i participa en el control de la immunitat.

45. Efectes
Variaran i dependran en funció de diferents aspectes:
La persona
La substància
El context

46. A nivell fisiològic (de l’organisme):
• Augment de la freqüència cardíaca i disminució de la
tensió arterial
• Ulls vermellosos i brillants
• Sequedat de boca
• Increment de la gana
• A nivell motor: lentitud de moviments i reflexos
Efectes

47. Canvi general de l’estat de consciència
• Sensació de relaxació, disminució de l’estrés
• Increment en la capacitat dels sentits
• Elevació de l’humor i del “somriure fàcil”
• “Pensament creatiu”
Efectes

48. Canvi general de l’estat de consciència (2)
• Acceleració del pensament (especialment a dosis
altes)
• Poden aparèixer dificultats per connectar
pensaments
Efectes

49. Viscuts com a negatius:
• Nàusees i marejos. Especialment amb altres
subtàncies (ex. Alcohol)
• Tos, asma, problemes respiratoris
• Taquicàrdies, agitació, nerviosisme
• Ansietat (entre moderada i servera)
• Marejos, confusió
Efectes

50. Viscuts com a negatius (2):
• Mal de cap
• Feixuguesa
• Dificultats amb la memòria a curt termini i de treball
(durant els efectes aguts i en períodes d’ús frequent)
Efectes

51. Quins riscos pot presentar el
consum de ?
Afectació en la memòria a curt termini
Reducció de l’atenció
Disminució de la capacitat verbal
Menor capacitat en la resolució de problemes
El desenvolupament de l’afectació cognitiva guarda més
relació amb la duració que amb la quantitat
Solowij,
2002
Cogni:u

52. Quins riscos pot presentar el
consum de ?
• Marejos o petits desfalliments
• Els propis del tabac (respiratoris i
cardiovasculars)
• Pensaments paranoides, ansiosos i/o de
pànic
• Crisis d’ansietat en usuaris sensibles (i a
dosis elevades i quan el consum es via oral)
Cogni:u
Físic
Psicològic

53. Quins riscos pot presentar el
consum de ?
• Possible dependència psicològica
(habituació)
• Dificultats en l’aprenentatge, la memòria i
l’atenció i la concentració
• Conducció de vehicles i utilització
màquinaria
• Un consum intens i freqüent pot precipitar

55. Comorbilitat
65-­‐70%
TUS
–
TM
>>
L’ou
o
la
gallina?

57. I els riscos legals?
La llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana
(4/2015 ‘Mordaza’) considera falta greu:
• Consumir derivats del cannabis (marihuana i
haixix) en llocs públics.
• Tinença per al propi consum
• Abandonament d’estris o restes a la via pública
Aquestes faltes es sancionen amb multes que des
dels 600 als 30.001 euros.

58. I els riscos legals?
El Codi Penal espanyol considera delicte elaborar,
produir, cultivar o traficar amb derivats del
cannabis, així com afavorir, facilitar o promoure
el seu consum.
“El tráfico de sustancias no gravemente
perjudiciales para la salud se castiga con penas de
1 a 3 años de prisión y multa de hasta el doble del
valor de la droga.”
“Existen circunstancias agravantes que hacen aumentar la condena: venta a menores
de 18 años, venta en colegios y centros militares, adulteración de la sustancia
incrementando el daño para la salud, etc.”
”La ejecución de actos de plantación y cultivo ilícitos de drogas tóxicas, estupefacientes
o sustancias psicotrópicas en lugares visibles al público, no constitutivos de delito”.

59. Una mirada actual a la
situació del consum de
cànnabis adolescent

60. Una generació d’adolescents
tranquils pel que a drogues
es refereix
Que
els
persegueix
l’ombra
del
‘constant
i
precoç
augment
del
consum’
‘El
subgrup
que
fa
consums
problemàIcs
presenta
esIls
diferents
als
de
fa
anys
>>
més
visibilitat’

63. Començar precoçment no necessàriament
implica problemes, si es tracta d’un
aprenentatge tranquil
Elogiem la moderació i demanem abstinència?

64. Experimentació
u Possible
u Pensable
u Raonable
Responsabilitat
u Moderació
u Prudència
u Aprendre
dels
errors
u Autonomia
Reducció de riscos
u El
risc
0
no
existeix
u Pautes
de
protecció
Persones
Drogues
Contextos

65. • Donar
més
importància
a
la
persona
per
davant
de
la
substància
‘Enganxen
els
porros’
//
‘Tu
t’enganxes
als
porros’
• Ser
prudents
‘Si
bé
no
tots
els
consums
acaben
en
problemes
molts
problemes
tenen
consums
darrera’
• No
exagerar
‘Els
porros
et
tornen
boig’
• No
donar
el
consum
per
fet
(parlar
en
3ª
persona)
A
tercer
d’ESO:
‘Si
fumeu’
//
‘Quan
feu
botellón’
• Evitar
els
tòpics
‘Enganxen
/
Iguals
/
No
es
poden
controlar
/
Escalada
/
Dolentes’
• Deixar
clar
el
missatge
‘La
manera
més
segura
de
no
tenir
problemes
amb
les
drogues
passa
per
no
tocar-­‐les,
però
si
es
toquen…’
Pensant en la moderació

66. Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència
Potenciar
la
responsabilitat
Fomentar
l’autonomia
Evitar-­‐se
problemes
#Acompanyament

67. • Decisions
raonades,
no
imposades,
sensates
• Responsabilitat
(qui
porta
el
control?)
• Raons
(i
no
excuses)
• Compte
amb
les
conductes
associades
• Visió
críIca
• Apendre
d’allò
que
segur
que
dóna
problemes
• Recordar
les
circumstàncies
de
l’experimentació
• Separar
drogues
‘La
manera
més
segura
//
per
evitar-­‐te
problemes
passa
per
no
consumir-­‐les;
però
no
és
incompable
consumir
i
ulitzar
el
cap’
Amb aquells que ho proven…

68. • Del
“ja
sé
que
em
passo”
a
“la
moIvació
al
canvi”.
• Del
“ho
porto
bé”
al
”porta-­‐ho
millor”.
• De
“l'esIc
estancat”
al
“canvia
de
context”.
• De
“el
problema
són
les
drogues”
a
“el
problema
ets
tu”.
• Del
“Vaig
per
lliure”
a
“pautes
d’ús”.
• De
“l’esIc
ratllat’”
a
“administra
l’estat
d’ànim”
• Del
‘quan
toca’
al
‘quan
no
toca’.
‘La
manera
més
segura
//
per
evitar-­‐te
problemes
passa
per
no
consumir-­‐les;
però
no
és
incompa6ble
consumir
i
u6litzar
el
cap
//
si
et
passes
i
tens
problemes
busca
a
algú’
Amb aquells que es passen…

69. Els diferents discursos en la
comunitat educativa

72. -­‐ Les
desigualtats
educaIves
han
empitjorat
a
Catalunya
entre
2003
i
2012.
L'estatus
social
i
cultural
de
les
famílies
condiciona
un
23%
més
els
resultats
l'any
2012
del
que
ho
feia
l'any
2003.
-­‐ El
percentatge
d'alumnes
en
risc
de
fracàs
escolar
és
gairebé
sis
vegades
superior
entre
els
alumnes
de
nivell
socioeconòmic
baix.
-­‐ La
despesa
per
alumne
no
té
relació
amb
els
resultats
educaIus,
però
sí
amb
el
nivell
de
desigualtats.

73. 1. La
trajectòria
en
relació
als
rendiments
acadèmics,
en
la
qual
el
fracàs
és
concebut
com
un
procés
acumulaIu
de
problemes
de
rendiment
i
de
relació
de
l'alumne
amb
l'escola.
2. L'adaptació
a
les
exigències
de
la
ins:tució
escolar
i
la
sociabilitat;
l'èxit
i
el
fracàs
tenen
així
a
veure
amb
demandes
com
ara
l'interès,
la
moIvació,
el
respecte
a
les
normes
de
convivència
i
la
sociabilitat
amb
companys
i
mestres.
3. L'autoconcepte,
l'autoimatge
i
la
projecció
de
futur
que
construeixen
els
alumnes
en
la
seva
intersecció
amb
les
exigències
i
rendiments
acadèmics,
i
l'adaptació
o
inadaptació
a
les
exigències
escolars.
Educació i inclusió.
Antoni Tort (2015).

74. Comunitat
Família
Relacions
Autoestima social
Expectatives acadèmiques
Autoestima escolar
Malestars
Adolescents
Consum de drogues
Adaptat
de
Sánchez-­‐Sosa
et
altres
(2014)

75. Què ens diuen alguns estudis?
(Via Matalí, 2014)
• Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor
protector de consum de marihuana en
adults joves
• Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars
i activitats socials apareixen com a especial
factor de protecció (sobretot en noies)

78. Les vàries i variades
dinàmiques familiars

79. El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Les_famílies

80. Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Elles
#Ells

81. “Desapego”
“Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”"
“Dictador”
“Agobiant”"
“Pesat”
“Passota”"
“Passa…”
“Hiperprotector”"
“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen
els fills...

82. Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar "
S’incrementa pressió"
Importància del consum
El fill es veu com a problema
La relació es deteriora
El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família…
En el fill…
La relació problemàtica

83. Promoure el diàleg
Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estratègicament hàbil
Explicar el perquè de les preocupacions
Posar de manifest altres conflictes
Desalentar el control

84. 1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se
amb progressió.
2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat
màxima.
3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments
d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les
nostres propostes.
4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat.
5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la
preocupació.

85. 6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males
experiències…
"A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés
res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que
passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues,
t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a
fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens."
7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells
també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs.

86. 8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni
invadir la seva intimitat.
9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències.
10. Tenir molta paciència...

87. És possible detectar un consum?
I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?

88. I si fuma porros, què?

89. I si fuma, què?
I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?

90. Evitar els interrogatoris a amistats, registres de roba i
habitació...
“Fer de detectiu o perseguir al fill/a pot provocar un augment de la distància
amb els pares. Més val parlar directament amb ell de forma
tranqàuil·la i, en un espai còmode i íntim, exposar el que ens preocupa i
escoltar la seva opinió.”
No deixar-se endur per la urgència i la “mala llet”:
escollir un moment per parlar de manera serena i
raonada.
“Millor deixar passar els primers moments, els de més alteració, per tal de
procurar un clima adequat en que es pugui dialogar: una relació distesa i
relaxada, sense “víctimes” ni “culpables” és imprescindible per assentar
les bases d’un autèntic diàleg.”
Conduir el nostre discurs cap a una opció
col·laboradora i reflexiva, que expressi preocupació
pels efectes que podria tenir el consum.
“Les discussions pel fet de sentir-se enfadat són contraproduents: provoquen
defensivitat i augmenten la resistència al canvi.”

91. Parlar
de
quines
circumstàncies
o
mo:us
l’han
portat
a
consumir.
I
de
quin
:pus
de
consum
es
tracta.
“No
tots
els
consums
tenen
la
mateixa
gravetat
(depèn
de
la
substància,
la
freqüència,
el
context,
la
finalitat...).
Saber
si
el
consum
es
esporàdic
o
habitual,
quina
informació
té
i
com
observa
els
riscs
de
consumir-­‐ne.”
Contemplar
la
seva
realitat:
interessos,
ocupacions,
com
es
relaciona,
els
seus
amics…
“Valorar
la
seva
conducta
general:
hi
ha
hagut
indicis
d’altres
problemes
o
és
aquest
un
fet
puntual?”
Fomentar
que
prenguin
consciència
i
aprenguin
de
les
males
experiències.
“Ens
ajudarà
a
establir
major
confiança
i
a
ser
reconeguts
com
a
referents
accessibles
a
qui
sol·∙licitar
ajuda.”
Demanar
informació
o
assessorament
a
algun
professional
o
persona
de
referència.
“Ens
ajudarà
a
poder
valorar
de
forma
més
objecva
el
consum
i
determinar
quines
pautes
podem
seguir
en
cada
situació.”

92. I si jo –pare/mare- fumo, què?

93. •
(Auto)Cuidar-­‐se
serveix
com
a
model
posiIu
de
relació
amb
els
fills.
•
La
discreció
és
un
factor
de
protecció
vers
els
fills.
•
Assumir
les
incoherències,
els
propis
errors
i
contradiccions
pot
enforIr
l’autoritat
paterna
i
materna.
•
Parlar
del
consum
de
drogues
amb
la
parella
pot
evitar
donar
missatges
confusos
i/
o
contradictoris
als
vostres
fills.
•
En
cas
que
els
consums
siguin
problemàIcs
cal
consultar
un
recurs
especialitzat.
La prioritat seran els fills…
Prioritzarem la visió de pare/mare
abans que la de consumidor/a…
Caldrà posar èmfasi en els límits…

94. @AleixSalo
#Fills_dels_80

95. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi
Bernabeu
Farrús
Servei
de
Salut
Pública
//
Ajuntament
de
Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net

96. Fonts

97. Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
hzp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
Mar•nez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.hzp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperac:vidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
hzp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecIvidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
hzp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
hzp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
hzp://dialnet.unirioja.es/servlet/arIculo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
hzp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
hzp://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896

98. Manel
Fontdevila.
La
crisis
está
siendo
un
éxito.
AsIberri.
2012.
hzp://www.asIberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto.
Viñetas
para
una
crisis.
Editorial
Mondadori.
2011.
hzp://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo
Erlich.
El
País.
8/3/12.
hzps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/
Ministerio
de
Salud.
Plan
Nacional
Sobre
Drogas.
• Encuesta
domicilaria
sobre
alcohol
y
drogas
en
España.
2011.
• Encuesta
estatal
sobre
uso
de
drogas
en
enseñanzas
secundarias.
2012.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.hzp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní,
O.
(2011).
Jóvenes
y
riesgos:
unas
relaciones
ineludibles.
Bellaterra.
Romaní,
O.
(1999).
Las
drogas,
sueños
y
razones.
Ariel.