Presentació de M. Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme, del programa GEP d'experimentació del plurilingüisme als equips directius que hi participen per 2n any consecutiu (edició 2015_17).

1. Grup d’Experimentació per al
plurilingüisme (GEP)
Equips directius (2n any)
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme
Barcelona, 5 d’octubre de 2016

2. 2
EXPERIMENTAR EL
PLURILINGÜISME
VALORACIÓ DEL PRIMER ANY DE
L’EXPERIMENTACIÓ,
DESPLEGAMENT I CONTINUÏTAT

3. 3
 Augmentar la competència lingüística en llengua estrangera de
l’alumnat
 Contribuir al desenvolupament competencial de l’alumnat
aprenentatge al llarg de la vida
Resolució de 8 d’abril de 2016 per la qual es dóna publicitat al programa Grups d’Experimentació
per al Plurilingüisme (GEP) així com als centres que hi participen en les edicions 2014-16 i 2015-17.
Recordem.....
El GEP és un programa de desplegament del Marc
per al plurilingüisme que té per
OBJECTIUS GENERALS

4. 4
Promoure canvis sistèmics ( INNOVACIÓ EDUCATIVA)
Metodològics
 Relació educativa alumne – professor
 Aprenentatge actiu, significatiu, col·laboratiu  profund, integrat,
global
 Avaluació reguladora, orientada a l’aprenentatge
Centre municipal de joves. Les Franqueses http://grupsderecerca.uab.cat/grai/content/

5. 5
Organitzatius
 Lideratge distribuït (grup impulsor)
 Col·laboració docent i debat constructiu
 Ús flexible de l’espai i el temps: concepció globalitzadora de l’aprenentatge
Relació amb l’entorn
 Participació i implicació de la comunitat educativa
Promoure canvis sistèmics ( INNOVACIÓ EDUCATIVA)

6.  Millorar la competència comunicativa en llengua estrangera
 Desenvolupar competències clau per al s. XXI (bàsiques, del pensament, personals)
 Fomentar el treball cooperatiu, per projectes.
 Adquirir estratègies per a l’aprenentatge autònom
6http://2.bp.blogspot.com/-amB2J8oasy8/T_Nd3ffwGZI/AAAAAAAAADY/91PKYJ3c3-
E/s1600/estudiantes-en-grupo.jpg
Objectius específics: L’ALUMNAT

7. 7
 Reforçar el treball cooperatiu
 Adquirir coneixement i estratègies d’intercomprensió
 Augmentar la competència en llengua estrangera
 Dissenyar activitats o seqüències en llengua estrangera
 Desenvolupar projectes globals de caràcter transversal
http://2.bp.blogspot.com/-amB2J8oasy8/T_Nd3ffwGZI/AAAAAAAAADY/91PKYJ3c3-
E/s1600/estudiantes-en-grupo.jpg
Projecte Transversal de l’Escola l’Arrabassada
Objectius específics: EL PROFESSORAT

8. 8
Què implica ser un centre
GEP?
Recordem....

9. 9
Reflexió, disseny i consolidació d’accions
 Reflexió sobre el projecte lingüístic del centre  concreció
d’objectius i actualització periòdica.
 Anàlisi de les pràctiques docents: metodologia didàctica, ús de les
TIC, aproximació a l’avaluació de l’aprenentatge
 Planificació curricular: etapa, cicle, curs, àrea i/o matèria que
s’impartirà totalment o parcial en llengua estrangera (planificació a
mitjà termini)

10. 10
 Disseny d’accions per a l’augment de l’exposició:
 Projectes integrats (llengua i contingut): temàtics (primària),
transversals (secundària) i/o de recerca (batxillerat)
 Gestió del coneixement en diverses llengües, accés a la informació
 Aprofitament de recursos complementaris (auxiliars de conversa,
intercanvis, tallers, accions d’entorn, extraescolars...)
 Consolidació i expansió (programes internacionals, intercanvis reals o
virtuals, pràctiques en empreses...)
Reflexió, disseny i consolidació d’accions

11. 11
 Analitza la realitat del centre (Per què? / Per a què?)
 Dissenya un pla d’acció (objectius, estratègies, activitats)
o Què?
o Qui? Com? Professorat, matèria, curs (AICLE,
intercomprensió...)
o Quan? Fases de l’acció i organització del grup
 Acompanya la implementació del pla
 Avalua els resultats i l’impacte
Creació d’un GRUP IMPULSOR

12. 12
PGA
G
E
P
E
S
C
O
L
A
V
E
R
D
A
…
PdD
PEC/PL

13. Participar de la formació docent
13
• Coneixement del marc per al plurilingüisme
• Presa de consciència sobre les competències per al segle XXI (clau i
transversals)
• Introducció a la metodologia per a l’aprenentatge integrat de continguts
i llengua estrangera (AICLE)
• Iniciació en l’aprenentatge basat en projectes
• Familiarització amb l’avaluació orientada a l’aprenentatge i el
desenvolupament d’instruments d’avaluació (rúbriques)
• Ampliació del coneixement d’eines TIC i la seva aplicació a l’aula
(especialment, en relació amb continguts CLIL)

14. AVALUACIÓ de la Formació
2015-2016
Dades i consideracions

15. Valoració GEP 1 2015-2016 (formació docents)
15
163 respostes

16. Valoració GEP 1 2015-2016
(formació docents)
Com valores la capacitat de la
persona formadora?
El fet que l'equip directiu del centre
hagi rebut formació específica del
GEP ha facilitat la difusió del
projecte en el centre

17. Valoració GEP 1 2015-2016
(formació docents)
La formació específica del GEP ha
estat útil per a identificar estratègies
de treball de llengua i continguts a
l'aula
La teva pràctica a l'aula ha facilitat a
l'alumnat formes d'aprenentatge més
actives i autònomes

18. Valoració GEP 1 2015-2016
(formació docents)
Els materials que tu has elaborat a
partir de les orientacions rebudes en el
curs poden millorar la pràctica d'altres
docents si se'n fa difusió.
Assenyala quins d'aquests materials
tenen major utilitat en la teva pràctica

19. Valoració GEP 1 2015-2016
(formació docents)
El fet de participar en el projecte ha
implicat o implicarà de cara al curs
vinent algun canvi en l’organització del
funcionament del centre?
(coordinació, organització...)
Quines propostes de millora faries per un
proper curs?

20. 20
Impacte esperat de l’acció
Macro
 Canvi metodològic al centre
 Integració del projecte en el Projecte lingüístic de centre
Meso
 Canvi en el procés d’ensenyament - aprenentatge
Desenvolupament del coneixement curricular potenciant la
capacitat inquisitiva i de recerca de l’alumnat
Micro
 Canvi en l’estil d’aprenentatge de l’alumnat:
- Presa de consciència del seu procés d’aprenentatge
- Aprendre a aprendre
- Autonomia personal
- Resiliència

21. CONTINUÏTAT DE L’EXPERIÈNCIA
21

22. A partir de la vostra singularitat, la realitat del vostre entorn i el bagatge
lingüístic de cada alumne heu de definir una opció curricular, metodològica
i organitzativa que permeti tractar les diferents llengües responent a les
necessitats dels alumnes amb l’objectiu d’obtenir els seus millors resultats.
22
Consolidació dels acords en el Projecte lingüístic

23. El projecte lingüístic serveix per a
 Determinar l’organització curricular de totes les llengües (moment i mitjà
d’incorporació) i planificar-ne la docència (agrupament de continguts lingüístics –
estructures comunes-, estratègies d’intercomprensió i per a la transferència
interlingüística...)
 Determinar quines llengües estrangeres s’imparteixen com a primera llengua
estrangera i quines com a segones (facilitar als alumnes, durant l'educació
obligatòria, l'aprenentatge d'almenys dues llengües estrangeres).
 Organitzar el treball conjunt dels docents de les àrees lingüístiques i la
coordinació amb els professors de matèries no lingüístiques, especialment
en relació amb les metodologies integrades de llengües i de llengua i
continguts (Immersió lingüística i AICLE en qualsevol llengua)
 Explicitar la progressió real de continguts al llarg de totes les etapes amb
propostes de seguiment, avaluació i millora i la facilitació de contextos reals
d'aprenentatge.

24. El projecte lingüístic ha d’incloure
 Preveure l’increment de temps d’exposició de l’alumnat a altres llengües
diferents del català a través de la vehiculació de continguts en aquestes
llengües i potenciar el treball integrat de llengua i contingut des de totes
les llengües i des de totes les àrees i matèries.
 Vetllar per l’adequació de la capacitació lingüística de l’equip docent al projecte
aprovat.
 Tenir en compte les especificitats de la comunicació en l'àmbit digital.
 Incorporar les accions d'associació amb altres centres i la mobilitat dels
alumnes
 Fixar les estratègies de promoció de l’ús de la llengua catalana ens els entorns
escolars
24

25. El centre plurilingüe: trets distintius
De tot el centre:
 Les llengües de l’escola són presents en tots els espais del centre, no
només a l’aula de llengua
 Les llengües de l’alumnat tenen el seu espai i són el punt de partida
per al desenvolupament de la competència plurilingüe
 Es fomenta la consciència intercultural
 Totes les matèries es treballen des de l’enfocament competencial,
orientat a l’acció.
25

26. De les aules de llengua:
 Les llengües de l’escola es treballen de forma coordinada, no com a
compartiments estancs (programar conjuntament).
 Les llengües s’ensenyen a través de les tipologies textuals i els
gèneres i mitjançant l’execució de tasques comunicatives o projectes.
 Es tenen en compte els conceptes lingüístics comuns i s’eviten
reiteracions innecessàries.
 Es treballa la consciència lingüística i la transferència interlingüística.
 Es proposen activitats de sensibilització lingüística > actituds positives
cap al plurilingüisme (Portafoli Europeu de Llengües)
26
Trets distintius del centre plurilingüe

27. 27
De les aules d’altres matèries curriculars:
 Es reforça l’aprenentatge de la llengua (el català, el castellà i/o les
llengües estrangeres) a través dels continguts: estructura dels
textos (tipologia, gènere, característiques lingüístiques), lèxic
específic, processos cognitius (informació explícita / implícita /
referencial)
 Es treballa de manera coordinada amb el professorat de llengües
(projectes interdisciplinars, reforç de l’aprenentatge lingüístic,
ampliació de vocabulari…)
Trets distintius del centre plurilingüe

28. Educació lingüística de qualitat: un pre-requisit per
a la qualitat educativa
28
L’educació lingüística en sentit ampli – l’ensenyament i
l’aprenentatge de les llengües en contextos formals, informals i no
formals, així com la formació docent i la implementació de
polítiques lingüístiques – és clau: l’educació lingüística de qualitat
al llarg de la vida contribueix, no només a l’èxit educatiu i
professional sinó al desenvolupament personal i a l’autoestima,
la qual cosa promou el creixement econòmic, la ciutadania
democràtica i la cohesió social.
Consell d’Europa

29. Educació lingüística de qualitat
 El fracàs escolar ve parcialment determinat per un domini inadequat d’un ampli ventall de
formes lingüístiques (PISA, PIRLS, etc.)
 El domini de la llengua o llengües d’escolarització és una de les vies per assolir l’objectiu de la
Comissió Europea i d’un gran nombre d’autoritats educatives nacionals de reduir les taxes
d’abandonament escolar prematur.
Recommendation CM/Rec (2014)5 of the Committee of Ministers the importance of competences in the language(s)
of schooling for equity and quality in education and for educational success
29
 Cal assegurar la qualitat educativa a través de la/les llengua/ües d’instrucció per garantir
l’equitat i la qualitat de l’educació.
 La noció de qualitat està lligada als propòsits de l’educació: preparació per a l’ocupació;
preparació per a la vida com a ciutadans actius en societats democràtiques; desenvolupament
personal.
 A nivell de sistema, la inclusió social s’ha de veure com una part integral de la noció de
qualitat.
Recommendation CM/Rec (2012)13E of the Committee of Ministers to member states on ensuring quality education

30.  Estimular la cooperació entre centres educatius,
i entre aquests i el teixit social i empresarial.
 Reforçar l’aprenentatge de les llengües, i
modernitzar-ne l’ensenyament
 Millorar la formació professional per facilitar la
inserció dels ciutadans en el mercat laboral i la
seva adaptació als canvis industrials
 Motivar els alumnes i avaluar per competències
 Validar les capacitats adquirides de manera
informal
 Afavorir la mobilitat d’aprenents i professors i
promoure el reconeixement mutu de diplomes i
títols
Estratègia europea per a l’educació (2020)

31. 31
Aprendre llengües per a comunicar-se
(aprenentatge funcional, orientat a l’ús)
Aprendre la llengua per fer coses amb la llengua
(aprenentatge significatiu, orientat a l’acció )
Aprendre llengua per poder resoldre situacions i problemes de la vida real
(aprenentatge competencial i col·laboratiu)
Avaluar per aprendre
(avaluació orientada a l’aprenentatge, aprenentatge reflexiu)
Rendibilitzar els esforços d’aprenentatge
(evitar duplicitats)
Reconèixer i validar l’aprenentatge informal o no formal
Transformar l’ensenyament de les llengües

32. 32
 Consens d’objectius
 Visió global compartida
 Acció planificada i coordinada
 Compromís de tot l’equip
La transformació requereix

33. Equips directius: Lideratge pedagògic
33
LEC Article 142 - El director o directora
 3. El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge
pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes
funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu
del centre i del projecte de direcció aprovat.
Article 150 - El director o directora
 1. El director o directora del centre privat concertat exerceix la direcció pedagògica
del centre.
Decret 155/2010, de direcció (centres públics)
 CAPÍTOL 2 - Funcions i atribucions de la direcció
– Article 3 - Funcions i atribucions
– 3.1 Correspon a la direcció de cada centre públic l’exercici de les funcions de
representació, de direcció i lideratge pedagògic, de lideratge de la comunitat
escolar, d’organització, funcionament i gestió del centre i de cap del seu personal.
– 3.2 Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia
dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en
equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels
membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció.

34. Equips directius: Transformació organitzativa
Decret 102/2010, d’autonomia
 CAPÍTOL 2 - Autonomia pedagògica i organització dels currículums
– Article 14 -Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades
– Article 16 - Projectes d’innovació pedagògica i curricular
– Article 17- Estratègies didàctiques pròpies del centre
34
Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el
perfil i la provisió dels llocs de treball docents
 CAPÍTOL 3 - Provisió dels llocs de treball de les plantilles docents dels
centres educatius públics
– Secció cinquena. Provisió de llocs de treball docents amb caràcter
provisional. Intervenció de les direccions dels centres

35. Llocs de treball específics
35
PEC + PD:
 perfil propi amb característiques i funcions específiques docents
 tècniques de treball,
 responsabilitats especials o
 condicions amb peculiaritats pròpies
 Poden exigir requisits addicionals
 de titulació
 formació
 experiència
 altres que es determinen en la definició del lloc.
Allò que justifica l’existència d’un lloc de treball específic i la
seva definició és el projecte educatiu del centre i el projecte
de direcció

36. Perfil lingüístic en llengua estrangera: Aprenentatge integrat de continguts i llengua
estrangera (anglès, francès, italià, alemany)
RESOLUCIÓ ENS/1128/2016, de 26 d'abril, dels perfils professionals dels llocs de treball específics en centres educatius públics dependents del
Departament d'Ensenyament i el procediment de capacitació professional per ocupar-los.
1. Identificació del lloc de treball
1.1 Cossos docents: Cos de catedràtics d'ensenyament secundari; cos de catedràtics d'arts plàstiques i disseny; cos de professors
d'ensenyament secundari; cos de professors tècnics de formació professional; cos de professors d'arts plàstiques i disseny; cos de
mestres de taller d'arts plàstiques i disseny i cos de mestres.
1.2 Especialitats docents: Totes les especialitats docents excepte: Llengua castellana i literatura; Llengua catalana i literatura; Anglès;
Alemany; Italià; Francès; Aranès; Llengua estrangera: anglès; Llengua estrangera: francès i Llengua estrangera: alemany.
1.3 Tipus de centres: Escoles; Instituts escola; Instituts; Escoles d'art i disseny.
2. Descripció del lloc de treball docent específic amb perfil professional
2.1 Missió.
Augmentar la competència lingüística de l'alumnat en una llengua estrangera mitjançant l'aplicació d'una metodologia d'ensenyament i
aprenentatge integrat de contingut i llengua, d'acord amb el projecte lingüístic del centre.
2.2 Funcions docents específiques del lloc de treball.
- Impartir docència d'àrees o matèries curriculars no lingüístiques en una llengua estrangera.
- Coordinar la tasca docent amb el professorat de llengua estrangera amb l'objectiu de planificar conjuntament la programació d'aula de les
diverses matèries.
- Organitzar i executar les accions necessàries per impulsar l'ús de la llengua estrangera que correspongui d'acord amb el projecte
lingüístic del centre.
- Impartir docència en el marc del programa Batxillerat-Baccalauréat en centres degudament autoritzats pel Departament d'Ensenyament
(només per a llengua francesa).
3. Requisits del professorat per ocupar el lloc de treball específic
3.1 Requisit general.
Personal funcionari de carrera: Ser titular de l'especialitat docent del lloc de treball (per oposició o per adquisició de noves especialitats) o
tenir-la reconeguda (per habilitació específica o per titulació).
Personal funcionari interí: Tenir reconeguda l'especialitat docent a la borsa de treball.
3.2 Requisits addicionals:

37. 37
I després, fer evolucionar i créixer el projecte

38. Grup d’Experimentació per al
plurilingüisme (GEP)
Equips directius (2n any)
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme
Barcelona, 5 d’octubre de 2016