Unitat 2 EL SECTOR PRIMARI Ramaderia a Espanya i Catalunya. Agricultura Espanya i Catalunya, els tipus de cultius... Silvicultura La Pesca a Espanya i Catalunya.

1. PRODUCCIÓ AGRÀRIA
UNITAT 2
Alumne: Sergi Márquez
Professor: David Busquets

2. EL SECTOR PRIMARI

3. AGRICULTURA

4.  Físics:
 El clima condiciona el tipus de conreu.
 El relleu condiciona, sobretot, els usos del sòl.
 La fertilitat dels sòls condiciona tant els usos agraris com els tipus de
conreu
 Humans
 La densitat de població condiciona la
intensitat de l'aprofitament dels recursos
 El grau de desenvolupament
econòmic condiciona, sobretot, les
tècniques d'aprofitament dels recursos.
 Els fets històrics i culturals poden
condicionar des del tipus d'explotació fins
a la configuració de l'espai rural.

5. TIPUS DE PARCELES
Camps oberts (openfields) No tenen separació entre ells. 1
Camps closos (bocage) Estan separats per tanques, arbres o matolls. 2
Bancals Sistemes de terrasses adaptades al relleu. 3
Hortes Petites parcel·les amb diversos cultius. 4

6. SISTEMA DE CULTIU
Monocultiu Una sola planta de la mateixa espècie. 1
Policultiu Diverses plantes 2
Cultiu de secà Només aigua de la pluja 3
Cultiu de regà S’ha de regar. 4

7. TIPUS DE CULTIU
Herbaci (herbes) cereals 1
Arbustiu (arbust) vinya, avellaner 2
Arbori (arbres) fruiters 3
D’horta Vegetals 4

8. TIPUS DE PROPIETAT
Individual Un sol propietari 1
Col·lectiva Diversos propietaris o comunal 2

9. EXTANCIÓ DE LA PROPIETAT
Latifundi Predominen les explotacions agràries de
grans dimensions.
1
Minifundi Predominen les explotacions agràries de
dimensions més reduïes.
2

10. RENDIMENTS DE EXPLOTACIÓ
Agricultura
intensiva
Persegueix els màxims rendiments per
unitat de superfície.
1
Agricultura
extensiva
Es basa en el conreu de grans superfícies
amb rendiments baixos
2

11. DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ
Agricultura de subsistència (1) Es limita a cobrir les necessitats
del camperol o de la comunitat
que els envolta
Agricultura comercial (2) Està orientada a la venda en els
mercats locals, nacionals o
internacionals.

12. PAISATGES AGRARIS AL MÓN
ALS PAÏSOS RICS

13.  Els paisatges agraris als països rics formen part de la «Nova
Agricultura»
 Objectiu: És produir excedent per satisfer la demanada del mercat.
 Forta inversió de capital: selecció de les llavors , fertilitzants....
 Aplicació de les noves tecnologies agràries.
 Especialització dels conreus.
 Concentració parcel·lària: desaparició progressiva del bocage (camps
closos) en favor dels openfields (camps oberts)
 Constitució de cooperatives de petits propietaris.
 Hi ha 4 tipus de paisatge
 Agricultura extensiva comercial
 Agricultura intensiva mixta
 Paisatge de camps closos
 Paisatge de camps oberts
 Agricultura mediterrània modera
 «Agricultura col·lectivista»

14. TIPUS DE AGRICULTURA ALS PAÏSOS
RICS
Extensiva
comercial
Intensiva mixta Mediterrània
moderna
Camps closos Camps oberts
.-Grans planures de
monocultiu cerealista
.-Molt mecanitzades
(poca mà d’obra)
.-Inversió de grans
capitals.
.-Petites parcel·les
tancades-
.-Farratges, blat de moro,
patates , mongetes i
fruiters.
.-Parcel·les grans i
obertes.
.- Blat, ordi, civada i
farratges(+pastura)
.-Modernització basada
en l’extensió del regadiu.
.-Tècniques d’hivernacle i
reg controlat.
.-Introducció de nous
cultius: coto, blat, soja,
gira-sol,...
Estats units, Canadà,
Centre d’Europa.
Europa occidental de clima oceànic. Zona mediterrània del
sud d’ Europa.

15. TIPUS DE AGRICULTURA ALS PAÏSOS
POBRES
 La producció d’aquests països és que no satisfà la seva pròpia
demanda.
 Raons d’aquesta baixa producció:
 Pateixen un fort augment de la població.
 Els factors físics són poc favorables(climes irregulars per a la vegetació)
 La colonització europea va orientar l’agricultura a l’exportació.
 La manca d’inversions.
 Inestabilitat política i social(guerres, règims dictatorials)

16. Agricultura tradicional de
subsistència
Agricultura de plantacions
Formes de treball i eines tradicionals velles.
La productivitat es molt baixa.
No genera excedents.
Monocultius d’exportació al primer món
(Café,cacau,cotó té...)
Grans extancions de territori.
Molta inversió (estrangera) i mecanització
Mà d’obra barata i abundant
Agricultura itinerant
Rompuda de boscos
(crema i tala)
Agricultura
extensiva
(Cereals+ramaderia)

17. RAMADERIA

19. Ramaderia extensiva:
 Es dóna als nous territoris colonials (Amèrica i Austràlia)
 Escàs nivell tecnològic.
 Explotacions molt grans limitades per tanques.
 Espais poc aptes per l’agricultura.

20.  Ramaderia intensiva: és una evolució de la ramaderia
tradicional associada a les explotacions d'agricultura mixta. El
bestiar viu en granges tecnificades, on les pastures han estat
substituïdes pels pinsos.

21.  Cabanes
 Bovins: són els bous, vaques
 Ovins: són les ovelles
 Cabrum: són les cabres
 Porcins: són els porcs.
 Aviram: són les aus.
 Equins: són els cavalls.
MASCLE FEMELLA CRIA
Brau Vaca Vedell/a
Gall Gallina Poll/a
Xai Ovella Anyell(- de un
any)
Boc Cabra

25. ACTIVITAT
13

26. ACTIVITAT
14

27. ACTIVITAT
15

28. LA SILVICULTURA

29.  La silvicultura és l’explotació del bosc.
 Les fustes comunes són d’arbres com el pi, el faig, el roure, el
pollancre o l’avet.
 Les fustes precioses són les del cedre, el banús, el tec, la caoba. El
sàndal o el palissandre. Aquests son arbres tropicals d’Àsia i Àfrica.
 L’explotació del bosc
 El suro: s’extreu de l’alzina surera
 El cautxú silvestre un compost elàstic que s'obté en forma
d'emulsió, el làtex, que es troba a la saba d'algunes plantes.
Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l'Índia i el Brasil

30. CLIMES A ESPANYA SEGONS EL TIPUS DE
AGRICULTURA

31. AGRICULTURA: CANTÀBRIC I
ATLÀNTIC
 Zona clima oceànica
 Boscos i prats
 Minifundis
 Camps closos
 Farratges i blat de moro
 Ramaderia bovina
 Vaques lleteres

32. EL SECTOR PRIMARI A
CATALUNYA
 La trilogia mediterrània es compon per blat, oli i vinyes.

33. TIPUS DE
MAPES
 Qualitatiu: t’informa del que hi ha en el mapa. Aquesta
informació es mostra en una llegenda.
 Quantitatiu: t’informa de la quantitat de coses que hi ha en cada
part assenyalada per exemple els habitants per metre quadrat.

34.  El 90% de les captures continentals tenen lloc als mars.
LA PESCA

35. LA PESCA

36.  Caladors llocs òptims per llençar les xarxes de la
pesca.
 Convergència de corrents càlides i fredes
 Aigües oxigenades
 Carregades de sals minerals
 Presència de plàncton.

37.  Tres tipus de pesca al mar:
 La pesca litoral: vaixells de poc tonatge, no s’allunyen gaire de la
costa i tornen cada dia al port. (1)
 La pesca d’altura: vaixells més grans, s’allunyen uns 60 metres de
la costa i estan entre 1 setmana i 1 mes. (2)
 La pesca de gran altura: son vaixells de gran tonatge que fan
expedicions que duren de uns mesos fins a 1 any. (3)

38.  Les 4 normes bàsiques a l’hora de pescar
 Límit de quantitat no es pot pescar més d’un cert nombre de peixos.
 Vedes (temps en que es deixa créixer el peix)
 La mida del peix
 Arts de pesca controlats.

39. LA PESCA A ESPANYA

40.  La flota pesquera a Espanya havia estat la tercera més important,
en aquests ùltims anys s’ha reduit la pesca.
 Hi ha diferents zones de pesca hi es divideixen en les següents
regions:
 Nord est
 Cantàbrica
 Tramuntana
 Llevantina
 Sud mediterrània
 Sud atlàntica
 Balear
 Canaria

41. LA PESCA A CATALUNYA
 Des de fa molt de temps s’ha practicat de manera tradicional.
Però no s’ha li ha donat molta importància ja que les
característiques pròpies de la mar mediterrània, perquè les
aigües són pobres en plàncton.
 A Catalunya, l'única pesca que es practica és la litoral. El poc
volum de les captures, però, en certa mesura es compensa pel
valor comercial de les espècies: gambes, llagostins, molls, sípies,
calamars, anxoves…