Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Implementació de KOHA com a SIGB a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

25 Aufrufe

Veröffentlicht am

Experiència de l'Ateneu Barcelonès en la implementació de Koha i adaptació de les seves funcionalitats.

15es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (2018)

Veröffentlicht in: Technologie
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Implementació de KOHA com a SIGB a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

  1. 1. SEMINARI El canvi de sistema de gestió bibliotecària: reptes i oportunitats La implementació de Koha a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès Sergi Montes. Responsable de sistemes d’Informació i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès
  2. 2. EL NOU CATÀLEG DE LA BAB GESTIÓ D’USUARIS I SERVEIS GESTIÓ DE DADES EXPLOTACIÓ DE DADES ADMINISTRACIÓ DEL CATÀLEG
  3. 3. EL NOU CATÀLEG DE LA BAB
  4. 4. L’esCENARI PRE-MIGRACIÓ CANVI DE FORMAT: LES RDA FILOSOFIA OPENSOURCE Volem catàleg amb serveis! INTEGRAR SERVEIS OPTIMITZAR PROCESSOS
  5. 5. EL PUNT DE PARTIDA ● SIGB propietari ● Integració del catàleg al web institucional, via protocol SRU ● Capacitat limitada per a destacar continguts de l’opac, que es dilueix amb la pàgina web ● Sense presència de serveis més enllà de la cerca ● Qualsevol gestió passa per la intervenció del bibliotecari (reserves, renovacions, desiderates, etc.) ● Cap experiència d'integració amb la resta d'eines de gestió de l’Ateneu Barcelonès
  6. 6. L’esCENARI PRE-MIGRACIÓ: REPTES I OPORTUNITATS El nou SIGB… ● ha de dotar a l’usuari d’autonomia en la gestió dels seus préstecs, desiderates, comunicacions i dades personals ● ha de permetre a l’usuari descobrir noves lectures, ja sigui per mitjà de recomanacions del sistema o bé a través de la tria dels bibliotecaris ● ha de garantir la consulta independentment de la tipologia del dispositiu emprat ● ha de permetre la participació dels associats en el desenvolupament de la col·lecció ● ha de disposar d’una interfície pública fàcilment editable
  7. 7. L’esCENARI PRE-MIGRACIÓ: REPTES I OPORTUNITATS El nou SIGB… ● ha de permetre la integració de processos com la gestió de les subscripcions a premsa i revistes o les desiderates ● ha de reflectir l’activitat cultural de la casa i la riquesa de les col·leccions ● ha d’adaptar-se i aplicar el reglament/normativa en els diferents processos (condicions de préstec, alta d’usuaris, etc.) ● ha de permetre el canvi vers el RDA ● ha de permetre el desplegament d’una sòlida política d’accessos i seguretat al backend ● no ha de dependre de funcionalitats o desenvolupaments de tercers per a assolir aquests objectius. ● ha d’oferir eines per introduir el concepte de les col·leccions en l’organització del catàleg
  8. 8. LA MIGRACIÓ 105.000 registres bibliogràfics 148.000 registres d’exemplar 237.000 registres d’autoritat (noms personals, matèries, subdivisions, títols uniformes…) 3.400 usuaris (amb els seus històrials de préstecs, sancions, etc.) 135 subscripcions a publicacions periòdiques
  9. 9. aparença i funcionalitats Duplicació de serveis (amb i sense validació d’usuari) Incorporació de recomanacions de lectura en forma de llistats públics. El catàleg com a aparador dinàmic Visibilitat de novetats i de les desiderates i el seu estat
  10. 10. aparença i funcionalitats
  11. 11. GESTIÓ DE DADES
  12. 12. Gestió de dades : els registres del catàleg El procés de migració entre SIGBs i la transició vers el model RDA en ha permès explotar les diferents funcionalitats que integra Koha per en matèria de gestió de dades. Cas 1. Importació de registres prèviament modificats amb eines de tercers (ex. MarcEdit) importació .mrc regles de coincidència plantilles de modificació aprovació?
  13. 13. Gestió de dades : els registres del catàleg Cas 1. Importació de registres prèviament modificats amb eines de tercers (ex. MarcEdit)
  14. 14. Gestió de dades : els registres del catàleg Cas 1. Importació de registres prèviament modificats amb eines de tercers (ex. MarcEdit)
  15. 15. Gestió de dades : els registres del catàleg Cas 1. Importació de registres prèviament modificats amb eines de tercers (ex. MarcEdit) Totes les importacionsfetes a Koha es podendesfer i retornar a l’estat previ a la importació Podem comparar canvis entre registres
  16. 16. Gestió de dades : els registres del catàleg Com es defineix una regla de coincidència? Detecta duplicats en funció de criteris establerts. Molt útil en importacions però també en la gestió diària del catàleg
  17. 17. Gestió de dades : els registres del catàleg Què són les plantilles de modificació? És un conjunt ordenatd’accions que s’aplicaran al conjuntde registres seleccionats (ja siguien un procés d’importació o de modificació de registres ja existents)
  18. 18. Gestió de dades : els registres del catàleg Cas 2. Modificació en bloc de registres selecció aplicació de plantilla de modificació ja definida prèviament triar quins seran els camps modificats i amb quins valors modificació en bloc
  19. 19. Gestió de dades : els registres del catàleg
  20. 20. Gestió de dades : els registres del catàleg
  21. 21. Gestió de dades : definició de tipologies Documentals La definició de les tipologies d’ítems ens permet ● organitzar la col·lecció de la biblioteca ● oferir noves possibilitats en la recuperació. Per exemple agrupant tipologies documentals (ex. grup “Cinema” integrat per cd’s, dvd’s…) ● parametritzar la prestabilitat, conjuntament amb les tipologies d’usuaris i les seus. Es pot determinar per cada tipologia si és o no prestable, si volem que aparegui a l’opac, si el seu préstec té cost per l’usuari, etc.
  22. 22. Gestió de dades : definició de les col·leccions La creació de les col·leccions és una altra de les funcionalitats que ens serveix per organitzar la col·lecció i a la vegada per oferir un filtre de cerca. Tota categorització aplicada a la col·lecció ens pot servir com a criteri per a avaluar qualsevol aspecte relacionat amb la mateixa (préstec, catalogació, etc.) Aquesta personalització es porta a terme dins l’apartat “valors autoritzats”
  23. 23. Gestió de dades : definició de les localitzacions Categorització de les ubicacions dels documents. Molt útil per reflectir la casuística de l’entitat i els múltiples espais que contenen fons de la biblioteca
  24. 24. Gestió de dades : altres valors autoritzats El fet de convertir determinats camps de gestió en llistats de valors control·lats facilita posteriorment l’explotació de les dades, per exemple a partir dels informes.
  25. 25. Gestió de dades : el seguiment dels canvis Koha disposa d’un visor de logs, que ens permet conèixer quines accions s’han dut a terme per als diferents mòduls del SIGB i els seus objectes, amb la possibilitat de filtrar per bibliotecari, tipus d’acció, data o especificar l’objecte
  26. 26. GESTIÓ D’USUARIS i SERVEIS
  27. 27. GESTIÓ D’USUARIS :les categories
  28. 28. GESTIÓ D’USUARIS :les categories Socis Socis - Alumnes Escola Escriptura Universitats, biblioteques... InvestigadorsUsuaris temporals
  29. 29. GESTIÓ D’USUARIS :les categories
  30. 30. GESTIÓ D’USUARIS : definició del servei de préstec La tipologia d’usuaris i de documents, conjuntament amb la seu física (biblioteca), constitueixen els elements base per a definir la política de préstec i sancions
  31. 31. GESTIÓ D’USUARIS : préstecs i comunicació Personalització de les plantilles d’avisos - la reserva RESERVA HOLD HOLDPLACED
  32. 32. GESTIÓ D’USUARIS : préstecs i comunicació Personalització de les plantilles d’avisos - la reserva
  33. 33. GESTIÓ D’USUARIS : préstecs i comunicació PRÉSTEC CHECKIN DUE PREDUE ODUE CHECKOUT Personalització de les plantilles d’avisos - el préstec
  34. 34. GESTIÓ D’USUARIS : préstecs i comunicació Configuració dels disparadors. Quins avisos del mòdul de préstec s’envien i quan. Automatització de la sanció/suspensió del servei
  35. 35. GESTIÓ D’USUARIS : préstecs i comunicació Configuració de les preferències de missatgeria Establir preferències a nivell de grup d’usuari Establir preferències a nivell d’usuari
  36. 36. GESTIÓ D’USUARIS : préstecs i comunicació Configuració de les preferències de missatgeria Els usuaris poden modificar-ho (o no)
  37. 37. GESTIÓ D’USUARIS : dades i tauler de control ● Dades identificatives ● Dades de contacte (i alternatives) ● Validesa del carnet i notificacions ● Usuari d’opac ● Preferències de missatgeria ● Préstecs i reserves (actives i en curs), notificacions ● Sancions ● Llistes de circulació ● Històric de prèstecs ● Històric de modificacions a l’usuari ● Registre d’avisos ● Arxius associats ● Suggeriments de compra
  38. 38. GESTIÓ D’USUARIS : personalitzacions
  39. 39. GESTIÓ D’USUARIS : Introduïm l’automatització Segona fase: automatització en la creació de nous usuaris
  40. 40. integració de les adquisicions Objectiu: gestionar les desiderates i les compres de biblioteca a partir del SIGB ● Els usuaris estan informats a temps real de l’estat de les seves peticions ● El personal de la biblioteca disposa d’un punt central a partir del qual conèixer les comandes i els proveïdors ● La biblioteca fa pública la participació dels associats en el desenvolupament de la col·lecció ● Si existeix una única via d’adquisició es fa més senzill fer un seguiment de la partida pressupostària destinada a les compres
  41. 41. integració de les adquisicions Resum del procés d’adquisició que segueix el bibliotecari. 1. Es tria el distribuïdor a qui farem la comanda. 2. Es crea la cistella que contindrà els documents que voldrem comprar 3. Afegim aquests documents a la cistella. Es poden afegir a partir de desiderates fetes per usuaris, a partir d’un registre existent via z39.50 (ex. CCUC), des d’una precatalogació o bé a partir d’un registre de càrrega que ens pot proporcionar el venedor (en format mrc) 4. Una vegada acabem d’afegir documents tanquem la cistella. Podem fer l’exportació de la mateixa i enviar-la al venedor 5. Es marquen els documents com a rebuts 6. El catalogador substitueix el registre del mòdul d’adquisicions per un registre bibliogràfic de nova creació o ja existent (via z39.50)
  42. 42. integració de les adquisicions Exemple de creació de cistella, gestionada per diversos bibliotecaris Vies d’incorporació de comandes a la cistella
  43. 43. integració de les adquisicions Quadre de control de les desiderates Un canvi en l’estat de les desiderates genera els avisos anteriors de manera automàtica (acceptat/rebutjat)
  44. 44. integració de les adquisicions En el moment d’afegir aquesta desiderata a la comanda tenim l’opció d’especificar quin usuari o usuaris rebran notificació de la recepció. Quan afegim això a la cistella l’usuari rep la segona notificació (proposta demanda)
  45. 45. integració de les adquisicions Un cop tanquem la cistella poden exportar-la i enviar-la als distribuïdors (ex. CSV) En el moment de recepció de les comandes cerquem els documents
  46. 46. integració de les adquisicions Exemple de recepció d’una de les comandes, amb l’avís que es genera un cop registrada
  47. 47. integració de les adquisicions Un cop rebuda la desiderata ja només falta acabar el procés tècnic i a posteriori s’avisa a l’usuari que ja el pot recollir. Una part important d’aquestes desiderates no es cataloguen desde zero. El que es fa es substituir aquesta pre-catalogació amb el registre complet del CCUC via protocol z39.50, quan aquest existeix.
  48. 48. integració de les adquisicions Resum del procés d’adquisició en relació a l’usuari que fa la desiderata L’usuari envia la desiderata S’estudia la desiderata Es rebutja Mail explicatiu i oferiment d’aconseguir l’obra via PI S’accepta Mail d’acceptació de la desiderata Mail informatiu quan es demana l’obra al distribuïdor Mail informatiu quan es rep el document Mail comunicant que ja pot recollir la reserva
  49. 49. integració de les adquisicions Visibilitat pública de les desiderates i el seu estat. Difusió de les vitrines de novetats a temps real Col·lecció dinàmica
  50. 50. EXPLOTACIÓ DE DADES
  51. 51. EXPLOTACIÓ DE DADES La gestió del servei de biblioteca necessita d’un seguiment de múltiples indicadors i dades sobre: Processos interns Ús dels serveis Els usuaris
  52. 52. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES Es poden adaptar a qualsevol casuística o necessitat de la unitat d’informació. L’execució dels informes pot ser manual o es pot programar (i enviar) a una adreça de correu electrònic. Ens permet interrogar la base de dades del SIGB amb llenguatge SQL. La consulta SQL es pot fer mitjançant els assistents que incorpora (un per cadascun dels mòduls del SIGB) o bé des de “0”.
  53. 53. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES Informes pre-definits Assistents d’informes per mòduls Creació d’informes des de zero (amb o sense assistent)
  54. 54. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES
  55. 55. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES Informes pre-definits
  56. 56. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES Assistents d’informes per mòduls
  57. 57. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES Creació d’informes des de zero (amb assistent)
  58. 58. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES Creació d’informes des de zero (sense assistent) Esquema de la bbdd http://schema.koha-community.org/3_22/
  59. 59. EXPLOTACIÓ DE DADES : ELS INFORMES La biblioteca d’informes: https://wiki.koha-commu nity.org/wiki/SQL_Report s_Library SELECT /* Get the statistics for over 65 year olds */ SUM( IF( stat.circ > 0 && dateofbirth < DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 64 YEAR) ,1,0)) AS '65+', SUM( IF( stat.circ > 0 && dateofbirth < DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 64 YEAR) ,stat.circ,0)) AS '65+ circ', /* Get the statistics for ages 16-64 */ SUM( IF( stat.circ > 0 && dateofbirth BETWEEN DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 64 YEAR) AND DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 16 YEAR) ,1,0)) AS '16-64', SUM( IF( stat.circ > 0 && dateofbirth BETWEEN DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 64 YEAR) AND DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 16 YEAR) ,stat.circ,0)) AS '16-64 circ', /* Get the statistics for under 16 year olds */ SUM( IF( stat.circ > 0 && dateofbirth > DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 16 YEAR) ,1,0)) AS '0-16', SUM( IF( stat.circ > 0 && dateofbirth > DATE_SUB(CURDATE(), INTERVAL 16 YEAR) ,stat.circ,0)) AS '0-16 circ' /* Get the circulation count for each borrower, join using borrowernumber */ FROM borrowers b LEFT JOIN (SELECT borrowernumber,count(*) AS circ FROM statistics s WHERE s.type IN ('issue','renew') AND datetime BETWEEN <<alkupäivä|date>> AND <<loppupäivä|date>> GROUP BY s.borrowernumber ) AS stat ON stat.borrowernumber = b.borrowernumber ;
  60. 60. PERSONALITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ DEL SIGB
  61. 61. PERSONALITZACIÓ DEL SIGB
  62. 62. PERSONALITZACIÓ DEL SIGB
  63. 63. L’ús intern del SIGB L’accés als diferents mòduls del SIGB i la disponibilitat de les opcions de cadascun d’ells es pot regular a partir dels permissos d’accés. Exemple de restricció d’ús de mòduls
  64. 64. L’ús intern del SIGB L’accés als diferents mòduls del SIGB i la disponibilitat de les opcions de cadascun d’ells es pot regular a partir dels permissos d’accés.
  65. 65. L’ús intern del SIGB L’accés als diferents mòduls del SIGB i la disponibilitat de les opcions de cadascun d’ells es pot regular a partir dels permisos d’accés.
  66. 66. L’ús intern del SIGB L’accés als diferents mòduls del SIGB i la disponibilitat de les opcions de cadascun d’ells es pot regular a partir dels permissos d’accés. Exemple d’inhabilitació d’opcions
  67. 67. L’ús intern del SIGB Si podem arribar a aquest nivell de parametrització en matèria d’ús del SIGB és gràcies a la granuralitat a l’hora d’aplicar els permisos. Si bé aquesta tasca s’ha de fer de manera individual per a cadascun dels membres de l’equip
  68. 68. GRÀCIES! SERGI MONTES OLIVA smontes@ateneubcn.cat

×