1. V A L E N T I A LA CIUTAT ROMANA

2. LA FUNDACIÓ La ciutat de Valentia Edenatorum va ser fundada l’any 138 aC., pel cònsol a Hispània Junius Brutus . La va fundar sobre una illa al mig del riu Túria, en el lloc que ocupa actualment la Plaça de la Mare de Déu i L’Almoina. La nova ciutat estava estratègicament situada per a dominar el pas de la via Heraclea (després Via Augusta ), i el triangle format per les poblacions de Sagumtum / Saitabi (Xàtiva) / Edeta (Llíria), ciutats d’origen iber. Veterani et veteres : La ciutat va ser habitada per militars romans llicenciats que van lluitar contra Viriat. I pareix que també va ser habitada per gent autòctona (forma d’integrar als pobles vençuts en la vida romana). La ciutat va ser destruïda l’any 75 aC. en la guerra civil entre romans. En l’excavació de l’Almoina s’han descobert les restes esquarterats de diversos soldats junt amb les seues armes, evidència del que va haver de ser una escaramussa de la batalla.

7. Restes d’un soldat torturat i executat en la guera civil. Un dels elements més representatius de la ciutat és la seua moneda . Per un costat tenim el cap d’una divinitat guerrera femenina (Roma?) i pel revers una cornucòpia amb feix de rajos (símbol de la ciutat).

8. VALENTIA REPUBLICANA Valentia era una COLONIA (no municipium o antiga ciutat indígena). Les colonies eren extensions d’Itàlia en les províncies, no pagaven impuestos, els seus habitants eren ciutadans romans, i es governaven com a Roma. Els veterans llicenciats de las legions eren els seus habitants naturals. La via Augusta al seu pas per la ciutat coincideix am el cardo maximo , un eix nord-sud, que s’ha perpetuat en el carrer del Salvador. Es creua perpendicularment, en el Centre Arqueològic de L’Almoina, amb el decumanus maximo , amb direcció est-oest (carrer Cavallers-Quart). A partir d’aquests dos carrers principals s’alineaven altres paral·lels secundaris conformant un entramat ortogonal del qual emergeixen les insulae o mançanes de cases.

10. ESPAIS FORUM (plaça) SANTUARI D’ASCLEPI (hospital) MURALLES PORTES TERMES (banys públics) HORREUM (magatzem)

13. TERMES

14. TERMES

15. SANTUARI D’ASCLEPI

16. HORREUM

18. Aquesta inscripció definiex Valentia com a ciutat de " veterani et veteres ", els veterans Romans i els autòctons, ara nous ciutadans romans.

19. La Valentia Imperial (260 d.C)

26. FORUM

27. BASÍLICA

28. CURIA

29. CURIA Planta rectangular (7 x 8,30 m), Al nord hi havia un altre edifici similar: potser Valentia comptava amb un doble senat ( veterani et veteres )? L’interior està pavimentat en opus signum (morter i ceràmica) conformant una aula de 5 x 6,50 m’on es reunia el senat de la colònia

30. El foro en el 200 d.C

33. PORT FLUVIAL

35. R E S T E S A R Q U E O L Ò G I Q U E S

36. Centre Arqueològic de l'Almoina Pots visitar en un entorn urbà els orígens de la pròpia ciutat Conjunt arquitectònic únic que permet fer un recorregut per dos mil anys d’història de València En aquest mateix lloc, els romans van fundar Valentia l’any 138 aC El subsòl arqueològic reuneix un conjunt d’edificis monumentals que formen un complet compendi de la història i evolució urbana de València

40. Encreuament de carrers principals: el cardo i el decumanus maximus

41. F O R U M El fòrum es trobava on es troba avui la Basílica i la Plaça de la Verge.

43. En les excavacions en la plaça de la Verge (1959-60) es trobaren restes monumentals, que podrien ser els de la basílica o els ciments d’un porticat.

44. PORT FLUVIAL Situat prop de les torres de Serrans. Les restes s’han trobat en un edifici particular en el carrer Blanqueries, 2: un mur de sillería de 4,5 metres.

45. NUMISMÀTICA

47. INSCRIPCIONS COMMEMORATIVES Al Museu de l’Almoina i al San Pius V

48. Trobades el 1652, durant les obres de construcció de la Basílica, i empotrades en la façana del temple.

50. VILLA RUSTICA. L’ÈNOVA Es trobà el 2003, en els treballs de construcció de l’AVE L’assentament, d’uns 2.600 m2, correspon a una vila romana pertanyent a un noble patrici, Publius Cornelius Iunianus El jaciment compta amb restes del segle I o II dC., encara que per algun motiu que desconeixem es va abandonar, i va tornar a ser ocupada en el segle V. TROBALLES: mosaics, unes termes domèstiques, un temple privat amb una escultura, la inscripció sepulcral d’un llibert romà, marbre, monedes, vidre i gran quantitat de restes ceràmiques. Tot això revela la gran riquesa del patrici que va habitar la vila , i evidència que és un dels jaciments de major extensió i millor conservat dels últims anys.