1. Introducció.
Cultura lliure.
Conclusions.
Propietat intel·lectual a l'era digital
Internet, Programari Lliure, Cultura Lliure
Santiago Benejam Torres
Sopars a la fresca del PSM
21 de juliol de 2011
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
2. Introducció.
Cultura lliure.
Conclusions.
Index
1 Introducció.
Propietat intel·lectual.
Lleis de la propietat intel·lectual
Entitats de gestió
Industria del entreteniment.
Conseqüències
2 Cultura lliure.
Eines per la cultura lliure.
Internet
Programari Lliure.
Creative Commons
3 Conclusions.
Reexions i exemples.
Recomanacions.
Llicència
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
3. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Propietat intel·lectual
La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té
sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.
És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses
que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a
quelcom intangible.
Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de
drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva
idea, i no sobre la idea en si mateixa.
Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment
de programari lliure, que considera que el terme Propietat
Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte
diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els
drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
4. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Propietat intel·lectual
La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té
sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.
És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses
que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a
quelcom intangible.
Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de
drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva
idea, i no sobre la idea en si mateixa.
Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment
de programari lliure, que considera que el terme Propietat
Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte
diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els
drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
5. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Propietat intel·lectual
La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té
sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.
És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses
que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a
quelcom intangible.
Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de
drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva
idea, i no sobre la idea en si mateixa.
Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment
de programari lliure, que considera que el terme Propietat
Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte
diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els
drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
6. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Propietat intel·lectual
La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té
sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.
És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses
que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a
quelcom intangible.
Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de
drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva
idea, i no sobre la idea en si mateixa.
Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment
de programari lliure, que considera que el terme Propietat
Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte
diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els
drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
7. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Lleis de la propietat intel·lectual
Copyright.
Patents Industrials.
Marques.
Patents de programari.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
8. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Lleis de la propietat intel·lectual
Copyright.
Patents Industrials.
Marques.
Patents de programari.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
9. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Lleis de la propietat intel·lectual
Copyright.
Patents Industrials.
Marques.
Patents de programari.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
10. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Lleis de la propietat intel·lectual
Copyright.
Patents Industrials.
Marques.
Patents de programari.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
11. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Lleis de la propietat intel·lectual
Copyright.
Patents Industrials.
Marques.
Patents de programari.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
12. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Entitats de gestió
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre
altres.
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori
insaciable.
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria
selecta i colocada per grans empreses.
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els
suports.
Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent
per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
13. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Entitats de gestió
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre
altres.
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori
insaciable.
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria
selecta i colocada per grans empreses.
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els
suports.
Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent
per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
14. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Entitats de gestió
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre
altres.
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori
insaciable.
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria
selecta i colocada per grans empreses.
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els
suports.
Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent
per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
15. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Entitats de gestió
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre
altres.
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori
insaciable.
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria
selecta i colocada per grans empreses.
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els
suports.
Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent
per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
16. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Entitats de gestió
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre
altres.
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori
insaciable.
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria
selecta i colocada per grans empreses.
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els
suports.
Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent
per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
17. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Entitats de gestió
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre
altres.
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori
insaciable.
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria
selecta i colocada per grans empreses.
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els
suports.
Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent
per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
18. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
19. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
20. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
21. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
22. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
23. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
24. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Industria del entreteniment
Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques.
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
Preus abusius en molts dels seus productes.
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència
de les entitats de gestió.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
25. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
26. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
27. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
28. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
29. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
30. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
31. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
32. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Els autors perden el control de les seves obres. La societat
s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a
domini public.
Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria.
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten
reescriu-se.
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de
negoci estar obsolet.
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us
just o el dret de cita.
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no
poden ser bones ni estar ben fetes.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
33. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Indignació social.
Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.
Tracten de pirates i lladres als seus clients.
Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts.
Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties
judicials.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
34. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Conseqüències
Indignació social.
Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.
Tracten de pirates i lladres als seus clients.
Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts.
Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garanties
judicials.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
35. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Drets d'autor ideals
Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada
van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara
ja no. Més aviat tot el contrari.
Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no
com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no
haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni
transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).
Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i
vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això
és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és
raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el
teu trademark.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
36. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Drets d'autor ideals
Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada
van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara
ja no. Més aviat tot el contrari.
Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no
com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no
haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni
transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).
Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i
vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això
és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és
raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el
teu trademark.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
37. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Drets d'autor ideals
Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada
van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara
ja no. Més aviat tot el contrari.
Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no
com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no
haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni
transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).
Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i
vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això
és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és
raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el
teu trademark.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
38. Propietat intel·lectual.
Introducció. Lleis de la propietat intel·lectual
Cultura lliure. Entitats de gestió
Conclusions. Industria del entreteniment.
Conseqüències
Drets d'autor ideals
Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada
van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara
ja no. Més aviat tot el contrari.
Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no
com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no
haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni
transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).
Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i
vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això
és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és
raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el
teu trademark.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
39. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Cultura Lliure
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el
moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de
cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure.
Compartir es bo.
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,
vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
40. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Cultura Lliure
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el
moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de
cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure.
Compartir es bo.
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,
vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
41. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Cultura Lliure
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el
moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de
cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure.
Compartir es bo.
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,
vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
42. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Cultura Lliure
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el
moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de
cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure.
Compartir es bo.
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,
vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
43. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Cultura Lliure
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el
moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de
cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure.
Compartir es bo.
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,
vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
44. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Cultura Lliure
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el
moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de
cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure.
Compartir es bo.
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,
vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
45. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Eines per la cultura lliure
Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.
Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres
ordinadors i del que cream amb ells.
Creative Commons. Una alternativa al Copyright.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
46. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Eines per la cultura lliure
Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.
Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres
ordinadors i del que cream amb ells.
Creative Commons. Una alternativa al Copyright.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
47. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Eines per la cultura lliure
Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.
Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres
ordinadors i del que cream amb ells.
Creative Commons. Una alternativa al Copyright.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
48. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Eines per la cultura lliure
Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.
Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres
ordinadors i del que cream amb ells.
Creative Commons. Una alternativa al Copyright.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
49. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
50. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
51. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
52. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
53. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
54. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
55. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Internet.
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de
diferents tipus.
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts
altres).
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser
bidireccional.
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
56. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
57. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
58. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
59. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
60. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
61. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
62. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
63. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable i Personalitzable.
Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes
de tota mena.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
64. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable i Personalitzable.
Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes
de tota mena.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
65. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable i Personalitzable.
Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes
de tota mena.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
66. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable i Personalitzable.
Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes
de tota mena.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
67. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable i Personalitzable.
Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes
de tota mena.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
68. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable i Personalitzable.
Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes
de tota mena.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
69. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
70. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
71. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
72. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
73. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
74. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
75. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Programari Lliure - Programari privatiu.
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son
alternatives als sistemes operatius Windows.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
76. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Creative Commons
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a
reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence
Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson
(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric
Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la
Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que
vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota
unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de
la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els
drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons
proposa tenir alguns drets reservats.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
77. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Creative Commons
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a
reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence
Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson
(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric
Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la
Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que
vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota
unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de
la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els
drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons
proposa tenir alguns drets reservats.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
78. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Creative Commons
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a
reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence
Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson
(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric
Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la
Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que
vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota
unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de
la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els
drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons
proposa tenir alguns drets reservats.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
79. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Creative Commons
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a
reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence
Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson
(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric
Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la
Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que
vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota
unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de
la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els
drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons
proposa tenir alguns drets reservats.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
80. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Creative Commons
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a
reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence
Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson
(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric
Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la
Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que
vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota
unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de
la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els
drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons
proposa tenir alguns drets reservats.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
81. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Creative Commons
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a
reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence
Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson
(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric
Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la
Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d'autor ns al domini públic.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que
vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota
unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de
la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els
drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons
proposa tenir alguns drets reservats.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
82. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències
autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es
generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui
l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i
comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra
ni els treballs derivats per a nalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot
alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma
l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la
mateixa llicència que l'obra original.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
83. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències
autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es
generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui
l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i
comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra
ni els treballs derivats per a nalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot
alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma
l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la
mateixa llicència que l'obra original.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
84. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències
autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es
generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui
l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i
comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra
ni els treballs derivats per a nalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot
alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma
l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la
mateixa llicència que l'obra original.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
85. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències
autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es
generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui
l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i
comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra
ni els treballs derivats per a nalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot
alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma
l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la
mateixa llicència que l'obra original.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
86. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències
autoritzen certs usos lliurement denits pels autors. Les combinacions es
generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui
l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i
comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra
ni els treballs derivats per a nalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot
alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma
l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la
mateixa llicència que l'obra original.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
87. Introducció. Eines per la cultura lliure.
Cultura lliure. Internet
Conclusions. Programari Lliure.
Creative Commons
Llicències
Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:
Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les
possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està
permesa sense cap restricció.
Reconeixement NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres
derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra
original amb nalitats comercials.
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet
un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució
de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es
permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de
l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer
amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de
l'obra però no la generació d'obres derivades.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
88. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
89. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
90. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
91. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
92. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
93. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
94. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
95. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Reexions
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera
digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot
per cultures minoritarias com la nostra.
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la
documentació pública sota llicencies lliures.
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la
seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder
restringir l'us per interessos particulars.
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
96. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Exemples
Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguir
amb llicències lliures i col·laboratives.
Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative
Commons.
Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad
Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.
Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crear
derecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procediments
legals tots sota Creative Commons.
Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright
material acadèmic. Ho fan sota llicències CC.
Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar i
eliminar intermediaris.
Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.
Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital
97. Introducció. Reexions i exemples.
Cultura lliure. Recomanacions.
Conclusions. Llicència
Exemples
Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguir
amb llicències lliures i col·laboratives.
Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative
Commons.
Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad
Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.
Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crear
derecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procediments
legals tots sota Creative Commons.
Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright
material acadèmic. Ho fan sota llicències CC.
Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar i
eliminar intermediaris.
Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.
Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/
Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital