1. REFLEXIONEM
SOBRE LES
PRÀCTIQUES
Grup 4:
Laura Coso
Alba Garcia
Sandra Gimeno
Violeta Ivancea
Natalia Muñoz
2. ÍNDEX
Pràctiques positives
Pràctiques negatives
Observacions que considerem interessants
Diferència amb el nostre aprenentatge
Vinyeta Mafalda
Conclusions
Bibliografia
3. PRÀCTICA POSITIVA
CREEM EL NOSTRE DICCIONARI
Trobar quatre paraules que comencin per una
lletra concreta.
Compartir les paraules a la classe i explicar-
les.
Proposta de millora:
Fer un diccionari comú.
4. PRÀCTICA POSITIVA
CREEM EL NOSTRE DICCIONARI
L’activitat segueix un enfocament constructivista basat en Piaget,
Vigotsky i Ausubel.
- El joc com a facilitador de l’aprenentatge. (Huguet, T, Bassedas, E.)
- El joc com a motor de desenvolupament i aprenenetatge infantil
(Piaget, Vigotsky).
- Hernández (1996) creu que és important la col·laboració família-
escola. Ell parla d’una responsabilitat compartida, amb
recolzament a casa en les tasques escolars, no tant en contingut
com en creació d’hàbits.
5. PRÀCTICA POSITIVA
PARLEM I ENS COMUNIQUEM EN GRUP
Promoure converses a la rotllana mitjançant la utilització
de recursos com els conte, les titelles, etc, per tal de
fomentar el llenguatge oral.
Aspectes positius.
Correccions subtils.
L’organització en semicercle o rotllana permet que tots els
participants es puguin veuen les cares fomenta la
intercomunicació (Sánchez.M).
6. PRÀCTICA POSITIVA
PARLEM I ENS COMUNIQUEM EN GRUP
Afavoreix l’adquisició d’una bona competència comunicativa,
que segons Hymes (1971), l’entén com aquell coneixement
que permet saber quan parlar i quan no, sobre que, amb qui
i amb qui no, a on i de quina manera.
Propostes de millora
Fer-ho amb mig grup.
Reduir el temps, entre 20 o 30 min (Sánchez.M).
7. PRÀCTICA NEGATIVA
ADEQUACIÓ ALS INFANTS
Situació: un mestre que parlava amb un llenguatge
que els infants no podien entendre i feia servir la
ironia per comunicar-se amb ells.
Proposta de millora
Adequació al receptor o a l’oient.
8. PRÀCTICA NEGATIVA
ELS BITS D’INTEL.LIGÈNCIA
Utilitzar molt els bits converteix als infants
en màquines repetitives.
9. ELS BITS D’INTEL.LIGÈNCIA
FONAMENTACIÓ TEÒRICA
“Allò que no ha de ser l’educació infantil”, ja que es
fomenta en un aprenentatge memorístic, no
significatiu, poc funcional i passiu , en el qual l’adult és
el protagonista perquè tots els infants estan quiets
imitant verbalment l’adult. (Paniagua, G, Palacios, J.
(2005).
10. OBSERVACIÓ 1:
ESCRIURE LES FRASES SENSE ESPAIS I AMB
L’ORTOGRAFIA TAL COM SONA.
Situació.
Teoria:
El procés d’aprenentatge de la lectoescriptura es dóna en cinc
fases, segons Ferreiro i Teberoski:
1. Etapa d’escriptura indiferenciada.
2. Etapa d’escriptura diferenciada.
3. Etapa sil·làbica.
4. Etapa sil·làbica-alfabètica.
5. Etapa alfabètica.
11. OBSERVACIÓ 1: ESCRIURE LES FRASES SENSE
ESPAIS I AMB L’ORTOGRAFIA TAL COM SONA.
Dejémoslo escribir, aunque sea en un sistema
diferente al sistema alfabético; dejémoslo escribir,
no para que invente su propio sistema
idiosincrático, sino para que pueda descubrir que
su sistema no es el nuestro, y para que encuentre
razones válidas para sustituir sus propias
hipótesis por las nuestras (Ferreiro, 1979: 352)
12. OBSERVACIÓ 2:
ESCRIPTURA INVERTIDA
Problemes de lateralitat. Lateralitat creuada i en algunes
ocasions la lateralitat esquerrana.
Lateralitat creuada tenen un encreuament d'eixos espacials
que els pot entorpir de forma més clara aquest procés en
relació a la direccionalitat.
La direccionalitat pròpia de les persones esquerranes és de
dreta a esquerra, justament al revés de la direccionalitat del
nostre sistema d'escriptura, és a dir d'esquerra a dreta.
13. OBSERVACIÓ 2:
ESCRIPTURA INVERTIDA
Problemes de la percepció visual. Percepció de les simetries
simples de dreta - esquerra (b-d) o a dalt - a baix (b-p), així com les de
tipus doble, és a dir, a dalt - a baix i dreta-esquerra (b-q).
Les simetries simples dreta esquerra són les més comunes i de
caràcter evolutiu per això és normal que molts nens presentin
dificultats en la seva percepció fins als 5 o 6 anys.
Les simetries dobles són més preocupants, no tenen caràcter
evolutiu. La seva presència ens podria indicar la presència de
serioses alteracions en el desenvolupament de l'orientació espacial
i la percepció visual, molt importants en el desenvolupament de la
lectura i l'escriptura.
14. DIFERÈNCIES ENVERS EL NOSTRE
PROCÉS D’APRENENTATGE.
Aprendre mitjançant el sistema sil·làbic.
Iniciar l’aprenentatge de la lecto-escriptura a
l’educació primària.
Començar a llegir amb la lletra lligada.
15. VINYETA DE MAFALDA.
Els infants amb poques paraules van realitzant
combinacions creant frases i converses de
manera automàtica sense pensar realment quin
és el significat d’allò que estan dient. Això es
degut a que se’ls ensenya a parlar, llegir i
escriure de manera automàtica sense tenir al
darrere l’aprenentatge significatiu.
16. CONCLUSIONS
No creiem que hi ha una metodologia universal i
efectiva sempre sino que cada mestre s’ha d’adaptar
a la situació educativa que es trobi a l’aula.
Hem de fer un procés d’autoreflexió per tal de no
repetir les pràctiques negatives que van utilitzar en
el nostre procés d’aprenentatge.
Creiem que Educació Infantil hauria de ser una
etapa on l’aprenentatge es bases en el joc i en la
comunicació.
17. BIBLIOGRAFIA
Giner.M. Psicología y pedagogía, escritura en espejo. [en línia].
[Consultat el 7 de març del 2013]. Disponible a:
<http://psicopedagogias.blogspot.com.es/2009/06/escribir-en-
espejo.html>
Hughet, T, bassedas, e. (1992). Jugar, crecer y aprender en la etapa de
la educaciín infantil. Revista Aula de innovacion educativa, núm. 7.
Barcelona: Graó.
Paniagua, G., Palacios, J. (2005) Educación infantil: respuesta
educativa a la diversidad. Madrid: Alianza.
Psicopedia. Etapas en la adquisición de la escritura. [en línia].
[consultat el 09 de març del 2013]. Disponible a:
<http://psicopedia.blogspot.com.es/2011/03/etapas-en-la-adquisicion-
de-la.html>
Romero Molina, E. (2003). Avaluar l’aprenentatge ( de 3 a 7 anys):
matemàtiques, llenguatge, dibuix. Barcelona: Graó.
Sánchez. M. (2006). Aprenent i ensenyant a parlar. Lleida: Pagès
editors.
