còmic és compon d'un seguit d'imatges que expliquen una historia. Es descriu i classifica la seva tipología així com s'incideix en el montatge, l'argument. A la vegada que s'expliquen les seves caracteístiques formals i expressives.
1. La narració en el temps el còmic
CÒMIC és compon d'un seguit d'IMATGES
QUE EXPLIQUEN UNA HISTÒRIA.
ESTRUCTURA NARRATIVA
ICÒNIC i VERBAL
• Formes, les grandàries i línies
demarcatòries de la vinyeta
• Planificació i angulació
• Moviment, codi cinètic
• Personatges i gestualitat
• Metàfores visuals
• Formes del globus
• Retol·lació expressiva dels textos
2. La narració en el temps el còmic
VERBAL
Cartutxos: Textos de relleu que adapten o modifiquen el ritme temporal
Cartel·les: Textos d'anclatge que aclareixen l'acció
Text dialogal o monologal. És el que s'escriu dins els globus. També
pot aparéixer sense globus
Onomatopeies. Poden escriure's dins el globus, tot i que acostumen
a escriure's fora
3. La narració en el temps el còmic
PARAULES: ESSÈNCIA DEL PENSAMENT
Les paraules més que qualsevol símbol visual tenen el poder de descriure el món
invisible de les emocions i els sentiments
5. EL TEXT NARRATIU
Textos de relleu.
Aclareixen les adaptacions o modificacions del ritme temporal
i plantegen accions paral·leles: "mentres tant...", o successives: "a l'altra banda de la
ciutat...".
6. Textos d'anclatge.
Redueixen la indeterminació informativa. Quan una imatge pot provocar
desorientació, el text d'anclatge l'aclareix
7. EL TEXT DEL DIÀLEG: ELS GLOBUS
A part del text, poden
contenir:
1. onomatopeies.
2. missatge icònic.
3. metàfores visuals símbols
gràfics.
fumet que "pensa" fumet que "parla"
Delta múltiplefumet serrat
8. La narració en el tempsONOMATOPEIES
•Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres
•Recurs molt utilitzat per la seva força visual
9. ONOMATOPEIESLes onomatopeies van irrompre en la cultura de masses, éssent utilitzades per
pintors del moviment pop-art dels anys 60, com ara Roy Lichtenstein (1923), pintor
nordamericà, inspirat en la civilització industrial urbana.
10. ONOMATOPEIESLES METÀFORES VISUALS, ELS SÍMBOLS GRÀFICS IDEOGRAMA
Una metàfora és una figura literària que consisteix en anomenar una cosa amb el
nom d'una altra a causa de la semblança entre les dues.
És una figura retòrica molt comuna en la poesia
En el còmic, les metàfores visuals són dibuixos que expressen estats
d'ànim, vivències o situacions en què es troben els personatges.
11. ONOMATOPEIES
La majoria de les metàfores visuals són traduccions icòniques d'expressions verbals
comunes, com ara: dormir com un tronc, treure foc pels queixals, veure les estrelles…
12. La narració en el tempsLinies cinètiques
Les línies cinètiques tenen la funció de crear sensació de moviment
14. ONOMATOPEIES
LA RETOLACIÓ EXPRESSIVA
La forma d'escriure la lletra, de delinear o de retolar pot representar la
forma de parlar:
La lletra d'impremta és la més utilitzada; té una expressió neutra
La lletra molt gran indica que el to de veu és alt (actitud decidida, vital
o autoritària).
La lletra gruixuda i tremolosa sovint indica un crit d'esglai
La lletra petita indica que el to de veu és baix (actitud tímida,
confidencial)
La lletra ondulada indica un ritme visual (pot anar acompanyada de
notes musicals)
La lletra cal·ligràfica posa en relleu la psicologia particular del
personatge o el seu lloc de procedència.
16. L'ordre de lectura
Es llegeixen seguint la tradició lectora occidental: esquerra/dreta, dalt/baix.
En el manga és al revés.
17. L'ABSÈNCIA DE TEXT
Normalment, són vinyetes petites que representen plans de detall, on l'acció o
l'expressió del personatge és molt significativa
Exigeixen certa sofisticació
L'argument d'aquestes historietes és senzill
Les microformes narratives
FORMA NARRATIVA:
20. ELS GÈNERES NARRATIUS
Són fòrmules literàries en què podem agrupar les historietes segons els trets
comuns de contingut.
Còmic històric
Còmic bèl·lic
Còmic de fantasia i ciència ficció, també
anomenat fanta-ciència
Còmic d'humor: infantil, d'adults, humor
polític, humor de l'absurd...
Western
Còmic policíac o de sèrie negra
Còmic d'aventures: inclou pràcticament la resta de gèneres. Podem usar el
concepte en sentit restringit per al·ludir els còmics situats en el segle XX,
ambientats en països exòtics: Tarzan, Terry i els pirates, Corto Maltese...
28. LA ESTRUCTURA NARRATIVA VISUAL LA VINYETA
La vinyeta constitueix la unitat mínima d'acció en el desenvolupament d'un còmic.
És també cadascun dels enquadraments dels dibuixos que formen part d’una sèrie
que relata una història en un còmic
TRADICIONALS
DE FONS
29. VINYETES ESPECIALS
•En l'elaboració d'un còmic
s'utilitzen recursos semblants
als del rodatge d'una pel·lícula
•EFECTES ESPECIALS i
TRANSICIONS entre vinyetes
•Zooms d'allunyamenyt o
d'apropament
•Seqüències, amb alguna
panoràmica,o amb diversos
tipus de foses.
32. RECURSOS I EXPRESSIVITAT QUE COMPARTÈIXEN EL CÒMIC I EL CINEMA
• TIPUS DE PLANS
• ENQUADRAMENTS
• PUNTS DE VISTA
COMPARTÈIXEN
DIFERÈNCIES
• ElS PERSONATGES SON COM MARIONETES
• GRAN US DE L’EL·LIPSSI
• EXPRESSIVITAT DEL DIBUIXANT (POSTPRODUCCIÓ)
33. EL MUNTATGE
L’autor ha de disposar la seqüència d'esdeveniments o dibuixos per tal d'omplir els
espais buits de l'acció, donat que el lector d’un mitjà artístic no analitza sinó que reconeix
34. En un còmic captem el pas del temps en el desenvolupament seqüencial de les
imatges. A través de la concatenació de vinyetes, del muntatge, es construeix i
progressa la narració
La seqüència: elements del muntatge
Recursos més habituals de muntatge
El Pas del temps
El·lipsis
Accions paralel·les
Salts en el temps:
Flashback i Flash-forward
Vinyetes consecutives que
narren una acció lineal
Accions simultànies
