Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
TEMA 9
GRÈCIA
Salvador Vila Esteve
Geografia i Història
1r d’ESO
TEMA 9.- GRÈCIA.
1. La civilització grega.
2. L’època arcaica.
3. L’època clàssica.
4. La Grècia hel·lenística
5. Religió....
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
On? Al voltant de la mar Egea, en una zona molt muntanyosa (península
Balcànica i Àsia Menor), ...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: ECONOMIA.
Viuen de l’agricultura (blat, vinya i olivera), la ramaderia, un comerç molt
importan...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: SOCIETAT.
Són societats esclavistes dividides en lliures i esclaus, que eren la majoria
i treba...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: SOCIETAT.
Faríem bé d’interessar-nos pels
metecs, perquè signifiquen per a
nosaltres una de les...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
S’organitzaven en polis o ciutats-estat independents
El territori d’una polis s’ha de
poder con...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (I).
Minoica: desenvolupada a Creta en el III i II mil·lenni aC
El lleg...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (II).
Micènica: amb Micenes com a capital, es desenvolupa en la segona ...
1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (III).
Dòrica: des del nord de Grècia envaeixen tots els territoris cap...
Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
1.- A partir del mapa, respon:
a) Quin és el tema del mapa (títol)?
b) Quins te...
Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
2.- A partir de les imatges i els textos, respon:
a) Quins és el tema de les im...
Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
3.- Quines van ser les primeres civilitzacions gregues? On i quan es van desenv...
2.- L’ÈPOCA ARCAICA.
Es desenvolupa entre els segles VIII i VI aC
i es caracteritza per la formació de les polis i
l’expan...
2.- L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS.
Eren ciutats-estat independents, amb govern, lleis, exèrcit i moneda propis
Estaven formad...
2.- L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS.
Les ciutats tenien dues parts: una part alta o acròpolis fortificada on estaven els temple...
2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
Als segles VII i VI aC els grecs viuen una crisi greu i molts habitan...
2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
Les colònies eren les polis que fundaven als llocs on arribaven, segu...
2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
Les zones més importants de creació de colònies seran el sud de
l’act...
Activitats punt 2.- L’ÈPOCA ARCAICA.
1.- A partir del dibuix, el text i els teus coneixements, respon:
a) Quin és el tema ...
Activitats punt 2.- L’ÈPOCA ARCAICA.
2.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:
a) Quin és el tema del...
3.- L’ÈPOCA CLASSICA.
Es produeix en el segle V aC i es caracteritza per les guerres mèdiques i
l’hegemonia d’Atenes i Esp...
3.- L’ÈPOCA CLASSICA: LES GUERRES MÈDIQUES.
Les guerres mèdiques: a principis del segle V aC els perses ataquen el
territo...
3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.
Baix el govern del general i polític Pèricles, Atenes serà la polis més import...
3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.
3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.
Tenien un sistema democràtic en què l’Assemblea, formada per tots els
ciutadan...
3.- L’ÈPOCA CLASSICA: ESPARTA.
A Esparta hi havia una oligarquia o govern d’uns pocs en què l’exèrcit
era molt important, ...
3.- L’ÈPOCA CLASSICA: LES GUERRES DEL PELOPONÈS.
A finals del segle V aC Esparta va derrotar Atenes en les
guerres del Pel...
Activitats punt 3.- L’ÈPOCA CLASSICA.
1.- A partir dels dibuixos i els teus coneixements, explica en forma de redacció qui...
Activitats punt 3.- L’ÈPOCA CLASSICA.
2.- A partir del text i la taula, respon:
a) Quin és el tema conjunt als dos (de què...
4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
És l’època que es desenvolupa des de que el regne de Macedònia (nord de Grècia),
aprofitant l...
4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
A la mort de Filip II, el seu fill Alexandre el Gran va construir en pocs anys un enorme
impe...
4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
A la mort d’Alexandre el Gran, els seus generals es van dividir l’imperi en regnes i
se’ls va...
Activitats punt 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
1.- A partir del mapa i els teus coneixements, respon:
a) Quin és el tema del...
Activitats punt 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
2.- Completa el quadre següent per a comparar Atenes, Esparta i Macedònia:
ES...
5.- RELIGIÓ.
Tenien una religió politeista: adoraven mots déus antropomorfs (forma
humana), cadascun per a una cosa, que p...
5.- RELIGIÓ.
5.- RELIGIÓ.
A més de déus, hi ha herois, fills d’un déu i una humana (o una deessa i
un humà), molt poderosos però mortal...
5.- RELIGIÓ.
El culte públic als déus es feia amb processons, ofrenes i sacrificis davant
dels seus temples, però també hi...
Activitats punt 5.- RELIGIÓ.
1.- Com era la religió grega? Com eren físicament els seus déus? Com es comportaven?
2.- Què ...
Activitats punt 5.- RELIGIÓ.
Identifica els déus, digues el seu nom grec i romà, de què eren déus i per què els has pogut ...
6.- CULTURA.
Intenten explicar les coses a través de la raó humana (racionalisme)
i l’observació, desenvolupant la filosof...
6.- CULTURA.
En la ciència destaquen en àlgebra i geometria (Pitàgores), física
(Arquímedes), medicina (Hipòcrates), astro...
6.- CULTURA.
6.- CULTURA.
Igualment cal destacar la literatura grega, tant els poemes èpics (Homer) com el teatre, ja
fóra amb les trag...
Activitats punt 6.- CULTURA.
1.- Per què diem que Grècia suposa el naixement del racionalisme?
2.- Digues en quines discip...
7.- ART.
7.1.- L’arquitectura.
7.2.- L’escultura.
7.1.- L’arquitectura.
Fan una arquitectura arquitravada i a mesura de l’ésser humà, amb harmonia i proporcionalitat
7.1.- L’arquitectura.
Entre els edificis que
construïen destaquen
Els temples: rectangulars, construïts sobre una platafor...
7.1.- L’arquitectura.
Hi ha tres ordres arquitectònics o
maneres de disposar els elements
Dòric: columnes més
grosses, sen...
7.1.- L’arquitectura.
DÒRIC
7.1.- L’arquitectura.
JÒNIC
7.1.- L’arquitectura.
CORINTI
7.2.- L’escultura.
Feien escultures de pedra (marbre especialment) o
bronze i, la majoria de vegades, de déus i herois
Bus...
7.2.- L’escultura.
Etapa arcaica (segles VII-VI aC): cossos rígids, poc expressius i en posició frontal
7.2.- L’escultura.
Etapa clàssica (segles V-IV aC): cossos proporcionats, amb moviment i expressivitat
continguts. Destaqu...
7.2.- L’escultura.
Etapa hel·lenística (segles III-I aC): realisme, dramatisme,
forta expressivitat i posicions forçades (...
Activitats punt 7.- ART.
1.- Com era l’arquitectura grega? Quins eren els principals edificis que construïen?
2.- Indica a...
Activitats punt 7.- ART.
3.- Què representaven els grecs en les seues escultures? Amb quin materials les feien?
Com els re...
ACTIVITATS DE SÍNTESI.
1.- Vocabulari:
a) Polis:
b) Ciutadà:
c) Metec:
d) Esclau:
e) Colònia:
f) Tirania:
g) Democràcia cl...
ACTIVITATS DE SÍNTESI.
2.- Completa l’eix cronològic de la Grècia antiga i situa cada fet dels que tens a continuació baix...
ACTIVITATS DE SÍNTESI.
3.- Relaciona utilitzant els números:
1. Plató. - Teatre:
2. Sòfocles.
3. Arquímedes. - Poesia:
4. ...
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Tema 9. Grècia.

13.536 Aufrufe

Veröffentlicht am

Presentació corresponent al tema 9 del temari de Geografia i Història de 1r d'ESO, dedicat a l'estudi de la Grècia antiga.

Veröffentlicht in: Bildung
  • Loggen Sie sich ein, um Kommentare anzuzeigen.

Tema 9. Grècia.

  1. 1. TEMA 9 GRÈCIA Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
  2. 2. TEMA 9.- GRÈCIA. 1. La civilització grega. 2. L’època arcaica. 3. L’època clàssica. 4. La Grècia hel·lenística 5. Religió. 6. Cultura. 7. Art.
  3. 3. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA. On? Al voltant de la mar Egea, en una zona molt muntanyosa (península Balcànica i Àsia Menor), expandint-se per tota la Mediterrània Quan? Des del II mil·lenni aC fins al segle I aC Descripció de la Grècia Antiga
  4. 4. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: ECONOMIA. Viuen de l’agricultura (blat, vinya i olivera), la ramaderia, un comerç molt important basat en el dracma (moneda de plata), l’artesania i la pesca L’agricultura grega estava basada en la trilogia mediterrània de blat, olivera i vinya i es practicava a les zones de vall que separaven unes muntanyes d’altres. Els grecs van ser també grans comerciants, gràcies als seus amplis coneixements marítims, bagatge que els va permetre comerciar amb altres civilitzacions i crear una xarxa de colònies extensa a la mar Mediterrània i a la mar Negra. La ramaderia també va tenir un desenvolupament notable a Grècia. Hi va destacar la cria d’ovelles, cabres, porcs i cavalls a les zones muntanyoses de l’interior. A més, l’artesania va prosperar gràcies al treball en xicotets tallers de teixits, ceràmiques, armes i utensilis agrícoles.
  5. 5. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: SOCIETAT. Són societats esclavistes dividides en lliures i esclaus, que eren la majoria i treballaven durament al camp, les mines o el servei domèstic Els lliures es dividien en Ciutadans: una minoria d’homes fills de ciutadans que tenien tots els drets, participaven en la política i l’exèrcit i havien de pagar impostos No ciutadans: no podien participar en política i dins d’ells estaven els estrangers o metecs (eren lliures, pagaven impostos i no tenien drets polí- tics ni podien tindre cases ni terres), les dones (no tenien drets, depenien dels homes i es dedicaven a cuidar la casa i treballar) i els xiquets
  6. 6. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: SOCIETAT. Faríem bé d’interessar-nos pels metecs, perquè signifiquen per a nosaltres una de les fonts principals d’ingressos, s’alimenten ells mateixos i paguen un impost de residència. Xenofont, segle IV aC. L’esclau és un instrument viu. Són éssers inferiors i la utilització de la seua força física és la cosa millor que en podem aprofitar. Són esclaus per naturalesa. L’esclavitud és justa. Aristòtil, segle IV aC. Ella no tenia més de quinze anys quan arribà a ma casa. Des d’aleshores viu baix una estricta servitud: ha de veure les menys coses possibles, entendre el mínim possible i fer les menys preguntes possibles. Xenofont, segle IV aC. Els déus han adaptat la naturalesa de la dona a les tasques i la cura de la casa. Tu, que eres una dona, t’hauràs de quedar en casa i hauràs de cuidar dels teus fills. Aristòtil, segle IV aC. La màxima autoritat de la família grega era el pare, que dirigia els negocis, el culte als difunts i participava en la vida pública. Les dones passaven quasi tot el temps a casa fent faenes domèstiques. Tant elles com els fills xicotets tenien un espai reservat a casa, anomenat gineceu i separat de l’andron o espai dels homes. L’educació que rebien els fills depenia de la classe social i del sexe. Mentre els fills de les famílies acomodades tenien un pedagog per a la seua instrucció, les filles rebien una educació molt limitada i enfocada a les tasques domèstiques.
  7. 7. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA. S’organitzaven en polis o ciutats-estat independents El territori d’una polis s’ha de poder contemplar d’un sol colp d’ull, perquè aleshores es pot defensar fàcilment. També cal que l’emplaçament tinga una situació favorable, prop del mar i del camp, per raons de seguretat i de proveïment de productes de primera necessitat. A més, cal que la ciutat es puga comunicar fàcilment amb el conjunt del territori de la polis. ARISTÒTIL. Segle IV aC.
  8. 8. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (I). Minoica: desenvolupada a Creta en el III i II mil·lenni aC El llegat de les civilitzacions antigues – Els minoics El palau de Cnosós
  9. 9. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (II). Micènica: amb Micenes com a capital, es desenvolupa en la segona meitat del II mil·lenni aC Micenes
  10. 10. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (III). Dòrica: des del nord de Grècia envaeixen tots els territoris cap al 1100 aC i comença una edat obscura que arriba al segle VIII aC
  11. 11. Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA. 1.- A partir del mapa, respon: a) Quin és el tema del mapa (títol)? b) Quins territoris formaven part de l’Hèl·lade o Grècia antiga? Quines característiques físiques tenien? c) Quan es va desenvolupar la civilització grega? d) Com s’organitzaven? Posa dos exemples de l’Àtica, dos del Peloponès i dos d’Àsia Menor. e) En què basaven la seua economia?
  12. 12. Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA. 2.- A partir de les imatges i els textos, respon: a) Quins és el tema de les imatges i textos de baix? b) A partir de les imatges, explica, en forma de redacció, com funcionava la societat grega, posant exemples dels dibuixos (mínim cinc línies). d) Qui són els dos autors dels textos de baix? Busca informació sobre ells i resumeix-la en sis línies (tres per a cadascun). e) Per què creia Xenofont que els estrangers eren importants per als grecs? f) Està Aristòtil a favor o en contra de l’esclavitud? Com ho argumenta? g) Quin rol de gènere assignaven els grecs a les dones? h) Segons les opinions que té Aristòtil sobre esclaus i dones, què creus que era ell socialment? Justifica la resposta. - “Faríem bé d’interessar-nos pels metecs, perquè signifiquen per a nosaltres una de les fonts principals d’ingressos, s’alimenten ells mateixos i paguen un impost de residència” (Xenofont, segle IV aC). - “L’esclau és un instrument viu. Són éssers inferiors i la utilització de la seua força física és la cosa millor que en podem aprofitar. Són esclaus per naturalesa. L’esclavitud és justa” (Aristòtil, segle IV aC). - “Els déus han adaptat la naturalesa de la dona a les tasques i la cura de la casa. Tu, que eres una dona, t’hauràs de quedar en casa i hauràs de cuidar dels teus fills” (Aristòtil, segle IV aC).
  13. 13. Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA. 3.- Quines van ser les primeres civilitzacions gregues? On i quan es van desenvolupar?
  14. 14. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA. Es desenvolupa entre els segles VIII i VI aC i es caracteritza per la formació de les polis i l’expansió grega per tota la Mediterrània
  15. 15. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS. Eren ciutats-estat independents, amb govern, lleis, exèrcit i moneda propis Estaven formades per la ciutat principal (polis) i els pobles i camps del voltant (chora) Tot i això, totes les polis gregues compartien la mateixa cultura, la mateixa llengua i una religió politeista amb déus antropomorfs i es reunien per celebrar festivitats religioses i esportives (els jocs olímpics) o per a combatre enemics comuns Moneda d’Esparta amb el rei Cleomenes III i la deessa Artemisa Moneda d’Atenes amb la deessa Atenea i els símbols de la ciutats (l’òliba d’Atenea, la branca d’olivera i les tres lletres)
  16. 16. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS. Les ciutats tenien dues parts: una part alta o acròpolis fortificada on estaven els temples i servia de refugi i una part baixa amb els habitatges al voltant d’una àgora o plaça central Tenien diferents formes de govern: tirania o govern d’una sola persona; l’oligarquia o govern d’uns pocs que es consideraven els millors o aristoi (com en Esparta) o la democràcia o “govern del poble”, en el qual prenien les decisions entre tots els ciutadans (com en Atenes) Les polis gregues ELS TIRANICIDES
  17. 17. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA. Als segles VII i VI aC els grecs viuen una crisi greu i molts habitants de les polis emigren, explorant i ocupant nous territoris al llarg de la Mediterrània i la mar Negra on fundar colònies
  18. 18. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
  19. 19. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA. Les colònies eren les polis que fundaven als llocs on arribaven, seguint el model de la polis d’on havien eixit (metròpolis), però eren independents d’ella, encara que mantenien relacions amb ella Aquestes noves colònies influeixen molt en la població indígena dels voltants d’on es situen
  20. 20. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA. Les zones més importants de creació de colònies seran el sud de l’actual Itàlia (Magna Grècia) i les costes de la mar Negra, però també hi haurà al sud de l’actual França i a la península Ibèrica EMPORION TEMPLE DE LA CONCÒRDIA, AKRAGAS Jo estudie. Colonització grega
  21. 21. Activitats punt 2.- L’ÈPOCA ARCAICA. 1.- A partir del dibuix, el text i els teus coneixements, respon: a) Quin és el tema conjunt de què parlen el dibuix i el text? b) Qui ha escrit el text? Quan? c) Segons l’autor, on s’han de situar les polis? Per què? d) Què eren les polis? Quins territoris la formaven? e) Què compartien les diferents polis gregues? f) Quines dues parts de la polis observem en el dibuix? g) Què era l’àgora? Quins edificis podem veure en ella? Quines activitats es feien allí segons el dibuix? El territori d’una polis s’ha de poder contemplar d’un sol colp d’ull, perquè aleshores es pot defensar fàcilment. També cal que l’emplaçament tinga una situació favorable, prop del mar i del camp, per raons de seguretat i de proveïment de productes de primera necessitat. A més, cal que la ciutat es puga comunicar fàcilment amb el conjunt del territori de la polis. ARISTÒTIL. Segle IV aC.
  22. 22. Activitats punt 2.- L’ÈPOCA ARCAICA. 2.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon: a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)? b) On es situava el territori grec en el segle VIII aC? c) Quan es van expandir els grecs per tota la Mediterrània? Per què? d) En quines zones fundaren colònies? Posa exemples de colònies de cada zona. e) Explica què és una colònia i què és una metròpolis. f) Quin altre poble s’expandia per la Mediterrània? Per quines zones? Quines ciutats tenien?
  23. 23. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA. Es produeix en el segle V aC i es caracteritza per les guerres mèdiques i l’hegemonia d’Atenes i Esparta, lluitant entre elles en les guerres del Peloponès ATENES ESPARTA PÈRSIA
  24. 24. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: LES GUERRES MÈDIQUES. Les guerres mèdiques: a principis del segle V aC els perses ataquen el territori grec i les diferents polis gregues s’uneixen i aconsegueixen derrotar-los en les batalles de les Termòpiles i de Salamina En acabar les guerres mèdiques les polis formen la lliga de Delos per combatre juntes en cas de guerra Les guerres mèdiques (Artehistoria)
  25. 25. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES. Baix el govern del general i polític Pèricles, Atenes serà la polis més important, controlant el tresor de la lliga de Delos, envoltant-se de filòsofs i polítics i construint el Partenó Pèricles i la Lliga de Delos PÈRICLES ANAXÀGORES SÒCRATES L’Acròpolis d’Atenes (Artehistoria)
  26. 26. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.
  27. 27. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES. Tenien un sistema democràtic en què l’Assemblea, formada per tots els ciutadans (el 10% de la població, ja que estrangers, dones i esclaus no eren ciutadans), votava les lleis i decidia sobre els assumptes importants A més de l’Assemblea, tenien institucions importants com els magistrats (elegits per l’Assemblea per ocupar-se del govern en assumptes puntuals), els tribunals populars o l’assemblea restringida Democràcia en Atenes
  28. 28. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: ESPARTA. A Esparta hi havia una oligarquia o govern d’uns pocs en què l’exèrcit era molt important, encara que en realitat governen dos reis (diarquia) Tenien òrgans de govern com el consell d’ancians (elaborava lleis i administrava justícia), l’assemblea (els oligarques aprovaven o rebutjaven les propostes del consell d’ancians) i els magistrats (vigilaven el compliment de les lleis) Educació espartana (300)
  29. 29. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: LES GUERRES DEL PELOPONÈS. A finals del segle V aC Esparta va derrotar Atenes en les guerres del Peloponès, acabant amb la seua hegemonia
  30. 30. Activitats punt 3.- L’ÈPOCA CLASSICA. 1.- A partir dels dibuixos i els teus coneixements, explica en forma de redacció quins sistemes polítics tenien a Atenes i Esparta en l’època clàssica i com funcionava cadascun d’ells (mínim 8 línies).
  31. 31. Activitats punt 3.- L’ÈPOCA CLASSICA. 2.- A partir del text i la taula, respon: a) Quin és el tema conjunt als dos (de què parlen)? b) Qui va fer el discurs del text? Què va fer? Qui va escriure el discurs? Busca informació sobre ell. c) Com defineix l’autor del discurs una democràcia? Per què li sembla un bon sistema polític? d) Segons la taula, quanta gent tindria dret a participar en la democràcia d’Atenes? Quanta no? Per què? e) Et sembla que la democràcia d’Atenes és realment una democràcia (govern del poble)? Per què? Com que les decisions depenen no d’una minoria, sinó de la majoria, això és una democràcia. La llei és la mateixa per a tothom i no és la riquesa, sinó el mèrit i la capacitat allò que permet als homes accedir als càrrecs i als honors. Els polítics eviten fer allò que és il·legal perquè els ciutadans vigilen i supervisen els magistrats i les lleis. TUCÍDIDES: Discurs de Pèricles (segle V aC). Ciutadans 40 000 Famíliars de ciutadans 120 000 Metecs i familiars 35 000 Esclaus 100 000 Població total 295 000 Població d’Atenes (432aC) 3.- Quines dues grans guerres es van produir a la Grècia clàssica? Qui es va enfrontar en cadascuna d’elles? Com van acabar?
  32. 32. 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA. És l’època que es desenvolupa des de que el regne de Macedònia (nord de Grècia), aprofitant les lluites entre les polis, les conquereix (segle IV aC) fins a la conquesta romana de Grècia durant les guerres macedòniques (segle II aC) El rei de Macedònia Filip II va conquerir la resta de polis gregues
  33. 33. 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA. A la mort de Filip II, el seu fill Alexandre el Gran va construir en pocs anys un enorme imperi, conquerint Àsia Menor, Orient Mitjà, l’imperi persa i Egipte i arribant fins a l’Índia Amb aquest imperi la cultura grega s’estén per tota la Mediterrània Oriental, Egipte i gran part del sud d’Àsia: a aquesta expansió de la cultura grega se la coneix com a hel·lenisme Grans batalles 1. Les campanyes d’Alexandre
  34. 34. 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA. A la mort d’Alexandre el Gran, els seus generals es van dividir l’imperi en regnes i se’ls van repartir, mantenint la llengua i cultura gregues: són els regnes hel·lenístics Grans civilitzacions: Grècia (resum del tema) Imperi hel·lenístic
  35. 35. Activitats punt 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA. 1.- A partir del mapa i els teus coneixements, respon: a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)? b) Qui va ser Alexandre el Gran? c) Quins territoris dominava Alexandre l’any 334 aC? De qui els havia heretat? d) Descriu la ruta de conquesta d’Alexandre, indicant per on passa. e) Quins territoris va conquerir Alexandre? En quants anys? f) Quantes ciutats va fundar? Quin nom els posava a totes? g) Per què anomenem hel·lenisme a aquesta època? h) Què va passar amb aquest enorme imperi quan va morir Alexandre el Gran?
  36. 36. Activitats punt 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA. 2.- Completa el quadre següent per a comparar Atenes, Esparta i Macedònia: ESPARTA ATENES MACEDÒNIA Quina extensió tenia? La polis i el seu territori Qui tenia el poder? L’Assemblea Qui votava les lleis? Les decideix el rei Qui composava l’exèrcit? Soldats mercenaris Quina era la forma de govern? Oligarquia
  37. 37. 5.- RELIGIÓ. Tenien una religió politeista: adoraven mots déus antropomorfs (forma humana), cadascun per a una cosa, que personificaven les forces de l’univers, eren immortals i es comportaven sovint com humans
  38. 38. 5.- RELIGIÓ.
  39. 39. 5.- RELIGIÓ. A més de déus, hi ha herois, fills d’un déu i una humana (o una deessa i un humà), molt poderosos però mortals, i altres criatures fantàstiques Amb tots aquests protagonistes, els grecs elaboren mites, històries fabuloses que els servien per a explicar totes les coses que no comprenien DOTZE TREBALLS D’HERAKLES (HÈRCULES) Minotaure Cancerber Quimera Medusa Mitologia per a nens
  40. 40. 5.- RELIGIÓ. El culte públic als déus es feia amb processons, ofrenes i sacrificis davant dels seus temples, però també hi havia un culte privat en les cases A més, eren molt supersticiosos i consultaven oracles (pitonisses) per conèixer el futur Cresus, un ric rei d’Àsia Menor, volia declarar la guerra a Cir, rei de Pèrsia, el poder creixent del qual l’inquietava. El monarca grec va enviar els seus missatgers a Delfos per esbrinar, mitjançant la Pitia del santuari d’Apol·lo, si havia de començar la guerra. La Pitia va respondre: “Si Creus fa la guerra, destruirà un gran imperi”. Satisfet, Cresus va omplir de regals el santuari i va partir cap a la guerra contra els perses. Però va ser derrotat i fet presoner per Cir. Una vegada alliberat, va enviar de nou els seus missatgers a Delfos per queixar-se a Apol·lo per haver-lo enganyat. Increpada la Pitia, aquesta va respondre: “Cresus tenia massa pressa en partir cap a la guerra. Els seus missatgers haurien d’haver preguntat a Apol·lo quin imperi seria destruït, si el de Cresus o el de Cir”. HERODOT. Històries, segle V aC. Esparta i l’oracle de Delfos
  41. 41. Activitats punt 5.- RELIGIÓ. 1.- Com era la religió grega? Com eren físicament els seus déus? Com es comportaven? 2.- Què és un mite? 3.- Amb el que hem vist a classe i la informació que pugues consultar, completa el quadre dels déus: NOM GREC NOM ROMÀ DE QUÈ ÉS DÉU? ATRIBUT Zeus Plutó Arpa La caça Ceres Atena Vesta La família Trident Ares Mercuri L’amor i la bellesa Copa de vi i raïm
  42. 42. Activitats punt 5.- RELIGIÓ. Identifica els déus, digues el seu nom grec i romà, de què eren déus i per què els has pogut identificar. 4.- En parelles, busqueu informació sobre el déu o deessa que us diga el professor i prepareu una exposició per a classe en què expliqueu als vostres companys la història d’eixe déu o deessa. L’exposició ha de durar al voltant de cinc minuts i podeu utilitzar el material que considereu necessari (cartolines, ordinador i altres TIC, disfresses,...).
  43. 43. 6.- CULTURA. Intenten explicar les coses a través de la raó humana (racionalisme) i l’observació, desenvolupant la filosofia i les ciències En filosofia destaquen Sòcrates, Plató i Aristòtil
  44. 44. 6.- CULTURA. En la ciència destaquen en àlgebra i geometria (Pitàgores), física (Arquímedes), medicina (Hipòcrates), astronomia (Aristarc i l’heliocentrisme), geografia (Eratòstenes) i història (Herodot) Principi Arquímedes. Final Aristarco de Samos Eratóstenes Herodoto
  45. 45. 6.- CULTURA.
  46. 46. 6.- CULTURA. Igualment cal destacar la literatura grega, tant els poemes èpics (Homer) com el teatre, ja fóra amb les tragèdies (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) com en les comèdies (Aristòfanes)
  47. 47. Activitats punt 6.- CULTURA. 1.- Per què diem que Grècia suposa el naixement del racionalisme? 2.- Digues en quines disciplines destaquen els grecs i posa un exemple de cadascuna.
  48. 48. 7.- ART. 7.1.- L’arquitectura. 7.2.- L’escultura.
  49. 49. 7.1.- L’arquitectura. Fan una arquitectura arquitravada i a mesura de l’ésser humà, amb harmonia i proporcionalitat
  50. 50. 7.1.- L’arquitectura. Entre els edificis que construïen destaquen Els temples: rectangulars, construïts sobre una plataforma sobre la qual es posaven les columnes i dividits en tres parts (pronaos, naos o cella i opistodomos) Els teatres: semicirculars i construïts aprofitant els vessants de les muntanyes Temples grecs (Artehistoria) El teatre d’Epidaure (Artehistoria)
  51. 51. 7.1.- L’arquitectura. Hi ha tres ordres arquitectònics o maneres de disposar els elements Dòric: columnes més grosses, sense base i amb els capitells sense decoració Jònic: columnes més esveltes, amb base i capitells en forma de volutes Corinti: semblant al jònic, però amb el capitell decorat amb fulles d’acant El temple grec (Artehistoria)
  52. 52. 7.1.- L’arquitectura. DÒRIC
  53. 53. 7.1.- L’arquitectura. JÒNIC
  54. 54. 7.1.- L’arquitectura. CORINTI
  55. 55. 7.2.- L’escultura. Feien escultures de pedra (marbre especialment) o bronze i, la majoria de vegades, de déus i herois Buscaven representar el moviment i la bellesa ideal (idealisme), amb cossos proporcionats i nus Tres etapes: arcaica (segles VII-VI aC), clàssica (segles V-IV aC) i hel·lenística (segles III-I aC)
  56. 56. 7.2.- L’escultura. Etapa arcaica (segles VII-VI aC): cossos rígids, poc expressius i en posició frontal
  57. 57. 7.2.- L’escultura. Etapa clàssica (segles V-IV aC): cossos proporcionats, amb moviment i expressivitat continguts. Destaquen els escultors Miró, Fídies, Policlet i Praxíteles Evolució de l’escultura clàssica (Artehistoria)
  58. 58. 7.2.- L’escultura. Etapa hel·lenística (segles III-I aC): realisme, dramatisme, forta expressivitat i posicions forçades (escorç)
  59. 59. Activitats punt 7.- ART. 1.- Com era l’arquitectura grega? Quins eren els principals edificis que construïen? 2.- Indica a quin ordre arquitectònic corresponen els temples següents i explica per què. A B C
  60. 60. Activitats punt 7.- ART. 3.- Què representaven els grecs en les seues escultures? Amb quin materials les feien? Com els representaven? 4.- Indica a quina etapa de l’escultura grega correspon cada obra i explica per què. A B C
  61. 61. ACTIVITATS DE SÍNTESI. 1.- Vocabulari: a) Polis: b) Ciutadà: c) Metec: d) Esclau: e) Colònia: f) Tirania: g) Democràcia clàssica: h) Oligarquia: i) Acròpolis: j) Àgora: k) Racionalisme: l) Hel·lenisme:
  62. 62. ACTIVITATS DE SÍNTESI. 2.- Completa l’eix cronològic de la Grècia antiga i situa cada fet dels que tens a continuació baix de l’etapa a què corresponen: guerres del Peloponès, Atenes de Pèricles, imperi d’Alexandre el Gran, fundació de colònies, guerres mèdiques, formació de les polis, domini de Macedònia, oligarquia d’Esparta.
  63. 63. ACTIVITATS DE SÍNTESI. 3.- Relaciona utilitzant els números: 1. Plató. - Teatre: 2. Sòfocles. 3. Arquímedes. - Poesia: 4. Alexandre el Gran. 5. Homer. - Física: 6. Eratòstenes. 7. Aristòtil. - Matemàtiques: 8. Praxíteles 9. Zeus. - Política: 10. Herodot. 11. Pèricles. - Filosofia: 12. Aristarc. 13. Miró. - Geografia: 14. Èsquil. 15. Hera. - Història: 16. Pitàgores. 17. Aristòfanes. - Medicina: 18. Hades. 19. Hipòcrates. - Déus: 20. Sòcrates. 21. Fídies. - Escultura: 22. Eurípides. 23. Afrodita. - Astronomia: 24. Policlet.

×