2. • És un professional de l’ensenyament reglat, que té
una preparació i titulació adequades per a
l’ensenyament. Reuneix els trets específics
següents: (Goodland, 1990)
– Posseeix un cos codificat de coneixements
– L’existència de mecanismes de regulació i control en
el reclutament, la preparació, l’accés i l’exercici
– Una responsabilitat ètica davant els alumnes, les
famílies i la societat
• El professor és qui es dedica professionalment a
educar els altres, qui els ajuda en la seva
promoció humana, qui contribueix al fet que
l’alumne desenvolupi les seves possibilitats al
màxim, participi activament i responsablement en
la vida social i s’integri en el desenvolupament de
la cultura (Blat i Martín, 1980)
3. • Té un paper determinant en el procés
d’ensenyament-aprenentatge: És el mediador
entre el currículum i els seus destinataris.
• La seva influència afecta:
– Planificació
– Desenvolupament pràctic de l’acció
– Avaluació
• És un element constitutiu i imprescindible, clau de
la qualitat de l’ensenyament i de l’educació en
general.
4. • Conjunt d’acions-activitats-tasques en les que participa el professor
en un context d'intervenció institucional, així com la interacció amb
els pares i la comunitat en general (Tejada, 1997)
5. • Evolució en la conceptualització del paper del professor dins del
procés d’ensenyament aprenentatge
• A partir de:
– L’anàlisi de les característiques personals. Paradigma presagi-
producte.
• Identificar les característiques personals adequades per a l’exercici de la funció
docent que permet la selecció de futurs professors, l’orientació professional i
l’organització del plans de formació i perfeccionament
• Exemples de diferents autors: Nerici, Landshere, Lazarus
– El comportament del professor. Paradigma Procés-producte.
• Anàlisi de l’actuació professional
• Competències
• Exemple Ryans.
– Processos interns (el pensament). Paradigma mediador
• Processos mentals en l’actuació docent
– El context com a factor explicatiu del comportament docent.
Paradigma ecològic
• Paradigma que intenta superar les deficiències detectades en els anteriors
6. - Socialització
CENTRE
- Perspectiva convencional: Transmissió de valors, coneixements i formes d’actuar que es
consideren fonamentals per a la conservació de la cultura- MEDIADOR
- Perspectiva cultural més moderna: El rol del docent es centra més en l’estimulació del
Per desenvolupament personal dels està en equilibri entre les tasques i continuï la
tant la funció docent alumnes, de manera que sigui aquest qui construeixi
cultura.
professionals en l’aplicació d’un coneixement, el context en què
s’apliquen, un compromís ètic de la seva funció social i l’estructura
FUNCIÓ
- Intervé en el disseny del currículum
DEL
de la una responsabilitat directa enexistent en aquell moment il’aula la qual
- Té participació social el desenvolupament de la docència en en i en els institucions
DOCENT
està el compromís (Imbernón, 1994)
internes del centre.
COMUNITAT AULA
- És el responsable- creació d’un clima social on la interacció es fonamental en el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
- Funcions:
- Professor com instructor
- Professor com organitzador
7. CENTRE
Professor com a professional que
integra la resta de funcions:
•PLANIFICACIÓ: Dissenyar i ajustar el
continguts del currículum, programar..
FUNCIONS DE •AVALUACIÓ: Verificar els èxits
aconseguits
L’ACTUACIÓ
•GESTIÓ-COORDINACIÓ: Participar en la
FUNCIÓ dinàmica política organitzativa a favor
del desenvolupament organitzatiu i la
DEL
PROFESSIONAL DOCENT
millora de la qualitat de l’educació.
•INVESTIGACIÓ INNOVACIÓ: Analitzar el
propi exercici professional i els programes
desenvolupat, incorporant els canvis en
els processos de formació segons les
COMUNITAT AULA exigències del medi, millorant així la
qualitat de la formació
8. • Diverses concepcions en la formació del
professorat, com a “conjunt d’idees quant a
les metes de la formació del professorat i dels
mitjans per a aconseguir-les.
• Aquestes concepcions poden conviure en el
mateix programa
• Diferents models:
9. • Dos enfocaments:
• Enciclopèdic
• Comprensiu
• Dos enfocaments:
• D’entrenament
• Presa de decisions
• Centra l’atenció en la persona, amb tots els seus condicionants i
les seves possibilitats
• Dos enfocaments:
• Tradicional
• L’enfocament reflexiu sobre la pràctica
• Dos enfocaments:
• L’enfocament de crítica i reconstrucció social i
• L’enfocament d’investigació-acció i formació per la comprensió
10. • El paper del professor davant la innovació és una necessitat per a poder descobrir els
processos personals implicats en el canvi i poder dissenyar les estratègies més idònies
perquè aquest sigui viable.
• La innovació implica:
– Conjunt articulat d’esdeveniments, activitats variades i estratègies complexes en les
quals hi ha relacions dinàmiques i transformadores.
– El paper del professor depèn de la consideració i la conceptualització que fem del
procés innovador, que està en estreta relació amb la resta de dimensions
implicades.
• El paper del professor en els processos d’innovació:
Executor: Implementador Agent curricular
•Desenvolupar fidedignament un •Implementador actiu en el •Subjecte que filtra i redefineix
projecte projecte projectes.
•Paper secundari: •Paper scundari: •Paper primari.
•Exclòs del disseny •Exclòs del disseny •Participa en el disseny,
•Instrument de desenvolupament •Instrument de desenvolupament redissenya.
consumidor de projectes •Adaptador del projecte •Reinterpreta
•Adoptant el projecte •Relació de certa dependència •Pren decisions
•Relació jeràrquico-burocràtica (no autonomia, recolzament en •Construeix la innovació
•Resistents l’expert) •Relació col·laborativa
•Incapaços: •Autonomia
•Nous papers: capacitació i •Diferenciació funcional
creació de condicions d’èxit •Comunicació
•coordinació
•Innovadors i capaços: qualificats
professionalment.
11. • Configurem al professor com implementador i agent
curricular. Això ens remet a la concepció del professor
con a investigador-innovador a l’aula. Aquest
professional ha de responsabilitzar-se de:
– Necessitat de canvi
– Aplicació pràctica de la investigació-acció
– Treball en equip
– Existència d’altres protagonistes
– La presència d’altres mitjans
– L’escola es converteix en la unitat bàsica de canvi.
– El centre educatiu es caracteritza com un espai on
• Dur a terme la innovació
• Protagonista directe
• Comunitat
• Autoreflexió i autoavaluació
12. Realitat
Projecte
Anàlisis i
Formació del professor d'innovaci
avaluació
ó
Desenvolupam
ent
d'estratègies
d’implementac
ió