2. 2 / 8
1. Objectius
1) Millorar en conjunt l'assoliment de les competències pròpies de l'àmbit lingüístic en els seus tres eixos
bàsics: dimensió comunicativa, literària i actitudinal i en especial als cursos finals d'etapa.
2) Fomentar la lectura com a font de plaer, d'estímul i de creixement personal.
3) Fer de la lectura una eina paral·lela per millorar l'expressió escrita (competències 4, 5 i 6 de l'àmbit
comunicatiu i lingüístic).
4) Fer de la pràctica amb l'alumnat dels primers nivells de l'ESO una forma efectiva de millorar els
resultats de la prova final de 4t d'ESO.
5) Oferir a la resta de departaments l'assessorament necessari per tal que incorporin als seus respectius
processos d'avaluació la competència lingüística i comunicativa.
2. Proposta d’activitats del departament/seminari
L' aprenentatge de la competència lingüística i comunicativa passarà per la consolidació o
aprofundiment (segons el cas individualitzat de cada alumne) en l’adquisició de les tres dimensions
bàsiques (comunicativa, literària i actitudinal) en què es divideix.
Les activitats que es duran a terme seran diverses, tant per les diferents tipologies textuals que
s'utilitzaran com a marc de referència -sempre connectades als temaris impartits a cada nivell-
(narracions, descripcions, diàlegs, exposicions, argumentacions, instàncies, actes, informes, certificats,
currículums, documents audiovisuals...) com per les diferents metodologies o estratègies que es podran
posar en pràctica i que es concreten més endavant. En qualsevol cas, les activitats s'inclouran dins de la
dinàmica de treball diari donades les possibilitats que ofereix una matèria com és la de llengua
castellana i literatura. Val a dir que el punt de partida fonamental serà sempre el de presentar i treballar
textos útils perquè l'alumnat aprengui a fer un ús pràctic, real i quotidià del llenguatge.
PROPOSTES D'ACTIVITATS.
Les diferents activitats programades estan dissenyades per treballar conjuntament les destreses
bàsiques (llegir-parlar-comprendre-escriure la llengua) ja que es sustenten en tots el casos en la
paraula, la interpretació d'idees, i la síntesi o expressió de conceptes.
Cadascuna de les activitats proposades se centrarà en l'estudi d'un text concret com a punt de partida
pel treball de les destreses bàsiques esmentades. Aquests serien alguns exemples:
1) Treball de les diferents lectures inicials que encapçalen cadascuna de les diferents unitats
didàctiques del llibre de text utilitzat a classe. Aixó inclou la resposta d'activitats de comprensió lectora,
l'elaboració de textos propis en què es continuiï el relat o se'n doni una nova versió, etc.
2) Treball de les diferents lectures obligatòries programades pel curs. Per norma general, la lectura es
farà a classe durant una hora fixa setmanal i alternant els papers de lector / oient entre tot l'alumnat.
L'acte de lectura anirà sempre acompanyat amb el treball simultani oral referit a comprensió lectora
(resolució de dubtes, resposta a qüestions puntuals que verifiquin el seguiment del text i la seva correcta
interpretació, etc.).
3) Treball dels diferents textos plantejats a les activitats del manual de classe. Aquest tipus d'activitat
serviran essencialment per aprofundir en els mecanismes lingüístics propis de cada tipologia textual i
útils per a que en un futur l'alumne/a sàpigui reconèixer aquesta tipologia textual i reproduïr-la.
4) Treball amb retalls de premsa aportats pel professorat sobre temes d'actualitat i interés per l'alumnat.
Com en el cas anterior, aquest tipus d'activitat servira per aprofundir en els mecanismes lingüístics
propis d'aquesta tipologia textual (textos periodístics) que a la llarg serviran per a que en l'alumne/a
sàpigui reconèixer aquesta tipologia textual i reproduïr-la. D'altra banda, el treball amb aquest tipus de
text servirà també per sensibilitzar l'alumnat sobre determinats temes d'interés i realitats quotidianes
(per exemple presentant les notícies de major impacte mediàtic, o les queixes dels ciutadans a la secció
d'opinió).
3. 3 / 8
5) Treball amb pel·lícules, documentals, entrevistes o qualsevol altre material audiovisual que permeti
copsar especialment l'ús real, pràctic i quotidia de la llengua i, alhora, el desenvolupament de les
habilitats de comprendre, parlar i escriure la llengua).
CONSIDERACIONS GENERALS
Sigui quin sigui el tipus de text seleccionat per proposar al grup-classe, una de les principals estratègies
passarà per escollir-ne aquells que estiguin a l'alçada dels interessos i coneixements de l'alumnat. A
més, es procurarà que totes les activitats passin sempre per les següents fases:
1) La lectura del s textos triats haurà de ser preferiblement compartida entre diferents alumnes i en veu
alt per tal de posar en joc el treball amb l'habilitat de parlar la llengua.
- Què avaluarà el professor?
S'avaluarà la capacitat de l'alumne per fer la lectura corresponent amb l'entonació, la claredat i el ritme
adequats.
2) Al mateix temps que es realitzi la lectura o bé un cop finalitzada, la resta d'alumnat que no hagi
participat llegint o bé el propi alumne que hagi fet la lectura haurà d'haver aprofitat per treballar l'habilitat
d'escoltar i retenir idees (la comprensió lectora pròpiament), la qual haurà de ser demostrada a través
de les diferents preguntes orals que el professor podrà realitzar.
- Quins tipus de preguntes es podran realitzar?
Podran ser preguntes sobre argument, temes tractats, idea principal i idees secundàries, personatges,
espais, etc.)
- Per a què serviran aquestes preguntes? Què avaluarà el professor?
Aquestes preguntes serviran no només per evidenciar la correcta comprensió del text, sinó també per
treballar de manera transversal la capacitat de l'alumnat per comprendre les diferents instruccions orals
donades, la seva capacitat per construir oracions o missatges sintàctica i gramaticalment correctes, la
seva capacitat per aplicar correctament les concordances bàsiques, la seva capacitat d'expressar idees
amb claredat, coherència i cohesió i, finalment, la seva capacitat d' interactuar oralment amb el
professor i la resta de companys segons la situació comunicativa plantejada (competències de la 1 a la
9).
3) Un cop finalitzada la lectura i la tanda de qüestions orals, per tal de treballar la darrera de les
destreses lingüístiques (escriure), l'alumnat haurà de realitzar un conjunt d'activitats de diversa tipologia.
- Quins tipus d'activitats es plantejaran?
Podran ser preguntes sobre comprensió lectora (expressar per escrit les idees principals del text o les
secundàries, resumir, localitzar i escriure idees concretes com noms de personatges o espais, etc.),
preguntes d'opinió (redacció de textos argumentatius en què l'alumnat doni la seva opinió personal
envers allò que acaba de llegir), etc.), o bé preguntes de creació (com ara la redacció de finals
alternatius a una història, la redacció d'una possible continuació del relat, redacció de narracions que
imitin l'estil del text original que s'acaba de llegir, redacció de descripcions inventades on l'alumne
expliqui com imagina l'escenari de l'acció, la redacció de diàlegs ficticis entre els personatges de la
història, etc.)
- Per a què serviran aquestes activitats? Què avaluarà el professorat?
La realització d'aquestes activitats escrites servirà per avaluar aspectes bàsics com ara la correcta
utilització dels signes de puntuació, l'aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques (accentuació, usos
de b-v-g-j-h, etc., l'ús adient de majúscules, la construcció encertada d'oracions des de la perspectiva
sintàctica (subjecte-verb-complement- concordança), l'enllaç adient d'idees o paràgrafs mitjançant l'ús
de connectors o marcadors textuals, l'expressió coherent d'idees, l'elecció i redacció adequada de la
tipologia textual que s'escaigui en funció de cada activitat, etc (competències 4 i 5).
4) Durant la fase final de les activitats programades, per tal d'acabar el treball amb la destresa
d'escriure, es proposarà una reflexió lingüística a partir dels possibles errors comesos pels alumnes en
la redacció de les seves respostes o textos.
- Què ens proposarem en aquestes activitats?
4. 4 / 8
La idea de fons és que tot el treball realitzat no es quedi simplement en una nota numèrica, sinó que
l'alumne pugui prendre consciència dels seus propis errors i d'altres freqüents i aprengui a corregir-los i
a rellegir de manera constructiva els seus textos (competència 6).
- Quins tipus d'activitats proposarà el professor?
Durant aquesta fase final poden fer-se repassos o recordatoris de determinades normes ortogràfiques o
bé aprofitar per treballar de manera més acurada els principals trets d'un text ben construït des de
l'òptica de les propietats textuals (coherència, cohesió i adequació). Això passa per intentar corregir
errors com ara la manca d'informació, l'excés de dades, o l'estructuració inadequada d'idees (dins de la
propietat textual de la coherència); errors com la redacció de textos utilitzant una tipologia textual
inadequada o un registre lingüístic inapropiat a la situació comunicativa proposada (dins de la propietat
de l'adequació); o bé errors com l'ús incorrecte de la deixi, les anàfores i catàfores, o els connectors i
marcadors textuals (dins de la propietat de la cohesió) (competències 5 i 6).
SOBRE LES POSSIBLES METODOLOGIES O ESTRATÈGIES DE TREBALL
S'apunten les següents possibilitats:
1) Les activitats programades estan dissenyades per treballar de manera conjunta les diferents
destreses i competències bàsiques recollides a la dimensió comunicativa, literària i actitudinal tot
convidant al conjunt de l'alumnat a participar-hi. No obstant, donada una determinada situació, el
professorat podrà obviar una determinada part del total de les competències / dimensions per a treballar
de manera exclusiva una d'elles. Dit d'una altra manera, hi haurà determinades competències que es
prioritzaran depenent del nivell. La concreció de les competències que es prioritzaran a cada nivell es
troba a les respectives programacions didàctiques.
2) Igualment, el professor podrà optar per aplicar alguna d'aquestes activitats o la seva totalitat a un
alumne en concret en comptes de repartir les diferents tasques entre el grup-classe.
3) Si s'opta per treballar en grup, podran dedicar-se sessions intensives d'una hora setmanal al treball
amb la competència lingüística i comunicativa tot repartint les diferents activitats o tasques entre el
conjunt de l'alumnat i assegurant que en un determinat periode de temps (un mes, un trimestre, etc.)
tothom hagi pogut ser avaluat de cadascuna de les tres destreses bàsiques.
4) Si s'opta per treballar de manera individualitzada, poden dissenyar-se sessions diàries de deu o
quinze minuts en què cada alumne, a partir d'un determinat text o un fragment, pugui ser avaluat de les
tres destreses bàsiques.
PROPOSTES DE PROVES ADREÇADES A L'AVALUACIÓ FINAL DE 4t D'ESO
Durant el curs, des del departament de llengua castellana vetllarem per dissenyar models d’exàmens
que facilitin a l’alumnat una descoberta prèvia d’allò que es trobaran el dia de les proves finals. Aquesta
proposta contempla l’aprofitament dels models utilitzats en convocatòries anteriors com a punt de
partida per l’elaboració d’un repertori més ampli de proves. L’objectiu serà plantejar models de proves
de comprensió lectora referents a textos de tipologia diversa que contemplin activitats com ara:
i. La determinació del tema del text
ii. La determinació dels subtemes del text
iii. La distinció entre idees principals i secundàries del text
iv. La identificació de la tesi del text, si n’hi ha
v. La identificació i classificació dels arguments del text, si n’hi ha
vi. La identificació dels elements comunicatius del text (emissor, receptor, codi, canal, missatge i
context)
vii. La identificació de la finalitat del text
viii. La identificació de l’estructura del text (plantejament-nus-desenllaç, deductiva, inductiva,
cronològica, causa-conseqüència, etc.)
ix. La identificació de les particularitats sintàctiques, lèxiques i morfològiques del text
x. La identificació de la tipologia textual i dels seus trets més significatius
xi. La identificació dels personatges i la seva classificació (primaris, secundaris, protagonista,
antagonista, plans, rodons, etc.)
xii. La identificació de l’espai i la seva caracterització
xiii. La identificació del temps del relat
5. 5 / 8
• Es detallen a continuació els ítems que en concret s’avaluen a través de la prova final de llengua
castellana dins de l’àmbit de l’expressió escrita i les possibles mesures que com a departament
engeguem per millorar-ne els resultats:
o Competència discursiva
Escriure textos adequats al seu propòsit comunicatiu, coherents, amb idees ben relacionades i amb
una bona presentació.
PROPOSTES DE MILLORA:
• Incorporar a la dinàmica de les classes la redacció periòdica de textos de tipologia diversa,
relacionats o no amb el temari del curs.
• Treballar de forma intensiva la competència número 4 de l’àmbit lingüístic, referent a la planificació
prèvia dels textos mitjançant tècniques com la de l’esborrany, la pluja d’idees, el procediment pregunta-
resposta, el procediment causa-conseqüència, el procediment avantatge-desavantatges, etc.
• Proposar redaccions que hagin de cobrir situacions comunicatives de la vida real per tal de fer veure
a l’alumnat la necessitat de saber expressar-se per escrit (per exemple, la presentació d’un currículum,
la redacció d’un blog, la presentació d’una instància formal, la confecció d’una descripció personal, la
defensa de les idees pròpies de l’alumnat envers un tema d’actualitat, etc.)
• Treballar de manera intensiva durant les classes les propietats textuals (coherència, cohesió i
adequació).
• Donar un pes específic de la nota d’expressió escrita a la presentació dels textos.
• Consensuar amb l’alumnat els exercicis d’expressió escrita que es contemplen dins de l’avaluació
de la matèria tot donant veu a l’aula per recollir les propostes on els alumnes se sentin més motivats.
o Competència lingüística
Utilitzar un vocabulari apropiat i variat
PROPOSTES DE MILLORA
• Treballar de manera sistemàtica durant tot el curs qüestions de lèxic referides a sinònims, antònims,
paraules polisèmiques, homògrafes i homòfones.
• Fomentar l’ús dels diccionaris físics o en versió digital per tal de normalitzar-ne el seu ús com a eina
de consulta.
• Treballar de manera sistemàtica i constant el tema dels diferents registres de la llengua tot aclarint la
necessitat d’adaptar el nostre llenguatge a les diferents situacions comunicatives (fer pràctiques de
redacció adoptant el rol de l’emissor que utilitza el registre literari, el científico-tècnic, el periodístic,
l’estàndard, el publicitari, etc.).
Aplicar les normes ortogràfiques
PROPOSTA DE MILLORA:
• Promocionar a tots els cursos l’ús de les normes ortogràfiques.
• Donar un pes específic de la nota d’expressió escrita a la correcció ortogràfica.
• Instaurar com a mecanisme d’avaluació de l’expressió escrita exàmens periòdics de correcció
ortogràfica.
• Fomentar l’ús de l’autocorrecció dels propis textos o de la correcció per part de l’alumnat dels textos
dels seus propis companys.
• Elaborar llistats dels errors ortogràfics i les interferències lingüístiques més comunes.
Construir frases ben estructurades i amb concordances correctes
PROPOSTES DE MILLORA:
• Fer un especial esment de qüestions referides a gramàtica (sintaxi) que facilitin l’aprenentatge del
fenomen de la concordança, tals com la morfologia del substantiu, la morfologia de l’adjectiu, la
morfologia dels articles, l’estructura del sintagma nominal, o la morfologia del verb.
NOTA
Cas d'aplicar-se durant el present curs la realització de proves diagnòstiques a tercer d'ESO, aquestes
es plantejarien i prepararien de manera idèntica a les proves de 4t d'ESO.
6. 6 / 8
3. Temporització
Donada la idoneïtat de la matèria de llengua castellana i literatura per el teball intensiu de la competència
lingüística i comunicativa, les activitats recollides en aquesta proposta haurien de poder portar-se a terme al llarg
de tot el curs.
4. Coordinació i treball en equip
Fins ara, en funció dels continguts mínims fixats per llei al currículum de la matèria, acostumàvem a
dedicar moltes hores de classe a qüestions més abstractes referides a l’aprenentatge del codi lingüístic i
la reflexió lingüística (els codis comunicatius, el fenomen de la comunicació, els signes de la
comunicació, significat i significant, qüestions de gramàtica-sintaxi, categories gramaticals, etc.), cosa
que en certa manera restava temps a altres qüestions més directament relacionades amb els ítems
avaluats a través de les activitats aquí proposades (saber llegir-escriure-comprendre-parlar la llengua),
que, d’altra banda, seran les que més i millor es treballaran a partir del nou model d'avaluació
competencial mitjançant la lectura i el treball de textos pertanyents a diferents tipologies textuals així
com de les lectures obligatòries. Això vol dir, d'altra banda, que, apart de coordinar-nos amb els nostres
homònims del departament de català per tal de no repetir continguts, hem fet una selecció per cursos de
totes aquelles unitats didàctiques o conceptes que es podrien veure escurçats amb un temps que
podríem dedicar a aquestes altres activitats de base. Per fer-ho, han estat de gran ajut les propostes
didàctiques enviades per les diferents editorials juntament amb el manuals de classe.
Tradicionalment, al nostre centre els resultats obtinguts en la mesura de la comprensió lectora a les
diferents proves diagnòstiques evidencien els fruits dels diferents projectes o estratègies engegades en
diferents moments dins de l’objectiu de l’adquisició, millora o perfeccionament de la competència
lingüística i comunicativa (dedicació d’una hora setmanal fixa a la lectura, biblioteca d’aula, constant
treball amb textos de tipologia diversa...). Per descomptat, es tracta de resultats millorables, però
tanmateix vàlids com a punt de partida per mantenir aquests projectes i intentar optimitzar-los.
Amb el propòsit de continuar millorant els actuals resultats, el Departament de Llengua Castellana para
especial atenció a la constant revisió de les lectures obligatòries triades pel curs mantenint un contacte
directe amb els representants de les diferents editorials i procurant escollir lectures que, d’una banda,
estiguin a l’altura del nivell i els gustos de l’alumnat i, d’altra, aconsegueixin resumir mínimament el
conjunt de possibilitats que ofereix el panorama literari (tria d’una obra de teatre i una altra narrativa, tria
d’un clàssic i d’una obra moderna, tria d’un text amb voluntat crítica o social i una altra més creatiu o
fantàstic, etc.). Igualment, aquest bon criteri de selecció ha de ser extensible a la tria dels textos
utilitzats per engegar les activitats aquí programades.
En el cas concret de l'expressió escrita, les possibles mesures per tal de millorar passen novament per
una major dedicació i implicació d'alumnat i professorat. Actualment, es tracta d’una destresa que es
treballa a diari i, per tant, d'un objectiu bàsic a consolidar, ja sigui mitjançant la redacció o còpia
d’enunciats, narracions, descripcions, diàlegs, textos argumentatius o expositius, redacció de respostes
a qüestionaris oberts i exàmens, etc. No obstant, probablement falli la posterior reflexió sobre els errors
comesos, o el que és el mateix, un major i millor estudi ja no només de l’ortografia, sinó també de les
propietats textuals (coherència, cohesió i adequació). Tot plegat es convertirà en un altre dels objectius
de millora prioritaris per aquest curs.
5. Criteris d’avaluació aplicables a les activitats proposades per a l’assoliment de
la competència lingüística
6. L'assoliment de la competència comunicativa i lingüística és la base per a la posterior consolidació de la
resta d'aprenentatges i competències bàsiques. En aquest sentit, totes les unitats didàctiques
programades per l'assignatura de Llengua castellana i literatura als diferents nivells contemplen directa
o indirectament aquesta competència primordial.
7.
8. Des de fa temps, l'avaluació en funció dels ítems bàsics de conceptes, procediments i actituds, valors i
normes ha quedat obsoleta. Així doncs, aquest model d'avaluació ha estat substituit per un altre basat
en el grau de consolidació de cadascuna de les competències bàsiques o dimensions pròpies de l'àmbit
lingüístic. Conseqüentment, així com en general s'atribueix un major pes a l'adquisició de conceptes, en
aquest nou model d'avaluació es prioritza el pes que ha de tenir l'aprenentatge de la competència
lingüística i comunicativa, que com ja s'ha dit contempla quatre destreses bàsiques com són llegir-
comprendre-parlar-escoltar.
7. 7 / 8
Les activitats proposades en aquest document i engegades durant el curs fan referència directa al treball
d'alguna de les dotze competències pròpies de l'àmbit lingüístic, i en aquest sentit, val a dir que totes elles
van acompanyades d'un conjunt de rúbriques útils per poder avaluar-les. Aquestes rúbriques són, en
essència, una sèrie de plantilles on queden reflectits els continguts clau vinculats a cada competència
treballada, els objectius perseguits amb cadascuna d'elles i els ítems de refèrencia que serveixen per
mesurar si l'alumne/a és capaç de fer allò que se li demana amb un nivell de suficència, de notabilitat o
d'excel·lència.
La creació d'aquestes plantilles o rúbriques ha estat necessària perquè a l'hora d'avaluar el grau de domini o
aprenentatge de la competència comunicativa ens trobem amb un problema, que és la dificultat de
quantificar certs aspectes relacionats amb l'habilitat de cada alumne a l'hora de llegir, comprendre, escriure
o parlar la llengua. Així, per exemple, no costa gaire avaluar ítems concrets com la correcció ortogràfica
(creant un sistema de còmput on "x" errors correspondrien a "x" punts menys de la nota d'un exercici), però
no resulta igualment objectiu un mètode d'avaluació similar amb el qual avaluar el grau de correcció en la
lectura (pronunciació, ritme, etc). Això vol dir, en definitiva, que per avaluar la competència lingüística i
comunicativa s'ha intentat crear un tipus de plantilla on queden reflectits els diferents ítems que interessa
puntuar (exposats anteriorment quan es descrivien els diferents tipus d'activitats) així com el seu sistema de
ponderació o quantificació, independentment que sigui més o menys objectiu.
D'altra banda i com a orientació general, el nostre departament ha acordat els següents criteris d'avaluació,
que contemplen un plantejament competencial on la nota final de l’alumne/a és el resultat de la mitjana de
les activitats i proves realitzades en el marc de cadascuna de les competències pròpies de la matèria
multiplicada per un coeficient de ponderació segons la seva importància.
Primer cicle d'ESO
1 Dimensió comunicativa: 55%
2. Dimensió literarària: 20%
3 Dimensió actitudinal: 15%
4. Proves sobre coneixements lingüístics i aprenentatges sobre la llengua: 10%
Dins de l’avaluació de la dimensió actitudinal es contempla la valoració de la competència social-ciutadana i
la d’aprendre a aprendre (competències transversals) mitjançant activitats relacionades amb l’àmbit
lingüístic i amb l'observació de la pròpia dinàmica de les classes (lliurament de dossiers, relació amb el
professorat i amb els companys, comportament a l’aula, respecte envers la diversitat lingüística i cultural,
etc.).
Segon cicle d'ESO
1 Dimensió comunicativa: 50%
2. Dimensió literarària: 20%
3 Dimensió actitudinal: 20%
4. Proves sobre coneixements lingüístics i aprenentatges sobre la llengua: 10%
Com en el cas del primer cicle de l’ESO, dins de l’avaluació de la dimensió actitudinal es contempla la
valoració de la competència social-ciutadana i la d’aprendre a aprendre mitjançant activitats relacionades
amb l’àmbit lingüístic i amb la pròpia dinàmica de les classes (lliurament de dossiers, relació amb el
professorat i amb els companys, comportament a l’aula, respecte envers la diversitat lingüística i cultural,
etc.).
Grups PIM (1er i 2on d’ESO)
L'avaluació dels grups PIM estarà subjecta a la superació de les competències bàsiques de primària i de 1er
o 2on d'ESO respectivament, fent esment especialment en les competències pròpies de l'àmbit lingüístic /
comunicatiu i en d'altres com la social / ciutadana i la d'aprendre a aprendre.
Grups de diversitat de 3er i 4t d’ESO
Es respectaran els mateixos criteris d’avaluació generals que a la resta de grups de l’ESO, però es durà a
terme una convenient adapatació dels continguts i objectius que es s’hauran d’assolir, acompanyada d’una
selecció acurada de les activitats realitzades i del desenvolupament d’una metodología i estratègies adients
en funció de la tipologia especial de l’alumnat. L’objectiu terminal serà assolir el nivell 1 o de suficiencia en
cadascuna de les competències treballades pròpies de l’àmbit lingüístic.
8. 8 / 8
1 Dimensió comunicativa: 50%
2. Dimensió literarària: 20%
3 Dimensió actitudinal: 20%
4. Proves sobre coneixements lingüístics i aprenentatges sobre la llengua: 10%
BATXILLERAT:
- Un 50% de la nota dependrà de l'adquisició de la competència comunicativa tot diferenciant entre la
producció de missatges orals (25%) i de missatges escrits relacionats amb els continguts del temari (25%
restant).
- Un 10% de la nota dependrà de les actituds, valors i normes manifestades per l'alumne/a, és a dir,
l'adquisició de la competència personal i interpersonal.
- Un 20% de la nota dependrà de l'adquisició de la competència estètica i literària, estratement relacionada
amb la comunicativa.
- El 20% restant de la nota dependrà de l'adquisiició de la resta de competències transversals que puguin
tractar-se en funció de les diferents unitats didàctiques programades. Aquestes podran ser la competència
basada en la gestió i tractament de la informació, la basada en el domini de les eines digitals, la basada en
la investigació i cerca d'informació, o la basada en el coneixement i interacció amb el món físic.
Encara que l’avaluació de la matèria sigui contínua durant el curs, els alumnes de batxillerat cal que aprovin,
si més no, dos dels tres trimestres i arribin a una mitjana final de les tres avaluacions igual o superior al 5.
