3. CONTEXT CULTURAL: EL
ROMANTICISME
• Exaltació de la natura: hi ha un rebuig
per l'artificialitat de la civilització.
• Exaltació de l'individu com a ésser únic:
es dóna culte als homes i dones
excepcionals, al geni.
• Exaltació del sentiment i el món emotiu.
Es produeix una victòria de la fantasia i el
sentiment sobre la raó.
• Dins d'aquest corrent es perfilaren dues
tendències:
-Una conservadora, aristòcrata, creient
-Una altra de més radical, escèptica,
democràtica i revolucionària
4. CONTEXT FILOSÒFIC:
DENÚNCIA
Marx, Nietzsche i Freud són
anomenats els filòsofs de la
sospita.
• MARX desemmascara el
sistema capitalista.
• NIETZSCHE desemmascara
els valors globals de la cultura
occidental, que considera
antihumans.
• FREUD desemmascara la
consciència humana amb
l’inconscient
5. CONTEXT FILOSÒFIC:
VITALISME
• CONTRA EL POSITIVISME CIENTÍFIC.
• EL MÉS IMPORTANT ESCAPA A LA
RAÓ: LA NATURA, L’HOME, LA VIDA
• LA IRRACIONALITAT AL SERVEI DE
L’ART.
• El món és lluita, dolor, destrucció,
crueltat, error, incertesa...
• És pesimista: l’única opció és l’ascetisme
com a aceptació pasiva de la vida.
La vida de l’home no és més
que una lluita per
l’existència, amb la certesa
d’acabar vençut
SCHOPENHAUER
7. SOBRE LA
REALITAT
L’art és l’ull per conèixer a fons el món. La Grècia
clàssica ho sabia. Les seves tragèdies ho mostren
A P O L·L I N I
-ordre
-finitud
-raó
-llum
-serenitat
-eternitat
D I O N I S Í A C
-caos
-esdevenir
-instint
-obscuritat
-inquietut
-naixement/mort
Món de les idees Món de les coses
Filosofia, ciència
Terra, vida, creació
2 elements
Coneixement rígid
Art, literatura, altres...
8. CRÍTICA a la cultura occidental i proposta
de nous valors alternatius
crítica
MORAL
OCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
MORT DE DÉU
9. crítica
MORAL
OCCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
Els sacerdots en general, i el jueus i els
cristians en particular, han promogut la
moral dels esclaus.
El pecat fa de l’home un ésser que amaga
l’agressivitat, un ressentit.
SOBRE
L’ÈTICA Crítica a la moral occidental
Llibre: Genealogia de la moral
MORAL DELS SENYORS a la Grècia
clàssica els valors eren la força, la joia, la salut,
la fermesa (valors dels aristós)
MORAL DELS ESCLAUS: desinterès,
abnegació,sacrifici (valors dels sacerdots i del
cristianisme)
Nietzsche ÉS UN GENEALOGISTA DE
LA MORAL: descriu l’origen psicosocial
dels valors, dels conceptes BÉ i MAL
10. crítica
MORAL
OCCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
Els valors ideals: bondat, generositat,
altruïsme, justícia, ... són projeccions de
tendències humanes: “on vosaltres veieu
ideals jo veig coses humanes, massa
humanes”
SOBRE
L’ÈTICA
Crítica a la moral occidental
Llibres: Genealogia de la moral i
Així parlà Zaratustra.
Per sobreviure a la realitat caòtica,
contradictoria, cruel, preferim creure en un
món tranquil, harmònic.
Déu representa els més enllà transcendent,
vertader, contraposat a la vida humana i al
món on vivim.
11. crítica
MORAL
OCIDENTAL
RELIGIÓ
CIÈNCIA
I FILOSOFIA
Els conceptes, les lleis, les
teories = veritat= tranquilitat
Són un desig de viure en pau
En realitat les paraules (la veritat) són un
exèrcit de metàfores, metonimies que ens
hem oblidat que ho eren. Però es paraules
NO SÓN LES COSES.
Les metàfores són la única manera
d’apropar-se a la realitat sense violentar-la.
No hi ha fets, només interpretacions,
només PERSPECTIVES
SOBRE EL
CONEIXEMENT
Crítica a la ciència i a la filosofia
Llibre Veritat i Mentida en sentit extramoral
12. MORT
DE
DÉU
Representa la
invalidesa dels
valors de la cultura
occidental
Està morint des del Renaixement
(antropocentrisme).
Amb la il·lustració és deifica la raó.
És el que queda desprès d’aquesta mort la
conciència de no tenir valors,
de la falta de sentit.
NIHILISME
13. alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
SOBRE
L’ÉSSER HUMÀ
Uns nous valors
VOLUNTAT DE PODER
No violència o agressivitat, sinó
energia creativa, superació
constant, expansió, impuls,
afirmació
VIDA
És en aquest món, i no en un
altre. Implica patiment, sorpresa,
indeterminació.
TERRA
L’únic món és aquest, no hi ha cap
altra. Cal no despreciar –lo.
14. alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
SOBRE
L’ÉSSER HUMÀ
Un nou home
L’home és un animal que no
s’ha superat. És un pont entre
la bèstia i el superhome
¿Raça superior al homo sapiens?
És l’heroi
És l’esperit creador
És qui refusa la moral establerta i
crea la seva.
15. alternativa
NOUS VALORS
EL SUPERHOME
VITALISME
SOBRE
L’ÉSSER HUMÀ
Una nova filosofia
LLUITA,
Aceptar el dolor, allò absurd, la
vida i la mort
OPTIMISME
A la felicitat s’arriba superant els
obstacles, no renunciant a la vida
Contra Shopenhauer (pesimista)
ETERN RETORN
Visió cíclica del temps (no linial)
Tot és en el temps total. Per tant tot
passa infinitat de vegades. Cada moment
és decisiu perquè deixa emprenta eterna.
16. EL LLIBRE “LA GENEALOGIA DE LA MORAL
TRACTAT PRIMER (l’únic que surt a la selectivitat)
-Exposa la seva teoria sobre l’origen del nostre vocabulari moral: bo i pervers.
-Descalifica als psicòlegs anglesos que han fet abans el que anomena una genealogia (història)
de la moral, perquè es basen en la utilitat (bo=útil).
-Ell en canvi pensa que bo era el poder dels homes nobles. Apreciaven la seva pròpia valua i qui
no pogués viure a la seva l’açada era evidentement inferior i «dolent». Això ho troba en l’origen
etimològic de les paraules bo i dolent. Per exemple, la paraula dolent (schlechz) significa, en
alemany, simple (schlicht).
-L’home noble viu en confiança i franquesa amb ell mateix, i relaciona la felicitat amb l’activitat.
Els dèbils, miserables, per constuir artificialment la seva felicitat acepten com a bo la passivitat,
la quietud. I des d’aquí plantegen una imaginària venjança basada en el ressentiment de qui és
incapaç de reaccionar contra l’opressió mitjançant l’acció directa. De l’odi i del desig de venjança
sorgeiexen els valors de la compasió o l’altruisme. Si el senyor afirma, l’esclau parteix de la
negació del que representa el senyor i que ell no creu poder aconseguir.
-Els esclaus inverteixen per tant els sistem de valors del senyors: la vida basada en el poder i en
els valors dels guerrers, era malvada; els maltractats, els pobres i els humilds són els bons.
Atribueix aquets canvi als jueus i a la tradició cristiana i la qualifica de “revolució dels esclaus a
la moral” i creu que els hereus d’això som nosaltres.
-En resum la moralitat no és alguna cosa determinada per sempre, és una creació humana que
varia influenciada per la psicologia humana i els interessos del distints grups.
17. -Influència d’Heràclit: la realitat és un canvi constant. La raó per poder treballar
necessita fixar aquest canvi. Això ho fa inventant metàfores a patir del llenguatge,
que acaben convertint-se en conceptes.
-Mitjançant els conceptes podem aturar la realitat inconstant. I així la raó pot
pensar el món. El sentits ens mostren la realitat canviant i és la raó la que la fixa.
Per tant és la raó la que està equivocada, no els sentits. Al principi només
existeixen les imatges rebudes pels sentits, però les acabem fixant en conceptes.
Llavors els humans pactem un mateixos conceptes per entendre’ns.
-El llenguatge deforma la realitat, col·loca subjectes on només hi ha canvi continu
i així creem en coses com el “jo”, o “Déu”. Els científics i els filòsofs han inventat
un món fictici i han olblidat que és un món inventat. La història de la filosofia és la
història d’un error. Les seves veritats són ficcions.
-Defensa el perspectivisme. Conèixer no és més que interpretar els fenomens i
fer-ho depen sempre del punt de vista.
-Si els conceptes no permeten conèixer la realidad, com els podem referir? A
travès del llenguatge metafòric propi de l’art. Amb ell ens allunyem del
dogmatisme i d’una única veritat possible, perquè en l’art la metàfora és
metàfora, no un únic punt de vista.
EL LLIBRE “SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL
18. Pregunta 3 de la
selectivitat
-Nietzsche com a crític de la cultura occidental.
-Cultura occidental: basada en ideals creats: religiosos, filosòfics, científcs,
que han ferque l’home sigui “menys”.
-Anàlisi genealògic de la moral occidental: “moral noble” i “moral de
esclau”, inversió dels valors, ressentiment...
-Crítica la filosofia i la ciència. Crítica al llengatge i aposta per la metàfora
com a forma de coneixement.
-Proposta de nous valors: superhome, vida, vitalisme...
19. Pregunta 4 de la
selectivitat
COMPARACIONS POSSIBLES
Des de la crítica a la cultura occidental:
Com crítica a la filosofia i la ciència, es pot comparar amb Plató com a creador de la
duplicitat del món: sensible, i ideal. És un dels primers filòsofs en justificar la
inferioritat de l’ésser humà davant el món dels ideals.
Kant amb el sue imperatiu categòric posava l’accent en el “deure” “has de” i Nietzche
posa l’accent en el “Jo vull” en l’autodeterminació del home.
Des de la crítica al coneixement:
Amb qualsevol filòsof, en especial els que ell cita com a culpables: Sòcatres i Plató,
que són els primers que ens fan creure que les paraules són les coses i no
metàfores. I amb Heràclit al que respecte perquè va voler mostrar com al realitat està
sempre canviant.
Tot i que no el cita, es pot parlar de Hume, perquè aquest filòsof critica els cocneptes
dels racionalistes (Déu, Jo mon) i ens fa veure que són paraules, conceptes i que
‘lúnic real és la percepció que sempres és única i concreta.
Des de la idea de home
L’home que descriu Nietzsche com a positiu és l’home valent capaç de crear-se a sí
mateix i de desenvolupar-se sempre. Es pot comparar amb l’idela de home de Mill,
aquell que és capac de pensar per si mateix i descobrir les seves potencialitats per
desenvolupar-se. La diferència és que Mill aposta per la societat com a forma de
desenvolupament i Nietzsche va més enllà del món social.