Revisió, correcció i avaluació de l'expressió escrita.

1. Millorar la competència escrita
Sessió V
Enric Queralt i Catà
PFZ SE “Baix Ebre”
Tortosa, 17 de febrer de 2014
Johann Georg Meyer von Bremen

2. 17/02/2014 - EQC - 2
Eurostar terminal, St Pancras railway station London
http://www.fotopedia.com
Hem arribat al final!

3. a la darrera sessió!
. 7 d’octubre de 2013: Escriure, per què?
. 11 de novembre de 2013: Què és un bon text?
. 16 de desembre de 2013: Ensenyar i aprendre a
redactar
. 20 de gener de 2014: Aprenentatge inicial de
l’escriptura.
. 17 de febrer de 2014: Revisar, corregir i avaluar
l’escrit.
17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 3

4. 17/02/2014 - EQC - 4
Plantejament general
Els alumnes n’han d’aprendre dels seus mestres
També dels seus companys
S’hi implicaran en la mesura que hi participin
activament
http://www.cardozo.yu.edu/

5. 17/02/2014 - EQC - 5
Massa sovint la revisió està associada a...
http://professionalwritingblogteam1.blogspot.com.es https://elearning.industriallogic.com
No val! Malament!

6. Las Grans Festes a Can Serra
Com cada estiu a “Can Serra” (Vacarisses) hem fet les festes
mayors organitzades per l’ajuntament de Vacarisses. Fem
balls, xocolatades amb dolços, globus d’aigua i que és com un
concurs de tapar-se els ulls i petar un globus i si et surt
caramels bona sort i si no et surt res a l’aigua patos.
Tot els nens de “Can Serra” van participar pero això no es
tot i havien un munt de coses que varen durar 2 setmanes,
com per exemple curses de bicicletes que varen tenir que fer un
recorregut bastant llarg. També Curses de anar a buscar una
pedra amagada per l’herba, partides de futbolin, partides de
Basquet que varen ser una guapada perque la canasta l’a
avien pusat una mica baixa, Ah i me olvidava partidas de
villar i jocs de taula. I tot aixo va durar 2 setmanas i
l’últim dia va aver moltes xuches gratis i una refresc per
persona. I així es va acabar les festes de “Can Serra”!
pero ens ho vem passar molt bé.
Massaideesperunparàgraf
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
?

7. 17/02/2014 - EQC - 7
Dues pràctiques amb efectes desastrosos!
http://davicius.wordpress.com

8. 17/02/2014 - EQC - 8
Aula
Revisió/correcció
Només té sentit quan...
Serveix per aprendre a escriure i
millorar els escrits dels alumnes

9. 17/02/2014 - EQC - 9
Tampoc forma part de la nostra tradició pedagògica
http://learningenglishwithmichelle.blogspot.com.es http://bellamy.mysdhc.org
https://ssl.schoolaids.com
http://www.jungleredwriters.com/
http://www.reallygoodstuff.com

10. 17/02/2014 - EQC - 10
http://pdaaad2011.wikispaces.com/
De sempre, només nosaltres...
Els alumnes esperen això!

11. Però...
17/02/2014 - EQC - 11

12. 17/02/2014 - EQC - 12
SITUACIÓ COMUNICATIVA
Contextualització:representació de la
situació, del receptor i l’emissor
MONITORITZACIÓ /CONTROL
TEXT
Coneixements
de l’escriptor
REVISIÓ
Relectura
Replanificació
Rescriptura
Adaptació de HAYES,J.R.; FLOWRES, L.(1980): “Identifying the organization of writing process”
Processos cognitius/Procès d’escriure
PLANIFICACIÓ
Generació d’idees
Organització
Formulació
d’objectius
TEXTUALITZACIÓ
Traducció de les
idees al
llenguatge visible
Però, en canvi, revisar forma part del procés d’escriptura

13. I revisar per millorar forma part
de la competència escrita
17/02/2014 - EQC - 13
Competència 7. Revisar el text per millorar-lo i tenir
cura de la seva presentació formal en funció de la
situació comunicativa
Competència escrita
Capacitat d’utilitzar l’escriptura com una
activitat que permet comunicar-se, organitzar-se,
aprendre i participar en la societat.

14. 17/02/2014 - EQC - 14
Requereix:
• Emprar estratègies d’autocorrecció
• Estructura (coherència i cohesió)
• Correcció lingüística
• Saber presentar de manera clara i
adequada
Criteris gradació
Autonomia de l‘alumne en utilitzar
suports per resoldre dubtes i millorar
El nivell de presentació
Per què?
Perquè els escriptors competents
dediquen temps a rellegir, revisar i
millorar els escrits
Cb 7

15. 17/02/2014 - EQC - 15
Diferències en el procés de revisió
Els aprenents Els experts
Revisen per corregir errors i polir el
redactat
Revisen per millorar el text globalment
Afecta a paraules o frases soltes. Canvis
locals
Afecta a fragments extensos de l’escrit,
les idees principals. Canvis locals i globals
La tècnica més emprada és esborrar
paraules
Tracten la revisió com una part del procés
de desenvolupar i redactar idees
Pensen: Això no sona bé o Això és
incorrecte
Revisen i llegeixen el text alhora. Avancen
paraula a paraula
Decideixen com revisaran el text: llegint-
lo, reescrivint-lo o fixant-se en aspectes
locals
Tenen objectius concrets i una imatge
clara de com ha de ser el text final
Quan detecten un problema, el resolen
ràpidament
Quan detecten un problema, dediquen
temps a diagnosticar-lo i a planificar com
resoldre’l

16. 17/02/2014 - EQC - 16
Com revisen els alumnes?
“En primer lloc escric el títol, després penso una mica
quines idees tinc i llavors escric intentant que soni bé.
Després ho llegeixo tot una altra vegada per veure si
hi ha faltes”

17. 17/02/2014 - EQC - 17
Què suposa revisar un escrit?
Rellegir.
Detectar i identificar problemes.
Elegir l’estratègia adequada per a la correcció.
Afegir, eliminar, canviar.
http://www.aragirona.cat/noticia/2011/04/07/la-vida-secreta-presenta-la-vessant-literaria-de-la-dona-de-salvador-dali

18. 17/02/2014 - EQC - 18
Principals obstacles per aprendre’n
. Sovint es revisen només aspectes superficials: l’ortografia, la
puntuació, les paraules... .
. Poques vegades es revisen els textos, globalment: tema,
estructura, nivell de formalitat, punts de vista, paràgrafs,
contingut global del text...
. S’hi dedica poc temps i sempre es va ràpid.
. Les situacions d’escriptura “rutinària”: escriure per al
mestre, porten a pensar “no cal revisar, ja ho farà ell”.
. No sempre se’ls donen consignes clares i precises per
millorar els textos. De vegades, s’adonen que alguna cosa
està malament però no són capaços d’identificar en què
consisteix el problema.

19. 17/02/2014 - EQC - 19
Revisió, correcció i millora dels escrits
. L’escrit com a PRODUCTE (els textos que
l’alumne és capaç de redactar)
. L’escrit com a PROCÉS (el mètode de treball que
utilitza per produir-los)
Amb dues mirades:
http://blocs.xtec.cat/mbardera

20. 17/02/2014 - EQC - 20
AMB QUÈ?
QUÈ?
COM?
QUI?
QUAN?
L’escrit com a producte

21. 17/02/2014 - EQC - 21
Quins textos?
Textos lliures
Textos “encomanats”

22. 17/02/2014 - EQC - 22
Revisió i correcció del PRODUCTE
. Els objectius (Què pretenem mesurar?)
. L’exercici i el tipus de text que plantejarem
. Els criteris d’èxit i el barem de puntuació
. El sistema de correcció
Selecció!

23. 17/02/2014 - EQC - 23
Selecció dels objectius
Seleccionar-los entre els components de les propietats
textuals. Millor una selecció reduïda. Per exemple:
. Selecció i síntesi d’informació
. Coneixement de l’estructura d’un tipus de text
. Domini dels signes de puntuació treballats
. Domini d’elements ortogràfics
. Grau d’adequació al receptor del text
. Sintaxi de les frases
. …

24. 17/02/2014 - EQC - 24
Cada tipus de text s’adiu més a un objectiu
. Dictats (aspectes ortogràfics)
. Redaccions (coherència, i cohesió)
. Omplir buits (aspectes morfològics)
. Resums (selecció d’informació rellevant i síntesi)
. Textos comunicatius (adequació al receptor i lèxic)
. …
En funció dels objectius que es vulguin
analitzar o mesurar seleccionar el tipus de text

25. 17/02/2014 - EQC - 25
Però, els textos comunicatius
Si els definim amb precisió:
. CI: Escriu una nota a la mare dient-li que aniràs a jugar a casa del
teu amic
. CI: Escriu una felicitació d’aniversari divertida per a un company
. CM: Escriu les instruccions per jugar a “un, dos, tres, picaparet!”
. CM: Escriu una postal a l’àvia dient-li que estàs al Pirineu amb els
tiets i que t’ho passes molt bé
. CS: Escriu una carta a l’alcalde queixant-te de les poques papereres
que hi ha al carrer.
Són els que ens donaran més informació

26. 17/02/2014 - EQC - 26
AMB QUÈ?
QUÈ?
COM?
QUI?
QUAN?
L’escrit com a producte

27. 17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 27
Un bon text és...
Adequat
Coherent
Cohesionat
Correcte

28. 17/02/2014 - EQC - 28
Adequació
. Bona presentació
. Propòsit clar
. Estructura adequada al tipus
de text
. Registre adequat
. Formalitat i vocabulari
(receptor)
. Funció
Coherència
. Informació pertinent
. Informació suficient
. Informació ordenada
. Adequada al tipus de text
Cohesió
. Frases completes
. Frases ben “lligades”:
• Enllaços i connectors
• Relacions temporals
• Puntuació
Correcció
• Ortografia
• Lèxic

29. 17/02/2014 - EQC - 29
Revisar l’escrit com a PRODUCTE
Suposa revisar-lo amb criteris relacionats amb les diverses
propietats textuals:
.ADEQUACIÓ
.COHERÈNCIA
.COHESIÓ
.CORRECCIÓ
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ

30. 17/02/2014 - EQC - 30
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
Aconsegueix la finalitat
comunicativa : informar
de la sortida del dia
anterior
El vocabulari és adequat
al tipus de text i al
receptor
Es veu clar quin tipus de
text és
En el text hi ha la
informació necessària:
• On van anar
• Per a què hi van anar
No presenta dificultats
d’aquesta naturalesa
Manté bé el temps dels
verbs
Lliga les dues frases amb
una “i”
Hi ha algunes errades
d’ortografia natural
Separa molt bé les
paraules
El llenguatge és ben
precís

31. 17/02/2014-EQC-31
Revisió de coherència (ordre)

32. 17/02/2014 - EQC - 32
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
El text assoleix
realment el propòsit
comunicatiu, ens
informa del que vol.
És un text correcte.
Manté el mateix
nivell de formalitat.
Bona qualitat
d’informació tot i
que falta informació.
Les idees ordenades
i són clares.
Falta el títol.
Utilitza el mateix
temps verbal.
Utilitza la puntuació.
Estructura molt bé
l’oració.
.No coneix les
anàfores
Té alguna falta
d’ortografia natural.
Posa les majúscules
a l’inici de les frases.
Bona presentació,
cal·ligrafia i polidesa.
Els rinusarons son els segons animals mes grans.
Els rinuserons tenen dos vanyas una llarga i un
altra curta. Viuan a la selba. Per què ho destaca?

33. 17/02/2014 - EQC - 33
Revisió i correcció ortogràfica
ORTOGRAFIA NATURAL
ORTOGRAFIA ARBITRÀRIA

34. 17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 34

35. EL DENTISTA
Air vai anar al dentista en van arancar u
caixal. baix anae al cap i en van ferme molt
Mal.
EL DENTISTA
Air baig anar al dentista del CAP. Em van
arrancar un caixal i em van fer molt de mal.
17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 35
Ortografia natural (de base)

36. 17/02/2014 - EQC - 36
Us calen barems d’anàlisi
Nivell Inici de curs Meitat de curs Final de curs
1r -- N: 15 N: 11,6
2n N: 8,3 N: 5 N: 4
3r N: 3 N: 2 N: 1,6
3r -- A: 30 A: 26, 4
4t N: 1,3 N: 1 N: 0,6
4t A: 22,68 A: 19 A: 17,4
5è N: 0,3 N: 0 --
5è A: 15,8 A: 14 A: 13
6è A: 12 A: 11 A: 10

37. 17/02/2014 - EQC - 37
Errades i faltes
Seqüència de continguts: anàlisi i valoració
Una distinció fonamental!

38. 17/02/2014 - EQC - 38
AMB QUÈ?
QUÈ?
COM?
QUI?
QUAN?
L’escrit com a producte

39. 17/02/2014 - EQC - 39
DECRETS 142 i 143/2007 (DOGC 4915 pàg. 21828)
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a
escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu,
s’aprèn a pensar, a partir d’unes bones
interaccions orals. En això juguen un paper clau les
preguntes, les que realitza el professorat i les que han
d’aprendre a formular els nois i noies”
COM revisar i corregir?

40. 17/02/2014 - EQC - 40
COM revisar i corregir els escrits
Correccions col·lectives (millorament/
arrodoniment col·lectiu de textos)
Taules i instruments d’autorevisió
http://www.sarawilsonetienne.com

41. 17/02/2014 - EQC - 41
Imprescindible per E-A a revisar, corregir i
millorar!

42. 17/02/2014 - EQC - 42
Per aprendre cal parlar!

43. 17/02/2014 - EQC - 43
Col·lectivament, amb “secretari i pantalla”

44. 17/02/2014 - EQC - 44
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
Aconsegueix la finalitat
comunicativa: posar text a
la imatge (peu de
fotografia)
El vocabulari és adequat
al tipus de text i a
l’audiència
Es veu clar quin tipus de
text és
En el text hi ha la
informació necessària:
• Què va passar?
• Per què va passar
Potser hi mancaria el lloc
ja que és explícit a la
imatge
No presenta dificultats
d’aquesta naturalesa
Hi manca el “perquè”
Separa m olt bé les
paraules
Les errades són
d’ortografia natural:
Síl·labes travades
Correspondència so-
grafia
Paruales incompletes:
“safosat”
La separació de les
paraules no està clara

45. 17/02/2014 - EQC - 45
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
Aconsegueix la finalitat
comunicativa : informar
de la sortida del dia
anterior
El vocabulari és adequat
al tipus de text i al
receptor
Es veu clar quin tipus de
text és
En el text hi ha la
informació necessària:
• On van anar
• Per a què hi van anar
Repeteix paraules
No presenta dificultats
d’aquesta naturalesa
Manté bé el temps dels
verbs
Lliga les dues frases amb
una “i”
Hi ha algunes errades
d’ortografia natural
Separa molt bé les
paraules
El llenguatge és ben
precís

46. 17/02/2014 - EQC - 46
1. Escriure les frases enquadrades en tires de paper
2. Llegir-les amb la celebració en forma d’incís i també de
manera directa
3. Adonar-se que la primera i la segona tenen relació
4. Decidir-se per una opció
5. Treballar les errades d’ortografia natural, només
Ai celebrabem sant Jordi i vem anar a la
fira a beura paradetas da contes

47. 17/02/2014 - EQC - 47
Revisió guiada de les MAJÚSCULES en una
notícia (1r)
. He començat amb majúscula?
. He escrit els noms de persona i els noms de lloc
amb majúscula?
. He escrit majúscula després dels punts?
Revisions, correccions, col·lectives, guiades
Anar escrivint els criteris a la pissarra

48. 17/02/2014 - EQC - 48
Revisió guiada de la pròpia descripció (3r)
. He explicat el més important?
. He explicat com sóc, seguint un ordre?
. He fet servir adjectius de la llista que hem fet?
. Quan algú la llegeixi s’adonarà que sóc jo? Per
què?

49. 17/02/2014 - EQC - 49
Què descrivim? Text
El seu aspecte general: alt, baix, prim
,gras, etc.
La cara ( és la part més expressiva) :
ulls, nas, boca, galtes, ...
Els cabells: color, pentinat, aparença.
Els braços, les cames i els peus.
Com va vestida: roba i complements.
Quina activitat està desenvolupant
Manera de ser (especialment complex)
Què descrivim? Text
El seu aspecte general:
alt, baix, prim ,gras, etc.
És un nen.Deu tani 5 o 6 añs.Ès molt prim.noesnimolal
nimolbax.
La cara ( és la part més
expressiva) : ulls, nas,
boca, galtes, ...
Te la cara una mica arrodonida .la barveta
punxaguda.semla com una castaña.
Els ulls son rodons i grossos.tenanculo de tardo.
Al nas no es masa gros.
Las galtesson plenas i bofonas.Esta somrient.
Els cabells: color,
pentinat, aparença.
Els cabells son cur i da color castany fosc va ben pantinat.
Els braços, les cames i els
peus.
Als vrasos i las camas son llarcs i prims.
Com va vestida: roba i
complements.
Porta un jerssei rallat de maniga sisada i de colors. Porta
tacsans i va dascals.
Quina activitat està
desenvolupant
Asta asegut fen la papallona.
Manera de ser Sembla una mica bixu i sinpatic.
Revisar per aprendre a escriureRevisions i millores progressives

50. 1ª. Revisió:
- Falta o sobra alguna cosa
- El text s’entén
- Té totes les parts de la descripció
17/02/2014 - EQC - 50
Coherència

51. 2a. Revisió:
- Les frases estan ben lligades
- Les paraules no estan enganxades
17/02/2014 - EQC - 51
Cohesió

52. 3ª. Revisió:
- Falta o sobra alguna lletra
- Hi ha alguna que “no toca”
17/02/2014 - EQC - 52
Correcció

53. És un nen que deu tenir 5 o 6 anys. Ès molt prim, ni molt alt ni
molt baix.
Te la cara una mica arrodonida . La barveta punxaguda sembla una
castanya.
Els ulls son rodons, grossos i tenen color de tardor. El nas no es
massa gros. Les galtes son plenes i bofones, esta somrient.
Els cabells son curts, de color castany fosc i va ben pentinat.
Els braços i les cames son llargs i prims.
Porta un jersei ratllat de colors de maniga sisada i texans; va descals.
Esta assegut fent la papallona.
Sembla una mica bitxo i simpatic.
17/02/2014 - EQC - 53
2n de CI seguint el procés planificar- escriure- revisar. Escrit
respectant l’ortografia de base

54. 17/02/2014 - EQC - 54
L’ós entremaliat
1 Quan encara s’anava amb pells 2 a un poble que
vivien óssos 3 el fill del cap de la tribu era més
entremaliat 4 però a les muntanyes hi havia un
gegant que menjava óssos 5 un dia l’ós que era el fill
del cap que es deia mic ell va pensar que podia
matar el gegant 6 dit i fet va anar a buscar-lo i el
va matar 7 i quan el van veure el van declarar rei
8 i va ser molt feliç per la resta dels seus dies.
Per què costa de llegir?

55. 17/02/2014 - EQC - 55
Fer sis grups a la classe
. Dos pel plantejament (frases 1-4)
. Dos pel nus (frases 5-6)
. Dos pel desenllaç (frases 7-8)
. Han enriquir-lo, canviar-hi paraules, posar-hi
emoció, explicar com eren, com van passar les coses i
per què (20’)
. Cada grup fa una lectura expressiva de la seva part
. Es consensua un redactat conjunt, definitiu i es regala a
l’autor (20’)

56. 17/02/2014 - EQC - 56
COM revisar i corregir els escrits
Correccions col·lectives (millorament/
arrodoniment col·lectiu de textos)
Taules i instruments d’autorevisió
http://www.sarawilsonetienne.com

57. Taules d’autorevisió
17/02/2014 - EQC - 57
Textexplicatiu

58. 17/02/2014 - EQC - 58
No es tracta
de “donar-les”!
Textnarratiu

59. 17/02/2014 - EQC - 59
Han de poder participar en l’elaboració
Com se sap que una nota està ben feta?
Pauta revisió d’una nota/circular a casa (CI) SÍ NO
⋅ He escrit la data?
⋅ He dit a on anirem?
⋅ He explicat què necessitem endur-nos?
⋅ He dit les hores de sortida i arribada?
⋅ He saludat i dit adéu ?
⋅ He fet bona lletra?
⋅ Les frases s’entenen bé?

60. 17/02/2014 - EQC - 60

61. 17/02/2014 - EQC - 61
http://www.msdanielsden.com
Codis de revisió/correcció

62. 17/02/2014 - EQC - 62

63. 17/02/2014 - EQC - 63
Caldria tenir-ne un, de centre

64. 17/02/2014-EQC-64
Cal donar “perquès” i pistes!
http://www.oregonread.org
Treballar amb marges i aprofitar-los!

65. 17/02/2014 - EQC - 65
Bases d’orientació
Abans Després

66. 17/02/2014 - EQC - 66
AMB QUÈ?
QUÈ?
COM?
QUI?
QUAN?
L’escrit com a producte

67. 17/02/2014-EQC-67
http://maineschoolwritingcenters.blogspot.com.es
QUIrevisaicorregeix?

68. 17/02/2014 - EQC - 68
Són ells que n’han d’aprendre!

69. 17/02/2014 - EQC - 69
Adequació
• bona presentació
• propòsit clar
• estructura adequada al
tipus de text
• registre adequat:
• receptor (formalitat)
• funció
Coherència
• informació pertinent
• informació suficient
• informació ordenada i
adequada al tipus de text
Cohesió
― frases completes
― frases ben “lligades”:
• enllaços
• relacions temporals
• puntuació
Correcció
errades ortogràfiques
proporcionades a l’edat dels
l’alumnes
10/10/2011 Enric Queralt i Catà
http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra
113
mestre/a
adaptat d’A. Noguerol, 2008
Amb la vostra ajuda i exemple

70. 17/02/2014 - EQC - 70
Per tant...
El mestre davant dels alumnes
En parelles
Un mateix
http://www.cardozo.yu.edu/

71. 17/02/2014 - EQC - 71
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
El text assoleix
realment el propòsit
comunicatiu, ens
informa del que vol.
És un text correcte.
Manté el mateix
nivell de formalitat.
Títol
Idees ordenades i
clares.
Detalla bé com és el
jardí.
Falta la part esquerra
Utilitza comes.
Falten un punts i a
part.
Utilitza connectors.
Hi ha errades
d’ortografia
(naturals/arbitràries),
algunes per anar
molt ràpid.
Errada arbitrària
bàsica
No té interferències.

72. 17/02/2014 - EQC - 72
Revisió guiada de la pròpia descripció (3r)
. He explicat el més important?
. He explicat com sóc, seguint un ordre?
. He fet servir adjectius de la llista que hem fet?
. Quan algú la llegeixi s’adonarà que sóc jo? Per
què?

73. 17/02/2014 - EQC - 73
Revisar, corregir i millorar en parella
BÀSIC!

74. 17/02/2014 - EQC - 74

75. Paquets de preguntes, en parella
(per blocs de continguts)
17/02/2014 - EQC - 75
Emprades a les revisions i
millores col·lectives
Selecció per nivells

76. 17/02/2014 - EQC - 76
L’enfocament general de l’escrit
- L’escrit que hem fet és adequat al destinatari
i al tema?
- Llegint-lo, queda clar què pretenem?
- El lector reaccionarà com esperem?
Les idees i la informació
- Hi ha la informació suficient?
- No n’hi ha massa, ni massa poca?
- Ho entendrà el lector?
- Les idees són prou clares?
Estructura
- L’estructura del text és prou clara?
- Ajudarà el lector a entendre’l?
- La informació està ben distribuïda per
apartats
- La informació més important ocupa les
posicions importants, al principi del text, dels
apartats o dels paràgrafs
Paràgrafs
- Cada paràgraf tracta d’un subtema o
d’un aspecte diferent?
- Tenen la mida adequada? No són massa
llargs? Són paràgrafs-frase?
Paraules
- Hi ha alguna paraula que repetim
massa vegades?
- Hem emprat el lèxic que toca pel
tema?
- Hem fet servir algun connector?
- El lector entendrà totes les paraules
que surten al text?
Presentació
- Les pàgines són variades i atractives?
- Hem fet servir els tipus de lletra bé? (cursives,
negretes i MAJÚSCULES)
- Els esquemes, els dibuixos o les columnes
són clars, ben fets i ajuden a entendre?
- Els marges, els títols i els paràgrafs queden
ben marcats?
- El text coincideix amb el que diu el títol?
<
Puntuació
- Hem repassat tots els signes de
puntuació? Estan ben posats?
- És apropiada la proporció de signes per
frase?
Nivell de formalitat
- És adequada la imatge que dóna de nosaltres el
text?
- L’escrit s’adreça al lector/a de forma encertada?
- Hi ha alguna expressió o mot massa informal o
vulgar?
- Se’ns escapat alguna expressió o mot massa
rebuscats o excessivament complexos?
- Hi ha alguna expressió sexista o irrespectuosa?
Frases
- Les frases s’entenen? Són completes?
- Tenen la informació important al
principi?

77. 17/02/2014-EQC-77
Coavaluació de la lletra

78. 17/02/2014 - EQC - 78

79. Taules d’autorevisió, treballades prèviament
17/02/2014 - EQC - 79
Textexplicatiu

80. Implicació dels alumnes en la revisió,
correcció i millora dels textos
17/02/2014 - EQC - 80
Propostes
1. Parelles, els alumnes s’intercanvien els textos, els corregeixen i
després s’expliquen les modificacions que hi farien. Cadascú és lliure
d’acceptar o no els canvis proposats
2. Cada aprenent penja a la paret el seu treball a la cartellera. Els
alumnes circulen lliurement, llegeixen els textos i hi anoten esmenes i
suggeriments.
3. S’intercanvien els textos i els llegeixen. Quan troben incorreccions o
coses que no els agraden, enganxen una noteta. L’autor llegeix totes
les notes i refà el text.
4. Mentre escriuen, el mestre va llegint els textos i marca (amb un codi
determinat) algunes de les incorreccions importants. Després deixa
temps i materials (diccionaris, murals, etc.) perquè cadascú
s’autocorregeixi. Cassany, Daniel (1989): Correcció del treball escrit. Vic :Eumo

81. 17/02/2014 - EQC - 81
AMB QUÈ?
QUÈ?
COM?
QUI?
QUAN?

82. 17/02/2014 - EQC - 82
QUAN
. No deixar passar massa temps entre la producció
i la correcció
. Combinar correcció diferida i la immediata:
correcció oral o mentre es redacta
http://www.telegraph.co.uk

83. 17/02/2014 - EQC - 83
No tenim temps!!

84. 17/02/2014 - EQC - 84
. No hi ha temps més malbaratat que el que dediquem
els professors a “corregir” els treballs dels alumnes.
. Cap estudi ha demostrat fins ara que els resultats dels
alumnes millorin a partir de retornar-los els treballs amb
anotacions i puntuacions.
. Només el propi alumne pot corregir els seus errors. la
tasca del professorat és ensenyar a detectar-los i a trobar
camins per superar-los.
Hi ha un lloc on n’hi ha força...
Neus Sanmartí
www.uab.edu

85. 17/02/2014 - EQC - 85
Els “temps d’escriure” s’han d’allargar
En la planificació de l’escriptura cal incloure-hi temps per
revisar, corregir i millorar
Saber escriure inclou saber revisar

86. 17/02/2014 - EQC - 86
QUÈ?
COM?
QUI?
QUAN?
Cal decidir!

87. 17/02/2014 - EQC - 87
QUÈ
Revisem i corregim
Adequació
comunicativa
Estructura i
coherència
Cohesió
Correcció
Edició final
Depenent dels
objectius i de les
característiques de la
tasca encomanada
QUAN
Revisem i corregim
Abans d’escriure
Durant l’escriptura
(sobretot a l’inici):
. Què ha passat?
. Quines dificultats?
. Com les ha resolt?
Després d’escriure?
No revisar-ho tot si
només ho fem amb
el text acabat
QUI
Revisa i corregeix
El propi alumne
El mestre amb
l’alumne
En parelles
En petit grup
Col·lectives
Dependrà molt de les
característiques i de
la intencionalitat del
text

88. Proposta de gradació
17/02/2014 - EQC - 88
Revisió completa
Autonomia
Aspectes estètics i creatius
Revisar discurs: coherència i
adequació
Presentació adequada a la
funció i el format
Revisar aspectes lingüístics
Inici revisió contingut
Presentació clara i entenedora

89. 17/02/2014 - EQC - 89
Nivells de competència

90. 17/02/2014 - EQC - 90
Indicadors del grau de competència

91. 17/02/2014 - EQC - 91
Revisió, correcció i millora dels escrits
. L’escrit com a PRODUCTE (els textos que
l’alumne és capaç de redactar)
. L’escrit com a PROCÉS (el mètode de treball que
utilitza per produir-los)
Amb dues mirades:
http://blocs.xtec.cat/mbardera

92. 17/02/2014 - EQC - 92
Per ajudar-los a fugir de l’escriure “a raig”
http://www.sxc.hu/pic/m/l/la/lasop/908612_writting.jpg http://4.bp.blogspot.com/_yYy98wne1Ss/Sj_dtJEq5UI/AAAAAAAAJB
Q/A0Cemvuh3TU/s400/typing_at_computer%5B1%5D.jpg

93. 4% !

94. 17/02/2014 - EQC - 94
I veure fins quin punt i com
. Planifiquen un text
. Generen idees
. Es representen els destinataris
. Cohesionen el text (flexió verbal, connectors i puntuació)
. Refan parts, durant i després de redactar
. Rellegeixen i milloren abans de donar-los per acabats

95. Valorar el procés d’escriptura suposa...
. Conèixer, revisar i valorar el mètode de redacció que
utilitzen els alumnes.
. Analitzar les estratègies que utilitzen els alumnes al llarg
de les diverses fases del procés de composició escrita:
. CONTEXTUALITZACIÓ
. PLANIFICACIÓ
. TEXTUALITZACIÓ
. REVISIÓ
. Obtenir dades més qualitatives a partir de tècniques
relacionades amb l’observació i la recollida d’informació
17/02/2014 - EQC - 95

96. Revisió del procés de composició escrita
Instruments
. Observació sistemàtica
. Entrevistes personals
. Anàlisi d’esborranys
. Autoavaluacions del procés de planificació
17/02/2014 - EQC - 96
?

97. 17/02/2014 - EQC - 97
Dues eines bàsiques

98. 17/02/2014 - EQC - 98
Observacions del mestre/a
. No pressionen l’alumne.
. Pot realitzar-se mentre els alumnes estan escrivint o mentre es
plantegen el procés de composició escrita (individualment o
col·lectiva).
. Poden suposar prendre notes, o no.
. Preferible definir prèviament l’objectiu de l’observació.
Objectius:
. Registrar actituds espontànies dels alumnes a l’hora d’escriure.
. Detectar el seu nivell d’interès en participar.
. Comprovar la valoració i l’ús que fan de les correccions fetes pel
mestre/a.
. Verificar els hàbits de consulta que utilitzen habitualment.
. Són molt útils per avaluar el PROCÉS de la composició escrita
(estratègies de planificació, textualització i revisió).

99. 17/02/2014 - EQC - 99
Entrevistes personals
(mestre/a- alumne/a)
Afavoreixen la implicació personal dels alumnes amb
els seus escrits.
Objectius:
. Detectar les actituds de l’alumne davant del fet d’escriure.
. Localitzar problemes concrets de procediment en les
composicions escrites.
. Proposar i acordar conjuntament estratègies de millorament
(poden realitzar-se amb textos acabats o bé amb textos a mig
fer).

100. 17/02/2014 - EQC - 100
Anàlisi d’esborranys
http://www.soldaplastic.com/wp-content/gallery/carpeta-clasificadora/carpeta-clasificadora-carton-forrado.jpg
Temes triats, amb
subtemes
2ons esborranys
Normes ortogràfiques que
ja domino
Temes sobre els que voldré escriure
Errades més freqüents
Temes ordenats
1ers esborranys
Temes amb subtemes,
revisats
1ers esborranys,
reviats
2ons esborranys, revisats
Esquemes textuals
Escrits per editar
Treballs llestos
(amb tots els fulls anteriors)

101. 17/02/2014 - EQC - 101
Autoavaluacions del procés d’escriptura
. Afavoreixen la implicació dels alumnes en el
propi procés de composició
. Els permetrà reconèixer la utilitat de les
diverses fases de redacció

102. 17/02/2014 - EQC - 102
Escola Les Comes (Alt Camp)
Què has fet?
Com ho has fet?
Quan ho has fet

103. 17/02/2014 - EQC - 103
Autoavaluació del procés de planificació d’un text
expositiu (CS)
Organització de les idees
. Començo fent una pluja d’idees
. Conec maneres per ampliar les idees abans de començar
. Organitzo les idees com hem acordat
Planificació del text escrit
. Faig un guió a partir del mapa d’idees
. Sé fer un pla de treball per escriure el text
. Penso en la forma i l’extensió
Estructura del text
. Poso el motiu que ha provocat el text
. Tinc present l’ordre de les idees que he seleccionat
. Tinc en compte l’acabament amb una idea que ho resumeixi tot
. Recordo a posar la meva opinió
Actitud davant la planificació del text
. Trobo interessant planificar el text
. La planificació em facilita començar l’escrit

104. Avaluació
17/02/2014 - EQC - 104
Només dels mestres!
1. avaluar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis
Catalans (2a edició)
Determinar, especialment d'una manera
aproximada, la vàlua o valor (d'alguna cosa).

105. 1. criteri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut
d'Estudis Catalans (2a edició)
Norma per a jutjar una cosa. Judici,
discerniment. [...]
17/02/2014 - EQC - 105

106. 17/02/2014 - EQC - 106
Decret 142/2007: Criteris avaluació CI
. Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a
diferents situacions (notícies, experiències, descripcions, textos
imaginatius, entre altres) a partir de models o de creació pròpia,
escrits a mà o amb eines informàtiques.
. Mostrar coneixement de l’ortografia de base i de les normes
ortogràfiques més bàsiques en algunes o en la majoria de les
produccions.
. Escriure textos narratius de caràcter poètic (contes, poemes,
endevinalles, refranys, rodolins) basant-se en models observats i
analitzats.
. Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge poètic per
explicar sentiments, emocions, estats d’ànim: sentit figurat,
sinònims, comparacions, entre altres.
. Haver mecanitzat que abans d’escriure s’ha de pensar i, un cop
escrit, s’ha de revisar. Aplicar-ho a tot tipus de textos.
. Interès a aplicar els coneixements apresos a la lectura i a
l’escriptura i per a la bona presentació dels treballs.

107. 17/02/2014 - EQC - 107
Per tant caldrà concretar...
. Quins textos reals, amb destinatari i propòsit, caldrà
avaluar?
. Quins models han de saber analitzar?
. Quins continguts d’ortografia natural (de base) seran
prioritaris?
. Quins continguts d’ortografia arbitrària?
. Quines estratègies de planificació i de revisió hauran
d’haver automatitzat?
. Com avaluarem la presentació dels escrits i la seva
actitud?

108. 17/02/2014 - EQC - 108
. Escriure textos de diferent tipologia a mà i amb ordinador
aplicant-hi els coneixements ortogràfics i textuals treballats.
. Mostrar seguretat en l’ortografia de base i coneixement de les
normes ortogràfiques que responen a lleis constants.
. Escriure poemes i textos narratius fent atenció a l’estructura i al
llenguatge.
. Revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coherència i la
cohesió, el lèxic i la puntuació.
. Valorar els avenços en escriptura i prendre consciència de les
mancances.
. Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements
bàsics del llenguatge audiovisual per expressar idees, emocions,
records.
Decret 142/2007: Criteris avaluació CM

109. 17/02/2014 - EQC - 109
. Quins textos hauran de saber escriure?
. Quins continguts textuals caldrà valorar?
. Com comprovarem que dominen l’ortografia de base?
. Quines normes ortogràfiques de lleis constants?
. Quins continguts de coherència, cohesió, lèsic i
puntuació?
. Com comprovarem que saben revisar (des de les
diverses propietats) el que escriuen?
. Com comprovaran el que saben i el que els falta encara?
. Quins textos audiovisuals senzills?
Per tant caldrà concretar...

110. 17/02/2014 - EQC - 110
. Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents –a mà i
fent ús de les TIC– ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del
procés de pensar, escriure o elaborar i revisar.
. Conèixer i aplicar l’estructura que determina la tipologia dels textos.
. Expressar idees a través d’esquemes.
. Utilitzar programari per comunicar-se amb l’exterior: correu electrònic i
entorns virtuals de comunicació
. Mostrar seguretat en l’ortografia de base i bon coneixement de les
normes ortogràfiques que responen a lleis constants i haver après algunes
normes d’excepció i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules
d’ús freqüent.
. Aplicar l’accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció
pròpia.
. Conèixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació,
composició, sentit figurat i tots els treballats durant el curs. Aplicació en els
textos de producció pròpia.
. Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies.
. Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que
s’adiguin al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per
revisar i millorar els textos d’un mateix o dels altres.
Decret 142/2007: Criteris avaluació CS

111. 17/02/2014 - EQC - 111
Per tant caldrà concretar...
. Quins textos funcionals? Quins a mà i quins amb les TIC?
. Què i com avaluarem coherència i riquesa de llenguatge?
. Què i com avaluarem el domini del procés d’escriptura?
. Què han de saber millorar dels seus propis escrits?
. Quines estructures textuals hauran de conèixer i aplicar ?
. Quin tipus d’idees i de quines temàtiques hauran de saber
expressar a través d’esquemes?
. Què i com dels correus electrònics?
. Que i com per avaluar el domini de l’ortografia de base i de les
normes ortogràfiques amb lleis constants?
. Quines normes d’excepció i quines excepcions?
. Quines paraules d’ús freqüent hauran de memoritzar?
. Què voldrà dir “aplicar l’accentuació gràfica en la majoria de
casos en els textos de producció pròpia”?
. Què i com hauran de conèixer, i aplicar, de la derivació, de la
composició i del sentit figurat?

112. Amb els objectius i criteris concretats caldrà...
. Seleccionar els tipus de text que serviran de prova a cadascun
dels nivells o cicles (preferentment textos comunicatius).
. Dissenyar barems de puntuació i els criteris amb que
s’efectuarà l’avaluació.
. Els criteris d’èxit seran el conjunt d’aspectes lingüístics o
comunicatius que haurà d’aconseguir un escrit per poder ser
considerat un bon text
17/02/2014 - EQC - 112

113. 17/02/2014 - EQC - 113
Avaluació de PRODUCTE
. S’expressa en termes preferentment quantitatius
. Demana haver consensuat què és un text “ben escrit”
(edat dels alumnes, possibilitats, objectius i criteris
d’avaluació de nivell o de cicle)
. Requereix definir clarament els criteris d’èxit i el
barem de puntuació.
ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ CORRECCIÓ

114. Adequació Coherència Cohesió Correcció
Parvulari
40% 10% 10% 40%
Cicle Inicial
30% 20% 20% 30%
Cicle mitjà
20% 30% 30% 20%
Cicle superior
20% 20% 40% 20%
17/02/2014 - EQC - 114
Proposta de ponderació
Quina importància tindrà cada propietat en els
diversos cicles?

115. 17/02/2014 - EQC - 115
Quins continguts de cada propietat a cada cicle?
QUÈ i fins quin punt
01/05/2013 - EQC - 88
Adequat
. Bona presentació
. Propòsit clar
. Estructura adequada al
tipus de text
. Registre adequat:
. Formalitat (receptor)
. Funció
Coherent
. Informació pertinent
. Informació suficient
. Informació ordenada
. Adequada al tipus de
text
Cohesionat
. Frases completes
. Frases ben “lligades”:
• Enllaços i connectors
• Relacions temporals
• Puntuació
Correcte
Errades ortogràfiques
“proporcionades”

116. 17/02/2014 - EQC - 116
CI CM CS

117. 17/02/2014 - EQC - 117
ADEQUACIÓ (3 punts)
El propòsit i l’objectiu del text són clars
El vocabulari és apropiat al tema
El vocabulari és apropiat al receptor
COHERÈNCIA (5 punts)
Es descriuen bé totes les parts
La descripció segueix un ordre
Hi ha suficients paràgrafs
COHESIÓ (5 punts)
Les frases estan ben construïdes
Les frases estan ben connectades
Els connectors estan ben utilitzats
Hi ha elements anafòrics (CS)
La puntuació és adient
CORRECCIÓ O NORMATIVA (7 punts)
Hi ha concordança de gènere i nombre
El lèxic és ric i variat (adjectivació i
comparació)
Correcció ortogràfica, sintàctica i lèxica
(Segons els objectius del cicle)
PRESENTACIÓ (5 punts)
Bona lletra
Línies rectes i marges ben definits
Text polit, en general
El títol destaca
Els mots estan ben separats
Exemple: Barem de descripció d’una imatge (CM)

118. 17/02/2014 - EQC - 118
Barem analític d’un correu electrònic a cicle superior.
PROPIETATS DEL TEXT PUNTUACIÓ
ADEQUACIÓ 3 PUNTS
• El propòsit i l’objectiu del text són clars. 1 punt
• Manté el nivell de formalitat durant tot l’escrit. 1 punt
• El vocabulari és apropiat al receptor. 1 punt
COHERÈNCIA 7 PUNTS
• Quantitat d’informació precisa. 2 punts
• Idees clares i progressives. 2 punts
• Manté una bona estructuració de les diferents parts. 2 punts
• Hi figura un assumpte significatiu. 1 punt
COHESIÓ 7 PUNTS
• Fa un bon ús dels temps verbals. 1 punt
• Les frases estan ben construïdes. 2 punts
• La puntuació és adient. 1 punt
• Els connectors estan ben emprats. 1 punt
• Hi ha elements anafòrics. 1 punt
• Utilització de la deixi. 1 punt
CORRECCIÓ 6 PUNTS
• Correcció ortogràfica adequada a l’edat. 2 punts
• Hi ha concordança de gènere i de nombre. 2 punts
• Correcció lèxica adequada. 2 punts
PRESENTACIÓ 2 PUNTS
• Paràgrafs ben diferenciats. 1 punt
• Tipologia de lletra adequada. 1 punt

119. 17/02/2014 - EQC - 119
VALORACIÓ D’UN TEXT
TEXT: .................................................. CI CM CS
PRESENTACIÓ
Lletra clara i entenedora
Marges
Separació entre línies
Paper net
2 1 0,5
COHERÈNCIA
Títol
Estructura del text
Idees ordenades i clares
No repetició de la informació
Informació necessària
2 2 2,5
COHESIÓ
Ús de connectors
Puntuació
Ús del mateix temps verbal
0,5 1,5 2
ADEQUACIÓ
Adequat al tipus de text
Registre adequat al receptor
0,5 0,5 0,5
LÈXIC
Vocabulari ric
Interferències castellà – català
Calc de la llengua oral
1 1,5 1,5
ORTOGRAFIA
Errades (en fase de concreció)
1 1,5 2
MORFOSINTAXI
Estructura de les frases
Concordança gènere -
nombre
3 2 1
PUNTUACIÓ TOTAL 10 10 10
1

120. 17/02/2014 - EQC - 120
TEXT: .................................................. CI CM CS
PRESENTACIÓ 2 1 0,5
Lletra clara i entenedora 0 - 0,5 0 - 0,25
0 - 0,5
Marges 0 - 0,5 0 - 0,25
Separació entre línies 0 - 0,5 0 - 0,25
Paper net 0 - 0,5 0 - 0,25
COHERÈNCIA 2 2 2,5
Títol 0 - 0,2 0 - 0,2 0 - 0,2
Estructura del text 0 - 0,4 0 - 0,4 0 - 0,25 – 0,5
Idees ordenades i clares 0 - 0,4 0 - 0,25 – 0,5 0 – 0,4 – 0,8
No repetició de la
informació
0 – 0,25 -0,5 0 – 0,4 0 – 0,25 – 0,5
Informació necessària 0 – 0,25 -0,5 0 – 0,25 -0,5 0 – 0,25 -0,5
COHESIÓ 0,5 1,5 2
Ús de connectors - 0 – 0,2 - 0,4 0 – 0,4 – 0,8
Puntuació - 0 – 0,2 – 0,4 0 – 0,4 – 0,8
Ús del mateix temps verbal 0 – 0,25 - 0,5 0 – 0,4 – 0,7 0 – 0,2 –0,4
ADEQUACIÓ 0,5 0,5 0,5
Adequat al tipus de text 0 – 0,25 0 – 0,25 0 – 0,25
Registre adequat al
receptor
0 – 0,25 0 – 0,25 0 – 0,25
LÈXIC 1 1,5 1,5
Vocabulari ric 0 – 0,25 0 - 0,25 – 0,5 0 – 0,5 – 1
Interferències castellà –
català
0 – 0,25 0 – 0,5 – 1 0 - 0,25 – 0,5
Calc de la llengua oral 0 – 0,5 - -
ORTOGRAFIA 1 1,5 2
Errades (en fase de
concreció)
0 – 0,5 – 1 0 – 0,75 - 1,5 0 – 1 - 2
MORFOSINTAXI 3 2 1
Estructura de les frases 0 – 1 - 2 0 – 0,5 – 1 0 – 0,5
Concordança gènere -
nombre
0 – 0,5 – 1 0 – 0,5 – 1 0 – 0,5
PUNTUACIÓ TOTAL 10 10 10
2

121. Uns bons materials, de referència
17/02/2014 - EQC - 121

122. Instrument 1. Detecció de les dificultats d’expressió
escrita a l’etapa de primària a partir de l’observació
d’un text escrit de l’alumne
17/02/2014 - EQC - 122
Característiques de l’instrument:
. Està pensat per ser aplicat sobre els textos de tots els alumnes d’un
grup classe.
. La seva finalitat és analitzar l’expressió escrita dels alumnes per tal de
poder prendre mesures de millora.
. Es pot utilitzar en qualsevol moment en que es vulgui analitzar
l’expressió escrita.
. Corregir l’expressió escrita és una tasca complexa que requereix de cert
entrenament i uns criteris clars i consensuats entre l’equip de mestres.
. En l’aplicació d’aquest instrument és necessari que els diferents nivells
del Centre tinguin establerts els criteris d’avaluació de l’expressió
escrita.

123. 17/02/2014 - EQC - 123
EXPRESSIÓ ESCRITA
Taula d’observació de l’alumne/a:
1 2 3 4
Propietats del text
Adequació:
S’ajusta al propòsit comunicatiu del text
(context, emissor, receptor, i canal)
Coherència:
Les idees desenvolupades són coherents i es
segueix amb facilitat el fil conductor : dins del
paràgraf
Les idees desenvolupades són coherents i es
segueix amb facilitat el fil conductor : entre
paràgrafs
Cohesió :
Puntua correctament
Fa servir correctament nexes d’unió
Lèxic :
Té riquesa, variació i precisió lèxiques
Empra recursos lèxics variats (metàfores,
sinònims, comparacions, estil directe i
indirecte,…)
Ortografia:
Té assolida l’ortografia natural
Aplica les normes d'ortografia convencional
treballades
Estilística:
Fa textos creatius i imaginatius
Presentació:
Té un bon domini del traç
És polit en la presentació
Distribueix l’espai correctament
Utilitza la tipografia adient (títols,
subratllats,…).
Processos de producció
Analitza la situació comunicativa
Utilitza estratègies per planificar el text (fa un
llistat, un esquema, una representació
mental...)
Revisa el text mentre l’escriu
Revisa el text després d’escriure’l
Actituds
S’esforça per escriure bé
Gramàtica:
S’ajusta al nivell especificat al currículum en els aspectes
següents:
Ús de diferents tipus de noms i adjectius
Ús del verb
Ús de pronoms
Ús de connectors
Ús de diferents tipus de frases
Marcar amb una X el requadre que correspongui:
1 (gairebé mai); 2 (alguna vegada); 3 (sovint); 4 (sempre).

124. Instrument 2 : Observació global del grup
classe
Característiques de l’instrument:
. Permet tenir una visió global del grup, en els diferents
apartats generals, per poder analitzar els punts forts i
febles de tot el grup classe.
. Els apartats de "total" estan pensats per si es vol fer
servir algun tipus de puntuació o barem; si es decideix
valorar amb PA o NM, cal deixar-los en blanc.
17/02/2014 - EQC - 124

125. 17/02/2014 - EQC - 125
Nivell:
Curs:
PROPIETATS DEL TEXT
Procésde
producció
Actitud
Alumnes total Adequació Coherència Cohesió Lèxic Ortografia Gramàtica Estilística Presentació
Total

126. Instrument 3: Taula de reflexió pel mestre
Característiques de l’instrument:
Està pensat perquè els mestres analitzin i reflexionin sobre
la pròpia pràctica per tal d’intentar millorar-la.
17/02/2014 - EQC - 126
Marcar amb una X el requadre que correspongui:
1 (gairebé mai); 2 (alguna vegada); 3 (sovint); 4 (sempre).

127. 17/02/2014 - EQC - 127
EXPRESSIÓ ESCRITA
Instrument de reflexió per al mestre 1 2 3 4
Abans que l’alumne produeixi un text
Realitzo estratègies de contextualització:
Donem funcionalitat a l’expressió escrita: Reflexiono amb els alumnes sobre els objectius del text (per què s’escriu el
text)
Reflexionem amb els alumnes sobre com ha de ser el text (a qui va dirigit, extensió, llenguatge,…)
Altres:
Realitzo estratègies de planificació:
Fem pluja d’idee
Emprem tècniques d’associació d’idees (amb fets viscuts, amb narracions conegudes, amb idees inventades,…)
Apliquem tècniques organitzatives (esquemes, mapes, conceptuals, arbres, idees clau,…)
Utilitzem recursos visuals (Esquema estrella: què, qui, com, quan,…Dibuixos o fotografies,….)
Altres:
Realitzo estratègies de textualització:
Analitzem models diferents (anàlisi i deducció de l’estructura, vocabulari,…)
Verbalitzem exemple
Fem models col·lectius, per grups, per parelles,…
Utilitzem suports escrits per ajudar a generar (completar textos, donar els elements bàsics, reorganitzar paràgrafs,…)
Altres:
Realitzo estratègies de revisió del text:
Llegir centrant-se en el contingut (idees, estructura,…
Llegir centrant-se en la forma (puntuació, ortografia,…)
Altres:
Mentre l’alumne produeix el text
Durant la textualització vetllem per què l’alumne, quan ho necessiti, interaccioni amb el/la mestre/a o els companys
Recordem als alumnes que cal rellegir els fragments escrits per comprovar que s’ajusten a allò que volen expressar
Altres:
Després que l’alumne ha produït un text
Fem que l’alumne torni a llegir el seu text individualment i selectivament (contingut i forma) per detectar errades
Fem exercicis de revisió : col·lectiva, en grups i parelles
Potenciem la utilització funcional de l’expressió escrita feta (llegir-ho als companys, portar-ho a casa, penjar-ho a
l’aula, enviar la carta,....)
Altres:

128. Instrument 4: Taula d’anàlisi de la gestió
curricular de l’expressió escrita.
Característiques de l’instrument:
Està pensat per ajudar o guiar la reflexió dels cicles sobre
l’expressió escrita i poder detectar els punts forts i febles
de la seva gestió curricular.
17/02/2014 - EQC - 128

129. 17/02/2014 - EQC - 129
EXPRESSIÓ ESCRITA
Gestió curricular de l’expressió escrita sí no Observacions
Elements de planificació
El Centre té elaborat el PCC de l’àrea de llengua
El cicle té definits els objectius i continguts d’expressió escrita que cal treballar a cada
nivell
Als nivells es realitza una programació que garanteix i planifica el desenvolupament
d’aquests objectius i continguts
Elements metodològics
El cicle ha consensuat els criteris metodològics per treballar l’expressió escrita:
El temps que cal dedicar a la producció de textos
Els passos a seguir per treballar un text (contextualització, planificació, textualització i
revisió)
Els recursos didàctics i les activitats
Els recursos d’atenció a la diversitat (atenció individualitzada, adaptació d’objectius i
activitats, agrupaments flexibles, reforç, desdoblaments,…)
Elements avaluatius
El cicle té definits els criteris d’avaluació que s’apliquen per valorar l’expressió escrita
Les programacions de nivell inclouen activitats d’avaluació, reforç i
ampliació
S’utilitzen fulls de registre per fer el seguiment del procés d’E/A de l’expressió escrita
Un cop feta l’avaluació, el cicle té establerts mecanismes per prendre mesures de
millora dels aspectes no consolidats

130. Propostes de millora (I)
17/02/2014 - EQC - 130
• Donar major funcionalitat al treball de l’expressió escrita,
creant situacions reals o simbòliques que li donin sentit i utilitat.
• Treballar models de diferents tipologies textuals. Consensuar i
planificar quins tipus de text s'han de treballar, amb major profunditat, a cada
cicle.
• Treballar amb major profunditat els processos i les
estratègies prèvies a la textualització:
- Contextualització: A qui escric? Per què li escric? ....
- Planificació: Pluja d’idees, associacions, esquemes, arbres..
• Treballar amb major profunditat les estratègies de revisió
de textos:
- Llegir selectivament centrant-se cada cop en diferents aspectes: idees,
estructura, puntuació, ortografia,...
- Llegir el text en veu alta al grup, a la mestra o a un company.
- Escriure un paràgraf a la pissarra i, entre tots, intentar millorar-lo.
- Elaborar, col·lectivament, pautes per ajudar a revisar un text

131. • Fomentar l’hàbit lector com a font de riqueses diverses:
- Per agafar idees i desenvolupar la imaginació.
- Per observar diferents models d’escriptura.
- Per enriquir el lèxic,...
• Planificar activitats d’expressió oral sistemàtiques: Abans de
realitzar l’expressió escrita, verbalitzar allò que es vol textualitzar de diferents
formes: al mestre, al grup-classe, per parelles,...
• Reforçar el treball del lèxic :
- Crear o idear situacions simbòliques que permetin l’ús de vocabulari específic.
- Confegir textos col·lectius que incorporin comparacions, frases fetes,
expressions,...
- Treballar el vocabulari descriptiu, a partir de la lectura d’imatges i de textos.
- Treballar el lèxic a partir de lectures diverses.
17/02/2014 - EQC - 131
Propostes de millora (II)

132. 17/02/2014 - EQC - 132
Propostes de millora (III)
• Fer servir les noves tecnologies per a millorar la motivació i
facilitar l’autocorrecció.
• Treballar l’expressió escrita des de totes les àrees del
currículum. L'expressió escrita s'utilitza a totes les àrees, per
tant s'ha de treballar i reforçar des de totes elles. Per exemple:
Mapes conceptuals de naturals, resums de socials, normes de jocs
a educació física, ...
• Treballar en diferents agrupaments d’alumnes: el treball per
parelles o petits grups facilita l’intercanvi d’idees i el treball
cooperatiu en les diferents activitats relacionades amb la
producció de textos.
• Treballar la llengua de manera funcional: planificar activitats
obertes que impliquin l’ús funcional de la llengua i l’aprenentatge
significatiu, com és ara els treballs per projectes.

133. A manera de resum
17/02/2014 - EQC - 133

134. 17/02/2014 - EQC - 134
Estratègies de revisió i correcció de mots i textos
El mestre/a passeja i parla amb els alumnes mentre escriuen:
Què has escrit fins ara?Què hi diu aquí?Què et passa, per què t’atures?
Entrevistes personals que ajudin a explicar: Què ha passat
mentre escrivia? Quines dificultats ha tingut? Com ho ha
resolt? Per què ho ha fet així, i no d’una altra manera?
Contrastar la pròpia escriptura amb referents escrits de l’aula
(cartells, diccionaris, llistes, etc.)
Escriure la mestra/e la forma correcta a sota de l’escriptura
de l’alumne i trobar semblances i diferències.
Escriptura per parelles (tots dos planifiquen, un escriu i l’altre
revisa)

135. 17/02/2014 - EQC - 135
Estratègies de revisió i correcció de mots i textos
Revisions col·lectives i simultànies de tots els textos (molt
guiades)
Revisions col·lectives d’un únic text
Pautes d’autorevisió adequades al tipus de text produït
Corregir el propi escrit a partir dels símbols que ha col·locat
la mestra/e al damunt de les errades d’ortografia natural
(codi molt conegut prèviament)
Coavaluacions (alumna - alumne / mestra/e- alumne) a partir
d’una pauta compartida
Intercanvi de textos entre companys a partir del guiatge
col·lectiu de la mestra/e.
Barems analítics

136. 17/02/2014 - EQC - 136
Recordatoris
bàsics

137. 17/02/2014 - EQC - 137
Emilia Ferreiro (1999)
“L’escriptura és important a l’escola perquè és
important fora de l’escola, i no a l’inrevés.”

138. Aprendre a escriure no és cap luxe”
És un dret de TOTS els alumnes!!

139. 17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 139
Els infants esperen el NOSTRE èxit

140. 17/02/2014 - EQC - 140
Imprescindibles per fer-ho bé!

141. 17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 141

142. 17/02/2014 - Enric Queralt i Catà - 142
equeral2@xtec.cat
http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/
http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si
voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a
Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA.