1. LA FUNDACIÓ
DE ROMA
( Tradicionalment el 21 d’abril del 753 aC)
Remei Baldó

2. L’heroi troià Enees, fill de la deessa Venus i el troià Anquises i supervivent de
la guerra de Troia, forma part de la llegenda de la fundació de Roma. Després
d’un llarg viatge des de Troia va arribar al Latium.
TroiaLatium
ELS ANTECEDENTS DE ROMA

3. Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, després
d'una guerra i d'una posterior aliança amb els llatins, es va
casar amb Lavínia, filla del rei Llatí , i va fundar la ciutat de
Lavinium, anomenada a partir del nom de la seua esposa. El
fill que portava des de Troia, Ascani o Iulus, en fundà més
tard una altra, Alba Longa, també en el Latium i va
inaugurar la dinastia de reis albans.

4. Un descendent d’Ascani, Procas, va tindre dos fills, Númitor i
Amuli. Númitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar el
poder i va matar els seus fills barons. La filla d’Amuli, Rea
Sílvia, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que
exigia castetat (vestal). D’aquesta manera Amuli s’assegurava
que no tinguera descendència.
Però diu la llegenda que el déu Mart s’enamorà d’ella i li
engendrà dos fills bessons, els futurs Ròmul i Rem.

5. Quan Amuli s’assabentà de l’existència dels bessons,
manà que els llançaren al riu Tíber. Però els xiquets van
sobreviure i foren alimentats per la famosa lloba
Capitolina. Els pastor Fàustul se’ls trobà i li’ls donà a la
seua dona Larència, perquè els criara com a fills.

6. Quan Ròmul i Rem es van fer majors, van conéixer el seu origen,
van destronar Amuli i van restituir el seu avi Númitor en el tron
d’Alba Longa. També van decidir fundar una nova ciutat, la futura
Roma.
Per tant, en l’origen de Roma hi ha dos déus, segons la llegenda:
Venus, mare d’Eneas, i Mart, pare de Ròmul i Rem. Així es
justificava mitològicament el poder de Roma sobre els pobles
conquistats.

7. Ròmul i Rem van consultar els auspicis (observació de les aus) per a
determinar la voluntat divina sobre la nova ciutat que anaven a fundar.
Rem des del turó Aventí va veure sis voltors que alçaven el vol, però
Ròmul, un poc més tard, en va veure dotze des del turó del Palatí. Va ser
elegit Ròmul com a fundador de la nova ciutat en el Palatí (Roma
Quadrata). El nom Roma deriva del nom del seu fundador, Ròmul.
LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE ROMA

8. En la cerimònia religiosa d’inauguratio, Ròmul va marcar el
perímetre de la nova ciutat amb un solc fet per un forcat o arada
arrossegat per un bou i una vedella. El perímetre o pomerium era
sagrat. Sobre ell més tard es construirien les muralles de la Roma
Quadrata. Rem va cometre un sacrilegi botant per damunt d’eixe
solc i per això va ser mortalment ferit per Ròmul: l’inici de la nova
ciutat està marcat per un fratricidi.

9. EL RAPTE DE LES SABINES
Una vegada fundada la ciutat,
a penes hi havia dones; per
tant el futur estava
compromés. Per això Ròmul
envià ambaixades a les
poblacions veïnes demanant
aliances matrimonials, però no
foren ateses.
Finalment Ròmul va proposar
als seus conciutadans celebrar
uns jocs esportius i convidar
als veïns sabins. Quan tots
estaven concentrats en
l’espectacle, a un senyal de
Ròmul els romans van
irrompre entre el públic i van
raptar les joves sabines per a
convertir-les en les seues
esposes.

10. Després d’un temps de reclamacions sense obtindre cap resultat, els
sabins iniciaren una guerra contra els romans que acabà amb un
tractat de pau, ja que les sabines, esposes dels romans –segons la
llegenda- s’interposaren entre els dos bàndols al·legant que no volien
quedar viudes ni òrfenes (de pare).
Durant un temps regnaren en Roma dos reis Tit Taci (el dels sabins) i
Ròmul. Eixe període es coneix com una diarquia. Quan morí Tit Taci,
Ròmul tornà a regnar en solitari fins la seua mort, ocorreguda –
segons la llegenda- de manera extraordinària enmig d’una tormenta.
Els romans creien que Ròmul havia ascendit als cels convertit en el
déu Quirí. D’altres pensaven que havia sigut assassinat.

11. Ròmul va ser el primer rei de Roma (Roma Quadrata), construïda en el turó
Palatí, Això, segons la llegenda, ocorregué un 21 d’abril de l’any 753 aC. Encara
que les restes arqueològiques que s’han trobat al Palatí no són del s. VIII aC, sinó
més tardanes, si que corroboren part de la llegenda: el Palatí va ser el primer turó
habitat de Roma.
En la festa de les Lupercals es feia una processó al voltant del Palatí, la qual cosa
pot ser també un testimoni de la importància d’aquest turó en les arrels
històriques de Roma.
Amb el temps aquest assentament fou el centre de una confederació
d’assentaments o Septimontium (set monts o turons). La ciutat de Roma amplíà
el seu perímetre quan aquests assentaments començaren a actuar com a grup,
drenant les valls pantanoses que els separaven i construint en eixos llocs mercats
i fòrums.
LA LLEGENDA I L’ARQUEOLOGIA

12. Al llarg del seu regnat Ròmul:
Dividí la societat en dos classes, patricis i plebeus. Els primers eren
descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets i
ocupaven els càrrecs polítics i religiosos. Els plebeus eren descendents
dels estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics
ni religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia. Els plebeus
havien de tindre un patrici com a patró o protector. A canvi li havien de
prestar servei.
Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)
Creà el Senat o Consell d’Ancians, format per 100 membres ( 3
representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven
les propostes del rei i jutjaven els delictes lleus.
Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat
en els conflictes. (guàrdia personal i germen del futur exèrcit)
ORGANITZACIÓ SOCIO-POLÍTICA DE L’ANTIGA ROMA