SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 11
Downloaden Sie, um offline zu lesen
LA LITERATURA
LLATINA
LA LITERATURA
LLATINA
GÈNERES LITERARISGÈNERES LITERARIS
 La poesia èpica
El teatre:
La comèdia
La tragèdia
La poesia lírica
L’epigrama i la sàtira
L’oratòria
La historiografia
LA POESIA ÈPICALA POESIA ÈPICA
Gènere literari en vers, d’estil solemne, de tema mitològic o patriòtic que pretén
sublimar el passat d’un poble (el romà) a través de les virtuts dels protagonistes de
les accions, sovint relacionades en la guerra. Solen intervenir-hi déus i
personatges de la realesa.
L’èpica llatina no té característiques de la tradició oral, com la grega, sinó que és
una èpica culta, creació individual i personal de l’autor, encara que molt influïda
per l’èpica homèrica.
Primers autors:
LIVI ANDRÒNIC: fa una traducció de l’Odissea al llatí.
NEVI: escriu Bellum Punicum, un poema èpic sobre la 2a guerra púnica.
ENNI escriu Annales, sobre la història de Roma des de la fundació (llegenda
de Ròmul i Rem) fins a l’època del poeta. Introdueix el vers hexàmetre
(D’aquestes primeres obres només queden fragments)
VIRGILI : escriu l’Eneida, un poema sobre el viatge de l’heroi troià Eneas des
de Troia fins al Laci, el lloc destinat pels déus per a fundar un nou poble (el
romà)
-Estructura: 12 llibres (els sis primers Odissea/ els sis restants Ilíada)
-El personatge de Dido, reina de Cartago
L’èpica posterior: LUCÀ (La Farsalia o Guerra Civil) -
EL TEATRE-La tragèdiaEL TEATRE-La tragèdia
Les representacions teatrals romanes es deien ludi (diversions), com els espectacles de
gladiadors o les carreres del circ. El teatre en llatí és un gènere poètic, en vers.
Subgèneres:
Tragèdia:
de tema i ambientació grecs: fabula cothurnata
de tema i ambientació romans: fabula praetexta
Comèdia:
de tema i ambientació grecs: fabula palliata
de tema i ambientació romans: fabula togata
TRAGÈDIA: l’autor més significatiu és SÈNECA, del qual conservem algunes fabulae
cothurnatae , Medea, Fedra, Edipo,que s’inspiren en les tragèdies gregues d’Eurípides, i
una fabula praetexta, Octavia.
EL TEATRE-La comèdiaEL TEATRE-La comèdia
Els autors més representatius són PLAUTE I TERENCI, que s’inspiren en la comèdia
nova de Menandre. La majoria de les obres seues que conservem són fabulae
palliatae.
PLAUTE: comèdies d’embolic o intriga, amb personatges arquetípics ( el vell que
renega de tot, el jove enamoradís, la jove ingènua, el militar fanfarró, el paràsit, els
esclaus...) de poca profunditat psicològica, llenguatge molt variat i final feliç. Pretén fer
riure per damunt de tot i dóna molt de protagonisme als esclaus. Els personatges
parlen d’acord amb el seu estrat social: llatí molt col·loquial per als esclaus, discursos
ben fets en boca dels personatges il·lustrats. Hi havia parts cantades, parts recitades
amb acompanyament musical, dansa... Va tindre molt d’èxit. Obres: Amfitrió, La
comèdia del fantasma, La comèdia de l’olla, El soldat fanfarró...
TERENCI: fa un tipus de comèdia
més psicològica, que pretén
provocar la reflexió; més que fer
riure arranca el somriure. Els seus
personatges tenen una personalitat
més definida. No interessa tant
l’acció. No va tindre tant d’èxit.
Obres: Adelphoe (Els germans), La
sogra, El que es turmenta a si
mateix....
LA POESIA LÍRICALA POESIA LÍRICA
És un gènere literari en vers de temàtica variada, però generalment relacionada amb el
camp dels sentiments individuals (amor, dolor, tristesa, alegria, amistat, pèrdua...)
A diferència de la poesia èpica no narra esdeveniments llegendaris que poden tindre un
interés col·lectiu, sinó que entra en l’esfera personal del jo.
CATUL: poemes dedicats a Lèsbia, de caràcter autobiogràfic.
HORACI: escriu poemes de gran perfecció tècnica (Odes i Èpodes), sobre temes molt
variats; en alguns d’ells mostra els seus ideals filosòfics de vida i s’han convertit en
tòpics literaris (carpe diem, beatus ille....)
Poetes lírics elegíacs: escriuen en un esquema mètric anomenat dístic elegíac i el tema
predominant és l’amor i el dolor:
TIBUL: escriu elegies dedicades a Dèlia
PROPERCI: escriu elegies dedicades a Cíntia
OVIDI: la seua obra és molt prolífica:
-Amores
-Art d’amar: consells per a seduir i conservar l’amor
-Heroides: cartes en vers de dones famoses als seus enamorats que estan
lluny
-Tristia: poema on expressa el dolor per la soledat des del seu desterrament
lluny de Roma.
ALTRES TIPUS DE POESIAALTRES TIPUS DE POESIA
 Poesia pastoril
Poesia didàctica
La faula
La poesia bucòlica o pastoril llatina és seguidora
de l’hel·lenística de Teòcrit. Es tracta de diàleg
poètics entre pastors que viuen en un lloc ideal,
allunyats dels problemes del món. L’autor més
significatiu és VIRGILI amb l’obra Bucòliques.
La poesia didàctica pretén exposar en vers una
sèrie de coneixements destinats a lectors cultes.
Entre els autors més representatius:
LUCRECI, que escrigué De rerum natura (sobre la
naturalesa de les coses), una obra de caràcter
filosòfic, on es combina la física, la psicologia i la
cosmologia.
VIRGILI, que escrigué Les Geòrgiques, un tractat en
vers sobre la vida al camp, l’agricultura, la
ramaderia, l’apicultura. Virgili era un enamorat de
la vida rural.
OVIDI, autor de les Metamorfosis, un poema
extensíssim on fa un compendi de mites referits a
transformació de persones en animals, vegetals,
minerals o astres. La repercussió d’aquesta obra en
la literatura, en les arts plàstiques i en la música ha
sigut molt important.
ALTRES TIPUS DE POESIA- La FaulaALTRES TIPUS DE POESIA- La Faula
És també un tipus de poesia didàctica. Es tracta de poemes curts que tenen
com a protagonistes animals, que es comporten i parlen com si foren
persones. La intenció és ensenyar, donar consells, mitjançant una lliçó moral
(=moraleja). Les faules moltes vegades van dirigides al públic infantil perquè
aprenga els valors ètics de la seua comunitat. Els animals apareixen
enfrontats: el fort i el dèbil, el treballador i el malfeiner, el poderós i el
marginat, l’orgullós i l’humil...Sol enaltir-se als dèbils, als marginats, als
treballadors....
L’EPIGRAMA I LA SÀTIRAL’EPIGRAMA I LA SÀTIRA
L’epigrama és un poema curt, de vegades de dos versos únicament, de contingut
variat, de caràcter crític, satíric, burlesc o humorístic.
L’autor més representatiu és MARÇAL, un poeta d’origen hispànic que critica amb
molta gràcia la societat romana del seu temps. Té moltes composicions de temàtica
eròtica.
La sàtira és de tots els gèneres estudiats l’únic genuïnament romà. Aquestes
composicions en vers, de vegades difícils d’entendre, criticaven també la societat
romana amb un to agressiu. Els autors de sàtires més representatius són LUCILI, PERSI
i JUVENAL. També HORACI escriu sàtires però més suaus, menys agressives que els
altres autors.
Fanio se suicidó por escapar del enemigo.
¿No es, pregunto yo, una locura
esto de morir para no morir?
Epigrames de Marçal
No recitas nada y quieres, Mamerco,
ser tenido por poeta: sé lo que quieras,
con tal que no recites nada.
-------------------------------------------------
-
L’ORATÒRIAL’ORATÒRIA
És un gènere literari en prosa que s’ocupa de la teoria i la
pràctica de fer discursos judicials (davant d’un tribunal de
justícia) o polítics ( en el senat, en les assemblees...). La seua
època d’esplendor es produeix en el període de la República,
quan hi ha llibertat d’expressió, i la decadència durant el període
de l’imperi, quan a poc a poc desapareix el debat polític perquè
l'emperador controla tots els càrrecs polítics.
Autors:
CATÓ
CICERÓ: és l'autor més important. Escriu discursos judicials i
polítics. Entre els judicials està el que va fer Contra Verres,
acusant-lo d'haver-se enriquit il·lícitament mentre era governador
de Sicília i entre els polítics els que va fer Contra Catilina, un
patrici que va intentar donar un cop d'estat, però va ser
descobert.
També va escriure tractats sobre oratòria, en els quals explicava
com ha de ser la formació d'un orador, quines qualitats ha de
tenir, com fer un bon discurs, les parts del discurs....Entre
aquestes obres està Brutus, Orator, De oratore.
SÈNECA EL VELL, oncle de Sèneca, l'autor de tragèdies. A
petició dels seus fills, va escriure una col·lecció d'exercicis
escolars i el seu tractament per part d'oradors grecs i romans. Hi
ha dos tipus d'exercicis: controvèrsies (on s'enfrontaven dos
punts de vista diferents sobre el mateix assumpte) i suasoriae
(on es sospesaven els avantatges i els inconvenients de prendre
una o altra decisió).
QUINTILIÀ, que va escriure un tractat sobre oratòria, Institutio
oratoria, que completa i perfecciona els tractats de Ciceró.
LA HISTORIOGRAFIALA HISTORIOGRAFIA
És també un gènere literari en prosa, que posa per escrit
els esdeveniments històrics de la civilització romana. En el
cas de la historiografia romana té també una intenció
nacionalista: glorificar el passat de Roma i justificar el seu
paper com a potència civilitzadora d'un imperi. Entre els
autors més importants estan:
CATÓ, el mateix que va escriure discursos.
JULI CÈSAR, que va escriure dos obres, la Guerra de les
Gàl·lies, on explicava la seua participació en la conquesta
de les Gàl·lies, i la Guerra Civil, on contava i justificava la
guerra que va mantindre amb Pompeu.
SAL.LUSTI, que va escriure una obra sobre La conjuració
de Catilina i una altra sobre La guerra que Jugurta, un rey
númida, va mantenir amb els romans.
TIT LIVI, que va escriure una obra monumental, Ab urbe
condita (des de la fundació de Roma), amb la qual
pretenia contar la història de Roma des dels orígens
llegendaris fins als temps de l'historiador (s. I).
TÀCIT, va escriure dos obres historiogràfiques, Anals i
Històries, en els quals contava els fets més importants
esdevinguts en la època dels emperadors de la dinastia
julio-clàudia i la dinastia flàvia.
Autors de biografies sobre personatges il.lustres:
NEPOT (Sobre els homes il.lustres)
SUETONI (La vida dels dotze Cèsars)

Más contenido relacionado

Was ist angesagt? (20)

Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Giotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegniGiotto: Cappella degli scrovegni
Giotto: Cappella degli scrovegni
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
 

Ähnlich wie Literatura llatina

Literatura llatina.
Literatura llatina.Literatura llatina.
Literatura llatina.Ainoaim
 
Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)chat32noir
 
Horaci
HoraciHoraci
HoraciSergi
 
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan PamukLiteratura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamukedtorhanpamuk
 
Antologia, màrius torres
Antologia, màrius torresAntologia, màrius torres
Antologia, màrius torresnpintu
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresFerranet74
 
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADLITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADPat PM
 
Virgili
VirgiliVirgili
VirgiliSergi
 
La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939pererossellobover
 
Ovidi
OvidiOvidi
OvidiSergi
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatímelon111
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanactorrijo
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 

Ähnlich wie Literatura llatina (20)

Literatura grega
Literatura gregaLiteratura grega
Literatura grega
 
Literatura llatina.
Literatura llatina.Literatura llatina.
Literatura llatina.
 
Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)
 
Horaci
HoraciHoraci
Horaci
 
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan PamukLiteratura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
 
Antologia, màrius torres
Antologia, màrius torresAntologia, màrius torres
Antologia, màrius torres
 
Literatura llatina i
Literatura llatina iLiteratura llatina i
Literatura llatina i
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
 
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADLITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939La narrativa al país valencià 1900-1939
La narrativa al país valencià 1900-1939
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 
Épica griega
Épica griegaÉpica griega
Épica griega
 
Foix
FoixFoix
Foix
 
Estellés i la seua època, com a tema teatral
Estellés i la seua època, com a tema teatralEstellés i la seua època, com a tema teatral
Estellés i la seua època, com a tema teatral
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatí
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 

Mehr von Remei Baldó Asensi (20)

Termes romanes20
Termes romanes20Termes romanes20
Termes romanes20
 
Les nou muses20
Les nou muses20Les nou muses20
Les nou muses20
 
Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
 
Deus basic
Deus basicDeus basic
Deus basic
 
Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020
 
Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21
 
Calendari2020
Calendari2020Calendari2020
Calendari2020
 
Faeto
FaetoFaeto
Faeto
 
Perseu
PerseuPerseu
Perseu
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Lucius puer romanus
Lucius puer romanusLucius puer romanus
Lucius puer romanus
 
Calendari
CalendariCalendari
Calendari
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
 
Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
 
Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
 
Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
 
Hercules
HerculesHercules
Hercules
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 

Literatura llatina

  • 2. GÈNERES LITERARISGÈNERES LITERARIS  La poesia èpica El teatre: La comèdia La tragèdia La poesia lírica L’epigrama i la sàtira L’oratòria La historiografia
  • 3. LA POESIA ÈPICALA POESIA ÈPICA Gènere literari en vers, d’estil solemne, de tema mitològic o patriòtic que pretén sublimar el passat d’un poble (el romà) a través de les virtuts dels protagonistes de les accions, sovint relacionades en la guerra. Solen intervenir-hi déus i personatges de la realesa. L’èpica llatina no té característiques de la tradició oral, com la grega, sinó que és una èpica culta, creació individual i personal de l’autor, encara que molt influïda per l’èpica homèrica. Primers autors: LIVI ANDRÒNIC: fa una traducció de l’Odissea al llatí. NEVI: escriu Bellum Punicum, un poema èpic sobre la 2a guerra púnica. ENNI escriu Annales, sobre la història de Roma des de la fundació (llegenda de Ròmul i Rem) fins a l’època del poeta. Introdueix el vers hexàmetre (D’aquestes primeres obres només queden fragments) VIRGILI : escriu l’Eneida, un poema sobre el viatge de l’heroi troià Eneas des de Troia fins al Laci, el lloc destinat pels déus per a fundar un nou poble (el romà) -Estructura: 12 llibres (els sis primers Odissea/ els sis restants Ilíada) -El personatge de Dido, reina de Cartago L’èpica posterior: LUCÀ (La Farsalia o Guerra Civil) -
  • 4. EL TEATRE-La tragèdiaEL TEATRE-La tragèdia Les representacions teatrals romanes es deien ludi (diversions), com els espectacles de gladiadors o les carreres del circ. El teatre en llatí és un gènere poètic, en vers. Subgèneres: Tragèdia: de tema i ambientació grecs: fabula cothurnata de tema i ambientació romans: fabula praetexta Comèdia: de tema i ambientació grecs: fabula palliata de tema i ambientació romans: fabula togata TRAGÈDIA: l’autor més significatiu és SÈNECA, del qual conservem algunes fabulae cothurnatae , Medea, Fedra, Edipo,que s’inspiren en les tragèdies gregues d’Eurípides, i una fabula praetexta, Octavia.
  • 5. EL TEATRE-La comèdiaEL TEATRE-La comèdia Els autors més representatius són PLAUTE I TERENCI, que s’inspiren en la comèdia nova de Menandre. La majoria de les obres seues que conservem són fabulae palliatae. PLAUTE: comèdies d’embolic o intriga, amb personatges arquetípics ( el vell que renega de tot, el jove enamoradís, la jove ingènua, el militar fanfarró, el paràsit, els esclaus...) de poca profunditat psicològica, llenguatge molt variat i final feliç. Pretén fer riure per damunt de tot i dóna molt de protagonisme als esclaus. Els personatges parlen d’acord amb el seu estrat social: llatí molt col·loquial per als esclaus, discursos ben fets en boca dels personatges il·lustrats. Hi havia parts cantades, parts recitades amb acompanyament musical, dansa... Va tindre molt d’èxit. Obres: Amfitrió, La comèdia del fantasma, La comèdia de l’olla, El soldat fanfarró... TERENCI: fa un tipus de comèdia més psicològica, que pretén provocar la reflexió; més que fer riure arranca el somriure. Els seus personatges tenen una personalitat més definida. No interessa tant l’acció. No va tindre tant d’èxit. Obres: Adelphoe (Els germans), La sogra, El que es turmenta a si mateix....
  • 6. LA POESIA LÍRICALA POESIA LÍRICA És un gènere literari en vers de temàtica variada, però generalment relacionada amb el camp dels sentiments individuals (amor, dolor, tristesa, alegria, amistat, pèrdua...) A diferència de la poesia èpica no narra esdeveniments llegendaris que poden tindre un interés col·lectiu, sinó que entra en l’esfera personal del jo. CATUL: poemes dedicats a Lèsbia, de caràcter autobiogràfic. HORACI: escriu poemes de gran perfecció tècnica (Odes i Èpodes), sobre temes molt variats; en alguns d’ells mostra els seus ideals filosòfics de vida i s’han convertit en tòpics literaris (carpe diem, beatus ille....) Poetes lírics elegíacs: escriuen en un esquema mètric anomenat dístic elegíac i el tema predominant és l’amor i el dolor: TIBUL: escriu elegies dedicades a Dèlia PROPERCI: escriu elegies dedicades a Cíntia OVIDI: la seua obra és molt prolífica: -Amores -Art d’amar: consells per a seduir i conservar l’amor -Heroides: cartes en vers de dones famoses als seus enamorats que estan lluny -Tristia: poema on expressa el dolor per la soledat des del seu desterrament lluny de Roma.
  • 7. ALTRES TIPUS DE POESIAALTRES TIPUS DE POESIA  Poesia pastoril Poesia didàctica La faula La poesia bucòlica o pastoril llatina és seguidora de l’hel·lenística de Teòcrit. Es tracta de diàleg poètics entre pastors que viuen en un lloc ideal, allunyats dels problemes del món. L’autor més significatiu és VIRGILI amb l’obra Bucòliques. La poesia didàctica pretén exposar en vers una sèrie de coneixements destinats a lectors cultes. Entre els autors més representatius: LUCRECI, que escrigué De rerum natura (sobre la naturalesa de les coses), una obra de caràcter filosòfic, on es combina la física, la psicologia i la cosmologia. VIRGILI, que escrigué Les Geòrgiques, un tractat en vers sobre la vida al camp, l’agricultura, la ramaderia, l’apicultura. Virgili era un enamorat de la vida rural. OVIDI, autor de les Metamorfosis, un poema extensíssim on fa un compendi de mites referits a transformació de persones en animals, vegetals, minerals o astres. La repercussió d’aquesta obra en la literatura, en les arts plàstiques i en la música ha sigut molt important.
  • 8. ALTRES TIPUS DE POESIA- La FaulaALTRES TIPUS DE POESIA- La Faula És també un tipus de poesia didàctica. Es tracta de poemes curts que tenen com a protagonistes animals, que es comporten i parlen com si foren persones. La intenció és ensenyar, donar consells, mitjançant una lliçó moral (=moraleja). Les faules moltes vegades van dirigides al públic infantil perquè aprenga els valors ètics de la seua comunitat. Els animals apareixen enfrontats: el fort i el dèbil, el treballador i el malfeiner, el poderós i el marginat, l’orgullós i l’humil...Sol enaltir-se als dèbils, als marginats, als treballadors....
  • 9. L’EPIGRAMA I LA SÀTIRAL’EPIGRAMA I LA SÀTIRA L’epigrama és un poema curt, de vegades de dos versos únicament, de contingut variat, de caràcter crític, satíric, burlesc o humorístic. L’autor més representatiu és MARÇAL, un poeta d’origen hispànic que critica amb molta gràcia la societat romana del seu temps. Té moltes composicions de temàtica eròtica. La sàtira és de tots els gèneres estudiats l’únic genuïnament romà. Aquestes composicions en vers, de vegades difícils d’entendre, criticaven també la societat romana amb un to agressiu. Els autors de sàtires més representatius són LUCILI, PERSI i JUVENAL. També HORACI escriu sàtires però més suaus, menys agressives que els altres autors. Fanio se suicidó por escapar del enemigo. ¿No es, pregunto yo, una locura esto de morir para no morir? Epigrames de Marçal No recitas nada y quieres, Mamerco, ser tenido por poeta: sé lo que quieras, con tal que no recites nada. ------------------------------------------------- -
  • 10. L’ORATÒRIAL’ORATÒRIA És un gènere literari en prosa que s’ocupa de la teoria i la pràctica de fer discursos judicials (davant d’un tribunal de justícia) o polítics ( en el senat, en les assemblees...). La seua època d’esplendor es produeix en el període de la República, quan hi ha llibertat d’expressió, i la decadència durant el període de l’imperi, quan a poc a poc desapareix el debat polític perquè l'emperador controla tots els càrrecs polítics. Autors: CATÓ CICERÓ: és l'autor més important. Escriu discursos judicials i polítics. Entre els judicials està el que va fer Contra Verres, acusant-lo d'haver-se enriquit il·lícitament mentre era governador de Sicília i entre els polítics els que va fer Contra Catilina, un patrici que va intentar donar un cop d'estat, però va ser descobert. També va escriure tractats sobre oratòria, en els quals explicava com ha de ser la formació d'un orador, quines qualitats ha de tenir, com fer un bon discurs, les parts del discurs....Entre aquestes obres està Brutus, Orator, De oratore. SÈNECA EL VELL, oncle de Sèneca, l'autor de tragèdies. A petició dels seus fills, va escriure una col·lecció d'exercicis escolars i el seu tractament per part d'oradors grecs i romans. Hi ha dos tipus d'exercicis: controvèrsies (on s'enfrontaven dos punts de vista diferents sobre el mateix assumpte) i suasoriae (on es sospesaven els avantatges i els inconvenients de prendre una o altra decisió). QUINTILIÀ, que va escriure un tractat sobre oratòria, Institutio oratoria, que completa i perfecciona els tractats de Ciceró.
  • 11. LA HISTORIOGRAFIALA HISTORIOGRAFIA És també un gènere literari en prosa, que posa per escrit els esdeveniments històrics de la civilització romana. En el cas de la historiografia romana té també una intenció nacionalista: glorificar el passat de Roma i justificar el seu paper com a potència civilitzadora d'un imperi. Entre els autors més importants estan: CATÓ, el mateix que va escriure discursos. JULI CÈSAR, que va escriure dos obres, la Guerra de les Gàl·lies, on explicava la seua participació en la conquesta de les Gàl·lies, i la Guerra Civil, on contava i justificava la guerra que va mantindre amb Pompeu. SAL.LUSTI, que va escriure una obra sobre La conjuració de Catilina i una altra sobre La guerra que Jugurta, un rey númida, va mantenir amb els romans. TIT LIVI, que va escriure una obra monumental, Ab urbe condita (des de la fundació de Roma), amb la qual pretenia contar la història de Roma des dels orígens llegendaris fins als temps de l'historiador (s. I). TÀCIT, va escriure dos obres historiogràfiques, Anals i Històries, en els quals contava els fets més importants esdevinguts en la època dels emperadors de la dinastia julio-clàudia i la dinastia flàvia. Autors de biografies sobre personatges il.lustres: NEPOT (Sobre els homes il.lustres) SUETONI (La vida dels dotze Cèsars)