2. GÈNERES LITERARISGÈNERES LITERARIS
La poesia èpica
El teatre:
La comèdia
La tragèdia
La poesia lírica
L’epigrama i la sàtira
L’oratòria
La historiografia
3. LA POESIA ÈPICALA POESIA ÈPICA
Gènere literari en vers, d’estil solemne, de tema mitològic o patriòtic que pretén
sublimar el passat d’un poble (el romà) a través de les virtuts dels protagonistes de
les accions, sovint relacionades en la guerra. Solen intervenir-hi déus i
personatges de la realesa.
L’èpica llatina no té característiques de la tradició oral, com la grega, sinó que és
una èpica culta, creació individual i personal de l’autor, encara que molt influïda
per l’èpica homèrica.
Primers autors:
LIVI ANDRÒNIC: fa una traducció de l’Odissea al llatí.
NEVI: escriu Bellum Punicum, un poema èpic sobre la 2a guerra púnica.
ENNI escriu Annales, sobre la història de Roma des de la fundació (llegenda
de Ròmul i Rem) fins a l’època del poeta. Introdueix el vers hexàmetre
(D’aquestes primeres obres només queden fragments)
VIRGILI : escriu l’Eneida, un poema sobre el viatge de l’heroi troià Eneas des
de Troia fins al Laci, el lloc destinat pels déus per a fundar un nou poble (el
romà)
-Estructura: 12 llibres (els sis primers Odissea/ els sis restants Ilíada)
-El personatge de Dido, reina de Cartago
L’èpica posterior: LUCÀ (La Farsalia o Guerra Civil) -
4. EL TEATRE-La tragèdiaEL TEATRE-La tragèdia
Les representacions teatrals romanes es deien ludi (diversions), com els espectacles de
gladiadors o les carreres del circ. El teatre en llatí és un gènere poètic, en vers.
Subgèneres:
Tragèdia:
de tema i ambientació grecs: fabula cothurnata
de tema i ambientació romans: fabula praetexta
Comèdia:
de tema i ambientació grecs: fabula palliata
de tema i ambientació romans: fabula togata
TRAGÈDIA: l’autor més significatiu és SÈNECA, del qual conservem algunes fabulae
cothurnatae , Medea, Fedra, Edipo,que s’inspiren en les tragèdies gregues d’Eurípides, i
una fabula praetexta, Octavia.
5. EL TEATRE-La comèdiaEL TEATRE-La comèdia
Els autors més representatius són PLAUTE I TERENCI, que s’inspiren en la comèdia
nova de Menandre. La majoria de les obres seues que conservem són fabulae
palliatae.
PLAUTE: comèdies d’embolic o intriga, amb personatges arquetípics ( el vell que
renega de tot, el jove enamoradís, la jove ingènua, el militar fanfarró, el paràsit, els
esclaus...) de poca profunditat psicològica, llenguatge molt variat i final feliç. Pretén fer
riure per damunt de tot i dóna molt de protagonisme als esclaus. Els personatges
parlen d’acord amb el seu estrat social: llatí molt col·loquial per als esclaus, discursos
ben fets en boca dels personatges il·lustrats. Hi havia parts cantades, parts recitades
amb acompanyament musical, dansa... Va tindre molt d’èxit. Obres: Amfitrió, La
comèdia del fantasma, La comèdia de l’olla, El soldat fanfarró...
TERENCI: fa un tipus de comèdia
més psicològica, que pretén
provocar la reflexió; més que fer
riure arranca el somriure. Els seus
personatges tenen una personalitat
més definida. No interessa tant
l’acció. No va tindre tant d’èxit.
Obres: Adelphoe (Els germans), La
sogra, El que es turmenta a si
mateix....
6. LA POESIA LÍRICALA POESIA LÍRICA
És un gènere literari en vers de temàtica variada, però generalment relacionada amb el
camp dels sentiments individuals (amor, dolor, tristesa, alegria, amistat, pèrdua...)
A diferència de la poesia èpica no narra esdeveniments llegendaris que poden tindre un
interés col·lectiu, sinó que entra en l’esfera personal del jo.
CATUL: poemes dedicats a Lèsbia, de caràcter autobiogràfic.
HORACI: escriu poemes de gran perfecció tècnica (Odes i Èpodes), sobre temes molt
variats; en alguns d’ells mostra els seus ideals filosòfics de vida i s’han convertit en
tòpics literaris (carpe diem, beatus ille....)
Poetes lírics elegíacs: escriuen en un esquema mètric anomenat dístic elegíac i el tema
predominant és l’amor i el dolor:
TIBUL: escriu elegies dedicades a Dèlia
PROPERCI: escriu elegies dedicades a Cíntia
OVIDI: la seua obra és molt prolífica:
-Amores
-Art d’amar: consells per a seduir i conservar l’amor
-Heroides: cartes en vers de dones famoses als seus enamorats que estan
lluny
-Tristia: poema on expressa el dolor per la soledat des del seu desterrament
lluny de Roma.
7. ALTRES TIPUS DE POESIAALTRES TIPUS DE POESIA
Poesia pastoril
Poesia didàctica
La faula
La poesia bucòlica o pastoril llatina és seguidora
de l’hel·lenística de Teòcrit. Es tracta de diàleg
poètics entre pastors que viuen en un lloc ideal,
allunyats dels problemes del món. L’autor més
significatiu és VIRGILI amb l’obra Bucòliques.
La poesia didàctica pretén exposar en vers una
sèrie de coneixements destinats a lectors cultes.
Entre els autors més representatius:
LUCRECI, que escrigué De rerum natura (sobre la
naturalesa de les coses), una obra de caràcter
filosòfic, on es combina la física, la psicologia i la
cosmologia.
VIRGILI, que escrigué Les Geòrgiques, un tractat en
vers sobre la vida al camp, l’agricultura, la
ramaderia, l’apicultura. Virgili era un enamorat de
la vida rural.
OVIDI, autor de les Metamorfosis, un poema
extensíssim on fa un compendi de mites referits a
transformació de persones en animals, vegetals,
minerals o astres. La repercussió d’aquesta obra en
la literatura, en les arts plàstiques i en la música ha
sigut molt important.
8. ALTRES TIPUS DE POESIA- La FaulaALTRES TIPUS DE POESIA- La Faula
És també un tipus de poesia didàctica. Es tracta de poemes curts que tenen
com a protagonistes animals, que es comporten i parlen com si foren
persones. La intenció és ensenyar, donar consells, mitjançant una lliçó moral
(=moraleja). Les faules moltes vegades van dirigides al públic infantil perquè
aprenga els valors ètics de la seua comunitat. Els animals apareixen
enfrontats: el fort i el dèbil, el treballador i el malfeiner, el poderós i el
marginat, l’orgullós i l’humil...Sol enaltir-se als dèbils, als marginats, als
treballadors....
9. L’EPIGRAMA I LA SÀTIRAL’EPIGRAMA I LA SÀTIRA
L’epigrama és un poema curt, de vegades de dos versos únicament, de contingut
variat, de caràcter crític, satíric, burlesc o humorístic.
L’autor més representatiu és MARÇAL, un poeta d’origen hispànic que critica amb
molta gràcia la societat romana del seu temps. Té moltes composicions de temàtica
eròtica.
La sàtira és de tots els gèneres estudiats l’únic genuïnament romà. Aquestes
composicions en vers, de vegades difícils d’entendre, criticaven també la societat
romana amb un to agressiu. Els autors de sàtires més representatius són LUCILI, PERSI
i JUVENAL. També HORACI escriu sàtires però més suaus, menys agressives que els
altres autors.
Fanio se suicidó por escapar del enemigo.
¿No es, pregunto yo, una locura
esto de morir para no morir?
Epigrames de Marçal
No recitas nada y quieres, Mamerco,
ser tenido por poeta: sé lo que quieras,
con tal que no recites nada.
-------------------------------------------------
-
10. L’ORATÒRIAL’ORATÒRIA
És un gènere literari en prosa que s’ocupa de la teoria i la
pràctica de fer discursos judicials (davant d’un tribunal de
justícia) o polítics ( en el senat, en les assemblees...). La seua
època d’esplendor es produeix en el període de la República,
quan hi ha llibertat d’expressió, i la decadència durant el període
de l’imperi, quan a poc a poc desapareix el debat polític perquè
l'emperador controla tots els càrrecs polítics.
Autors:
CATÓ
CICERÓ: és l'autor més important. Escriu discursos judicials i
polítics. Entre els judicials està el que va fer Contra Verres,
acusant-lo d'haver-se enriquit il·lícitament mentre era governador
de Sicília i entre els polítics els que va fer Contra Catilina, un
patrici que va intentar donar un cop d'estat, però va ser
descobert.
També va escriure tractats sobre oratòria, en els quals explicava
com ha de ser la formació d'un orador, quines qualitats ha de
tenir, com fer un bon discurs, les parts del discurs....Entre
aquestes obres està Brutus, Orator, De oratore.
SÈNECA EL VELL, oncle de Sèneca, l'autor de tragèdies. A
petició dels seus fills, va escriure una col·lecció d'exercicis
escolars i el seu tractament per part d'oradors grecs i romans. Hi
ha dos tipus d'exercicis: controvèrsies (on s'enfrontaven dos
punts de vista diferents sobre el mateix assumpte) i suasoriae
(on es sospesaven els avantatges i els inconvenients de prendre
una o altra decisió).
QUINTILIÀ, que va escriure un tractat sobre oratòria, Institutio
oratoria, que completa i perfecciona els tractats de Ciceró.
11. LA HISTORIOGRAFIALA HISTORIOGRAFIA
És també un gènere literari en prosa, que posa per escrit
els esdeveniments històrics de la civilització romana. En el
cas de la historiografia romana té també una intenció
nacionalista: glorificar el passat de Roma i justificar el seu
paper com a potència civilitzadora d'un imperi. Entre els
autors més importants estan:
CATÓ, el mateix que va escriure discursos.
JULI CÈSAR, que va escriure dos obres, la Guerra de les
Gàl·lies, on explicava la seua participació en la conquesta
de les Gàl·lies, i la Guerra Civil, on contava i justificava la
guerra que va mantindre amb Pompeu.
SAL.LUSTI, que va escriure una obra sobre La conjuració
de Catilina i una altra sobre La guerra que Jugurta, un rey
númida, va mantenir amb els romans.
TIT LIVI, que va escriure una obra monumental, Ab urbe
condita (des de la fundació de Roma), amb la qual
pretenia contar la història de Roma des dels orígens
llegendaris fins als temps de l'historiador (s. I).
TÀCIT, va escriure dos obres historiogràfiques, Anals i
Històries, en els quals contava els fets més importants
esdevinguts en la època dels emperadors de la dinastia
julio-clàudia i la dinastia flàvia.
Autors de biografies sobre personatges il.lustres:
NEPOT (Sobre els homes il.lustres)
SUETONI (La vida dels dotze Cèsars)