1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
49 Any 5
15 de novembre de 2011
Publicació independent d’informació i opinió
Motius de satisfacció i de benestar
Si un va qualsevol dia de festa que faci bon temps al Parc de la Marina, se’l trobarà ple de gent.
Realment, és un espai que fa de bon estar, ben construït, ben cuidat, que convida a anar-hi.
Segurament que seria més discutible el preu que hem pagat amb aquells immensos blocs de
pisos que hi ha al costat, però el parc en si està molt bé.
Si deixem el parc i ens n’anem cap al carrer de la Tecnologia, a baix de tot del barri de Sales, i
travessem per sota l’autopista cap als camps, ens trobarem un munt de gent corrent, o anant
en bicicleta, o passejant pels camins asfaltats de la zona. I, alhora, podrem admirar també
l’exhuberància dels cultius que allà s’hi fan.
Si ens n’anem just cap a l’altra banda de la ciutat, cap a muntanya, ens trobarem també tot de
gent que aprofita la muntanya de Sant Ramon com a lloc d’esbarjo. I, segons com, ens trobarem
amb alguna de les diverses pujades col·lectives que s’hi fan al llarg de l’any.
I com aquests exemples, molts d’altres. A Viladecans tenim molts llocs dels quals els ciutadans
i ciutadanes podem i sabem disfrutar. També espais més petits, però carregats de més història i
significat, com la Torre Modolell i el seu jardí, que ens agradaria que estiguessin més cuidats. O
la masia de Cal Menut, que podria ser un magnífic lloc de visita oberta per tenir memòria del
nostre passat, i que ara més aviat ens fa por que s’acabi ensorrant.
Molts llocs. Els que tenim i els que ens agradaria tenir. No està gens malament. I ara, en aquest
temps de crisi, és bo recordar-ho i recordar-nos-ho. Perquè, juntament amb tota la lluita que cal
fer perquè la sortida de la situació no l’hàgim de continuar pagant els que no l’hem provocada
i menys encara els estrats més febles de la nostra societat, tenir tot això que tenim és sens dubte
un estímul per viure. Un estímul, sí, per afrontar amb més ànim i força la crisi.
Sumari Equip de redacció
2 Una gran festa per a celebrar un aniversari rodó. Mercè Ginés Anna Besora
3 Integrar i compartir la tradició. Miguel de la Rubia M. Carmen Castellano
Maria Comas
4 La màgia del Circ Raluy. Josep Ginjaume Josep Ginjaume
5 Òmnium Cultural es fa present a Viladecans. Agustí Martí Josep Lligadas
6 La veu de la mare. José Luis Atienza
Miguel de la Rubia
Mercè Solé
7 No están por la labor. David Rebollo (els quals, tot sigui dit, no compartim
8 Raíces de Andalucía: la exposición del Milenario. Josefa Delgado
necessàriament les opinions que en
aquest butlletí es puguin expressar).
8 Cap NO per a ningú. Càritas interparroquial de Viladecans. La distribució d’aquest butlletí es fa
9 Deixem-nos seduir per la bellesa. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
10 Des de Begur, una idea per a Viladecans. Josep Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
11 Jo encara em permeto somniar. Bàrbara Lligadas nos arribar la seva adreça. Gràcies.
12 Homenatge a la dignitat política. José Luis Atienza Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
13 Les zones protegides s’han quedat petites. Ricard Caba signats i no sobrepassar les 40 ratlles
14 Què tenim? Què ens fa falta? Mercè Solé o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
15 La mirada aguda: Fredeluga. Eio Ramon
El nostre correu electrònic:
16 Les nostres entitats: AV del Casc Antic de Viladecans puntviladecans@telefonica.net
17 Històries viladecanenques: Consell de guerra sumaríssim El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
(3ª part). Andreu Comellas
Segueix-nos al Facebook
19 Conèixer Viladecans: La font desconeguda. Jaume Lligadas

2. Una gran festa per a celebrar
un aniversari rodó
E
l passat 19 d’octubre es complien vint
anys de la fundació d’ASDIVI i vam voler
compartir el nostre aniversari amb tota
la població de Viladecans el dissabte 22.
Nosaltres ens sentim orgullosos de la feina feta
en aquestes dues dècades d’història i volíem
compartir-ho amb la resta de ciutadania. ASDIVI
va començar el seu camí el 1991 per iniciativa d’una
petita colla de pares molt valents, i de seguida es
van aplegar més famílies i voluntaris al seu voltant,
fent pinya per lluitar perquè els discapacitats fossin
ciutadans de primera. Un altre dels nostres desigs
era fer visibles les capacitats (de relació, de gaudi,
d’estimació...) d’aquests ciutadans tan especials i
sovint tan oblidats. I per últim fer patent la tasca del
voluntariat que ha fet possible el manteniment de Van venir a participar de la celebració moltes entitats
l’associació. Sense aquestes persones tan altruistes i els seus socis, es van viure grans retrobaments tant
ASDIVI no existiria. amb alguns nois i noies (Germán, Laura...) com
amb algunes exmonitores, que ara ja porten els seus
La festa es va iniciar a les 10 del matí i es va allargar
fills als actes. La residència El Tamariu del Prat de
fins quarts de 9 del vespre. El programa contemplava Llobregat ens van visitar al matí amb un grup i a la
activitats molt diverses, però es podien veure dues tarda amb un altre. Gràcies a aquesta aproximació
parts ben diferenciades: els d’ASDIVI vam poder gaudir de la companyia
• la primera meitat de la jornada de caire del Germán i veure com se’n recordava de tothom
més infantil: xocolatada, inflables, tallers i s’emocionava en saludar-nos. Des d’aquí volem
(maquillatge de cara, titelles amb material agrair-los l’esforç per desplaçar-se i assistir-hi.
de reciclatge, pilotes antiestrès...), minijocs, Vam rebre també la visita de representants
pallassos, gimcana... de l’Ajuntament de Viladecans. Al matí ens
• la segona franja horària era per a joves o adults: va acompanyar Verónica Arasil, regidora de
monòlegs, balls llatins, break dance, tallers Convivència i Ciutadania, Igualtat de gènere,
(henna, bijuteria amb càpsules Nespresso, Joventut i Comunitat. A la tarda José Luis Atienza,
petanca...), discoteca mòbil, timbalada i focs tinent d’alcalde de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat
artificials. Sostenible i regidor de Cultura i Encarni García,
També es va oferir l’oportunitat de penjar un desig a regidora d’Espais Naturals i de Patrimoni Històric. I
l’arbre dels desitjos i la veritat que n’hem recollit un al llarg de tota la jornada també ens va acompanyar
bon munt. Alguns dels més originals són: “Deseo i assessorar Pili Cabezas. A tots els estem molt
mucha salud para la mamá Naturaleza”, “Deseo agraïts per l’interès i l’atenció demostrats envers les
que los niños discapacitados se diviertan toda la persones amb discapacitat.
vida” “Deseo que se cumplan todos los buenos Ens va acompanyar el bon temps, i gràcies a això i al
deseos de este árbol”... Hi havia altres serveis com munt de visitants que van assistir a la festa, aquesta
el de bar, un mercat solidari (objectes de segona mà va ser tot un èxit. Esperem que ara tothom sigui
a un preu molt assequible) i un punt d’informació més conscient de l’existència de la diferència, i que
on es lliuraven revistes, tríptics de les activitats la vegi com un valor positiu i no com un obstacle.
d’ASDIVI i programes de la festa. En aquesta última Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració!
carpa es podia veure molt gràficament l’evolució de
l’entitat a través dels quatre plòtters de la història Mercè Ginés
de l’associació (un per cada lustre).
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 2

3. Integrar i compartir la tradició
a través de la cuina
P
odria haver estat en un altre lloc, però es La pluralitat era sens dubte el signe d’identitat
que aquells bonics paisatges verds envol- d’aquest moment d’aquest tipus de cuina i
tats de petites i grans cases, aquest caràc- podíem contemplar com competien des d’una noia
ter acollidor i altres encants, ens havien fet donostiarra, una dona d’origen senegalès fent el seu
un cop més escollir les terres d’EuskalHerria per pintxo, el debat encetat per un cuiner d’una edat
passar uns dies. una mica avançada, acompanyat per dues dones
I per sort vàrem poder gaudir també d’una de les marroquines, entorn del que representava el pintxo
expressions culturals més significatives d’aquestes original i discutint sobre els pintxos més elaborats,
terres, la gastronomia. i com per exemple dos
Aquests dies d’octubre nois d’origen argentí
se celebraven diversos arribaven a guanyar
campionats en aquestes un dels premis
terres: per un costat a d’aquest campionat
Cambo-les-bains (País tan euskaldun.
Basc Francès) el dia del Però el resum pot
«Gateau Basque» amb el ser que a l’entorn
seu corresponent campionat d’aquest destacat
de pastissos i també es element cultural hi
celebrava el Campionat de caben variacions o
Pintxos d’Euskadi. Aquest enriquiments tant per
últim es va desenvolupar al l’origen, la innovació
llarg de tres dies en la bonica o la tradició dels
ciutat costanera basca. seus cuiners com
Un campionat que va ser per la diversitat
pilotat per un presentador d’ingredients culinaris
navarrès una mica que s’utilitzaven. Vam
particular, Iulian Iantzi, el poder veure des del
fill d’un euskaldun que va tradicional bacallà fins
emigrar als Estats Units a un pintallavis de
per fer de pastor. Iulian, mantega aromatitzada
que va néixer allà, més amb aroma de llimona.
tard va tornar a Lesaka Gaudíem veient com
(Navarra) amb els seus gaudien tots i cadascun
pares, però només coneixia dels cuiners i cuineres
dues llengües, l’anglès i participants a l’hora
l’euskera. Mala situació de realitzar els plats i
per a ell atès que això com sabien transmetre
passava en temps de la dictadura. Segons ell va els sabors i les textures d’una forma oral i visual.
ser un moment difícil per a un nen que patiria les Des del meu punt de vista una forma fenomenal
conseqüències d’aquells temps. d’integrar i compartir coneixements sobre elements
Però a part d’aquesta petita historia, comentada pel culturals propis d’un poble.
mateix presentador, vull destacar que aquest Cam- Després de gaudir d’aquest bon espectacle no ens
pionat va ser un bon lloc per aprendre alguns trucs faltava més que tastar, en algun d’aquells bars
de cuina, però sobretot per sorprendre’s de les in- d’Hondarribia, algunes de les delícies que podíem
novadores i màgiques receptes que anaven expli- haver vist en aquell campionat.
cant un a un els cuiners de fins a vuitanta bars i res-
Miguel de la Rubia
taurants. Tot entorn d’un element molt significatiu
i tradicional de la gastronomia basca i navarra, el
pintxo.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 3

4. La màgia del Circ Raluy
D
el passat 20 al 23 d’octubre va re- Més de 20 caravanes configuren el seu museu
calar a Viladecans el Circ Raluy, ambulant integrat per vehicles d’època
procedent de Cambrils i de camí elegantment decorats amb motius circenses.
cap a Girona, fidel a la seva cita Veritablement en aquest cas l’espectacle
anual amb les fires de Sant Narcís. No és un és a dins i a fora de la carpa principal. Les
últimes adquisicions: un camió de l’exèrcit
alemany de 1951 i un altre que havia estat
propietat de l’exèrcit anglès. El primer
el convertiran en biblioteca. Altres són
utilitzats com a cafeteria, lavabos o, fins i
tot, com a estança d’hotel pensada per a
aquells que vulguin apropar-se a la vida
de circ durant alguns dies.
El xou frega les dues hores amb pausa
al mig i una quinzena de números de
tècniques ben diferents: llit elàstic, trapezi,
pallassos, bàscula, equilibri, bombolles de
sabó... El comandant de la nau és Carles
Raluy, director i presentador des de fa més
de 20 anys. L’origen de tot plegat l’hem de
buscar en el seu pare, Lluís Raluy: nascut a
Carcassona el 1911, però criat a Sant Adrià
Fotografia: Jordi Pinyol de Besós, va esdevenir un reconegut artista
Fotografia: Jorge Lizana de circ (home bala, entre altres) entre els
anys 30 i 60. Va ser ell qui va començar
a comprar i col·leccionar carros de circ
antics, ignorant que serien l’embrió de
l’actual Circ Raluy, a la carretera des dels
anys 70.
El 1996 va obtenir el Premio Nacional del
Circo que atorga el Ministeri de Cultura i el
2006 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Fins ara tenia la seu operativa a les Terres
de l’Ebre, però recentment hem llegit
–al diari Ara– que es traslladarà al Baix
Empordà, on els seus promotors preveuen
obrir una escola de circ i un museu dedicat
a aquest art. En concret, al municipi de
Vulpellac.
Mentrestant, per als interessats que
no varen ser a temps de gaudir-ne a
Viladecans, sàpiguen que per Nadal seran
circ qualsevol, més aviat és únic en la seva es- un any més al Moll de la Fusta de Barcelona.
pècie i té una sèrie de particularitats que el També poden veure un reportatge a www.
fan entranyable i interessant alhora, ja sigui viladecanstv.tv o consultar més informació
amb mainada o sense. Amb més de 40 anys al seu web www.raluy.com I com a regal de
d’història i un marcat caràcter familiar, un comiat, les dues instantànies que acompanyen
dels seus trets més característics és l’aire antic aquest escrit i que hem baixat del portal de
que respira cadascun dels seus racons, a l’estil fotografies a Internet Flickr.
més clàssic. I sense rastre d’animals. Josep Ginjaume
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 4

5. Òmnium Cultural es fa
present a Viladecans
A
l voltant d'unes 150 persones van compartir,
el passat divendres 14 d'octubre, una
trobada a l'Ateneu d'entitats Pablo Picasso.
La secció local d'Òmnium Cultural va estar
a l'alçada oferint un acte elegant, enriquidor i emotiu
propi de la trajectòria que al llarg dels darrers 50 anys
ha dut a terme l'entitat en el nostre país.
A l'acte van estar acompanyats per la Sra. Muriel Ca-
sals, presidenta d'Òmnium Cultural, i les autoritats
locals. La Sra. Muriel Casals i el Sr. Carles Ruíz (alcal-
de de Viladecans) van donar la benvinguda a la nova
secció local d'Òmnium i la van encoratjar a treballar
per la cultura, la llengua, i el País, eixos principals
de treball de l'entitat. Òmnium no té la intenció de
substituir cap entitat ja existent sinó que pretén ser un
consciència que cal donar la paraula a la societat civil
paraigua on aixoplugar i enfortir a aquelles entitats
i el constant desig de poder decidir sobre quin ha
que comparteixen i treballen per la llengua, la cultura
de ser el futur del nostre país ha portat a Òmnium
i el país, consolidant els seus projectes conjuntament
a postular-se obertament en defensa dels drets dels
amb les noves propostes que Òmnium oferirà. Tots
catalans i les catalanes. Un exemple ben clar és el
els assistents a l'acte eren conscients que hi ha molta
constant atac polític i mediàtic a la nostra llengua i
feina a fer per tal que vagi augmentant la presència de
al sistema educatiu. La llengua catalana a través del
la llengua i la cultura catalana entre els ciutadans del
model d'immersió lingüística a les escoles ha estat
nostre municipi.
una peça clau per a garantir la igualtat d'oportunitats
A continuació i aprofitant la celebració a la ciutat i la cohesió social en un país on la immigració ha
del Correllengua 2011, es va dur a terme una taula estat molt present. Unes de les darreres accions que la
rodona, amb la presència del Sr. Pep Cruanyes secció local d'Òmnium ha dut a terme a Viladecans
(Comissió de la Dignitat), de la Sra. Muriel Casals ha estat arran de la recent sentència del tribunal
(presidenta d'Òmnium), del Sr. Cesk Freixas (jove superior de justícia qüestionant el model d'immersió
cantautor català), i del Sr. José Luis Atienza (regidor lingüística a les escoles; convocant una concentració
de Cultura de l'ajuntament de Viladecans). El debat davant de l'ajuntament de Viladecans amb la lectura
va girar al voltant de "L'estat actual de la llengua d'un manifest d'adhesió al model educatiu actual i
catalana al nostre país"; les diferents intervencions ens demanant que s'aprovés una moció en contra de la
van permetre reflexionar i valorar l'important paper decisió del Tribunal en el ple de l'ajuntament.
que tenen els ciutadans i ciutadanes catalanoparlants,
Són conscients que necessiten el suport i la implicació
per aconseguir mantenir i ampliar l'ús social de la
de tota la societat viladecanenca amb l'acompanyament
nostra llengua. Els ponents van estar d'acord que cal
de la seu nacional d'Òmnium Cultural i de totes les
continuar treballant perquè la llengua sigui l'element
seccions locals que formen part de la Demarcació
aglutinador i integrador dels ciutadans del nostre
d'Òmnium Cultural al Baix Llobregat.
país.
Vosaltres podeu acompanyar als membres de la secció
La trobada va finalitzar amb l'actuació del cantautor
local de Viladecans fent-vos socis i sòcies (https://
Cesk Freixas que va oferir el repertori del seu últim
segur.omnium.cat/www/omnium/ca/socis/fer-se_
treball "La mà dels qui t'esperen".
soci.html ) i participant a les assemblees cada primer
La secció local d'Òmnium Cultural té la voluntat dijous de mes a les 20:00 h, a l'ateneu d'entitats Pablo
implícita de ser present en la vida cultural de Picasso, Passatge Sant Ramon, 2.
Viladecans i de la comarca a través d'accions que
Rebeu una cordial salutació de la secció local
responguin a les directrius fixades des de la seu
d'Òmnium Viladecans.
nacional d'Òmnium.
Òmnium és una entitat en constant creixement de Agustí Martí
socis i sòcies en aquests darrers anys; la presa de
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 5

6. La veu de la mare
(Adaptació infidel de la meva
aportació a la presentació
d’Òmnium, el passat 14 d’octubre.
Primera part)
meva vida em vaig llançar a parlar català. Tenia
vint-i-set anys. El que no va poder ni el partit, ni
la meva sogra, i tu per què no parles català? ho va
aconseguir la incomprensió lingüística i la defensa
d’un dret. Vaig parlar català, no por lo civil, sino por
lo militar.
L
La llengua és un fet fàcil però complex. La llengua
a immersió lingüística sembla una materna, amb la que aprens a parlar, s’estima d’una
reivindicació exclusiva dels que tenen el manera íntima i gairebé instintiva. L’altra llengua,
català com a llengua materna. M’agradaria l’adquirida, no la visc com a part de la identitat
aportar una perspectiva no gaire política, perquè per mi és de la gent sense adjectius.
freqüentada com és la tradició castellanoparlant, Hauríem d’evitar fer de la llengua un espai d’aline-
que és la meva tradició personal. Intentaré parlar ament polític, perquè la llengua és de tothom. Neix
honestament de la meva experiència personal, de la tradició, però està viva perquè la usem per
sense ocultar que jo sóc dels que se senten més comunicar-nos. La llengua es parla perquè s’esti-
còmodes parlant castellà que català, i que al primer ma o perquè és útil. Com les cançons de Manel o
despiste, ya estoy hablando castellano. la pel·lícula Pa Negre, que sense pretendre-ho, són
Nascut al Raval, als dos anys vaig anar viure a una reivindicació amable de la nostra llengua, a cau
l’Hospitalet, però no vaig sentir cap paraula en ca- d’orella, que és quan més clares i dolces sonen les
talà fins arribar als sis anys a Viladecans i als ser- paraules. Com la seixantena nit de Santa Llúcia a
mons del rector Ramon Saborit, la meva immersió Viladecans, d’Òmnium, que va fer país, va fer llen-
lingüística. Les meves primeres paraules en català gua catalana, des de la cultura i la seducció.
–i gairebé úniques– van ser a missa, a doctrina i al No fa gaire vaig confessar que jo –per qui la pa-
“sentru”. raula és una eina molt important per fer política,
La “Cançó de Matinada” del Serrat, i la literatura van per intentar explicar, i alguna vegada per intentar
ser com el primer petó, sense llengua, amb l’idioma convèncer a qui es deixi–, visc com un problema
adoptiu. “La pell de brau”, d’Espriu, bilingüe, va ser no tenir la mateixa facilitat per al català que per al
el meu primer llibre, i “Onades sobre una roca deser- castellà. I això m’ha fet sentir, més d’una vegada,
ta”, del Terenci Moix, la meva primera novel·la en parcialment discapacitat.
català, plena d’àdhucs i jovenívols, que mig vaig Més enllà de retrocessos en l’ús social del català, de
entendre a les palpentes. tribunals suprems o constitucionals, saber català és
La política va ajudar, llibertat, amnistia i Estatut una habilitat social imprescindible en aquest país
d’autonomia, els concerts del Pi de la Serra, del per tenir la plenitud de drets subjectius i objectius,
Llach, del Raimon. De tant en tant a les reunions des d’estar en una taula rodona d’Òmnium, passar
del partit algú em deia i tu, perquè no parles català? una oposició o demanar una sol·licitud de treball.
I jo contestava: Yo soy charnego porque el mundo me Com canta el Serrat, la verdad no es triste, lo que pasa
hizo así. es que no tiene remedio.
Però el mundo em va enviar a la mili a Saragossa Sense cap accent polític, crec que la immersió
quan se’m van acabar les pròrrogues. Franco havia lingüística ha estat una benedicció per als
mort un any abans, però quan apagaven el llum castellanoparlants, perquè ens ha donat més
sonaven crits de catalanes, polacos, cabrones! Els igualtat d’oportunitats. Els catalanoparlants no la
catalans –amb una excepció, jo–, parlaven català, i necessiten tant com nosaltres. Tenen una immersió
els de Madrid no ho suportaven. Lo hacéis para que lingüística fora de tota sospita judicial: la veu de la
no os entendamos y criticarnos. Meitat per molestar, mare.
meitat per solidaritat, per primera vegada a la
José Luis Atienza
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 6

7. No están por la labor
E
l pasado 10 de octubre, Pérez Reverte de- calzada y solo por buscar salir indemnes de eso. A
cía en su página con “licencia de corso” los que se gastan nuestros dineros en señales ho-
una serie de improperios sobre un joven rizontales que no se molestan en hacer cumplir y
que pasó como un miura, con su Seat ne- poco les importa.
gro azabache por su aun alerta capote, pero viendo También a los que dicen ser padres de los hijos
de cerca la muerte como no la vió en peores situa- que con sus skates y sus patinetes, cruzan
ciones. imprudentemente la calzada,
Excepto por su mano precisa sin asomo de conciencia y que
en la elección de las letras con son los que causan los chirridos
la que además se gana la vida, de los frenazos que antes
coincide mucho la crítica con la mentaba, que no ven impasibles
que vengo relatando desde hace sino que no ven, perdidos en
ya algún tiempo en mi blog. su cháchara y su cerveza en la
A 600 Km de aquella curva, en terraza del bar de enfrente. Uno
Viladecans, eso pasa con más de esos críos, fue advertido por
asiduidad de la que a nadie gus- un buen vecino sobre el peligro
taría. Bajo mi balcón se pueden que corría imprudente mientras
oír los frenazos a casi a diario, este pobre adolescente le gritaba
cuando otros incompetentes, “A muerte”, mientras surcaba
seguramente compartiendo las con su skate el proceloso asfalto
mismas ideas que describía el como si de un navío pirata se
Sr. Reverte, con la música de- tratara. El padre, en el bar hacía
masiado alta para apercibirse de todo menos lo que quería
de los sonidos necesarios para aparentar que era velar por su
una conducción prudente y más hijo.
velocidad que la que los idiotas Estúpidamente se ríen muchos
creen poder manejar con segu- de las reglas, considerándolas
ridad. Esos Faletes que se creen una limitación a las libertades
conductores con pericia tan solo porque aún no han sin pensar que son limitaciones a las barbaridades
segado ninguna vida. Aún. por un bien común.
Quedóse menos irritado por saberse muy leído Las reglas se establecen por todos (aprenda a votar
Don Pérez, pero solo llamó la atención de uno. Uno si se queja) y compromete a los ciudadanos a respe-
que a poco le manda al otro barrio, donde todos di- tarlas y a las autoridades a hacerlas cumplir.
cen querer ir un día pero nunca nadie encuentra un No están por la labor ni unos ni otros.
buen momento para hacer el viaje.
Buen juicio, cuando te fuiste si es que estuviste en-
Yo prefiero quejarme a los que consienten, a los tre nosotros alguna vez.
flojos que solo reaccionan cuando hay sangre en la
David Rebollo
Webs mencionadas:
http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/628/el-cretino-de-la-curva/
http://noland-politicamenteincorrecto.blogspot.com/
El Mamut, finalista dels Premis de Reconeixement Cultural atorgats
pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en la categoria de
Cultura Popular. També el Sr. Secundí Roca està nominat en la categoria
d’Arts Visuals. El dia 25 de novembre es concediran els premis en un sopar a
Martorell. Molta sort, i, en qualsevol cas, moltes gràcies per la bona feina!
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 7

8. Raíces de Andalucía:
la exposición del Milenario
E
l pasado 9 de septiembre el Centro
Cultural Raíces de Andalucía presentó
una exposición dedicada al Milenario de
Viladecans.
La felicitación por parte de entidades catalanas
nos ha llenado de satisfación y orgullo al sentirnos
apreciados por los viladecanenses que un día
acogieron a estas otras que sin olvidar sus raíces en
otros lugares se sienten viladecanenses y dispuestos
a participar en todo lo que sea bueno para una
convivencia ejemplar y integradora en esta época
de dificultades economicas y pérdida de valores
morales.
No nos podemos rendir. Hemos de pasar por alto
todo lo que no sea unión para todos los que hoy les
ha tocado vivir en esta maravillosa ciudad.
Josefa Delgado
CAP NO per a ningú
Campanya de recollida d’aliments per Nadal
És el lema que Càritas utilitza per fer front a la crisi i que s’esforça
per complir. Però per fer que aquest NO per a ningú sigui real i
digne li fan falta recursos. Durant el 2010 Càritas va atendre 2000
veïns de Viladecans, el doble que l’any anterior, però amb els ma-
teixos recursos del 2009. Això a la pràctica significa que els ajuts
que es van distribuir van estar encara massa lluny del que a la gent
li fa falta. Per això és especialment important que la campanya de
 recollida d’aliments a les escoles sigui eficaç, i que hi col·labori

també molta altra gent. Fan falta sobretot llegums i oli, que es
poden dipositar a les escoles col·laboradores abans del 2 de de-
sembre, i a les parròquies de Viladecans durant tot l’any.
Però els aliments no són pas els únics ajuts que fan falta a la gent:
també cal pagar subministraments i moltes altres despeses. Per
això val la pena fer-se soci de Càritas amb la quantitat que cadas-
cú pugui aportar i fer donatius, que són desgravables a Hisenda,

al seu compte. Qui hi estigui interessat, pot posar-se en contacte




amb Càritas a caritasviladecans@gmail.com.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 8

9. Mahler 2 x 1
El Punt de Trobada i l’Ajuntament us mig conviden a un concert
Com si fos un supermercat: presentant aquest full a la taquilla de l’Àtrium obtindreu dues entrades
pel preu d’una (15 €, totes dues) per assistir, el diumenge 27 de novembre, a les 19 h. al concert de
la quarta simfonia de Mahler en versió de cambra. Amb uns intèrprets joves i de qualitat i una solista
d’excepció: Conjunt XXI! i Anna Alàs, soprano.
Deixem-nos seduir
per la bellesa
E
nguany se celebra arreu del món el cen-
tenari de la mort del compositor Gustav
Mahler. I Viladecans s’hi afegeix amb la
interpretació de la seva quarta simfonia,
en una versió que no és l’habitual, basada en la
preciosa adaptació que Arnold Schönberg, un altre
que no l’aprofitem prou. I en època de severes re-
dels grans, grans músics del segle passat, va fer per
tallades la millor manera de defensar la cultura és
a orquestra de cambra.
exhaurir totes les entrades, demostrar, per la via de
Mahler és com un pou sense fons. Quan l’escoltes l’assistència als espectacles culturals, que ens l’esti-
per primera vegada et captiva amb una música apa- mem i que no estem disposats a renunciar-hi.
rentment fàcil, melòdica..., que fa que persones poc
I jo encara hi afegiria un parell de coses: no és cert
avesades a la “clàssica” s’hi trobin bé amb facilitat.
que la cultura en majúscules sigui elitista. No és
¿Qui no recorda aquell adagietto de la seva cinquena
cert avui que hi ha oportunitats com les que ens
simfonia com a fons de l’extraordinària pel·lícula
ofereix l’Àtrium, i el youtube, i els discs. Avui que
de Visconti Mort a Venècia? Després, a mesura que
l’educació s’ha fet extensible a totes les persones
hi aprofundeixes, t’adones de la seva complexitat i
que viuen al nostre país. Durant segles bona part de
també de la seva connexió tant amb la cultura po-
la bellesa cultural ha estat segrestada per les elits.
pular com amb la cultura centroeuropea més es-
Ara no. Doncs disfrutem-la! Perquè la bellesa ens
pessa (amb perdó dels amants de la filosofia).
fa millors, més lliures, més creatius, més sensibles i
De fet la quarta simfonia està construïda al voltant ens enforteix davant les adversitats.
d’un text d’un recull popular de contes i poemes.
I encara una altra cosa. Com veieu per les fotogra-
I per això inclou, en la seva darrera part (el darrer
fies, Conjunt XXI! és una agrupació de músics molt
moviment, que en diuen, quan es parla d’una sim-
joves, amb propostes intel·ligents i novedoses. As-
fonia) música vocal.
sistir a aquest concert és una bona manera de va-
He de dir que em fa molta il·lusió que tan a prop de lorar la seva feina. ¿No ens queixem de les poques
casa es faci un concert d’aquesta qualitat. I de l’altra oportunitats que solen tenir els joves per tirar enda-
em fa mitja por. Perquè la veritat és que tots ens om- vant? Doncs vinga, som-hi!
plim la boca parlant de les excel·lències de la cultu-
Música, teatre, poesia. Fem-ne militància, i sobretot,
ra, però després ens costa molt dedicar-hi temps i
sobretot, deixem-nos seduir per elles. La biblioteca
esforç. I jo sóc la primera a reconèixer-ho. Aquest
ens hi ajuda amb diversos actes que ens poden apro-
esforç que fa que les grans obres, que demanen una
par la programació de l’Àtrium. I recordeu que po-
aproximació progressiva i reiterativa, les acabem
deu fer un tastet de Mahler abans per perdre-hi la
aparcant en favor d’una tele ràpida i compulsiva.
por. Si algú vol escoltar aquesta simfonia abans, que
Això em fa patir. L’Àtrium és una gran, grandíssi- ens escrigui al Punt de Trobada (puntviladecans@
ma oportunitat cultural de qualitat per a Viladecans gmail.com) i l’hi enviarem per correu electrònic.
i el delta. I a preus molt assequibles. La sensació és
Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 9

10. Des de Begur,
una idea per a Viladecans
V
aig ser a Begur durant el pont de Tots
Sants i, rondant per allà, vaig veure una
cosa que vaig pensar que podria servir
per Viladecans. No és una novetat pròpia
de Begur, sinó que també ho han fet en altres llocs.
Però no se m’havia ocorregut que a Viladecans tam-
bé es podria fer.
La cosa és que, a l’hotel on estàvem allotjats, i en
alguns altres edificis de la població, s’han dedicat a
repicar les parets per deixar veure les pedres amb
què l’edifici corresponent va ser construït. I no és
que siguin pedres especialment nobles, no. Són pe-
dres molt diverses i desiguals, i a més hi ha algun
totxo incrustat. La foto que us poso és de l’habitació
de l’hotel.
Doncs bé. A Viladecans tenim un lloc ideal per fer
una cosa així. És a les dues parets que queden de la
masia de Ca l’Escuder a l’angle nord-oest del jardí
de la Torre Modolell, el jardí de l’Ajuntament. Són
dues parets on es barregen els dos tipus de pedra
típics de les construccions antigues de Viladecans, la pedra vermella i la llicorella o pis-
sarra. També hi ha incrustat algun totxo. I també es veuen les pedres més treballades dels
arcs i els llindars de portes i finestes. Quan es refaci i rehabiliti el jardí, cosa que esperem
que sigui aviat, serà molt bona cosa repicar aquelles parets i fer que quedin ben a la vista,
com a memòria del que era el Viladecans antic. És una cosa ben senzilla de fer, i seria un
nou petit atractiu per a la ciutat.
Josep Lligadas Vendrell
Vols portar el mamut al cotxe, o a la
moto, o a la bici, o a la carpeta?
Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs,
toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per
tres euros pots:
a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!)
b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa.
c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o
carpeta.
Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de
Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 10

11. Jo encara em permeto somniar
D
ecepció, corrupció, indignació, frustració... substantius que acostumen
a acompanyar les converses quan es parla de política. Qui hi surt gua-
nyant d’aquesta visió de la política? Tothom qui vol que l’statu quo no
canviï, és a dir, els partits majoritaris.
L’escenari, amb un bipartidisme estatal forçat i ranci, pot resultar desolador, però no
ens hem de deixar vèncer. No hem de votar amb resignació ni hem de deixar d’exer-
cir el nostre dret, ja que això només dóna força a aquells dos senyors amb barba que
amb prou feines es diferencien, fent justícia a la cita de Fuster “No hi ha res més sem-
blant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”.
Jo miro de ser sempre optimista i lluitar per allò en què crec, per això aniré a votar
amb la il·lusió que hi hagi el màxim d’independentistes al Congrés espanyol. Perquè
el meu somni és la justícia social i la llibertat nacional, perquè no hi ha res més fort
que gent somniant un futur millor, perquè resignar-se és un mal negoci per als nostres
fills i filles.
Tu tens un somni? Imagina com seria un país on no ens haguéssim de justificar per
parlar la nostra llengua, on la sanitat i l’educació pública no estiguessin en risc, on la
monarquia no fos un paràsit insultant, on s’invertís més en I+D+i que en armament i
guerres, on la dació de les hipoteques fossin una realitat, on l’atur no fos una amena-
ça constant... Només depèn de nosaltres. Per això jo votaré per la “República del sí”,
jo votaré la coalició encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya.
Bàrbara Lligadas
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 11

12. Homenatge a la dignitat política
(Miguel Núñez)
V
aig ser aquest 7 de no- d’arquitectes, d’adversaris
vembre en l’acte “La polítics com el Miquel Roca.
dignitat de la política Testimonis de la regidora d’ICV
(Homenatge a Miguel Elsa Blasco, que recordava
Núñez)” en un Auditori Oriol com el seu pare, Robert Blasco,
Martorell ple a vessar. I realment militant comunista, la va invitar
poques vegades la dignitat de la a acompanyar-lo a un viatge
política ha estat millor represen- a França quan tenia set anys.
tada que en la figura del Miguel Va pujar al cotxe amb els seus
Núñez, i en l’esperit d’aquest pares i un senyor que es deia
homenatge. Miguel Núñez Miguel. “Si nos para la policía,
(1920-2008) va ser un lluitador hija mía, a este señor lo hemos
del PSUC i del PCE, però l’acte encontrado haciendo auto stop,”
que va obrir Jordi Pujol, potser li va dir el pare. Ella era part de la
amb la intervenció més brillant, coartada. “Vam arribar a l’estació problemas, un sano ejercicio
va anar més enllà de l’aroma de de Perpinyà, vam deixar aquell político para sus señorías”.
nostàlgia psuquera per reivin- senyor i vam tornar a Espanya. Va parlar una treballadora del
dicar una manera de fer política Aquell va ser tot el meu primer Congrés de Diputats i va dir que
que trobem a faltar. viatge a França”, va explicar una vegada li va preguntar l’edat.
Jordi Pujol va recordar també l’Elsa. “Tengo sesenta años, pero en rea-
l’Antoni Gutiérrez Díaz quan es Torturat per la policia franquista lidad son cuarenta, porque me
manifestaven junts “i jo li deia, per la seva militància comunista, robaron los veinte que me tiré en
Guti, no et pensis que sóc tonto, va ser un mite de la resistència la cárcel”, va respondre.
que estic aquí perquè coincidim democràtica, un heroi del nostre Què volen aquesta gent que tru-
només en unes coses, i jo sé que temps. “Molt respectat però mas- quen de matinada? va clausurar
tu vols que sembli que això ho sa poc valorat”, va assenyalar la Maria del Mar Bonet, però la
hem muntat nosaltres, quan en Miquel Roca. dignitat de la política ressona
realitat sé que tot això és cosa Santiago Carrillo va ironitzar que enmig de la campanya electoral,
vostra, que no m’enganyes. I és “los políticos más influyentes y enmig dels vídeos prefabricats
clar, quan jo veia al Miguel, Mi- los economistas más ilustres es- dels publicistes. La dignitat de la
guelito li dèiem, que era madri- tán convirtiendo una crisis eco- política que sap conjugar verbs
lenyo i parlava castellà, mai li nómica en una crisis crónica” i oblidats: lluitar, escoltar, estimar,
vaig sentir una sola paraula en va dir que Miguel faria avui “lo caminar, parlar, aprendre, ense-
català, amb una pancarta que que ha hecho siempre, luchar nyar amb l’exemple.
deia “Catalunya, un sol poble” para cambiar el mundo.” ¿Qué quiere esta gente?, em sembla
pensava que endavant, que ell ho
Miguel Núñez, va ser diputat del sentir la veu del Miguel Núñez
podia dir, perquè si ho deia jo, és
Congrés. Estava en la Comissió en aquesta campanya electoral.
clar, semblaria que ....”
de Sanitat i s`ho prenia tan serio- Encara que aquesta gent sigui
Presentat per dos periodistes, sament que es pensaven que era una altra gent i no truquin de
Milagros Pérez Oliva, defensora metge. Doctor Núñez, li deien al- matinada.
del lector de El País i Joan guns parlamentaris, va explicar
Busquets, del Periódico, antic la Lali Vintró, que va recordar José Luis Atienza
director de Treball, l’homenatge quan va defensar el 1980 apujar
va reivindicar una dignitat la pensió de 13.800 ptes a 15.300.
política que no depèn del càrrec “Deben de pensar menos en el
ni del cotxe oficial, sinó de la coste del presupuesto y pensar
manera de fer i de la manera de más en la gente que tiene que pa-
ser. Declaracions d’obrers de la sar con la pensión mínima, en sus
Seat, de sindicalistes, d’editors,
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 12

13. Les zones protegides del Delta del
Llobregat s’han quedat petites
Un conjunt d’entitats (per ordre alfabètic: DEPANA, Ecologistes en acció-Les Agulles, Salvem la zona agricola,
Salvem Oliveretes, SEO/BirdLife, SOS Delta y WWF) han signat l’escrit que aquí us transcric:
E
studis científics demostren que les aus del
Delta del Llobregat necessiten nous espais
per assegurar la seva conservació.
La decisió de protegir certes zones del
Delta del Llobregat no obeeix a interessos localistes
sinó a l’obligat compliment d’una normativa
comunitària basada en l’anomenada “Directiva
d’Aus”, que és la que estableix els criteris d’inclusió
d’àrees a protegir dins de les anomenades ZEPA
(Zones d’Especial Protecció per a les Aus).
Des dels anys 90, la Comissió Europea encarrega a
SEO/BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia)
l’elaboració d’uns inventaris d’“àrees importants
per a les aus” o IBA (acrònim anglès: Important
nombre important d’exemplars d’aus protegides,
Bird Areas) que, sota criteris científics, delimiten les
ja que no disposen de suficient espai vital dins
zones que haurien de ser protegides. La validesa
dels terrenys ja protegits (de manera que es
d’aquest inventari ha estat ratificada per nombroses
veuen obligades a dispersar-se i buscar nous
sentències contra diferents estats de la UE per
territoris). Com sempre, la natura va per davant
part dels tribunals europeus.
de les prediccions humanes i, tot i els cartells que
En el cas del Delta del Llobregat, la delimitació indiquen quines són les zones de nidificació, les aus,
data del 1992, i estableix un total de 2.200 incultes, s’obstinen a ocupar territoris no protegits.
Ha. L’inventari va ser revisat a finals dels És el cas de l’Illa del Molí de ca l’Arana (en la nova
90, i es va mantenir la mateixa delimitació. desembocadura del Llobregat), on l’any passat es
Des del 1998, l’actual IBA del Delta del Llobregat van reproduir unes 140 parelles de gavina corsa i
ha sofert les greus conseqüències del “Pla el 2011 l’han fet unes 380, convertint-se en una de
d’infraestructures del Delta”. De les 2.200 Ha les colònies més importants de la Mediterrània per
catalogades inicialment, 600 han desaparegut sota a aquesta espècie, que fins fa molt poc estava en
el formigó del Port i l’Aeroport. De les 1.600 Ha perill de extinció.
restants, gairebé un 60% (900 Ha) ja estan protegides
De manera que, la superfície de la nova IBA
(Remolar - Filipines, Ricarda - ca l’Arana, La
s’ha incrementat un 60%. Això representa que
Murtra, Reguerons i Can Dimoni).
les 900 Ha protegides (reserves naturals i ZEPA)
L’any passat es va iniciar un nou procés de revisió de tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3.500 Ha de
les IBA de tot l’Estat. Des de les entitats del territori la nova IBA, posant de manifest la insuficiència dels
es va proposar una adequació de l’IBA del Delta espais protegits i la necessitat de salvaguardar una
del Llobregat, i es va aportar una ingent quantitat part d’aquests terrenys incorporats a la nova IBA
de documentació científica que avala l’establiment per poder complir amb els objectius de conservació
d’una nova delimitació, excloent els terrenys que exigeix la Unió Europea als estats membres.
destruïts i incorporant els que actualment utilitzen
Per tant, des de la nostra entitat, creiem que s’ha
les aus protegides i que es troben fora de l’anterior
d’iniciar un procés de revisió de la superfície
delimitació.
protegida del Delta del Llobregat, de manera
Amb la nova delimitació proposada, s’exclouen que les delimitacions de la ZEPA es realitzin
les zones que, almenys en els pròxims 100 sota criteris científics i no sota els interessos
anys, no seran recuperables. S’afegeixen nous especulatius de les diferents administracions.
paratges naturals que estan sent ocupats per un
Ricard Caba
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 13

14. Què tenim? Què ens fa falta?
M
és o menys aquest I per pensar-hi i parlar-ne vam
va ser el tema de convocar la jornada de diumenge.
fons de la trobada De fet ens va sorprendre l’èxit:
que diumenge pas- convocar la gent a una reunió
sat vam celebrar a l’associació llarga durant tot el diumenge no
de familiars del taller ocupaci- sembla que hagi d’atreure gaires
onal Caviga. La Fundació Cavi- masses, però els professionals
ga depèn del Consell Comarcal de Caviga ens van ajudar molt
del Baix LLobregat i el taller fa a motivar els pares. Mentre a
servei a unes 90 persones amb fora plovia a bots i barrals, unes
discapacitat psíquica que viuen 140 persones, entre usuaris del
majoritàriament a Castelldefels, centre, familiars, professionals de
Gavà i Viladecans. Caviga (que van treballar, i molt,
La idea va sortir d’una assemblea desinteressadament!) i convidats,
de l’associació, en la qual ens posàvem a la feina.
alguns pares proposaven que Per part nostra vam procurar que
plantegéssim a les administracions la dinàmica de la reunió fos eficaç
públiques aquells recursos que i divertida. Ens hi van ajudar, amb A dalt: amb què comptem?
vèiem necessaris per als nostres gran generositat, dos molt bons A baix: què ens preocupa?
usuaris i que són inexistents a professionals del camp social, que Aquests esquemes resumeixen la res-
qualsevol de les tres poblacions. es van oferir a donar-nos volun- posta a aquestes preguntes per part
La proposta inicial va ser elaborar dels assistents.
tariament un cop de mà. Quico
Manyós i Anna Ramis va expressar la desconfiança en
van aconseguir crear un món polític que es percep com
un clima participatiu, allunyat i emmurallat.
relaxat i reflexiu. I van A la jornada, també hi va haver
treballar de manera que espai per a la presentació de dues
ens van fer adonar que entitats de lleure i suport a la
en les preguntes: Què integració: Asdivi, de Viladecans,
tenim? Què ens fa fal- i Adisga, de Gavà, a càrrec de
ta?, pesa gairebé més Mercè Ginés i Pilar Pérez, les
el que tenim que el que presidentes. I vam comptar
ens falta. amb un espectacle de dansa per
D’entre les conclusi- part de la Fundació Psico-Art,
una mena de carta als reis entre la ons cal destacar l’alta valoració de Barcelona, especialitzada
nostra associació i el taller. que mereix el centre Caviga en- en dansa per a persones amb
A la junta ens va semblar que tre els seus usuaris i familiars, discapacitat. La veritat és que
tot plegat havia de madurar la constatació de la riquesa de la era un goig veure com els nois
més, que no podíem delegar en convivència entre persones amb de Psico-Art ensenyaven a fer
el centre una necessitat que era diferents capacitats, la necessitat alguns passos de dansa als de
nostra i que per bo que sigui de sensibilitzar la població sobre Caviga.
qui faci negociacions, si les aquesta riquesa, ja que la gent En fi, ara ens queda posar-
coses no són molt assumides que no hi conviu sol percebre la nos les piles sobretot en dos
i treballades per tothom i discapacitat de forma negativa temes: la sensibilització sobre
convenientment argumentades i sovint amb rebuig, la dificul- la discapacitat i la necessitat de
no s’aconsegueixen. Això passava tat d’accés al món del treball de crear pisos tutelats que puguin
a principi d’any. Després, les les persones amb discapacitat, la acollir aquests nois i noies quan
retallades a què es veu sotmès preocupació dels pares pel futur les seves famílies ja no se’n poden
l’Estat del Benestar ens va dels seus fills amb discapacitat fer càrrec.
refermar en aquesta opinió i en la i la manca d’habitatges tutelats
necessitat de prioritzar. Mercè Solé
per a aquest col·lectiu. També es
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 14

15. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Fredeluga (Vanellus vanellus)
El Remolar, Viladecans el 12 d’octubre de 2011.
La fredeluga (Vanellus vanellus) és un ocell que s’alimenta d’invertebrats que captura al terra. Se’l sol
trobar en estols, a vegades de molts exemplars, Aquest limícola presenta un llarg plomall i un plo-
matge blanc i verd fosc iridiscent. Al març, la majoria de fredelugues ja ha marxat cap a les seves
àrees de cria del centre i el nord d’Europa. Aquest any un exemplar no va migrar i ha passat l’estiu
a la Reserva.
Font: Institut d’Estudis Catalans
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 15

16. les nostres entitats
Associació de Veïns del
Casc Antic de Viladecans
A
bans de res, volem Què fem? La principal tasca d’una associació
agrair a Punt de Tro- de veïns es la millora de les condicions de
bada, l’oportunitat vida del barri, fer propostes i reivindicacions
que ens ofereix per de les necessitats que s’observen o detecten,
ajudar-nos en la divulgació de i traslladar totes aquestes preocupacions
la nostra associació. de la comunitat als òrgans competents
Qui som? Veïns. Veïns que com- de l’Ajuntament. Tanmateix no tot és
partim un mateix barri, i en con- reivindicació, si més no, col·laborem amb la
seqüència les seves necessitats, Regidoria de Districte, amb la Policia Local,
mancances i problemes. Desti- amb les Agents Cíviques, i amb diferents
nem voluntàriament temps, idees i il·lusions departaments de l’Ajuntament, traslladant
a projectes i objectius comuns. Formen una tota la informació que ens arriba sobre la
associació absolutament oberta, democràti- vida del barri.
ca, apolítica i sense ànim de lucre. Al marge de la tasca mencionada i princi-
pal, organitzem activitats diverses amb la
voluntat de fer participar als veïns com la
Festa del Barri a inicis de juliol, o la Pujada a
Sant Ramon a l’octubre, o la xocolatada del
Caga Tió. D’altres activitats són les classes
de Sardanes, Balls de Saló, Pilates i Ioga.
En ocasions, alguna persona ens pregunta
per què li serveix estar associat a una asso-
ciació veïnal, com si es tractés d’una orga-
nització que presta serveis com si fos un ne-
goci. I aquesta no és la pregunta. La qüestió
és: per què encara no ets amb nosaltres. ¿Per
què no ens ajudem mútuament a millorar
el barri, per què no compartim experiènci-
es, per què no organitzem activitats junts,
en la mesura de les seves possibilitats? Un
barri no acaba davant la porta de casa, va
més enllà.
Volem contagiar-vos el sentiment de perti-
nença al barri, les ganes de donar un cop de
mà.
Restem a la vostra disposició, us esperem
els dimecres de 18:00 a 20:30 hores a:
Passatge Sant Ramon, 2
Ateneu d’Entitats de Viladecans.
www.casc-antic.entitatsviladecans.org
avvcaviladecans@terra.es
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 16

17. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Consell de guerra sumaríssim
núm. 43-IV-1961 (3ª part)
E
n les seves memòries, disposaven a tornar-me a apallissar,
Jordi Pujol ens explica, em van advertir que no em trobava en
mínimament, les que li les millors condicions per aguantar
feren passar a comissaria, gaire més. Jo anava negant-ho tot,
l’any 1960, per raó dels “fets del segur que els cops es reprendrien
Palau”, abans d’anar a parar a d’un moment a l’altre. Tot d’una
la presó del barri de Torrero a al cap de mitja hora de forcejament
Zaragoza: verbal, em van deixar sol. Van tornar
“A mi em fa com una mena de vergonya a entrar quan havien passat quinze o
qualificar de tortura el que aquella vint minuts. “No el creiem, però ho
nit vaig patir. Però, aleshores, què? deixarem així”. Vaig tenir la sensació
que havien fet consultes i que s’havien constituyen un delito de Rebelión
Maltractaments? Haig de dir que vaig
adonat que tenien a les mans un Militar, por cuanto es evidente que
ser víctima de maltractaments? La
personatge incòmode.” los procesados difundieron noticias
paraula queda llavors molt curta. La
tendenciosas con el fin de causar
paraula realment adequada és tortura. Molts anys després d’aquests fets, els
trastornos en el orden público interior
Em van donar una pallissa molt forta germans Creix continuaven tenint el
y desprestigiar las Instituciones del
i professional. Bufetades a la cara, una mateix tracte amable envers tots el
Estado, habiendo conspirado y tomado
darrera l’altra. Cops de puny a llocs hostes de Via Laietana, sobretot amb
parte en reuniones clandestinas con
no visibles per no deixar senyal. … els comunistes. Per tant, no espereu
dichos fines….
… Cops de bastó seguits a les plantes que els encausats en el Consell de
Guerra de l’any següent al de Jordi FALLAMOS que debemos condenar
dels peus. Cops a les empenyes, amb
Pujol tinguessin una estada massa y condenamos a los procesados JOSE
més càlcul perquè no volien trencar
diferent. Però sí que hi va haver RAMOS LLAS, FELIPE CRUZ
ossos. Em van fer ajupir amb les mans
matisos. Dels, diguem-ne, tertulians MARTINEZ, ANTONIO GARRI-
emmanillades per sota les cuixes. En
de Cal Sastre, el minusvàlid Manolo DO MORENO y MANUEL LINA-
aquesta posició, que es coneix amb el
Clemente quasibé no fou tocat, RES RISQUEZ a la pena de DOS
nom de la cigonya, em pegaven i em
potser perquè amb només mitja AÑOS DE PRISION, a los procesa-
feien caure a terra. M’incorporaven i
cama bona i un sol braç, amb bon dos SILVESTRE BAEZ RONDON y
em feien tornar a caure amb més bu-
criteri, algú considerà prou tortura ADRIAN REAL DEL MORAL a la
fetades a la cara i més cops de puny
fer-lo pujar i baixar escales. Els seus pena de UN AÑO DE PRISION, a
al cos. Doblegat a terra, m’etzibaven
germans Pepe i Antonio, així com en los procesados JOSE VELA TERUEL
coces, m’arrossegaven. De tant en
Joan Masgrau, tingueren una ració y ANDRES BARROSO OLID a la de
tant em deixaven reposar. Després hi
de plantofades relativament petita, DIEZ MESES DE PRISION y a los
tornaven... El turment devia durar
només eren tertulians. Els que van procesados JOSE CLEMENTE MAR-
unes tres hores. És molt de temps.
sortir d’allà amb la condició de TINEZ, MANUEL CLEMENTE
Finalment, vaig entendre que no po-
militants de base del PSUC, el gec MARTINEZ y JUAN MASGRAU
dria aguantar. Aquells homes porta-
d’hòsties dels interrogatoris ja va ser MARCET a la de SEIS MESES Y
ven les de guanyar i no els venia ni
considerable. I els que sortiren amb UN DIA DE PRISION como auto-
d’una hora ni d’un dia ni em tenien
alguna responsabilitat organitzativa res todos ellos de un delito de rebelión
per a res. Vaig dir el nom de Francesc
adjudicada o eren reincidents, com militar, con las accesorias para todos
Pizón, l’impressor. … “Vostè sap més
els Ramos, Cruz, Garrido i Zinoviev, ellos de suspensión de cargo público,
coses”, m’havien dit els policies quan
el gec va ser dels que gairebé feia profesión, oficio y derecho de sufragio
vaig haver signat la declaració. …
cantar els àngels. Com el d’en Jordi durante el tiempo de condena…
(L’endemà) em van tornar a cridar.
Pujol, vaja… però tres dies. Som-hi doncs. Els de pena curta,
Volien més noms. Els vaig dir que
CONSIDERANDO. –Que los hechos cap a la quarta galeria de la Model,
això era tot, Pizón i Casajuana. Em
que se declaran probados en todos els de pena llarga cap a Burgos
van amenaçar, van fer veure que es
y cada uno de los doce Resultandos passant per Torrero. Algun dels de
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 17

18. pena llarga foren beneficiaris de segon, perquè la proximitat a casa el fundador de l’escoltisme a
menys mesos de reclussió per un permetia sovintejar una mica més Viladecans, en aquells dies ja ex-
dels indults que sovint es donaven les animades visites. Fins i tot, en vicari de Sant Joan. I la segona,
en ocasió de celebracions diverses, el cas dels germans Clemente, van que aquesta visita als presos va
com per exemple: Congrés tenir la xamba de ser posats plegats provocar una bona enrabiada del
Eucarístic, XXV Años de Paz, etc. a la mateixa cel·la contravenint la rector Mn. Ramon Saborit quan va
Els de pena curta i reincidents, no normativa, i així, quan era questió assabentar-se’n.
en tingueren cap de benefici. d’anar d’un lloc a un altre, en Pepe És de citar l’enrabiada de
Vint anys enrere, en Zinoviev podia traginar en Manuel. Mn. Ramon, perquè la gent
Linares m’explicava el seu pas Mirem-nos ara la qüestió des d’una del PSUC sempre pensà, per
per Torrero i la coincidència allà altra vessant. Tots ells, menys en indicis, però sense proves, que
amb el President Pujol, l’anar Manolo Clemente, eren casats. ell era el responsable primigeni
plegats en un furgó de trasllat, Certament, fins i tot, alguns d’ells de la detenció de tots plegats.
etc. I la cosa, més o menys, tenien fills petits. El Pepe Clemente L’enrabiada provocada per Mn.
quadra. En les seves memòries, el que més, en tenia quatre. Així que, Joaquim degué ser petita al costat
Jordi Pujol ens diu: “Pernoctaven permeteu-me recordar el tracte a les de la que li produiria haver de
a Torrero, de tant en tant, presos dones com a víctimes adossades. recollir, aquella matinada d’hivern,
polítics catalans de camí al penal de Més d’una hagué de sentir: “Lo dotzenes de volants a l’atri,
Burgos. La majoria eren comunistes siento señora. Deberá ponerse a trabajar, escales parroquials i jardí rectoral.
a servir, a sembrar ajos… a lo que sea Se suposa que una trucada, o
del PSUC i, sobretot, militants de
menester… No son precisamente unas una visita, al Governador Civil
Comissions Obreres... Coneixien
vacaciones pagadas lo de su marido”. posant-lo al cas de pamfletades i
la meva presència entre aquelles
I alguna altra, quelcom semblant de descarats tertulians sense por,
parets i la responsabilitat sanitària
a: “Ho sento, senyora. No oblidi de fer va permetre als germans Creix
que tenia encomanada i fingien que arribar, encara que sigui ensabonant lligar caps al voltant d’un possible
estaven malalts per poder ser visitats una mica els funcionaris, algún fuet al rebrot comunista, interrelacionant
per mi. Els receptava una aspirina i seu marit, perquè allà no és que donin gent de Viladecans, la Roca i la
amb aquesta excusa m’estava una gaire menjar, no, ni gaire bo, i és que Seda del Prat.
estona parlant-hi. Quedava astorat és normal: qui no treballa, no menja”. En Manuel Vizcaino, autor material
de la ingenuïtat esperançada que En definitiva, en el cas d’ells es de la llançada parroquial, sempre
molts d’aquells comunistes exhibien. tractava de complir el que deia al ha dit que llançar-les al jardí no va
Si els escoltaves, el Règim sempre rètol d’entrada a Buchenwald: “A ser una provocació sinó una preci-
estava a punt de caure. En recordo cadascú el que és seu”, i en el cas pitació, fugint sense mirar. Com
un que, amb tota la convicció, em va d’elles, al d’Auschwitz: “El treball tampoc les de les escales, puix la
dir: “que me ha dicho mi mujer que us farà lliures”. tria del lloc venia determinada pel
esto de Franco está al caer”, i em va Afortunadament la solidaritat fet de ser un bon lloc de pas.
donar notícies d’una manifestació que encara funcionava, sota mínims, D’igual manera va ser el de la tri-
hi havia hagut davant l’ambaixada però funcionava. Es feien col·lectes ple cantonada dels carrers Sant
espanyola a Copenhaguen com a per ajudar sobretot les esposes Josep, Major i carretera vella de
prova irrefutable de la imminència. dels presos. La gent del PSUC de Gavà, punt d’entrada i sortida del
Jo pensava: “què diuen?, en quin la Roca s’ocupà, per exemple, de poble. Molt possiblement, aquesta
món viuen?”, però els admirava la la Pura, esposa del barraquista acció fou cosa d’en Francisco Car-
moral”. És prou certa la ingenuïtat Felipe Cruz, de La Bomba. Càritas pio, que vivia justament davant de
esperançada de què parla el també, en darrera instància, feia la l’església, jornaler del pagés Joan
President, però també hi podria seva funció, malgrat que s’havia Monmany que tenia portal i eixida
haver afegit quelcom semblant de passar prèviament per la plaça en aquells dos carrers. En Carpio
a: “… tal vegada, això de “esto de la catedral aprofitant una de les degué escampar a prop del por-
de Franco está al caer” era una les visites a la presó. Més d’una tal, aprofitant l’anada al camp.
manera de mirar d’animar a un de les families d’aquests perillosos
Certament, moltes de les dades
pres al qual també li calien ànims, delinqüents comunistes va poder
d’aquesta història ja no son verifi-
perquè d’això els comunistes en tastar el mannà caritatiu del bisbat.
cables, perquè ja només son vius,
tenien molta experiència”. Tanmateix, respecte a l’estada que jo sàpiga, l’Antonio Clemente i
Els que feren les llargues vacances a la presó del carrer d’Entença, en Manuel Vizcaino, el llançador de
del 61 a la Model de Barcelona, val la pena explicar dues coses. les octavetes parroquials. I és que,
no patiren tant d’isolament. De La primera, que l’única visita de la repressió franquista no t’allarga-
primer perquè allà hi havia una persona no familiar a la Model va va precisament la vida, i menys si
bona colla de la seva corda i, de ser la de Mn. Joaquim Palomera, no estaves disposat a “cantar”.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 18

19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
La font desconeguda del jardí
de Magdalena Modolell
E
n l’article del mes passat parlàvem de com la seva ubicació li direm que se situï d’esquena a
van decidir el matrimoni format per Mag- la font del replà de l’escala que puja a la terrassa
dalena Modolell i Jaume Nogués d’iniciar i comenci a caminar en línia recta fins a trobar-se
el període de reformes a tot el conjunt de amb la paret del fons, aquella on en temps pretè-
la seva propietat, la Torre Modolell, avui seu de rits hi havia hagut el bust de José Antonio. Doncs
l’Ajuntament. bé, si poguéssim travessar aquesta paret i continuar
També dèiem que tot el seguit de reformes es van caminant sense abandonar la línia recta, ens troba-
iniciar a l’any 1887 amb la transformació de l’hort riem amb la font davant nostre.
de la seva residència en un jardí de marcat caràcter El fet de que la font es trobi fora de l’actual recin-
romàntic tal i com s’estilava a l’època. Un jardí amb te municipal és degut a que la família Molins de
abundant aigua, berenador, camins sinuosos i plan- cal Ginestar, van comprar aquest tros de jardí l’any
tes exòtiques, un espai discret i assossegat testimo- 1920 als hereus de Magdalena Modolell. És a dir,
ni de la vida social de la família. que aquesta paret del fons que hem esmentat no
Dels elements arquitectònics que es van construir existia i el jardí original s’acabava quinze metres
amb el jardí ens en queden les escales, avui molt més cap al nord.
malmeses, de les quals ja vam parlar, també, el Doncs bé, la font en qüestió, com podeu veure a la
mes passat i de les quals novament reproduïm, en fotografia, manté la mateixa línia arquitectònica que
aquesta pàgina, la fotografia virtual de com eren en les escales, decorada amb còdols i pedra de rocalla i
el seu origen. amb una figura que representa un querubí agafat al
L’objectiu, però, d’aquest article és parlar d’una font coll d’una oca i que en el seu temps hi havia brollat
desconeguda d’aquest jardí que Magdalena Modo- aigua pel bec.
lell va fer construir en el darrer terç del segle XIX. Potser que anéssim pensant a reproduir la font a
Així doncs, i de manera que el lector pugui conèixer l’interior del jardí, no us sembla?
Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 19