Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
39 Any 4
15 de desembre de 2010
Publicació independent d’informació i opinió
Bones festes!
Aquests dies de Nadal, Cap d’Any, Reis… tenen molts sentits diversos, i cadascú els vivim
de molt variades maneres. I això és el millor d’aquestes dates, que són festa col·lectiva. O
sigui que, des d’aquesta revista, us desitgem que les passeu molt i molt bé.
També us desitgem que escolteu la crida que les festes fan ressonar cada any convidant a la
solidaritat. Ho fan també de moltes maneres, més superficials o més profundes, amb bones
motivacions i amb motivacions més inconsistents. Però la fan ressonar. I com que estem en
temps de crisi, i hi ha molta gent que s’ho passa malament, bo serà que sapiguem mirar en-
fora i respondre-hi. I si, a més, aquesta resposta no queda tancada en uns dies concrets, i fa
pensar què és el que podem fer al llarg de tot l’any perquè no hi hagi gent que no pugui viure
amb la dignitat que tot ésser humà mereix, doncs molt millor: la solidaritat nadalenca serà
aleshores molt més autèntica.
I encara podríem fer un pas més: no pensar només en la solidaritat directa i més immediata,
sinó pensar també en com podem fer perquè aquest món deixi de ser un món dividit entre
els qui tenen i els qui no tenen, entre els qui dominen i els qui han d’aguantar-se. Almenys,
si més no, el que segur que podem fer és ser-ne més conscients i fer que els qui tenim a prop
també en siguin més conscients.
I una tercera cosa us desitgem. I és que entre tots sapiguem fer front a aquest ambient fals que
ens diu que aquests dies toca estar obligatòriament content, i que qui no ho està és un desgra-
ciat. I que ens diu que és ineludible comprar molt i molt. I que ens diu que hem d’anar de bòlit
fent festa i més festa. És a dir, que reivindiquem poder viure la vida assumint que les coses són
a vegades fàcils i a vegades difícils, que hi ha alegries però també hi ha dolors i tristeses, i que
el fet que aquests dies siguin plens de llums al carrer no ens obliga a res. Simplement, si de cas,
ens convida a viure tan bé com puguem i sapiguem, i a mirar de trobar, sense pretensions de
meravelles, el goig propi juntament amb el dels altres. Bones festes!
Sumari Equip de redacció
2 Una ocasió desaprofitada / Altruisme indolor. Mer-
Anna Besora
M. Carmen Castellano
cè Solé
Maria Comas
3 Èxit de la III Trobada d’Estudiosos i Centres d’Es- Josep Ginjaume
tudis d’Eramprunyà. Josep Campmany. Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
4 Botes negres per caminar. José Luis Atienza Mercè Solé
5 Com aparcar la bicicleta amb més seguretat i evi-
tar possibles robatoris. Marta Pombo La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
6 Viladecans, el repte de la participació. Josep Lliga- geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
das
em a un amic o amiga vostres, feu-
7 La mirada aguda: Escarabat Morrut de les Palme- nos arribar la seva adreça. Gràcies.
res. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
8 Les nostres entitats: El cor Som i Serem. Josep signats i no sobrepassar les 40 ratlles
Sánchez o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
9 Històries viladecanenques: Adéu, Doctor Miralles.
Andreu Comellas El nostre correu electrònic:
12 Conèixer Viladecans: El vell altar de l’ermita de puntviladecans@telefonica.net
Sales (3ª i última part). Jaume Lligadas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com

2. 1. Una ocasió desaprofitada
L
’altre dia el cor jove de l’Orfeó Català va Ja sé que sembla exagerat, però per mi seria una bona
cantar a la parròquia de Sant Joan de Vilade- política cultural, semblant a la que es fa al Liceu amb
cans. Era un concert patrocinat per una caixa les òperes que es van presentant, oferir un aprofun-
d’estalvis i promogut per un parell d’entitats diment en allò que tenim al davant. I a poder ser sen-
de la ciutat. El programa em va semblar molt ben triat se gaire etiquetes de “culte” pel mig, que espanten la
(el Rèquiem de Fauré i les cançons del Bestiari de Pere gent. Perquè ja és trist que la cultura creï un rebuig,
Quart amb música de Manuel Oltra) i la interpretació pel prejudici de l’avorriment, quan els clàssics justa-
va ser excel·lent. Llàstima que hi havia mitja entrada, ment solen ser-ho per la seva capacitat de connectar
que diuen, tot i ser gratuït. I és que, a part de la falta amb les qüestions bàsiques de la vida i, per tant, són
de costum de molta gent d’anar a concerts, se’n va fer ben universals. De vegades costa posar-s’hi, o hi ha
molt poca difusió. una dificultat de llenguatge i de comunicació.
Cada cop tinc més la sensació que no acabem d’apro- Crec que la divulgació cultural –sense descafeinar–
fitar els recursos culturals que tenim a l’abast. Un seria una tasca interessant a fer des d’una regidoria
concert així és per no deixar-ne ni les engrunes: fer- de cultura, per exemple. I tampoc no caldrien tres mil
ne difusió amb temps, explicar-ne bé el contingut als tècnics: podria crear-se una xarxa de voluntaris ente-
assistents, treballar-lo prèviament allà on es pugui sos en les diferents àrees, i el format podria ser en un
(la bibliote- cafè o en un espai agradable i infor-
ca, les aules mal. Una cosa semblant al que es fa en
de música, els clubs de lectura. No sé.
les associ- És que tenim moltíssima informació
acions cul- i moltíssims aparells, per veure vide-
turals, les os, per escoltar música i fins i tot per
corals de la llegir, però ens falta la motivació de
ciutat...). fons.
2. Altruisme indolor
U
n club no pot ser so- nostres petites o grans frivolitats.
lidari perdent diners. Hem passat del sacrifici perpetu
Ho afirma una editori- que es propugnava fa trenta anys
al del Periódico justifi- al més pur “perquè tu t’ho merei-
cant la decisió del Barça de posar xes”. Però com que una miqueta
publicitat a la seva samarreta al de vernís solidari sempre queda bé
costat de la de l’Unicef. A mi, que i la imatge és important, ens des-
estic afectada des de fa temps per prenem d’allò que sobra.
una mena de futbolfòbia, no deixa És el cas de quan a Europa es des-
de sorprendre’m (o no) un titular tinen als pobres no pas les mesures es reprodueixin i que simultània-
d’aquesta mena. polítiques que els fan falta sinó els ment intenta paliar-ne els efectes.
Ja fa temps que vaig sentir a par- excedents alimentaris (tant si els Fa protagonista a qui no té veu i es
lar de “l’altruisme indolor”. Ho van bé com si no), o de quan de- fa seva, com si fossis “un de sol”,
comentava el sociòleg basc i actual terminats països fan grans declara- la història de l’altre (la solidaritat
membre del Senat, Imanol Zubero. cions de principis en favor de no obrera n’és un bon exemple). I sí,
És la solidaritat que promovem a sé quins oprimits i després venen normalment, en aquesta història,
l’Occident capitalista: la que ens armes als opressors... El negoci és se solen perdre diners.
fa sentir bé, la que es basa més en el negoci... I la solidaritat és una
Però els clubs de futbol, que es mo-
la nostra satisfacció que no pas en altra cosa.
uen en xifres multimillonàries i en
la necessitat de qui s’ha de benefi- Però jo continuo pensant que la so- una atenció excessiva al meu parer
ciar d’aquest altruisme. Perquè el lidaritat de debò no contempla si per part dels mitjans de comunica-
més important és que no canviï res hi guanyes o perds en funció dels ció, vés per on, no poden ser soli-
d’allò que ens permet viure com teus interessos econòmics o d’imat- daris perquè “hi perden diners”.
vivim: ni l’estat del nostre compte ge, sinó que intenta anar a les cau- Ai, pobrets.
corrent, ni el nostre temps, ni les ses dels problemes per evitar que
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 2

3. Èxit de la III Trobada d’Estudiosos i
Centres d’Estudis d’Eramprunyà
E
l passat 27 de novembre
va tenir lloc a Can Xic,
organitzada pel Grup
Tres Torres de Vilade-
cans, la III Trobada d’Estudiosos
i Centres d’Estudis d’Erampru-
nyà, que tractava la temàtica de
la recerca en cultura popular.
Aquestes trobades van néixer
fa tres anys per compartir les
recerques i les preocupacions
dels grups que treballen pel mi-
llor coneixement i preservació
del patrimoni històric i cultural
a les localitats de l’antiga Baro-
nia d’Eramprunyà. La trobada
d’aquest any ha estat un èxit
d’assistència i participació.
S’hi van presentar set ponències,
entre les que destacà la presenta-
da pel musicòleg i especialista en
balls tradicionals Pompili Mas-
sa, convidat per l’organització, impostura de l’origen proposat pel A la tarda va tenir lloc una ani-
titulada La Tornaboda vista per un regionalisme conservador, per Josep mada taula rodona amb par-
forà, sobre aquesta tradició car- Campmany, del Centre d’Estudis ticipació de José Luís Atienza,
navalesca dels municipis baix- de Gavà; i Dels Consells Populars del Centre d’Estudis Comarcals
llobregatins. Altres ponències de Cultura Catalana al Mamut de del Baix Llobregat, Azahara
presentades foren L’Arxiu Galán. Viladecans, per Josep Mumany, Abadías, de l’Esbart Dansarire
Les imatges de Sant Climent de del Grup Tres Torres. Brugués del Centre Cultural de
Llobregat en els anys 30, per Jau- En aquesta última ponència, pre- Gavà, Francesc Sànchez, del Cen-
me Vendrell, del grup + de 1000. sentada pel grup de Viladecans, tre d’Estudis Beguetans i Jordi Vi-
Històries de Sant Climent de Llo- es va fer un repàs històric de la cente, animador cultural i llibre-
bregat; A Sant Boi també hi passava tasca feta pels Consells Populars ter de Viladecans. En el transcurs
el Camí de Sant Jaume, per Xavier de Cultura Catalana, organisme de la taula rodona es va abordar
Sànchez, de Sant Boi; i Vint-i-cinc informal que va recrear les prin- la necessitat d’actualitzar el pa-
anys amb la castelldefelenca «Her- cipals festes populars locals en el trimoni cultural immaterial sent
mandad del Cristo de la Paz», per moment del tomb democràtic de molt respectuosos amb l’herència
Javier Clemente, del Grup de Re- finals del segle passat, i a partir rebuda i alhora intentant adaptar
cerques Històriques «el Torreó», dels quals es crearen entitats com les manifestacions festives anti-
de Castelldefels. També es va l’actual grup de diables, o la re- gues a les formes de vida actuals.
projectar el documental Begues: cuperació de la ballada de la Tor- En acabat, hi va haver una exhibi-
Llegendes, festes, tradicions i altres naboda. La ponència també va ció de balls i danses tradicionals
encants, de Francesc Sànchez, del presentar la feina feta el darrer i modernitzades a càrrec de l’Es-
Centre d’Estudis Beguetans, i es any amb la creació i presentació bart Dansaire Brugués del Centre
van realitzar dues ponències més, del Mamut de Viladecans, i les si- Cultural de Gavà i del Ball de Gi-
una sobre La Tornaboda de Gavà nergies que ha despertat. tanes de Castelldefels.
i Viladecans, història i tradició. La Josep Campmany Guillot
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 3

4. Estampes del segle XX/ 9
Botes negres per caminar
E
ls Black Boots van ser
el primer grup pop de
Viladecans. Cinc joves
entre els divuit i els vint
anys es van posar a cantar can-
çons dels Beatles i els Rolling
Stones. La seva irrupció en un
Viladecans que s’havia rejovenit
sobtadament amb el pacte amb
l’àngel dubtós del creixement
demogràfic i el diable evident del
creixement urbanístic incontrolat
va donar un protagonisme inè-
dit als teenagers, anglicisme que
definia l’edat entre dues fronte-
res: l’erupció de l’acne i els vint rats sinistre total. Tot i així no era anglesa de televisió El Santo, pro-
anys. Entre els Quince años tiene estrany veure escolars amb botes tagonitzada per un jove Roger
mi amor del Dúo Dinámico del amb les punteres desenganxades Moore. L’alineació del grup en
1960 i el Satisfaction dels Stones de la sola com una boca oberta. el seu millor moment era de cinc
de 1965, el nostre poble va passar Llavors es deia que aquella saba- components. El cantant Sebastià
de 7.508 a 13.765 habitants. Cinc ta tenia gana. Oriol, Kuki, el guitarra, Joan Pu-
anys més tard, quan Woodstock Els Black Boots van començar gès, el baix, Jaume Puig, l’orgue,
certificava amb música, pluja, quan alguna adolescència afor- Jaume Cabistany, l’organillo i el
fang i amor el cant de cigne hip- tunada de Viladecans ja s’havia bateria, Vicenç Domènech, Titín.
pie, aquí ja fregàvem els 25.000. agenciat els seus espais exclu- Tocaven tal com es vivia, d’oïdes.
Els Black Boots, les botes negres, sius de llibertat física i musical L’únic que sabia música i portava
van començar a caminar poc en les festes particulars en ga- el cabell curt era el Jaume Cabis-
temps després que Nancy Sinatra ratges i magatzems, cedits per tany, que havia estudiat piano i
fes famoses les seves amb la can- pares davant la insistent pressió semblava un professor univer-
çó Aquestes botes són per caminar. filial. Aquests locals de balls im- sitari entre alumnes que feien
Les botes altes eren un comple- provisats de diumenge per la campana. Tocaven versions de
ment femení entre eròtic i reivin- tarda s’autoanomenaven clubs. cançons pop, rock i rhythm and
dicatiu, negra metàfora de que Les festes invariablement tenien blues. Escoltaven una i una altra
les dones començaven a trepitjar tocadiscos amb música anglesa, vegada les cançons per aclarir si
fort, mentre que en els homes el cubates de coca-cola amb gine- aquella nota de guitarra era un
seu simbolisme era menor, però bra, que els nois volien servir a do o un re, i sintonitzaven una
en qualsevol cas indicador de la les noies passats de ginebra, poca ràdio pirata, ràdio Luxemburg,
millora de la renda per càpita. A llum i l’inevitable Mis manos en per descobrir noves cançons
principis dels seixanta la bota ma- tu cintura del belga Adamo per abans que ningú. Cantaven an-
joritària era la xiruca i les sabates posar a l’hora dels lents. glès també d’oïdes, malgrat ha-
de la pleballa eren del cuir barat, En un d’aquests clubs, en la re- ver-se matriculat algú a la Berlitz
rígid i rocós de Can Segarra. Les botiga de la tenda d’ous de la School per aprendre poc més que
sabates eren encara un apartat família Domènech, davant de la paraigües era umbrella. Però el
important de la despesa domès- plaça de les Palmeres, al carrer de seu anglès era el nostre anglès i
tica, i la seva vida era allargada Jaume Abril, van néixer els Black les seves cançons les cançons de
als sabaters amb la respiració Boots. El club es deia Los Santos, la nostra vida. (Continuarà)
assistida de tenyits, talons, soles i estava decorat amb dibuixos del José Luis Atienza
i mitges soles fins que eren decla- ninot de la llavors popular sèrie
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 4

5. Com aparcar la bicicleta amb més
seguretat i evitar possibles robatoris
Els ajuntaments de cada muni-
cipi fa temps que han instal·lat
aparcaments-bici en diferents
punts: casals, centres cívics, mer-
cats, biblioteques, escoles i altres
llocs públics, Animeu-vos a fer-
los servir! Amb bicicleta guanyeu
temps i estalvieu diners! A més
és un exercici saludable que us
ajuda a mantenir-vos en forma
encara que sigui pedalant a poc a
poc en pla de passeig.
Per a prevenir possibles robatoris
us donem els següents consells:
1. Lligueu sempre la vostra
bicicleta, encara que només
sigui un moment. Utilitzeu cade-
nats resistents de tipus “U“. No
dubteu a invertir-hi diners, tot i
que són més cars. Una bici correctament aparcada
2. Al carrer, feu servir els apar-
caments de barra horitzon-
tal. Lligueu-hi el quadre de la bi-
compra, a la policia a l’hora de
fer la denúncia, i així poder recu-
ta de manera encara més segura i
durant tota la nit. D’aquesta ma-
cicleta. Si la roda de davant és de perar-la. nera, molta més gent s’animaria
tanca ràpida, l’hauríeu de lligar Per a finalitzar aquest article, a fer servir més aquest vehicle a
igual que el seient. O bé posar-hi només volem destacar que, si la diari. Els desplaçaments en bi-
tanques fixes. implantació dels aparcaments- cicleta són actualment una gran
3. En cas de robatori, cal guar- bici tipus gàbia, el Bicibox, arriba alternativa amb la gran crisi eco-
dar la factura de la compra ser una realitat en alguns llocs, nòmica que patim.
de la bici. Aconsellem fer una foto aquests serveixin realment a la
Marta Pombo Sallés
del vehicle per poder presentar- ciutadania per a resoldre el pro-
www.bicibaix.org
la, juntament amb la factura de blema de com guardar la bicicle-
http://bicibaix.blogspot.com/
Vols ajudar alguns nens i nenes a fer els deures?
Càritas està preparant un nou projecte per fer REFORÇ ESCOLAR
a Viladecans. Es tracta de donar un cop de mà a l’hora de fer els
deures a molts nens i nenes que tenen dificultats a escola. Es farà
amb l’assessorament de professionals de l’ensenyament i dels Serveis
Socials. Però fan falta voluntaris.
Per què no hi col·labores? Truca a Càritas: 93.630.11.66.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 5

6. Viladecans, el repte de la participació
A
ra que ja hem tancat la carpeta de les
eleccions al Parlament de Catalunya,
toca obrir-ne una de nova, la de les elec-
cions municipals. I m’agradaria parlar-
ne, ara i potser en algun altre número d’aquesta
revista. No, certament, per fer cap mena de campa-
nya, perquè és molt clar que les eleccions munici-
pals a Viladecans les guanyarà el PSC, amb majoria
absoluta o sense, i continuarà, per tant, governant.
Sinó per comentar alguns reptes que em semblen
especialment importants de cara al futur de la ciu-
tat. I el primer, crec, és el de la participació.
Fa unes quantes setmanes, en la sessió conclusiva
del treball de les comissions del Mil·lenari, a l’an-
tiga sala de plens de la Torre del Baró, vaig quedar
molt parat de la intervenció de l’alcalde Carles Ruiz vint sembla que no hi acabi de creure realment. Que
per la manera amb què va lloar tots aquells que ha- no sigui capaç de veure que hi ha molta gent capaç
vien dedicat gratuïtament part del seu temps a do- d’aportar idees, i que té ganes de fer-ho, i que no
nar idees de cara a les celebracions de l’any vinent. vol res a canvi: simplement, vol que la seva apor-
Com si això, a Viladecans, fos una cosa extraordinà- tació serveixi per al bé col·lectiu. No perquè neces-
ria, excepcional. sàriament allò que pensa i diu s’hagi de fer. Sinó,
I en sentir aquella intervenció, vaig entendre una simplement, que es pugui expressar i valorar.
mica més una altra cosa que fa un parell d’anys Un exemple. No pot ser que, quan un grup més o
també em va sorprendre molt. En una reunió en menys crític vol fer una pregunta o vol plantejar un
què preparàvem l’homenatge a un viladecanenc tema en el Ple Municipal, es busquin tots els mit-
il·lustre, a l’hora de programar unes determinades jans i argúcies legals per evitar-ho. Quan algú vol
actuacions musicals de grups també viladecanencs intervenir en el Ple, sigui pel tema que sigui, s’hau-
que estaven disposats a sumar-se a l’homenatge, a ria d’acceptar sempre. Poques ganes té la gent d’in-
la majoria li semblava evident que aquelles actua- teressar-se per la gestió dels interessos col·lectius, i
cions havien de rebre algun tipus de compensació a sobre, quan algú en té, el govern municipal, supo-
econòmica. Com si fos estranyíssim que una gent so que per por de ser qüestionat, mira d’evitar-ho
pogués oferir el seu art gratuïtament, fins i tot en un de totes totes. Però per què aquesta por? Si deixar
cas com aquell, en què tots compartíem la gratitud parlar els discrepants, i saber dialogar-hi, és signe
a l’homenatjat. Finalment, vam negociar que amb de fortalesa!
una placa de record ja seria suficient... Això és només un símptoma. L’important és l’ac-
Jo, tant el dia de la Torre del Baró com dos anys titud de fons. Sí, ja sé que a Viladecans tenim no
abans en aquella reunió de l’homenatge, pensava, sé quants consells diversos, amb ciutadans i ciuta-
per exemple, en el Centre Cultural Sant Joan i el seu danes que representen entitats i altres d’elegits per
vaixell insígnia, l’Agrupació Cultural Mossèn Cin- sorteig. Però l’actitud de fons del govern munici-
to, i pensava en els agrupaments escoltes i el esplais, pal, deixeu-m’ho dir, crec que no va per on hauria
i pensava en la més recent Coordinadora d’Entitats d’anar. Hi ha gent que pot i vol dir coses, i no té cap
del Mamut... Gent i gent que dedica hores i hores, facilitat per fer-ho. I no sembla que els regidors del
gratuïtament, a activitats que donen vida a la ciutat. govern (els del govern real, que són poquets i per
I com aquestes, tantes altres entitats que no conec tant tenen moltíssima feina, cosa que ho dificulta
tan de prop. tot molt) tinguin gaires ganes de promoure que els
Jo crec que l’Ajuntament que surti de les eleccions qui poden i volen dir coses tinguin manera de dir-
ha de reflexionar seriosament sobre el tipus de par- les. A mi m’agradaria que això canviés...
ticipació que vol a la ciutat. Ara, l’Ajuntament, so- Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 6

7. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Escarabat morrut de les palmeres
Viladecans 4-12-2010.
El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) és
un insecte de l’ordre dels coleòpters que produeix danys impor-
tants a les palmeres.
L’insecte, d’entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós, i amb una
mena de bec allargat, pot provocar la mort de diferents espècies
de palmeres.
El morrut de les palmeres és originari de la Polinèsia i va arribar
a la península el 1995.
Font:Gencat.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 7

8. les nostres entitats
E El cor Som i Serem
l Cor “Som i Serem” és
un cor d’homes, que fou
fundat l’any 1997 per un
grup de excantaires de
diferents formacions corals, tots
amb el ferm desig de tornar a fer
“un coro com els d’abans”. Està re-
gistrat a l’Ajuntament i a la Gene-
ralitat, adherit a la Federació de
Cors de Clavé i des de el seu inici
té la seu al Casal d’Associacions.
Les condicions que al principi ens
vàrem proposar i aprovar en el
decurs d’aquests catorze anys les
hem pogut anar assolint quasi to-
tes menys una:
• assagem tots els dilluns feiners
de l’any, menys els mesos de ju-
liol i agost
• tenim un grup instrumental for-
mat per un acordió i dues gui- El fruit de tots aquests concerts i tar a que vinguin qualsevol di-
tarres activitats són els intercanvis co- lluns de les 9 a 2/4 de 10 de la nit,
rals que mantenim amb totes les ara al Centre Cultural Sant Joan,
• cantem les tradicionals Carame- agrupacions que hem anat convi- segur que hi trobareu vells amics
lles el diumenge següent de la dant o que elles ens han convidat o coneguts per fer petar la xerra-
Pasqua Florida a nosaltres. Aquesta activitat és da, us quedeu a escoltar l’assaig i
• organitzem i participem en els molt enriquidora ja que ens per- sense cap compromís us decidiu.
concerts locals junt amb altres met conèixer altres corals amb Apa! Animeu-vos, us esperem.
societats corals: “Concert Festa diferents estils de cantar i establir Actualment el Cor està format
Major d’Hivern” “Concert de uns llaços d’amistat amb elles i els per trenta nou components, dels
Primavera” i “Concert Santa seus cantaires. quals trenta-cinc som cantaires,
Cecília” . Fóra molt llarg explicitar aquí tots més els tres del grup instrumen-
La proposta que encara ens man- els concerts i activitats que durant tal: el Constanci Barberà, el Toni
ca assolir és la d’anar incorporant tots aquests anys hem anat fent, Caimary i el Cipri Duque, i el nos-
saba nova, cantaires joves, per així perquè la veritat en són molts i tre director en Francesc Ollé.
poder garantir la continuïtat del moltes, ben segur que pel cap baix Amb la tècnica i el valuós ajut del
Cor. De moment no ens podem portem una mitjana de vuit actua- grup instrumental, el gran mes-
queixar, les noves incorporacions cions anuals. tratge i paciència del director i
les hem fet amb “prejubilats i ju- Col·laborem molt activament en també, com no, amb les ganes que
bilats”. tots els actes que el Departament hi posem els cantaires han fet pos-
Cada any abans de cloure la tem- de Cultura de l’Ajuntament or- sible que, tots plegats, puguem
porada, a la segona quinzena de ganitza. També ho fem en molts gaudir cantant una mica de tot:
maig o la primera de juny, acos- d’altres que les nostres entitats lo- “amb gran entusiasme i pel plaer de
tumem a fer la “Sortida Cultural cals organitzen, sempre que hem cantar”.
Familiar” en la qual visitem dife- pogut han comptat amb la nostra
rents poblacions de les comarques participació. Igualment partici- Josep Sánchez Ferrer
catalanes. Enguany l’hem fet a la pem en aquells que la Federació
Catalunya Nord, a Pontellà, un de Cors de Clavé, la Delegació Podeu estar al corrent de qui som i de
poble del Rosselló francès. La ma- Territorial o les Agrupacions Co- les nostres activitats entrant al nostre
joria de les vegades hem aprofitat rals fan i en els quals tenen a bé web i ens podeu consultar el que us
les sortides per establir lligams convidar-nos. convingui per e-mail o bé per telèfon:
amb la coral local i fer-hi tots ple- Aprofitem l’avinentesa per a con-
www.somiserem.entitatsviladecans.
gats un concert. org – somiserem@elcoro.net – Tel.
vidar a tots els qui els agradi can- 93.658.28.20
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 8

9. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Adéu, Doctor Miralles
U
na lleugera inflexió viant la titulació acadèmica. Així, No és en Reig el qüestionat
de la línia feia que el l’Enric Reig Casanova donà nom en aquest relat. El vilipendiat
carrer Doctor Reig de al carrer “Arquebis- b e d’aquesta història és en Miralles.
Viladecans, canviés Reig” a De la mateixa manera que en Reig
de nom a l’alçada de Canonge no va parar de trepar fins arribar
Doctor Auguet i es di- al capdamunt del poder eclesiàs-
gués carrer Doctor Mi- tic amb molt bon crèdit, passant
ralles. El noms venien també per Barcelona, la carrera
de l’any 1929 quan en- d’en Miralles va anar justament a
cara no eren gaire més l’inrevés, reculant amb descrèdit
que una simple insinua- cap avall.
ció urbanística. Una cosa En Josep Miralles Sbert era
semblant succeïa al carrer mallorquí de Palma. Doctor
Dos de Maig que en la seva en Teologia, en Filosofia i en
part alta s’anomenava San- Dret Canònic. Abans de ser-ho
tiago Rusiñol. Quan la línia Va l è n c i a de Barcelona entre els anys 1926 i
de construcció de cases va per on hi va passar 1930, havia estat bisbe de Lleida.
ser un tot continu es posà de com a tal, al carrer “Primado Al cardenal Vidal i Barraquer de
manifest la necessitat de canviar- Reig” a Toledo per la mateixa raó Tarragona no li va agradar gens
los per evitar confusions. Aquest i al carrer “Cardenal Reig” a Bar- aquest nomenament pel tarannà
canvi es féu realitat l’any 1979 en celona, perquè li varen posar el personal. Enfrontat amb el capi-
el Ple de juny de l’Ajuntament. seu nom a un carrer de Collblanc tà general de Catalunya pel ca-
En Santiago Rusiñol i el Doctor després de mort i d’haver estat, talà com a llengua de l’Església,
Miralles varen desaparèixer del entre 1927 i 1929, “Cardenal Pri- per aquesta i altres raons, en
nomenclàtor amb el mandat de mado de España”. Miralles acabà essent revocat de
restituir-los l’honor, passats uns Al nomenclàtor de Viladecans, en la seva Seu i enviat de tornada
anys. D’aquesta manera els car- Reig sempre ha estat “doctor” a a casa, a Mallorca, amb el títol
rers Doctor Reig i Dos de Maig seques. Tot i rebre’n l’honor l’any d’arquebisbe “ad personam”.
abastaren tot el tram que va del 1929, només era bisbe de Barce- Que és el mateix que dir: “en-
carrer Jaume Abril a l’avinguda lona quan en el 1917 ens va fer el lairar-lo de dret per enfonsar-lo
de la Roureda, menyspreant els favor d’obligar a renunciar a Mn. de fet, amb una patadeta al cul”.
petits corbaments. Andreu Samaranch, traslladant- Només així es pot interpretar el
Des de no fa gaire temps en San- lo de Viladecans a Barcelona; de pas de bisbe de Barcelona a bisbe
tiago Rusiñol torna a donar nom rector nostre a “beneficiat” de de Palma, estroncant-li la carrera.
a un carrer, un de nou a prop l’església de Santa Ana. Aquest Ben al contrari, el seu predecesor
de l’Hospital. No pas el Doctor senyor rector fou el que no volia, Doctor Reig morí de “Cardenal
Miralles, que continua sense i, a de cap de les maneres, que la casa Primado” a Toledo.
parer meu, millor que continuï Modolell fos per a l’Ajuntament Us esteu preguntant: i ¿per què,
sempre així. i pledejà per mantenir la pro- coi, no se li hauria de restituir
Els doctors Reig i Miralles no ho pietat totalment administrada l’honor de pujar a les cantonades
eren en medecina, com a més per l’Esglèsia. En Reig ens el va d’un carrer de Viladecans, com
d’un li podria semblar. Ho eren treure del davant, fent de passa- tenia abans, perquè fins ara no
en teologia i varen ser bisbes de da un canvi de marmesor. En Mi- s’evidencia cap raó especial?
Barcelona. El tractament de “doc- ralles era el bisbe en el moment
Heus aquí la raó: el bisbe Mi-
tors” sovintejava entre els bisbes que mig es desfeia l’embolic cle-
ralles va beneir (és a dir: “…
que només eren bisbes. Quan rical de l’herència Modolell l’any
en el nom del Pare, del Fill, i de
aquests assolien un rang superior, 1929 i algún mèrit hi deuria tenir.
l’Esperit Sant”) els avions italians
el rang acabava impossant-se ob- Ja ens ho diran els historiadors.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 9

10. de fer-nos fer l’estruç. Llegiu-vos Però, ¿quina era la miranda d’en
donçs, si us sembla poc, qualse- Bernanos per poder fer aquest
vol dels llibres d’història sobre testimoniatge? La millor sens
la guerra d’en Solé i Sabaté o dubte: des del 1934 fins al 1937
millor, pel que fa a Viladecans visqué a casa del Marquès de Za-
pregunteu-li al senyor Dolz que yas, cap de la Falange de Mallor-
ho té explicat en un llibre seu, o ca! A requeriment de l’arquebisbe
a la meva mare, l’Antonia Doña- de Westminster, el bisbe Miralles
te, que ho ha fet en un altre, o als hagué de donar explicacions per
de cal Magí que us podran ben escrit. Tot i reconeixent fets, refu-
bé dir qui eren la Carme Clavé i tà com a exageracions moltes de
l’Enric Ginabreda. les acusacions de l’escriptor fran-
I si, com sant Tomàs, algú neces- cès, però també afirmà que el 6 de
sita endinsar els dits a les nafres setembre de 1936, efectivament,
de Sa Excel·lència el senyor bis- beneí amb el cerimonial perti-
be de Mallorca, li convé llegir nent els avions arribats d’Itàlia a
Els grans cementiris sota la lluna l’aeroport de Son Sant Joan.
d’en Georges Bernanos i de pas D’aquest llibre, Els grans cementi-
Saboya-81, tot remullant-los amb
s’enterarà d’unes quantes cosetes ris sota la lluna, la filòsofa Hannah
el salpasser. Els mateixos avions
més. Aquest escriptor francés, de Arend digué que era “el pamflet
de Mussolini, que el 16 de març
dretes dretes, monàrquic i catòlic més important mai escrit contra el
i el 4 de juliol de l’any 1938 va-
de solemnitat, autor de llibres feixisme”. Prohibit durant el fran-
ren tenir la gran satisfacció de
cèlebres com Diàleg de carmelites quisme, no s’edità en català fins
venir a bombardejar la nostra
o Diari d’un rector de poble, des- l’any 1981.
vila deixant 27 morts. Onze de
prés d’haver exultat a favor del A fi d’evitar que als viladeca-
Viladecans i setze de Gavà.
“alzamiento” militar, esglaiat pel nencs el seu record se’ns escoli
Algú em dirà: “Home… venien a que veia succeir dia a dia durant per l’aigüera, caldria preguntar-
bombardejar la Roca, que s’havia els primers mesos de la guerra a se: ¿no té cap més bagatge a favor
convertit en industria de guerra Mallorca, acabà revoltant-se con- en Miralles que el de deixar que
fent beines”. De segur que sí. tra el propi espaordiment escri- els benintencionats maçons con-
Però vomitant a tort i a dret o vint aquest llibre de denúncia i tinuessin ocupant l’Ajuntament
sense filar prim, set dels morts rebuig. de Viladecans? Doncs en té, sí,
eren infants de menys de tretze
El bisbe Miralles en surt molt es- en té. De persona com en Mira-
anys. Déu eren dones, una d’elles
caldat del testimoniatge que en lles defensant la llengua catalana
la mestra Rosa Caylà de dinou
Bernanos dóna. Hi diu per exem- i escampant-ne l’ús, en trobareu
anys. I, no és que tinguessin mala
ple: “Durant mesos, a Mallorca, els poques, malgrat no escriure mai
punteria i cínicament els morts els
escamots d’assassins, transportats res en català. Les topades, sense
poguessim qualificar de “danys
ràpidament de poble en poble en afluixar, amb els capitans gene-
col·laterals”, no, perquè a Grano-
camions requisats a aquest efecte, rals de Catalunya foren de cam-
llers, per exemple, amb una esto-
van matar fredament, a la vista de pionat. Els militars li exigien que
neta de mercat de dijous aquests
tothom, milers d’individus conside- el clero sermonegés i catequitzés
avions en trinxaren dos-cents
rats suspectes, però contra els quals només en castellà per acabar
vint-i-quatre. Passant comptes
el tribunal militar mateix hauria ha- recloent la llengua a l’exclusiu
una mica més a l’engròs: només
gut de renunciar a invocar el menor àmbit de la llar. En Miralles els
per causa de pluja de confits ce-
pretext legal. Monsenyor el bisbe de engegà sempre a dida. Aquests
lestials, a Catalunya, els traspas-
Palma estava informat d’aquest fet, enfrontaments i els que, per mal
sats dels bombardejos foren set
com tothom. No per això va deixar geni, també tingué amb el catala-
mil quatre-cents.
de mostrar-se, cada vegada que va nisme politic, l’aïllaren de tal ma-
No invento res. Tot és prou do- poder, al costat dels botxins, alguns nera que constituïren suficients
cumentat. Podeu començar per dels quals ostentaven notòriament raons perquè la Santa Seu li re-
l’opuscle Els bombardejos a Vi- en les seves mans la breu agonia d’un mogués el tron episcopal. Cal es-
ladecans de l’any 1938 de Xavier centenar d’homes.” mentar també el gran suport que
Calderé, amb l’ajut de Manuel donà a mossèn Alcover, aquell al-
I… ens beneí els avions Saboya-
Luengo i editat per l’Ajuntament. tre mallorquí també geniüt, pare
81 que uns mesos després ens ti-
“Home, és que és molt sectari”, del gran diccionari de la llengua
raven confits…
s’hi tornarà algú altre, amb afany
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 10

11. catalana-valenciana-balear, del
qual Miralles fou auspiciador.
Tornant als bombardejos, no hi
ha constància de que beneís cap
“Isidru”. Nom amb què eren co-
neguts els tres o quatre hidroa-
vions Heinkel-59 de la base de
Pollença, amagadeta darrera el
cap Formentor. Els “Isidru” te-
nien per costum operar més o
menys en solitari contra les cos-
tes de llevant de la península. A
Viladecans li tocà rebre la seva
visita el capvespre de l’11 de se-
tembre del 38. A part de voler-
nos fer pupa, tenia ganes de
deixar Catalunya sense el pa de
cada dia atacant la fàbrica dels
Llevats. La base era dirigida per més erudit de Mallorca en molt I sense resposta, em deia: millor
l’hermanísimo Ramón Franco, de temps, però també el més be- que no en tingui cap de carrer a
aquell heroi del “Plus Ultra”, neit i carent de mà esquerra. Viladecans. Haver beneït els Sa-
dandy-guaperes, diputat d’ERC Llegint Els grans cementiris sota la boya ja és prou raó. Em sembla
del 31, francmaçó i aventurer, que lluna d’en Bernanos, darrera les que a l’Ajuntament no li cal ni li
morí el 28 d’octubre estimbant-se ironies i sarcasmes de l’escriptor caldrà restituir-li l’honor després
al mar carregat de bombes a prop em sobrevenia la pregunta de d’haver-lo despenjat de les can-
de la costa de Mallorca. ¿quina podria ser la prèdica de tonades per raons urbanístiques.
Els “Isidru” no, però sí que ens la caritat, per part del pastor Mi- D’altra banda, encara hi ha a qui
beneí els Saboya-81. ralles, ensumant tan poca miseri- li retrunyen les explosions a les
Son molts els testimonis (Pons, còrdia, compassió, perdó i justícia oïdes.
Maura, Batllori, Massot…) que envers el que era el seu ramat? Adéu doctor Miralles.
diuen que en Miralles era l’home Andreu Comellas
Coordinadora d’entitats
“el Mamut de Viladecans”
Vols ser de la colla del Mamut?
mamutviladecans@gmail.com
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
el Mamut vol companyia.
el Mamut et necessita. Per acompanyar-lo a les cercaviles...
Per donar més vida a les nostres Festes Majors...
Per “mamullar”, quan calgui....
I per tot allò que se’ns acudeixi...
Si tens entre 12 i 100 anys,
i vols formar part de la Colla del Mamut,
posa’t en contacte amb nosaltres:
elmamutdeviladecans@gmail.com.
A Can Xic, hi trobaràs també fitxes d’inscripció
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 11

12. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
El vell altar de l’ermita de Sales
(3ª i última part)
D
esprés de la manifes- el senyor rector que
tació i apedregament n’hi donen del altar,
de la rectoria de la no valen la exaspera-
tarda del 27 de gener ció que a tot un poble
de 1905, mossèn Andreu Sama- produeix aquet dany
ranch explica que també van ser causat als sentiments
apedregats el mestre i els fidels religiosos” y que així
que l’endemà van anar a missa. mateix ho digueren
Uns dies després, concretament al governador.
el dijous dia 2 de febrer, el diari Podem assegurar els
La Veu de Catalunya en la seva senyors Monmany
edició del matí va publicar el se- y Pedrol que l’infor-
güent article: mació donada per
nosaltres en el solt
a que’s refereixen,
Lo de Viladecans era reflexe exacte de L’ermita de Sales en una foto de 1916
El tinent d’alcalde de aquell Ajunta- la conversació tinguda Milà, Josep Domènech, Jaume
ment Don Joseph Monmany, y el se- sobre aquest assumpto entre’l gover- Pujol i el secretari Marià Pedrol.
cretari Don Marián Pedrol, ens pre- nador y els periodistas que diaria- A l’acta d’aquesta sessió, el regi-
gan en atentas cartas que hem rebut, ment el visitan. dor Milà de l’oposició republica-
que rectifiquém un concepte contin- Lo que hi ha és que com el senyor na proposa un vot de censura a
gut en el solt que nosaltres publica- González Rothwos procura sempre l’alcalde per negar haver signat
rem referent a un esvalot ocorregut atenuar y endolsir las cosas pera la sol·licitud de venda de l’altar,
ab motiu de la venda de un altar a que’ls ánims no se enconin si’ls di- també es fa referència a l’article
n’aquell poble. aris ho posan massa en cru,(…) de La Veu de Catalunya. Diu així:
Nosaltres deyam, perque axís ho ha- y d’aixó se’n ressent devegadas la “El Sr. Milá dictó al Sr. Secretario
víam sentit al mateix senyor Gon- exactitut de la referencia periodisti- un escrito que decia lo siguiente:
zález Rothwos, que’ls esmentats ca com, segons se veu, ha succeit en Formulan los infrascritos Concejales
senyors vingueren cridats pel gover- aquesta ocasió. la siguiente proposición. Proponen
nador pera que li ampliessin el fet ab Y respecte a la situació del assumpto un voto de censura al Sr. Alcalde
tots los datos que, naturalment, un els nostres comunicants ens confir- presidente de este Ayuntamiento por
telegrama no podia contenir; els se- man que la actitut de protesta del la conducta observada tanto con el
nyors Monmany y Pedrol afirman poble és tan unánim que fins tothom Ayuntamiento como para con todo el
que ja en l’aludit telegrama anun- s’ha retret aquet darrer diumenge vecindario con motivo de la venta del
ciava l’Alcaldia al governador que d’anar a la Missa major”. altar de la capilla de Salas, fundan
venían a donarli detalls. el voto de censura por haber firmado
Afirman categóricament els nostres el Alcalde sin previo acuerdo de la
El Ple Municipal també va trac- Corporación una suplica para que se
comunicants, que vingueren en só de tar el tema. El dia 24 de febrer autorizara la venta del indicado al-
la més enérgica protesta y en nom de es va celebrar sessió ordinària tar y haber negado este hecho siendo
tot el poble irritat contra la conducta amb l’assistència de l’alcalde asi que resultó cierto. Protestan los
del senyor rector que “encaixonava Firmo Cònsul i dels regidors Jo- infrascritos del escrito que en fec-
l’altar pera vendressel y ferne quar- sep Monmany, Miquel Vilà, Fèlix ha dos del actual publicó La Veu de
tos”; perque “cent duros, que diu Cònsul, Miquel Bernal, Miquel Catalunya en el cual por el Teniente
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 12

13. de Alcalde José Monmany y Secre- extensió a Samaranch, que va du-
tario D. Mariano Pedrol formulan rar un any segons el propi mos-
enérgica protesta en nombre de todo sèn i tres o quatre mesos segons
el pueblo por la venta del calendado manifesta la part contrària. Així
altar, la que formularon sin ser man- és com aquests darrers ho expli-
datarios de todo el pueblo, piden que quen a la solicitud de remoció de
conste en acta y se apruebe el voto de 1916: “Pero es más aun; viendo los
censura propuestos. fieles de Viladecans en el acto reali-
Inmediatamente de concluido el dic- zado por su pastor, la total ausencia
tado del Sr. Milá el Secretario que de aquellos atributos morales indis-
suscribe pidió a la presidencia su ve- pensables para ejercer con dignidad
nia para dar explicaciones por lo que y confianza el augusto ministerio
al escrito publicado en la Veu se refi- parroquial, apartándose de la Iglesia
ere y concedida empezó el infrascrito del pueblo y para el cumplimiento
por preguntar al Sr. Milá si havia de sus deberes dirigiéndose más de
leido el escrito á que se hace referen- tres o cuatro meses a la Parroquia
cia y contestándole negativamente, de Gava en busca del pasto espiritu-
se le dijo que el escrito publicado no al, y recoger los sanos consejos que
era el que se havia enviado y al efecto por desgracia no podían recibir de su
dió lectura de la carta enviada en la pastor”.
que el Secretario y el Sr. Monmany A més a més del boicot, també
hablaban en nombre propio y no en es va organitzar una recollida Aprofitant que hem dedicat aquests
tres articles a un tema relacionat
el del pueblo como se supone por el de signatures amb l’objectiu de amb la Mare de Déu de Sales, repro-
Sr. Milá y que estaba dispuesto á demanar el trasllat del rector de duïm aquí una imatge d’una altra
firmarlo nuevamente una y mil ve- Viladecans. Els contraris al mos- Mare de Déu que porta aquest ma-
ces que fuesen. Lo mismo dice el Sr. sèn, diuen que en van recollir teix nom de Sales: és al País Valen-
cià, a Sueca concretament, d’on és
Monmany haciendo notar la contra- tres-centes, quantitat no gens patrona.
diccion en que incurre el Sr. Milá al menyspreable tenint en compte
censurar la venta del altar y á los que que Viladecans aleshores tenia
se oponen a la misma. En vista de poc més de mil habitants. que es manifestava absolutament
esta contradiccion se queda el asunto És prou evident que una part im- fidel al mossèn i de la qual ell va
en este estado. Se levantó la sesion de portant de la població era contrà- rebre, sempre, suport i recolza-
que certifico”. ria a Samaranch i desitjosa de que ment de forma incondicional.
Tot aquest enrenou va culminar marxés del poble, però cal desta-
amb un boicot a les misses i per car que hi havia una altra part Jaume Lligadas Vendrell
Bones Festes!
Bon Nadal,
Bon Solstici
d’hivern
Foto: Eio Ramon
Us desitgem
un nou any 2011
ple de coratge, esperança i
alegria
Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 13