1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
15 Any 2
15 d’octubre 2008
Publicació independent d’informació i opinió
Pensar la Festa Major
A l’editorial del darrer número de Punt de Trobada parlàvem de la necessitat d’estimular la
creativitat col.lectiva per donar més consistència ciutadana a les nostres dues Festes Majors,
perquè no siguin només uns dies amb un conjunt d’actes lúdics més o menys interessants però
res més. I com que des d’aquestes pàgines volem col.laborar-hi, avui continuem parlant-ne.
No fa gaire que hem celebrat la Festa Major d’estiu. I si mirem de recordar quins moments
de caire institucional, col.lectiu, ciutadà, hem tingut, veurem que només n’hi ha hagut un: el
pregó. És l’únic moment en què es convoca tota la població per a participar en un acte repre-
sentatiu de la ciutat. I el pregó s’acaba en cinc minuts, o com a màxim deu, i ja està. I després,
els elegits per a la recepció continuen aquest acte institucional al Jardí de l’Ajuntament.
Realment, és molt pobre. Cada estiu, ens apareix per la televisió alguna notícia de com fun-
cionen les Festes Majors més emblemàtiques de les ciutats mitjanes: a finals de juliol, les
Santes de Mataró; a finals d’agost, Sant Fèlix de Vilafranca; a finals de setembre, Santa Tecla
de Tarragona... I a totes hi ha actes que agrupen la ciutadania, i en els quals participen els
seus representants, o sigui l’Ajuntament... A Viladecans, i dins les nostres possibilitats, no
podríem pensar en alguna cosa així?
Per exemple: ¿no es podria donar més consistència al pregó? Ajudant els pregoners a preparar-
lo una mica millor, intervenint també l’alcalde una mica més, acabant l’acte amb algun element
festiu al mig de la plaça, com ara un ball dels gegants o l’actuació d’una colla castellera...
O per exemple també: ¿no es podria organitzar el diumenge al matí un “seguici cívic” com
es fa a molts llocs, on hi intervingués tothom: gegants, capgrossos, diables, bestiari, gra-
llers... i entitats que s’hi volguessin afegir d’alguna manera... i possibles convidats... i les
autoritats...?
Per què no hi pensem? I per què no actuem?
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 Caviga: la inauguració. Usuaris i usuàries del SOI M. Carmen Castellano
3 Can Modolell, a l’estiu i d’amagat. Josep Lligadas
Maria Comas
Encarnació Garcia
4 Can Perol: venda directa de productes agraris. Marc Josep Ginjaume
Josep Lligadas
Riera
Víctor J. Martínez
5 El fantasma de Can Menut. Ricard Caba Miguel de la Rubia
Mercè Solé
6 Acerca de la enseñanza pública. Sonsoles Gutiérrez
7 Y el bubisher alzó el vuelo. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa
8 La Llei de la Dependència, un desastre. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
9 Ca n’Amat, Cal Ginestar, Cal Carcereny. Josep Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
10 Xarxa de Punts d’Autoaprenentatge. Mònica Sendra nos arribar la seva adreça. Gràcies.
11 Un viatge a l’Uzbekistan. Montse Pastor Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
12 Un llibre cristià, apte per a tots els públics. José Luis d’anar signats i no sobrepassar
Atienza les 40 ratlles o les 600 paraules.
13 Les nostres entitats: Agrupación de Pescadores De- El nostre correu electrònic:
portivos de Viladecans puntviladecans@telefonica.net
14 Conèixer Viladecans: M’agraden els meus veïns (Sant El nostre bloc:
Boi. Part II). Víctor J. Martínez. http://puntviladecans.blogspot.com
15 El personatge: Jordi Vicente. Josep Ginjaume

2. Caviga: la inauguració
E
Caviga és un centre ocupacional
per a persones amb disminució l passat 23 de setembre Ara tenim un camp d’esports
que funciona des de fa uns quatre del 2008 al Centre Ocu- amb futbol, bàsquet, bitlles, pe-
anys amb seu a Viladecans, tot i pacional Caviga van tanca, i una taula de tennis tau-
acollir nois i noies de Castellde- venir els representants la. Tot això implica que al Centre
fels, Gavà, Begues i Sant Cli- del ajuntaments de Castellde- Ocupacional Caviga es pugui fer
ment. fels, Viladecans i Gavà, de l’em- esport. També tenim una zona
El centre és a la zona de Can presa Metaldyne, de l’Obra So- enjardinada i bancs. A més a més
Calderon. Es va inaugurar amb el cial “La Caixa”, de la Fundació comptem amb una nova sala
mínim equipament per a funcio- Adecco, i del Consell Comarcal, d’informàtica més ben equipada
nar, però des del setembre passat a més del germà del Cristóbal que ens permetrà fer la revista a
compta amb un hortet i unes Escobar Martorell, els quals van uns usuaris que estem molt agra-
noves instal·lacions esportives i tenir la “culpa” que es portés a ïts amb la informàtica.
informàtiques. terme la inauguració. Cristóbal era un noi al qual només
Per aquest motiu hem demanat Va ser un dia en el qual els nois i el coneixien molt pocs dels nois i
a un petit grup d’usuaris del les noies del centre no solament noies que van estar a la Bòbila. El
centre com han viscut ells aquesta van fer els cartells de les entitats regal que ens va fer la seva famí-
millora. amb alegria, sinó que amb im- lia va ser la “caseta Cristòbal” i
mensa alegria... quina gran ale- va ser un gran gest. Allà guardem
Especialment emotiva ha estat la
gria! I aquells nois, fins que no va els estris per cuidar el nou jardí i
inauguració d’una petita caseta
arribar el gran dia, van esperar per conrear hortalisses i verdures
de fusta, on es guarden les eines
amb ànsia. Amb un somriure a la al nou hort amb el que comptem.
de l’hort, que ha estat donada per
boca i el pit encara ple d’alegria Tot el material esportiu, la gespa,
la família de Cristóbal Escobar,
explicaven als seus amics el que l’hort, els bancs i la informàtica
un noi que havia estat usuari del
va passar, ja que una inauguració també són de Cristóbal. Aquests
centre de Gavà “La Bòbila” i que
no es fa cada dia. Però lo bonic nois i noies s’ho mereixen i tam-
no va arribar a entrar a Caviga
que va passar era com els famili- bé Cristóbal, tot i que no pugui
perquè va morir abans. La seva
ars veien els seus fills i filles, ger- gaudir-ho amb nosaltres.
família ha volgut així conservar
mans i germanes, etc. com se’ls Gràcies a les entitats i persones
la seva memòria en un entorn
posaven els ulls com taronges, que han fet possible aquesta gran
humà que per a ell va ser tan
semblaven il·luminats com si fos inauguració.
important.
Nadal... no n’hi ha per menys!
Usuaris i usuàries del SOI (Servei
Ocupacional d’Inserció) del Centre
Ocupacional Caviga
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 2

3. Can Modolell, a l’estiu i d’amagat
N
o està bé. Ja sabem que és una pràctica habitual, però no
està bé. Ho han fet a l’estiu, i d’amagat.
Com és prou conegut, ja fa anys que s’està parlant de la
remodelació de la Torre Modolell i de la construcció d’un
nou edifici al costat, per fer-ne una seu municipal àmplia i cèntrica. Se
n’està parlant des de fa anys, però mai no s’ha explicat a la ciutadania,
ni s’ha intentat saber l’opinió de la gent. I això que la casa palau de
Can Modolell és, a hores d’ara, l’edifici més emblemàtic de la ciutat.
Primer es va fer un projecte impresentable, que posava tot l’interès en
l’edifici nou i valorava molt poc la casa palau. Després, per sort, això es
va reconsiderar i ara hi ha en marxa un projecte que rehabilita la casa
palau amb molt bon criteri i la converteix en un edifici definitivament
valuós. Però sense prou valentia, ni per part del govern municipal ni
per part de l’arquitecte, com per arribar fins al final en el canvi de crite-
ri: en el nou projecte no es respecten les escales i les arcades que duen
al pati de les antigues escoles, tot i que són un element especialent vis-
tós de tot el conjunt, i a més en formen part indestriable. Sembla que
es reconstruiran en una alta banda del jardí, tanmateix...
Però el que jo volia destacar aquí, sobretot, és el mètode de decidir les coses. No està bé, ja ho he dit al
començament. Tot el procés, amb els notables canvis que hi ha hagut, s’han fet sense dir-ne res, de manera
que les coses s’han anat coneixent per mitjans més aviat atzarosos. I això ha culminat en el projecte final,
ja executiu i per tant molt difícil de canviar. Per evitar-se problemes i qüestionaments, el govern municipal
ha actuat de la manera més antiparticipativa. A finals de juliol la comissió de govern va aprovar el projecte,
i a finals d’agost es va posar a informació pública, obrint el poreceptiu mes per presentar-hi al.legacions. O
sigui que les coses es fan a l’estiu, en el temps en què més difícil és que la gent s’assabenti de les coses, i a
més es fan sense fer-ne cap publicitat, evitant que la gent no sàpiga per tal que no hi pugui dir res.
¿Gosarà encara el govern municipal de Viladecans continuar dient que vol que entre tots decidim com
volem que sigui la nostra ciutat?
Josep Lligadas Vendrell
Aquest dissabte
Un molt bon concert, i gratuït
Aquest dissabte dia 18 tindrà lloc a Viladecans un concert
d’aquells que un no s’hauria de deixar perdre. Està a càrrec del
cor de cambra Lieder Càmera, amb una primera part de música
més clàssica i una segona de cançons populars catalanes.
Serà a l’església de Sant Joan, a les 8 del vespre, i és gratuït grà-
cies al patrocini de l’Obra Social de la Caixa de Terrassa. O sigui
que, per poc que pugueu, valdrà la pena anar-hi.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 3

4. Can Perol: venda directa de productes
agraris ecològics i de proximitat
P
roducció ecològica, comerç local, consum recorregut més de 30 km. fins a arribar a casa, i que
responsable, comerç més just, producte s’han produït sota el paraigua de l’agricultura eco-
de temporada són conceptes que són lògica.
molt presents a Can Perol, un projecte de Can Perol integra també la pastisseria Vila de Sant
cinc famílies pageses i una familia pastissera del Vicenç dels Horts, una pastisseria tradicional que
Baix Llobregat. Des de Can Perol es vol comerci- treballa de manera artesanal, que complementa
alitzar, a través de la plana web www.camperol. l’oferta de productes de Can Perol amb productes
cat, els productes agraris d’aquestes cinc famílies de fleca i pastisseria artesans, alhora que permet
i d’altres pagesos i pageses de la comarca, direc- disposar d’un obrador on donar una nova sortida
tament a les famílies de les comarques de l’entorn a la fruita i verdura dels pagesos de la comarca en
metropolità. forma de melmelades i conserves.
El projecte té l’arrel en l’inici de les pràctiques El projecte arriba ja a més de 320 famílies reparti-
agroecològiques per part de força pagesos del Baix des per diferents pobles i ciutats, i adults i infants
Llobregat, que els permet produir, de forma més aprenen a seguir el ritme de la terra a partir dels
sostenible, producte fresc d’elevada qualitat. As- productes de Can Perol, fent més fort el vincle entre
solit aquest punt, el que cal és evitar que l’esforç els consumidors i els cicles naturals.
esmerçat per obtenir aquesta fruita i verdura es
Can Perol és un projecte de pagesos que persegueix
dilueixi en l’oceà immens d’un mercat central com
obtenir un preu més just per les seves produccions,
Mercabarna, on conceptes com la presentació o la
també per als consumidors, però també és una
constància en el subministrament es valoren molt
aposta per dinamitzar la producció ecològica a la
més que no el mètode productiu, la proximitat o el
comarca, apropar productors i consumidors, i col-
gust. Justament, aquests tres paràmetres són els que
laborar, en la mesura del possible, en la consolidació
defineixen la qualitat dels productes de Can Perol,
de l’espai agrari de Viladecans i del Baix Llobregat.
ja que es tracta sempre de productes amb un punt
òptim de maduresa i acabats de collir, que no han Marc Riera Minguet
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 4

5. El fantasma de Can Menut
A
bans de parlar de i Tecnologia de Computadors de recent de l´exconseller al municipi
fantasmades, situ- la Universitat Politècnica de Ca- barceloní, va acusar l´Ajuntament
em l’àmbit d’acció: talunya, especialitzat en Robòti- de no exercir el seu dret a mante-
Can Sala/Can Menut ca, i des de el 1999 fins el 2007 va niment. Aquest fet va motivar que
és un masia situada a la falda de ser regidor d’urbanisme i medi el PSC acusés CiU d´«afavorir els
la muntanya de Sant Ramon a Vi- ambient per CIU de l’Ajunta- interessos particulars d´un regidor
ladecans, amb orígens datats al ment de Sant Feliu de Guíxols. de CiU», en voler que l’erari públic
segle XIII, que va ser declarada bé Josep Amat, com a regidor d’urba- corri amb les despeses de les obres
cultural d’interès local pel Ple de nisme, va ser definit com a contro- de rehabilitació d´una propietat pri-
l’Ajuntament, el 28 de novembre vertit per un seguit de circumstàn- vada, segons recollia el periòdic. «I
de 2002, tant la masia com l’arbre- cies, casuals o no, que han portat més quan el propietari s´ha enriquit
da que la l’envolta, on destaquen a pensar al PSC que entre CiU i el substancialment amb aquesta ope-
un nombrós cultiu de ametllers regidor Amat podria haver-hi al- ració immobiliària», afegia el PSC.
centenaris d’una varietat única a guna voluntat d’afavoriment. En infinitats d’ocasions ja hem ex-
Catalunya que ha anat desaparei- De fet, segons va publicar el Dia- plicat que la masia la va comprar
xent dels nostres conreus de secà, ri de Girona el 5 de maig de 2005, l’empresa Promocions Sant Ramon
la varietat molar, declarats d’in- “al municipi barceloní de Vilade- Viladecans S.L, que forma part del
terès cultural i etnològic. cans, el PSC ha denunciat interes- entramat d’empreses de la immobi-
L’estat de conservació de la masia sos particulars de CiU per voler liària Global Inversiones Europeas
és “deplorable” i actualment hi ha que l´Ajuntament de Viladecans (GIE), que encara té penjat en la seva
una sentència judicial que obliga pagui les obres d’una masia priva- web un projecte urbanístic a la zona
els propietaris a la rehabilitació de da que també havia sigut d´Amat. de Can Menut, Sector Residencial
la casa. I segons sentencia el Parla- El mateix Felip Puig, ex conseller Sant Ramon, que és il·legal per ser
ment de Catalunya, l’Ajuntament d’obres públiques, va ser l’encarre- en zona forestal. GIE és presidida
de Viladecans té la competència gat de reclamar que aquesta propi- per Paz Dorado, polèmic president
per tramitar tot l’expedient sancio- etat es rehabilités, segons publica- de la Confederació d’Empresaris
nador i, si escau, sancionar els pro- va el passat 29 d´abril de 2005, el del Baix Llobregat, que encara té
pietaris de la masia de Can Menut rotariu El Far. Segons s’explica, es causes pendents als tribunals per
per incompliment dels deures de dóna la circumstància que Amat i presumpta apropiació indeguda de
preservació i manteniment. Curi- el seu germà eren els propietaris fons europeus del FORCEM.
osament, l’alcalde de Viladecans, de la masia Can Menut. Però la Si aconseguim expulsar els fantas-
Carles Ruiz, ha estat els últims titularitat actual no està gaire cla- mes polítics i especulatius de la ma-
anys diputat de cultura i patrimo- ra. Amat va vendre la casa a una sia de Can Menut, algú ens podria
ni de la Diputació de Barcelona. societat privada mercantil, però explicar per què s’està deixant caure
Tot plegat fa pensar que no hi ha l’Ajuntament no va ser informat la masia? I si amb data 24 d’octubre
voluntat per preservar la masia, o de l’operació i va iniciar un procés de 2005, es va sol·licitar al departa-
és que hi ha algun fantasma que fa legal per adquirir-la. ment de Cultura de la Generalitat
que ningú vulgui acostar-s’hi. Ara A més, un jutjat ha fallat última- de Catalunya, la inclusió dels béns
intentem destapar els fantasmes ment, i després d´un seguit de re- mobles de Can Menut, com a col-
que hi ha darrera o dins la masia cursos, a favor que l’actual propie- lecció, en el Catàleg de Patrimoni
de Can Menut. tari privat arrangi els desperfectes Cultural Català, en aplicació de la
Els últims anys la propietat de la de la masia, que va ser declarada Llei 9/1993, de 30 de setembre, del
masia ha estat dels germans Joan bé d’interès local pel consistori patrimoni cultural català, sabeu on
i Josep Amat i Girbau. Aquest úl- l’any 2002. I en aquest cas, torna a es troben actualment aquests ele-
tim és catedràtic d’Arquitectura aparèixer Felip Puig. En una visita ments patrimonials?
Ricard Caba i Calbet
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 5

6. Acerca de la enseñanza pública
D
espués de cuatro años de jubilada, re- elas concertadas, pagadas, claro está, con fondos
memoro mi vida profesional. Trabajé públicos. Los padres que elijan escuelas privadas
de maestra en escuela pública 38 años. deberán pagar ellos la totalidad de los gastos a la
Estuve 28 años en el colegio Àngela escuela elegida.
Roca de Viladecans y otros 10 años más en otros Es necesario afrontar la calidad de la formación
centros y localidades. profesional, por su gran importancia.
El trabajo de maestra es uno de los más bonitos que Creo que se deberían revisar los medios adoptados
existen y me sentí realizada profesionalmente, a pe- para la integración y enseñanza de los hijos de in-
sar de los problemas familiares y sociales que siem- migrantes.
pre están presentes en la escuela. Pero
siempre tuvimos ilusión por el trabajo.
No quiero retroceder más allá del año
75, porque aquellos años sí que fueron
difíciles en todos los aspectos.
Económicamente hubo muchos años
difíciles para los maestros, que se fue-
ron salvando poco a poco con nuestra
lucha y el apoyo sindical.
La LOGSE supuso un gran avance para
la enseñanza. Se contó con la opinión
de los profesores antes de formalizarse
la ley, y se contempló la especialidad de
cada maestro. Fueron años de calidad.
Existía en estos años una buena cola-
boración de padres y APAS. Había por
otra parte una gran independencia en-
tre los profesores que obstaculizaba lle-
gar a consensos, y que sigue existiendo,
y que se puede perpetuar e incluso agravar si sigue
Preocupa también que aún se sigan dando clases
adelante la LEC. Se ha avanzado bastante en la ca-
de cualquier religión. La escuela debe ser aconfe-
lidad de la enseñanza, pero hay problemas que se
sional.
deben solucionar.
Y como último punto acerca de la enseñanza actual,
Aciertos en la actual enseñanza han sido, entre
cabe decir que, a los profesores jubilados, nos pre-
otros, la integración de nuevas tecnologías y la im-
ocupa que toda la experiencia acumulada en tantos
portancia que se da a la enseñanza de las lenguas,
años de trabajo, y los métodos contrastados como
así como la enseñanza de la música.
eficaces, no se recojan y se queden en el baúl de los
Problemas importantes actuales son la poca colabo- recuerdos.
ración de los padres en la escuela y la baja estima
Esperemos que se vayan solucionando los proble-
social hacia esta profesión. Es necesario que se tra-
mas y que se vea que la enseñanza debe ser preo-
baje la asignatura de Educación para la Ciudadanía
cupación de todos, que se destinen más fondos, y
como materia muy importante, quizás la que más.
que se ayude desde todos los ámbitos a la escuela
Importante es que hubiera gratuidad de libros y pública, porque de su calidad depende el futuro de
material escolar, ya que la enseñanza pública debe todos.
ser totalmente gratuita.
Sonsoles Gutiérrez
Por otra parte no se entiende que aún haya escu-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 6

7. Y el bubisher alzó el vuelo
D
icen los saharauis Sahara) ha sometido a todo un
que el bubisher es un Estado. Además, españoles y
pájaro portador de saharauis compartimos una
buenas nuevas, y por lengua, el español, que convive
eso los niños que habitan aque- en esa región de África con el
lla tierra difícil que ha sido hasanía. Por suerte la sociedad
maltratada por la historia y por civil española ha sabido tender
el olvido anhelan ver –aun- una mano a sus hermanos del
que sea fugazmente– sus colo- continente vecino, y ese compro-
ridas plumas, que son heraldo miso se manifiesta en los nume-
postal”, a la escuela que hemos
de dicha para un pueblo que rosos proyectos que distintas
hecho en los campamentos.
desde hace más de 20 años vive asociaciones de amigos el pue-
teniendo que elegir entre la ti- blo saharaui desarrollan a diario La memoria es identidad, es cul-
ranía del invasor o el desgarro en las wilayas del exilio. tura. No debemos perder nuestra
del exilio. memoria.
Hemos tenido la suerte de
Las arenas de Tinduf (Argelia), aportar nuestro pequeño gra- Un poema con alusión al bubis-
que tras la ocupación marroquí nito de arena a un proyecto, her dice: “A veces inesperado
del Sahara Occidental acogieron nos hemos convertido, por unos posa sobre los vientos de la jaima,
los campos de refugiados saha- minutos en ese pájaro de las bu- a veces como un ágil anciano del
rauis por un tiempo que al princi- enas noticias. Hemos dado un desierto turbante blanco y Islam
pio se creyó sería corto, han sido gran paso al trasladar el caste- oscuro saluda ávido sobre los se-
testigos silenciosos del vergonzo- llano (en libros), patrimonio de cos ramos de una acacia”.
so abandono al que el Gobierno todos y también de los saharuis Rosa Mercader
de España (antigua metrópoli del a los campamentos por “correo
Primera trobada de Centres d’Estudis d’Eramprunyà
1a trobada de centres
El proper dissabte dia 25 d’octubre tindrà lloc, a la dÊestudis I dÊestudiosos
biblioteca del Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua
13-14), la primera trobada de Centres d’Estudis de les dÊ Eramprunyà
antigues poblacions de la baronia d’Eramprunyà, és
a dir, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Vi-
ladecans. Ho Organitza:
És una trobada per compartir els estudis que s’estan
fent sobre temes del nostre patrimoni històric i cul-
Hi col·laboren:
tural, i des de Viladecans hi participarem amb una Dia: dissabte 25 d’octubre de 2008
ponència de Jaume Lligadas Vendrell, del Grup Tres Horari: de 10.00 h a 14.00 h
Torres, sobre “La Torre Modolell, els valors patrimo- Lloc: Sala d’actes del Museu de Gavà
nials d’un edifici del segle XIX”. Plaça de Dolors Clua, 13-14
La trobada és d’assistència lliure i gratuïta, de mane-
ra que hi és convidat tothom qui vulgui anar-hi. Co-
mençarà a les 10 del matí i acabarà a les 2 del migdia.
Els qui vulguin podran quedar-se a dinar, per un preu
aproximat de 35 €. Per dinar, però, cal inscriure’s prè-
viament al telèfon 649 721 866 (Montse) o al correu
electrònic centre-destudis@terra.es.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 7

8. La Llei de la Dependència, un desastre
S
ervidora va viure amb il- al i l’abast de les situacions tades. Els ajuts previstos a
lusió l’anunci d’aquesta de dependència i d’aquí ar- la llei aleshores es redueixen
llei, que prometia ga- renca la primera sensació de sensiblement. El tàndem llei
rantir per dret l’atenció desbordament. No hi ha prou d’estrangeria - llei de depen-
a les persones que, per motius personal per atendre tothom. dència, fa que l’interessat rebi
diversos, necessiten de l’ajut Les diverses administracions menys ajut del que li pertoca
d’altres per tirar endavant en la públiques que hi intervenen i va engruixint un conjunt de
seva vida quotidiana. Un sector no estan prou coordinades i
de població que compta amb incompleixen els criteris i els
pocs recursos personals, sovint terminis que elles mateixes
perquè no té accés al treball o s’han marcat.
perquè cobra pensions min- • En segon lloc, perquè el blo-
ses, o bé perquè no disposa de queig en l’aplicació de la llei
centres socials o sanitaris ade- impedeix a la pràctica als
quats, que solen ser cars tant usuaris accedir a serveis que
per als seus usuaris com per a abans de la llei haurien estat
les administracions públiques. disponibles. O almenys d’ai-
Un sector que tradicionalment xò es queixen molts professi-
és atès sobretot per les dones onals del camp de la salut.
de la família, de vegades alter-
• En tercer lloc, perquè la llei
nant aquesta feina amb una al-
crea expectatives sense dir
tra de remunerada fora de casa. treballadores en precari, poc
amb quins recursos compten
Un sector en expansió, perquè preparades i que no cotitzen
i en quines condicions s’hi
cada cop vivim més anys i per a la Seguretat Social.
pot accedir, de manera que
tant la població ens anem enve-
pot resultar força frustrant • En sisè lloc, perquè em consta
llint. Un sector atès per moltes
per a molta gent. La llei es va que moltes de les contracta-
persones que treballen en pre-
aplicant sobre la marxa. cions de treballadors socials,
cari: empreses de treballadores
• En quart lloc, perquè no dis- educadors i altres professio-
familiars i d’auxiliars de la llar
posa de prou recursos finan- nals es fan a base de subcon-
o de geriatria amb baixos sous i
cers, i ja s’amenaça de reta- tractacions i de contractaci-
condicions més aviat dolentes, i
llar-los. ZP ha regalat 400 € a ons a mitja jornada.
treballadores estrangeres sense
papers que fan la seva feina en tots els contribuents que tre- En fi, he de dir que els professio-
domicilis particulars. ballen i subvenciona l’activi- nals diversos que he anat trobant
tat bancària que, per cert, no en la meva gimkana particular
De fet, estic tenint l’oportunitat
“socialitza” precisament els amb la llei m’han atès molt cor-
de seguir l’aplicació de la Llei a
guanys. Però sembla que re- rectament. Entenc que hi hagi
través de diversos canals. En pri-
tallarà els pressupostos de la problemes de massificació i d’or-
mer lloc, com a familiar de tres
gent que compta amb menys ganització. Però francament, si, a
persones amb dependència, des-
recursos. Conec casos de per- sobre, escanyen els pressupostos,
prés com a col·laboradora de la
sones amb ajuts aprovats des haurem de denunciar el govern
borsa de treball de Càritas, cosa
de fa més d’un any, que no els per incompliment de la llei, cosa
que em posa en contacte amb
han cobrat. que s’estan prenent per costum.
moltes situacions de dependèn-
cia, i en tercer com a excompanya • En cinquè lloc, perquè no és
Mercè Solé
de treballadores socials i fami- realista quan pensa en la
liars que són professionals del contractació de gent que faci
tema. I tot plegat em sembla un la feina en domicilis particu-
desastre. lars. Hi treballen un munt de
persones estrangeres sense
• En primer lloc, perquè està
papers, que no poden cons-
clar que qui va fer la llei des-
tar com a persones contrac-
coneixia força la realitat soci-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 8

9. Ca n’Amat, Cal Ginestar, Cal Carcereny
A
quest estiu en vaig que formen aquestes tres cases
aficionar a anar- que esmento en el títol d’aquest
me’n, alguns vespres, article. A Ca n’Amat, pel que se
a la Plaça de la Vila, sent a dir, aviat començarà la re-
a seure una estona al banc que habilitació, i deixarem de veure
hi ha al costat de Cal Ma, per la aquelles reixes rovellades i aque-
banda que mira cap a munta- lla façana que sembla a punt de
nya, o sigui cap al carrer Àngel caure a trossos. Tant de bo sigui
Guimerà. Hi havia un ambient veritat. Però alhora que es vetlla
tranquil·líssim, a aquella hora per Ca n’Amat, cal vetllar també
ja no feia calor, i la perspecti- per l’altra banda del carrer. Cal
va era realment molt maca. En Ginestar i Cal Carcereny són una
primer terme, les dues torres, la joia històrica, i conserven restes
del Baró i la Modolell, que for- molt antigues, a més de tenir
men un marc esplèndid. Al fons un perfil especialment atractiu, i
de tot, la palmera que tanca el mantenir oberta una botiga plena
carrer, il.luminada amb gust, d’encant, que no sabem quan du-
darrera la qual s’alça la teulada rarà. Però, per exemple, Cal Car-
de Ca l’Oriol, amb la porta de cereny té unes teulades que fan
pedra i les rajoles de la imatge pena, i que no són precisament
de Santa Eulàlia, i amb la gres- una bona garantia de conserva-
ca que s’endevinava de tota la ció. Aquestes dues cases, que són
gent que estava sopant a La Pic- propietat privada, mereixerien
cola. I entremig, aquesta pecu- una especial atenció per part dels
liar giragonsa que fa el carrer, poders públics, per ajudar en la
que s’estreny entre Cal Ginestar seva conservació i rehabilitació, i
i Cal Carcereny per una banda i per assegurar que tinguin un fu-
Ca n’Amat per l’altre. tur digne per al gaudi de tots.
Per mi, és un dels llocs més agra-
Josep Lligadas Vendrell
dables de mirar que tenim aquí
Viladecans. I és potser el que més
manté la imatge de poble pagès
que havíem estat, amb cases anti-
gues i carrers torçats. Jo, eviden-
tment, no enyoro gens el poble
de pagès que érem fa anys: ara
vivim molt millor i no hi caben
enyorances més o menys romàn-
tiques! Però sí que voldria que,
quan caminem pels nostres ca-
rrers, puguem veure de tant en
tant com eren en aquelles èpo-
ques, perquè això ajuda a tenir
personalitat ciutadana i a impe-
dir que siguem una simple juxta-
posició adotzenada de gent.
I això, en aquest cas, es traduiria
en una cosa molt precisa: con-
servar i rehabilitar el conjunt
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 9

10. Xarxa de Punts
d’Autoaprenentatge de català
E
l Servei Local de Ca- d’aquests centres on se’ls propor- aquests recursos lingüístics en
talà de Viladecans, la cionarà un CD multimèdia ano- català són:
Fundació Ciutat de Vi- menat Diàleg. • Auditori Pablo Picasso
ladecans, la Biblioteca Diàleg multimèdia és un mètode • Alberg de Can Batllori
de Viladecans i Can Calderon d’ensenyament interactiu per a
col·laboren en un projecte de di- • Casal Cívic d’Alba-rosa
la llengua oral que proposa situ-
fusió de recursos lingüístics en acions bàsiques de la vida quo- • Biblioteca de Viladecans
català anomenat Xarxa de Punts tidiana. D’una manera dinàmica • Aula Oberta de Can Calde-
d’Autoaprenentatge. i divertida, introdueix l’alumne ron
La iniciativa consisteix a posar a en l’aprenentatge de la llengua Les persones que estiguin inte-
la disposició dels alumnes dels parlada seguint els continguts ressades a tenir més informació
cursos de català i de les persones del programa oficial del nivell sobre aquest nou recurs poden
que no poden assistir als cursos llindar. posar-se en contacte amb el Ser-
organitzats pel Servei Local de Els centres d’autoaprenentatge vei Local de Català de Viladecans
Català de Viladecans, una sèrie també disposen d’un CD mul- (tel. 93 659 33 28), amb la Fun-
d’ordinadors ubicats en diversos timèdia d’autoprenentatge in- dació Ciutat de Viladecans (tel.
centres de Viladecans amb conne- teractiu que conté mil activitats, 93 647 00 55), amb la Biblioteca
xió a Internet i recursos suficients models de textos i dictats, proves de Viladecans (tel. 93 637 40 90)
dels nivells de català A, B i C. de detecció de nivell, models de i amb Can Calderon (tel. 93 635
Totes les persones que entenen proves oficials dels nivells B i C. 18 04).
el català però volen aprendre a Els centres on es poden trobar Mònica Sendra
parlar-lo poden anar a qualsevol
Peatones de la historia del Baix
Llobregat (Testimonios y biografías)
Editat en dos volums l’any 2006 per l’Associació per a la
memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat
És un molt bon recull testimonial de personatges
vinculats a la història obrera del Baix Llobregat. Uns
parlen en primera persona, d’altres són entrevistats.
D’alguns només es pot parlar en passat. Vides
lluitadores en la clandestinitat i apassionades en la
transició ens han marcat l’actual democràcia, els drets
laborals de què gaudim i han construït una consciència
col·lectiva que, amb tossuderia, intenta sobreviure a
l’individualisme actual.
Es llegeix fàcilment i segur que hi acabareu trobant un
munt de persones conegudes. Posats a trobar-hi una
pega, les entrevistes s’han centrat en les persones que
es veien, és a dir, els homes. De dones, n’hi ha poques...
És un pas que tenim encara pendent...
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 10

11. Un viatge a l’Uzbekistan,
E Àsia Central i Istanbul
l viatge d’enguany no
venia amb una gran
càrrega d’il.lusió, el
destí no era gaire co-
passar una estone-
negut i les referències del que
ta molt interessant
anàvem a veure escasses, per
amb aquelles perso-
la qual cosa tots iniciàrem el re-
nes que necessiten
corregut amb una expectativa
tan poc per viure.
sostinguda.
Bukhara va ser una
L’entrada a Tashkent, capital de
antiga colònia esde-
l’Uzbekistan, va ser caòtica per
vinguda capital de
poder passar la duana, davant la
l’imperi feudal de
passivitat de la policia del pais.
l’oasi en el segle VI.
Aquí ens esperava el que seria
Bressol del filòsof i
el nostre guia, Sadir, per acom-
metge Avicenna, en
panyar-nos la resta del viatge.
gaudírem realment,
Tashkent, capital de l’Uzbekis-
veient aquells grans
tan, a 725 km. al sud-est del mar de “Les mil i una nits”. La plaça
monuments deco-
d’Aral, és la ciutat més moderna, del Registan, joia de la ciutat vi-
rats amb la típica rajola blava,
dotada d’un metro espectacular sitada ja per l’explorador Marco
catalogats com a patrimoni de
imitant el de Moscou. El 1966 va Polo al segle XIII, amb les tres im-
la humanitat. La proposta d’un
ser semidestruïda per un gran ponents madrasses, el mausoleu
sopar en uns jardins d’una ma-
terratrèmol. La seva població de Tamerlà, la necròpolis de Sha-
drassa disfrutant d’un concert i
és de 1.986.000 habitants, i aquí jí-zindà, l’observatori d’Uluzbek
balls típics de les regions va ser
vam visitar algunes madrasses amb la mesquita de Bibi Jamin,
benvinguda i no ens va decebre.
del segle XVI. esposa preferida de Tamerlà, i els
Ja se sap: la música, la dansa, els
A la tarda amb un vol domèstic vestits, colors... ens va agradar. seus grans mercats, fan de la ciu-
vam volar a Khiva. Khiva està tat una cruïlla de cultures com la
De Bukhara vam anar a Samar-
situada sobre el riu Amu Daria, persa, la grega, l’àrab, la mogol i
canda, parant a Sharkhrisabz,
conserva intactes moltes parts de la russa-soviètica digna de ser vi-
ciutat on va néixer Tamerlà, el
la ciutat antiga que va ser la ca- sitada.
gran guerrer de l’Edat Mitjana i
pital de la regió de Jorezm, i està Tot el que s’obre es tanca i el nos-
continuador de l’obra de Genghis
considerada com la ciutat museu tre botó per tancar el viatge va ser
Khan. El nom d’aquesta ciutat vol
de l’arquitectura de Corasmia. la visita llampec a Istanbul, on
dir “ciutat verda”. Aquí hi ha les
Visitàrem tot el bo i millor de tots vam gaudir gratament de la
restes d’un gran palau i la mes-
la ciutat i havent dinat sortirem cruïlla de mars i estrets vorejats
quita més sagrada de tota l’Àsia,
amb autocar direcció Bukhara. de les mesquites més espectacu-
utilitzada només un cop l’any.
Pel camí, el nostre guia ens va lars del món, on ens consta que
En els jardins del palau vam pre-
sorprendre amb una parada al la policia de l’aeroport vetlla per
senciar una munió de casaments
bell mig del desert per visitar un les persones.
acompanyats d’un seguici de
petit poblat nòmada que viu de
músics, amics i familiars tots ben Un viatge és molt difícil de des-
la cria de bens d’astracan. Vam
endiumenjats, criure’l ja que no tots el percebrem
colors, llu- de la mateixa manera, aquestes
entors... una ratlles sòn només unes pinzella-
festa senzi- des, però a hores d’ara una cosa
lla i feliç que és certa: els que ens vàrem atrevir
transmetia a fer-lo, som doctes en madrasses,
alegria. mezquites, mausoleus, rajoles,
Arribàrem a mercats... d’una manera general
Samarcanda, en la cultura d’aquest país.
evocadora de Montse Pastor i Pujadó
les llegendes
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 11

12. Un llibre cristià,
apte per a tots els públics
tòria, però immensament interes- l’autor va posant càrregues de
sant, al menys per a un servidor. profunditat a la desnaturalització
D’entrada l’exconseller Milà, es del missatge primigeni de l’evan-
va confessar agnòstic, però va geli, a l’apropiació d’un missatge
defensar l’autor i el llibre amb de canvi present a les Escriptures,
l’ardor d’un creient. Va ser una per transformar-lo en un missatge
llarga intervenció on va trobar conservador de privilegis, estruc-
parentius en la defensa de la tures i costums socials. L’autor és
compassió cristiana de l’escrip- més subtil en els arguments i les
tor, compartir el dolor, pathos, denúncies, però les fa. A mi, per
amb la idea de la solidaritat de això, m’ha agradat més un segon
V
Rossana Rossanda del Partit Co- nivell de lectura, que l’he trobat
aig assistir a la pre- gairebé autobiogràfic i és com a
munista Italià. Milà es va confes-
sentació de Punt de partir de la militància cristiana es
sar com a persona amb formació
Trobada i vaig tenir pot construir, sense renegar dels
religiosa –va ser escolanet, ens va
la sort de poder sen- orígens, un pensament d’esquer-
xivar un ocellet tafaner- i va dir
tir a la Mercè Solé i la seva bri- res. I com això requereix –el capí-
que el component moral que pot
llant defensa de combinacions tol sobre l’avortament– un esforç
aportar la religió podria ajudar a
no gens fàcils ni freqüents en suplementari de comprensió da-
les idees progressistes de canvi
aquests temps en què la des- vant la realitat contradictòria. Un
social.
qualificació i el crit han substi- tampoc no pot obviar una certa
tuït el debat de les coses i de les La intervenció de Josep Lligadas,
enveja per les certeses que dóna
idees. Defensava, entre altres, dirigit a un auditori divers, cris-
tenir un codi moral previ per
coses tan poc populars com tians practicants, progres descre-
abordar honradament la comple-
l’equilibri entre el pensament i guts de tota la vida i polítics en
xitat dels problemes.
l’acció, la saludable relació de la exercici, en una barreja proba-
blement inèdita en una presen- No ser creient et dóna més lliber-
reivindicació i del rigor o el de-
tació literària, política i religiosa, tat de pensament, però et trobes
sig de fer coincidir la denúncia
va tenir un format sorprenent: la amb una certa fragilitat de fons
amb el respecte al contrari. Va
del sermó, en el sentit noble de la al moment de prendre decisions.
ser un esplèndid text fundacio-
paraula. Va ser el discurs religiós I el que és cert –i Josep Lligadas
nal que segurament es mereix
d’un cristià dirigit als cristians. ho denuncia amb la mateixa veu
una atenció més pausada de la
Un discurs militant –des de la no gens guerrillera– és que la po-
que va tenir en la plaça de Sant
militància progressista cristia- lítica està perdent en ares de l’efi-
Joan, amb un auditori, dempeus
na– sobre la figura de Crist i els càcia –el text parla del cas d’Iña-
o assegut, martiritzat per una
camins que la seva vida –model ki de Juana Chaos– els referents
invasió de petits insectes que
de vida pels creients– obrien per ètics que li donin sentit. No esta-
baixaven dels arbres.
la construcció d’un món més ria malament recomanar com a
El plat estrella de l’acte va ser la manual de capçalera dels polítics
just i feliç. Aquesta professió de
presentació del llibre de Josep d’esquerra els apartats de Millo-
fe, orgullosa de fons però oberta
Lligadas, “La política dels cristi- rar la vida per tothom, els valors
de formes, sense cap concessió
ans” premi Joan Maragall 2007, a i el poder. És un excel·lent resum
a l’alegre progressia, em va ad-
càrrec de Salvador Milà, que ha d’allò que sempre hauríem de fer
mirar, perquè vessava sinceritat i
estat regidor de Mataró i conse- i que no sempre fem. D’allò –i no
ajudava a entendre coincidències
ller de Medi Ambient per ICV- és Jesús– en el que sempre hau-
i dissidències.
EUiA, veterà ex-psuquero i vell ríem de creure, i no sempre cre-
company d’amistat i d’idees de Vaig comprar el llibre i l’he llegit.
iem.
l’autor. Va ser una presentació Recomano la seva lectura, perquè
original i aparentment contradic- amb una prosa no gens guerrille- José Luis Atienza
ra, senzilla, gairebé col·loquial,
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 12

13. les nostres entitats
Agrupación de Pescadores Deportivos
de Viladecans
L
a Agrupación se fundó en septiembre del año 1958
por unos amigos que trabajaban en Viladecans y
decidieron hacer un concurso de Fiesta Mayor y en
diciembre hicieron otro de Navidad con pesca y al-
muerzo en la playa. Este grupo de amigos estuvo formado
por Antonio Morata, Antonio Pellicer, Ramón Lidón, Rafael
Cubells, Antonio Fontdevila, Jaime Chaume, José Sentís y
Juan Marieges, siendo el presidente
más activo de la Agrupación Antonio
Morata, secretario Antonio Fontdevi-
la y tesorero Antonio Pellicer.
Después pasaron como presidentes
Antonio Roselló, Diego García, Luis
Bartolomé y el actual Antonio Suñer.
Cabe destacar el gran trabajo realizado
en esta Agrupación por el tesorero An-
tonio Pellicer que por su trabajo lo lle-
vaba casi todo y después delegó a Luis
Bartolomé que ha cesado de su cargo
este año por motivos de enfermedad y
esperamos su vuelta.
Esta Agrupación actualmente celebra al
año unos 13 concursos siendo los más
destacados en las fiestas de San Isidro,
Fiesta Mayor, Ciudad de Viladecans en
memoria de Diego García Uclés presi-
dente fallecido, y el de Navidad. Los
concursos son puntuables para celebrar
Pedimos a los pescadores de Vila-
en noviembre la entrega general de tro-
decans y otras localidades que si
feos a la regularidad. Es destacable la
desean pescar con nosotros pueden
gran colaboración del Ayuntamiento de
apuntarse para ser socios en el Ca-
Viladecans para poder organizar dichos
sal Municipal de Asociaciones Pa-
eventos.
blo Picasso (Pasaje Sant Ramon, 2),
todos los martes de las 20 a las 21 Destaca la gran aportación de pesca-
horas, y también llamando a los te- dores de esta Agrupación en los cam-
léfonos 696480629 y 620182968. peonatos nacionales e internacionales,
como Juan Luis Estevan, que participó
en el Campeonato del Mundo en Brasil
quedando quinto clasificado y campe-
ón de Cataluña, o Andreu Saez junior que participó en el cam-
peonato de Cataluña quedando campeón.
Para terminar, queremos agradecer la labor de este municipio
para poder abrir las playas de Viladecans para poder bañarse
y pescar. Y agradecemos a todos los socios por este 50 aniver-
sario, porque de no ser por ellos no podríamos existir.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 13

14. conèixer viladecans
M’agraden els meus veïns
(Sant Boi. Part II)
Sant Boi de Llobregat, símbol de Catalunya:
l’11 de Setembre
L
a història de Sant Boi ha anat i anirà molt monarca. Un cop Barcelona va patir l’assetjament
vinculada a la història de Catalunya per final, l’11 de setembre de 1714, en el qual Rafael de
diferents motius. Tot i això si hi ha una Casanova va ser a primera línia de foc, el Conseller
persona, fet històric i dia del calendari va refugiar-se a Sant Boi fins a rebre el perdó re-
que possi a Sant Boi a primera plana es el dia de ial. Va tornar a exercir d’advocat fins a la seva mort
la Diada Nacional. l’any 1743.
El fet principal, i que anualment es conmemora, és La figura de Rafael de Casanova ha estat un sím-
la vinculació que tingué amb aquesta vila Rafael de bol de lluita per les llibertats de Catalunya ja des
Casanova. Qui fou conseller en Cap del Consell de del segle XIX, quan els membres de la Renaixença
Cent de Barcelona durant la Guerra de Successió començaren a recuperar la memòria d’aquests fets
espanyola va ser un dels principals defensors de i a enaltir el sentiment catalanista. Tot i això la ges-
la ciutat i de la causa catalano-aragonesa contra la ta de l’onze de setembre fou suprimida durant el
imposició de Felip d’Anjou, el futur Felip V, com a franquisme i no fou fins l’any 1976 que es recupe-
rà. Aquest any Sant Boi aplegà una multitudinaria
festa a favor de la llibertat, l’amnistia política i els
drets de Catalunya.
Tot i l’èxit de la convocatòria, aquesta, en origen,
no estava previst que fos a Sant Boi: es pretenia fer
l’acte al parc de la Ciutadella, fortalesa aixecada per
controlar el comportament dels barcelonins derro-
tats el 1714. La prohibició del governador civil de
la ciutat per la dificultat de controlar la massiva
presència de gent que s’havia previst va fer que els
organitzadors es mobilitzessin per cercar una alter-
nativa. La celebració a Sant Boi fou aconsellada per
Josep Benet, per ser el lloc on descansen les despu-
lles de Rafael de Casanova.
L’acte comptà amb la presència de polítics, intel.
lectuals, i gent de tot tipus, i acabà amb el cant dels
segadors dirigit per Oriol Martorell.
Sant Boi és, doncs, indubtablement, referent de la
història de Catalunya, i per tant patrimoni de tots
els catalans, o encara més, de totes les persones que
arreu del món lluiten per la Llibertat, els Drets hu-
mans i la Democràcia.
Víctor J. Martínez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 14

15. El personatge
“A Viladecans el teixit associatiu ha crescut amb
una dependència terrible de l’Ajuntament”
Jordi Vicente, propietari de la llibreria “Els Nou Rals”
- Com va començar l’aventura dels Els Nou Rals fa sensació de poca
Nou Rals? cosa, però té un significat histò-
Jo vaig aterrar aquí l’any 79 des ric contundent, perquè fins i tot
de Begues, buscava un local a hi havia pagesos de la zona que
Gavà per instal·lar una llibreria, se’n recordaven.
però no va ser possible perquè - I ara com et sents? Més de Vilade-
uns nois treballadors de la Roca cans o més de Begues?
llibertaris estaven a punt d’obrir- Jo em sento molt viladecanenc
ne una altra a Gavà. La meva perquè aquests últims 29 anys
idea, de seguida, va ser buscar de la meva vida bàsicament de
un local al centre de Viladecans. vuit del matí a deu del vespre els
Un cop aquí em van adreçar a he passat a Viladecans i on m’he
uns coneguts, vàrem passejar per implicat culturalment i associa-
aquests quatre carrers del barri tivament ha sigut a Viladecans,
antic i vaig trobar un local al cos- independentment dels lligams
tat de l’Ajuntament, al carrer del que pugui tenir a Begues. On he
Sol, que és on vàrem obrir la pri- desenvolupat en certa manera un
mera llibreria: el 27 de desembre treball cultural i social ha estat
Parlar, millor dit, enraonar amb en
de 1979. a Viladecans. A Begues hi visc,
Jordi sempre recompensa, sempre en
- Què recordes d’aquells primers però hi descanso, ni políticament
té alguna per explicar i compartir,
anys? ni culturalment en aquests mo-
fent de qualsevol moment una bona
A la zona centre de Viladecans en ments hi faig gran cosa.
estona de conversa, enriquidora
i distesa. D’aquí a poc més d’un aquells moments no hi havia cap - Com ha canviat Viladecans des de
any complirà 30 anys al capda- llibreria, però quan vaig obrir al que hi vas arribar?
vant dels Nous Rals, la Llibreria cap de dos mesos se’n va obrir Viladecans ha crescut d’una ma-
(així, en majúscula) de Viladecans una altra a 50 metres. Al princi- nera estrepitosa en aquests 30
i per celebrar-ho ja pensa en fer tot pi no coneixia ningú, però tenia anys. Inicialment, degut a la meva
un reguitzell d’actes i activitats. moltes ganes d’obrir un local. activitat, vàrem creure oportú
Realment no n’hi ha per menys. Pel Vaig aterrar aquí arran també muntar els Consells Populars de
seu local hi han passat escriptors d’un llibre que havia llegit de Cultura Catalana, que en aquells
com en Ferran Torrent, en López l’historiador de Gavà Josep Soler moments tenien un embranzida
Raimundo, en Carrillo, l’Ignasi i Vidal. De la seva obra “Plet de arreu del país i va ser una mane-
Riera, la Isabel Clara-Simó, la termes i pastures entre Gavà i Vi- ra de començar a crear un movi-
Carme Riera, en Xirinachs o el ladecans” vaig treure el nom de ment associatiu nou, perquè aquí
poeta Miquel Martí i Pol. Amb en la llibreria, Els Nou Rals, que és a Viladecans tenien molta força
Vicente hem volgut repassar la seva el que pagaven el 1810 o 1820 els els sindicats, els partits obreristes,
trajectòria cívica i professional i, per pagesos de la zona al senyor de però a nivell cultural no hi havia
tant, de passada hem analitzat el la baronia per treballar les terres. res que recuperés la tradició ca-
món cultural, associatiu i comercial Era en una zona situada cap a talana. Amb l’excusa d’aquests
de la ciutat. Amb la sinceritat i la l’autovia de Castelldefels, tocant Consells vàrem començar a orga-
seguretat dels qui tenen les idees al càmping de les Filipines. Em nitzar activitats, el Carnestoltes,
clares, dels qui tenen poc a perdre i va agradar pel que significava. la Festa de Sant Joan... infinitat
molt a guanyar.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 15

16. de coses. I d’aquí van començar de la institució terrible i això ha plaça per motius laborals cada
a sortir els Diables, els Gegants, possibilitat que molta gent que dia a la ciutat és normal que una
del nucli estructural que ens re- podíem tenir ideologies diferents part de les compres les faci allà.
uníem al local que hi ha a sobre i no coincidents amb la propos- - Sempre has demostrat una coherèn-
de la Bodegueta, que és un espai ta majoritària, d’alguna manera cia amb uns ideals, amb una forma
que ha tingut un moviment cul- hem anat quedant al marge. A mi de pensar, que va més enllà d’uns
tural durant molts anys. com a llibreria també m’ha pas- interessos lucratius legítims que
- Sens dubte, un dels actius més im- sat, fa 12 anys que pràcticament puguis tenir com a llibreter. És real-
portants de la ciutat és el seu teixit ment compatible?
associatiu. Jo mai m’he amagat d’on estic
En aquests moments hi ha tota posicionat, en el meu negoci sem-
una sèrie d’entitats que han cres- pre ha prevalgut més la part de
cut i que s’han organitzat, per projecte ideològic i cultural que
tant la feina inicial és correcta, no la part del negoci, potser això
però jo crec que a Viladecans se- també m’ha tancat portes: enca-
gueix havent-hi un problema im- ra tinc penjat un cartell contra el
portantíssim i és que bona part barri d’Oliveretes, el mocador del
del moviment associatiu sempre, Dret a decidir... d’alguna manera
a l’hora de la veritat, ha quedat tu mateix pel teu comportament
molt deslligat de la política insti- o pel teu pensament ideològic et
tucional o, més ben dit, de l’ajuda pots estar tancant portes al teu
totes les activitats que promovem negoci. Fa 15 o 20 anys era molt
institucional. I crec que això no
s’autofinancen. Entenc que som valorat que les llibreries inde-
ha afavorit en res al creixement
una iniciativa privada, però no pendents fossin militants, havien
d’un moviment associatiu fortís-
deixa de ser del món de la cultu- sortit de projectes polítics la ma-
sim, si més no, en un àmbit molt
ra i tots sabem el que això signi- joria, però en aquests moments
concret que podria ser el de la
fica. A Viladecans és un handicap per molts companys meus de
cultura pròpia, el de la catalani-
difícil mantenir oberta una llibre- professió això és una absurditat
tat, el de la llengua i fins i tot et
ria durant 30 anys. Fins i tot he de cara al negoci.
diria el de joventut, perquè han
rebut en certs moments crítiques
hagut de passar trenta anys per- - Parlem doncs del teu perfil més bo-
importants pel fet que el Sant Jor-
què d’aquí a mig any inaugurin a tiguer. Com tenim el comerç al barri
di se celebra en un únic espai, en
Can Xic el que ha de ser el Casal antic?
tot cas això no és problema meu,
de Joventut. Però estructura per Al casc antic es va fer una remo-
jo després de diversos anys d’ha-
un moviment jove no n’hi hagut delació a partir d’unes ajudes de
ver fet propostes a l’Ajuntament
fins ara, en una població tan jove la Unió Europea i després no hi
i de fer provatures vaig decidir
com Viladecans que ha arrosse- ha hagut inversió de cap tipus,
que el lloc on em reforçava i em
gat sempre sectors importantís- fins i tot des de la meva òptica
sentia amb capacitat d’organitzar
sims de gent molt jove. Fora de crec que al consistori tampoc li ha
iniciatives era davant de la llibre-
Can Batllori, on es van fer alguns interessat reforçar aquests quatre
ria, en una zona de vianants i al
intents però sempre controlats carrers al voltant de l’Ajunta-
centre de la ciutat que d’alguna
des del poder local, no s’ha dei- ment. Fa molts anys el debat que
manera havíem de reforçar.
xat mai la possibilitat que els es produïa era que d’alguna ma-
moviments associatius creixessin - No hi ha molt poques llibreries a
nera des del poder local l’àmbit
per si sols. Viladecans?
de centralitat es desplaçaria cap
- Malgrat això, sembla que les enti- No és un fet únic de Viladecans, al Torrent Ballester, per tant no
tats han crescut en nombre i impor- la tradició al Baix Llobregat és podríem parlar de centralitat en
tància... una llibreria-papereria per pobla- aquests carrers del voltant. Des
ció i poca cosa més. Tot el movi- del meu posicionament cultural
Evidentment en un municipi en
ment estudiantil i universitari, al i personal sempre he dit que el
què ha governat una sola força
trencar els vincles amb l’institut, centre es pot desplaçar, però està
política pràcticament en majoria
tota aquesta gent deu comprar a clar que els quatre carrers que
des del moment en què va tornar
les llibreries importants de Barce- donen un sentit històric a Vilade-
la democràcia, sí que ha crescut
lona, com també ens passa amb cans són aquests quatre carrers
el teixit associatiu, però sobretot
bona part de la clientela que po- que queden al voltant de l’Ajun-
controlat pel grup majoritari i,
dríem tenir, perquè si un 30 o un tament i que, d’alguna manera,
per tant, amb una dependència
40 per cent de la població es des-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 16

17. una institució com l’Ajuntament ments, amb la inauguració de Vi- eleccions municipals (com a cap de
hauria de tenir clar que aquests lamarina a tocar i un comerç local llista d’Esquerra) hi havien gaire-
espais s’han de reforçar de la ma- majoritàriament d’un baix perfil bé 3.000 estudiants universitaris:
nera que sigui. No sé si ara que no ens ajudarà gens l’obertura una població amb un índex d’uni-
està a punt d’aprovar-se la pla- d’aquesta tercera “Illa Diagonal”. versitaris tan alt d’alguna mane-
nificació del nou Ajuntament i la Veurem si aguantem, a part que ra hauria de veure una projecció
nova edificació d’alguna manera s’inaugurarà en un moment de fortíssima en el seu moviment
tenen previst reforçar aquesta crisi absoluta i amb un comerç social i si no existeix en el teixit
zona. debilitat i la prova és que s’estan local és perquè molts d’aquests
- A tot això hi hem d’afegir la pro- tancant botigues a dojo. universitaris troben el seu lleure
pera obertura d’una nova àrea co- fora de la ciutat.
mercial i d’oci a Vilamarina, per si - I a nivell cultural, estem millor?
anéssim faltats de centres comercials Doncs amb la inversió que en un
a la comarca. moment donat es va fer en aquest
Està clar que l’aposta de l’Ajun- equipament semiprivat que és
tament per crear aquest nou es- l’Àtrium es va perdre potencial
pai al voltant de l’estació amb per a projectes que estaven crei-
una àrea lúdica i de comerç tan xent i tenien molta força, com el
forta era una aposta que tenia Teatre al Carrer on s’han estancat
pendent, veient que la resta de els recursos i per a aquest tipus
poblacions del Baix Llobregat ja d’activitats molt més públiques.
havien assolit els seus objectius Fins i tot el festival Croma, tot
de crear aquests macrocentres al ha quedat reduït a un perfil molt
voltant de les seves poblacions. més baix. I en canvi veus un fes-
A Viladecans li quedava encara, - Potser el problema de fons és que tival com l’Altaveu de Sant Boi i
suposo, el regust de no haver-ho Viladecans no té un model clar de moltes dinàmiques de Gavà, que
fet. Jo no hi hagués apostat, sin- ciutat... potser no hauran tingut el teatre
cerament, i m’hauria fet un altre El model el té, perquè volien aquest tan fantàstic, però que ja
tipus de replantejament com, per passar de poble a ciutat i ho han voldríem a Viladecans. Des de
exemple, reforçar el centre de la aconseguit. Si tenim les infraes- l’Ajuntament també s’han fet co-
ciutat, si hem de créixer en zones tructures adequades per viure-hi ses positives, l’aposta per l’Àtri-
de vianants, si hem de créixer en això ja no ho sé, no sé si serà via- um ha generat uns recursos que
zones blaves o en zones d’apar- ble, en tot cas el model el tenien es podrien haver destinat als
cament pels ciutadans... reforçar clar i l’han imposat. La població projectes culturals públics que
molt més la diversitat del comerç està cohesionada, però el futur no han pogut créixer. En tot cas
de la ciutat. Jo he vist créixer immediat hauria de passar per l’aposta ha sigut l’Àtrium, però
Gavà i Viladecans i veig, a nivell garantir una diversitat cultural també s’ha de dir que l’aposta per
estructural, molt més fort el tei- i ideològica total, que es pensés la biblioteca i la previsió d’obrir-
xit social, comercial i cultural del molt més en refer-se socialment, ne una altra realment és un esforç
centre de Gavà. Més que no pas culturalment, humanament... d’inversió important i una bona
a Viladecans, que sempre ha que- perquè en definitiva la sensació notícia, a la llibreria ho veiem
dat com una zona molt més dis- de viure en una ciutat semidor- molt positivament. No ho veiem
gregada, sense un plantejament mitori existeix. Ara fa cinc anys com una competència, sinó com
clar de quin era el centre de ciu- quan per equivocació o no equi- un foment de l’hàbit lector.
tat que volíem. En aquests mo- vocació em vaig presentar a les
Josep Ginjaume
Viladecans, punt de trobada - Núm. 15 - Octubre 2008 17