BLOC II LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT IES PERE VIVES I VICH

ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA MATÈRIES PRIMERES FONTS D’ENERGIA CAPITAL MÀ D’OBRA TECNOLOGIA

TERCERA FASE INDUSTRIAL 1940 - XXI petroli nous sectors noves fonts d’energia revolució informàtica robòtica microelectrònica telecomunicacions Permet: · millorar els transports · extendre les comunicacions · nou paradigma productiu

LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA EN EL MÓN Factors de localització industrial Factors territorials ·disponibilitat de recursos naturals · disponibilitat de mà d’obra · proximitat i accessibilitat del mercat Factors socioeconòmics i polítics ·legislació mediambiental i laboral ·disposició i preu del sòl ·situació política ·comunicacions i infraestructures · política fiscal i ajuts estatals

DESLOCALITZACIÓ · Trasllat de les activitats industrials a països amb condicions productives més avantatjoses: mà d’obra barata i poc conflictiva, legislació medioambiental i laboral permisiva, avantages fiscals… · Causes ∆ facilitat i rapidesa, de les comunicacions Millores en el sistema de transport · Conseqüències Països Centrals Crisis sectors tradicionals Pèrdua de llocs de treball NPI Dependència, exportació de capitals, deute extern

CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ

FUNCIONAMENT DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL Indústries pesants Obtenen l’energia, la transformen i la trasmenten per ser emprades per altres indústries Indústries lleugeres  productes acabats

Aquesta tendència només pot invertir-se mitjançant: 1. El replatejament de les estratègies de producció industrial 2. L’enduriment de la legislació mediambiental 3. Signatura de nous tractats internacionals, per regular la producció de substancies i el tractament i eliminació dels residus. 4. Canvi dels hàbits dels consumidors 5. Incentivar països pobres per protegir el medi ambient 6. Reciclatge i reutilització dels productes

UNA INDÚSTRIA SOSTENIBLE  Sustitució progresiva de les activitats més perjudicials: cloroflurocarburs  Ús de les energies renovables, podràn mantenir el creixement constant?  Producció sense emissions  Recerca de productes que no contenguin metalls o altres materials contaminants, i si els contenen que permetin la recuperació total.  Ajudes públiques per a la reconversió de les indústries tradicionals en sostenibles.  Creació de tecnòpolis

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA · Segle XIX Catalunya: tèxtil Euskadi: siderúrgia Ferrocarril i finances Espanya: país agrari Escassa burgesia Industrialitzacio: feble i regional · 1900 – 1959 Desenvolupament industrial espanyol Adopció messures proteccionistes = ∆ demanda interior Creixement població I GM = Neutralitat d’Espanya permet un ∆ de l’exportació, però en acabar crisis Creixement industrial durant la II Rep., frenada per derrota i política autàrquica · 1959 – 1975 Plà d’estabilització = modernització i liberalització. Creixement de les exportacions Cicle creixement econòmic mundial. Migracions externes i internes = mà d’obra abundant Multinacionals s’instalen a Espanya, legislació laboral vigent.

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA Crisis 1974 – 1984 Espanya afectada per la crisis del petroli, encariment de les matèries primeres, conflictivitat social, fi de la dictadura, instauració democràcia, legalització de partits i sindicats…. 1984 – Anys 90 Llei de reconversió i reindustrialització Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la remodelació industrial i l’adaptació als models europeus Principals messures : · Reconversió dels sectos menys productius, especialment la siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils · Eliminació de les empresas amb demanda insuficient: electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPI · Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i Andalusia · Creació de zones franques a Madrid i Barcelona

Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu. (font vikipèdia)

Característiques de la Indústria Espanyola en l’actualitat · Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE · Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos que agrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats. · Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb les noves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia… · Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a la R+D, encara que la mitjana està per sota de la UE · Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model de contractació extensiu desplaçat cap als NPI · Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món (globalització econòmica) · Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals. Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliure competència. · Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar-se tecnologicament. Extensió de la subcontratació. · Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.

SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA · Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com al mercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari: càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals… Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles · Químic : Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques i d’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat a l’exportació. Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid · Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació. Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès. Amenaçat per la deslocalització. Radica a Euskadi i Catalunya · Material de transport : repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre · Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i està localitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid · Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettals fèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes les cc.aa.

LA CONSTRUCCIÓ Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora 3.000.000 de persones Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública . 1997 – 2007 Creixement · Expectatives irreals de pujada contínua dels preus · Beneficis de l’especulació inmobiliària · Ajuts destinats a la compra d’habitatges · Facilitats d’accès als crèdits 2008 CRISIS ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA Preus elevats habitatges Crisis financera mundial

SECTORS INDUSTRIALS MÉS IMPORTANTS A CATALUNYA · ALIMENTACIÓ · QÚIMIC · METAL·LÚRGIC · MATERIAL DE TRANSPORT · CONSTRUCCIÓ · ACTIVITATS R+D · TÈXTIL malgrat la seua deslocalització als NPI encara representa un 15% de l’ocupació industrial. ÀREES INDUSTRIALS estan relacionades amb els grans nuclis de població, els principals eixos viaris i de transport, i els eixos fluvials · Comarques del AMB, diversificació · Corredor AP-7 Tarragona – Alt Penedès · Eixos fluvials Ter i Llobregat, tèxtil · Baix Camp i Tarragonès, química · L’àrea urbana de Lleida i el Segrià, principal zona industrial de la Cat. interior, agroalimentaria i maquinària agrícola. · Comarques del AMB · Petits nuclis: Cervera-Tàrrega, Litoral Maresme…

SISTEMES DE PRODUCCIÓ LOCAL A Catalunya les empreses d’un mateix sector tendeixen a concentrar-se en un mateix espai geogràfic, creant vincles de cooperació i competència. Afavoreix un millor accés asl factors de producció i al personal especialitzat, facilitant la presència de proveïdors, l’accés a la tecnologia i estimulen la creació de infraestructures especialitzades 1) Barcelonès i comarques veïnes 2) Anoia 3) Curs del riu Llobregat 4) Osona 5) Gironès 6) Tarragonès i comarques veïnes 7) Urgell i Pla d' Urgell 8) Noguera 9) Segrià 10) Ribera d' Ebre