Presentació digital sobre la conquesta i colonització d'Amèrica, unitat que pertany al temari de Geografia i Història de 3rESO

1. AMÈRICA
UNA CONQUESTA TRAUMÀTICA
LA SOCIETAT COLONIAL
INS VILAFRANCA
Vilafranca del Penedès
Curs 2017/18

2. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- L’exploració i conquesta del territori americà es va produir molt ràpidament degut a la
superioritat militar i científica dels castellans.
- Fou un procés molt violent mitjançant el qual els castellans, amb afany de riquesa, van
sotmetre els indígenes aprofitant les divisions internes d’aquests.
Conquesta d’Amèrica. Dia 1.
- Introducció

3. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els viatges de Colom
- Avui en dia ja s’ha demostrat que Colom no va ser el primer europeu en arribar a Amèrica.
Ja al segle X els víkings, en la persona d’Erik el Roig, desterrat d’Islàndia, va arribar a les
costes de Groenlàndia, primer, i de l’actual Terranova i Nova Anglaterra, després.
Anomenaren a aquestes terres Vinland. Tanmateix, a diferència de la colonització
continuada de Groenlàndia, quedaren en l’oblit.

4. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els viatges de Colom
- Cristòfor Colom, després de ser rebutjat pel rei de Portugal, va presentar als Reis Catòlics el
seu projecte d’arribar a les “índies”, els quals acceptaren fer-se càrrec de les despeses.
- Tradicionalment s’ha presentat l’arribada de Colom a Amèrica com un error, fruit del
desconeixement de la veritable mida de l’esfera terrestre. Tanmateix, avui en dia, sembla
que Colom sabia perfectament que anava a trobar-se.
Error o coneixement? 500 anys després encara no ho sabem

5. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els viatges de Colom
- Una de les raons per les quals sospitem que Cristòfor Colom sabia que s’anava a trobar, ho
tenim a les Capitulacions de Santa Fe, el document que va signar amb els Reis Catòlics, i pel
qual, Colom esdevindria en Almirall i Virrei de totes les terres que “descobrís”, és a dir, que
prengués per a la Corona de Castella, més de la desena part dels beneficis que obtingués.
Coneixia Cristòfor Colom que s’anava a trobar al seu viatge i va treure profit
en les negociacions amb els Reis Catòlics per sufragar els seus viatges?

6. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els viatges de Colom
- El primer viatge de Colom, una expedició de dues caravel·les, la Pinta i la Niña, i una nau, la
Santa Maria, va sortir del port de Palos (Huelva) i van arribar a les Bahames, a una illa que
l’Almirall va anomenar San Salvador, el 12 d’octubre de 1492.
- En aquest viatge van explorar també Cuba i la Hispaniola. A inicis de 1493 l’expedició va
tornar a la Península, sent rebut pels Reis Catòlics a Barcelona.
Fotograma de la pel·lícula “1492”

7. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els viatges de Colom
- L’Almirall va fer tres viatges més i va morir l’any 1506.
- Poc després del primer viatge, l’any 1494, la Castella i Portugal van signat el tractat de
Tordesillas, mitjançant el qual, amb la benedicció del Papa, que tenia el dret de concedir
totes les terres no sotmeses a cap príncep cristià, es repartien les possibles terres trobades.
Així, serien per a Castella totes les terres a 370 llegües a l’oest de Cap Verd, i per a Portugal
les torbades a l’est.

9. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els conqueridors
- Després dels viatges de Colom, i amb assentaments a les illes de Santo Domingo, Puerto
Rico, Jamaica i Cuba (1511), els castellans van decidir endinsar-se en l’Amèrica continental.
- La conquesta del territori americà es feia mitjançant la figura de “el adelantado”, la
Corona designava a un hipotètic governador que havia de descobrir, conquistar i colonitzar
les terres, lliurant al Tresor el “Quinto Real”.
La figura de “el adelantado” era un contracte
entre l’interessat i la Corona de caire vitalici.

10. -Entre els conqueridors castellans destaquen:
- Hernan Cortés, que va conquerir l’actual Mèxic en tres anys. L’expedició estava
conformada per 900 soldats, 32 cavalls i 14 canons. Aquest territori va rebre el nom de
Nova España.
- Francisco Pizarro, conqueridor del Perú amb 180 homes i 37 cavalls.
- Diego de Almagro i Pedro Valdívia, conqueridors de Xile
Quadre que representa la conquesta de Mèxic
1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- LA CONQUESTA
- Els conqueridors

12. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- Cal destacar també als expedicionaris:
- Juan de Garay, fundador de Buenos Aires
-Nuñez Cabeza de Vaca, que va explorar els actuals territoris de Texas, Florida i Califòrnia.
Fundació de Buenos Aires
Rutes de les expedicions de
Cabeza de Vaca
- LA CONQUESTA
- Els conqueridors

13. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- Els conqueridors eren poc nombrosos però el fet de tenir armes de foc, cavalls i gossos
ensinistrats, que espantaven als indis americans, els va permetre imposar-se.
- Moltes llegendes parlaven de l’arribada de déus de més enllà de l’Atlàntic. Molts pobles van
pensar en un principi que els castellans eren aquests déus de les llegendes i per això es van
sotmetre amb facilitat.
- LA CONQUESTA
- Els conqueridors. Causes de la conquesta.

14. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- No existeixen dades exactes sobre la quantitat d’habitants d’Amèrica quan van arribar els
europeus. Tanmateix, els natius americans no tenien defenses contra les malalties que van
portar els conqueridors europeus al nou continent.
- Alguns historiadors calculen que va morir més del 80% de la població autòctona del
continent arran la conquesta.
- Malalties com la verola, la grip, la diftèria o el tifus van resultar altament letals pels natius
americans.
- LA CONQUESTA
- Els conqueridors. El col·lapse demogràfic dels indígenes americans.

15. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- Els nous territoris americans van ser incorporats a la Corona de Castella.
- Els indis foren obligats a convertir-se al catolicisme, i s’imposa les lleis i la llengua de
Castella.
- L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS CONQUERITS
La cristianització dels indígenes es feia mitjançant la figura del
“Requerimiento”. Quan un “adelantado” entrava en contacte
amb una nova cultura, els llegia en castellà, un document legal
pel qual els nadius acceptaven renegar de les seves religions i
destruir els seus temples, adoptant el cristianisme com a única
fe.
Indígena «acceptant» la Fe Catòlica de bon grau

16. 1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS CONQUERITS
- El paper de l’Església Catòlica no va sempre negatiu. Alguns frares com Bartolomé de Las
Casas, van defensar els drets dels indis, criticant l’acció dels colonitzadors.
- Aquests frares van fer una gran tasca cultural, estudiant les llengües i costums dels
indígenes americans, per elaborar gramàtiques i diccionaris, gràcies als quals coneguem
aquestes llengües.
Bartolomé de Las Casas va escriure una obra fonamental per entendre
l’acció dels colonitzadors a Amèrica
Brevísima relación de la destrucción de las Indias

17. - Es van crear institucions per
organitzar i governar els territoris
americans: els virregnats, els
ajuntaments (per governar les
ciutats) i les audiències pels afers
legals.
- El Consell d’Índies, amb seu a
Castella, assessorava al rei en tot
allò relatiu a Amèrica i legislava
sobre les noves terres.
1. LA CONQUESTA I ORGANITZACIÓ D’AMÈRICA
- L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS CONQUERITS

18. 2. LA COLONITZACIÓ DE L’AMÈRICA HISPÀNICA
- L’estructura colonial
- Les possessions americanes van suposar una gran font d’ingressos per a la Monarquia
Hispànica. Amb l’or i la plata americanes, la Monarquia Hispànica es va transformar en un gran
Imperi, amb possessions a tots els continents.
-Tanmateix, com estudiarem als pròxims temes, la major part de la població no es va beneficiar
d’aquesta riquesa, i a més, la ineficàcia dels reis hispànics, porta a la fallida vàries vegades.

19. - La Corona va cedir les terres als colonitzadors mitjançant el sistema de l’encomienda.
Aquest sistema obligava als indis a treballar les terres dels colonitzadors, usurpades per la
força a les comunitats natives, a canvi de protecció, subsistència i ensenyament religiós.
- L’explotació de les mines d’or i plata va devenir fonamental per l’economia de l’Imperi
Espanyol. Aquestes mines eren explotades pels colonitzadors, que a canvi cedien a la
Corona una cinquena part del mineral que obtenien. La mà d’obra l’aportanven els indis, que
eren obligats a treballar-les en dures condicions. Aquest sistema rep el nom de mita.
Els indis estaven sotmesos a llargues jornades de treball, a
malstractaments i rebien els aliments mínims per la seva subsistència
2. LA COLONITZACIÓ DE L’AMÈRICA HISPÀNICA
- L’estructura colonial

21. - La societat colonial estava dominada pels castellans que tenien el poder econòmic i polític.
Tots els càrrecs de la Corona eren d’oficials peninsulars destinats a Amèrica.
- L’assentament de colons va ser relativament petit, es calcula que eren un 220000 al 1575 i
poc més del doble, uns 465000 l’any 1625.
- La major part de la població estava formada pels amerindis, els indis natius americans.
També hi trobem criolls, fills dels colonitzadors nascuts a Amèrica, mestissos i africans negres,
esclaus que treballaven a las plantacions agrícoles.
2. LA COLONITZACIÓ DE L’AMÈRICA HISPÀNICA
- L’estructura colonial
Colons espanyols al nou món

24. 3. ALTRES IMPERIS COLONIALS
- El monopoli de la Monarquia Hispànica sobre el nou món no va durar gaire. El tractat de
Tordesillas permetia a Portugal ocupar part del territori de l’actual Brasil, encetant la
colonització d’aquest territori l’any 1530 amb esclaus africans.
Imperi colonial portuguès al segle XVI
- PORTUGAL

25. 3. ALTRES IMPERIS COLONIALS
- PAÏSOS BAIXOS
- Arran la seva independència de la Monarquia Hispànica, els Països Baixos esdevingueren en
una gran potència marítima, arrabassant als portuguesos moltes de les seves colònies, com
les Moluques, així com, el control sobre la ruta de les espècies.
- Es van establir a indrets com Ceilan (actual Sri Lanka), colònia del Cap (Sud-àfrica), la
Guaiana, les Antilles i alguns punts de la costa actual d’Estats Units, com Nova Amsterdam,
actual Nova York.

26. 3. ALTRES IMPERIS COLONIALS
- ANGLATERRA
- Els anglesos van fundar factories a la costa de l’Índia i a algunes illes del Carib, colonitzant la
costa atlàntica d’Amèrica del Nord.
Territoris britànics al segle XVIII

27. 3. ALTRES IMPERIS COLONIALS
- FRANÇA
- Els francesos tenien establiments a l’Índia, a les Antilles, al Quebec (actual Canadà) i a la vall
del Mississipí.
Territoris francesos a la segona meitat del segle XVII

28. 3. ALTRES IMPERIS COLONIALS
- EL REPARTIMENT D’AMÈRICA

29. 3. ALTRES IMPERIS COLONIALS
- EL REPARTIMENT D’AMÈRICA
- La colonització europea d’Amèrica va provocar conflictes bèl·lics entre els conqueridors pel
control del territori. A més, va desenvolupar la pirateria. Anglesos i francesos van utilitzar els
pirates per atacar els vaixells espanyols.
- Aquests pirates rebien el nom de corsaris, esdevenint figures admirades i reconegudes als
seus països d’origen, especialment al Anglaterra.
La pirateria va esdevenir en una de les característiques de la colonització d’Amèrica

30. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ, IMPULSOR DE LA COLONITZACIÓ
- L’expansió europea per la resta dels continents, i especialment per Amèrica, va tenir un gran
impacte mundial. L’eix comercial europeu va abandonar la Mediterrània com a eix,
desplaçant-se cap a l’oceà Atlàntic, iniciant-se un comerç mundial dominat per les
potències europees, amb rutes que s’extenien cap Amèrica, les costes africanes, l’Índia,
Indonèsia, Filipines, Xina i el Japó.

31. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ, IMPULSOR DE LA COLONITZACIÓ
- Aquestes rutes comercials van fer arribar a Europa el que coneixem per “productes colonials”:
tints, vainilla, cacau, tomàquet, patata, blat de moro, tabac...; però el que va definir aquesta
època va ser la gran afluència de metalls preciosos (or i plata) provinents d’Amèrica.
Explicarem les conseqüències d’aquesta arribada massiva
d’or i plata al tema de la Monarquia Hispànica
Tones d’or i plata arribaren al vell continent

32. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ ESPANYOL
- El monopoli del comerç colonial amb Amèrica el tenia la Casa de Contractació de Sevilla.
Aquest organisme regulava els acords comercials. Totes les mercaderies americanes havien de
passar obligatòriament pel port de Sevilla.
La ciutat de Sevilla va convertir-se en la porta d’entrada dels
productes del Nou Continent a Europa.

33. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ ESPANYOL
- Els viatges s’organitzaven de la següent manera:
- Els vaixells carregats de productes peninsulars i europeus sortien de Sevilla, escortats
per una armada de guerra (la flota d’Índies).
- La flota tornava de Cuba carregada d’or, de plata i de productes colonials.

34. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ ESPANYOL
- Es feien dos viatges d’anada cada any (un cap a Nova Espanya, i altre fins a Panamà i el Perú)
i un de tornada des de l’Havana.
- Els ingressos pels comerciants eren molt alts, tot i que havien d’avançar els productes i els
cobraven molt més tard.
Galió espanyol

35. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ ESPANYOL
- La Monarquia Hispànica no va treure grans beneficis de l’or i la plata americanes. Gran part
dels beneficis se’ls duien els comerciants europeus assentats a Sevilla, mentre que la part que
corresponia a la Corona, es destinava a pagar els grans deutes de la Monarquia, endeutada amb
els banquers de mitja Europa per mantenir la seva política militar imperial.
Carles V amb Jacob Fugger
Els Fugger eren una família de banquers d’origen
alemany que van deixar grans sumes de diners als
reis de la Monarquia Hispànica

36. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ MUNDIAL AL SEGLE XVII
- Al segle XVII, els Països Baixos van passar a controlar el comerç mundial dels productes
asiàtics (espècies, teixits de cotó i seda, porcellanes...). Amsterdam esdevingué com a port
d’entrada d’aquests productes. Arrabassaren als portuguesos el control del comerç
d’espècies.
- Els comerciants holandesos es van enriquir moltíssim al introduir-se en el comerç d’esclaus,
aprofitant les seves possessions africanes i a les Antilles.

37. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ MUNDIAL AL SEGLE XVII
- Anglaterra, que s’havia introduït en el comerç espanyol a Amèrica mitjançant els corsaris i
pirates, va encetar a més, una importat activitat comercial a l’Índia, al Carib i a Amèrica del
Nord.
- França va tenir una presència creixent, amenaçant les rutes i el comerç d’holandesos i
britànics.

38. 4. EL COMERÇ COLONIAL
- EL COMERÇ MUNDIAL AL SEGLE XVII
- Les companyies comercials
- Al segle XVII es van crear les companyies comercials a països com Holanda, França i
Anglaterra. Aquestes companyies de caire privat, estaven protegides i recolzades per
l’Estat, s’encarregaven del control del comerç a les “Índies” donat grans beneficis als seus
accionistes.

39. Per a la Monarquia Hispànica, els territoris americans van esdevenir
essencials per aixecar un Imperi amb presència a tots els continents i ser la
potència hegemònica fins la meitat del segle XVII.
5. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ D’AMÈRICA
- Dues mirades del procés de colonització
EUROPA AMÈRICA
Emigració
Arribada d’or i plata. Inflació.
Formació de grans imperis (Espanya i
Portugal)
Nous productes de consum (tabac,
cafè, sucre, patates, tomaques...)
Desplaçament del centre de la
navegació a l’Atlàntic
Barreja racial / Tracta d’esclaus
Extracció de les riqueses pels
europeus (mines, hisendes...)
Submissió als europeus
Implantació de nous productes
agrícoles (cafè, sucre, dacsa...)
Imposició de la cultura europea
(llengua, religió...)
Noves malalties i epidèmies
Descens demogràfic