El medi ambient en situació de risc

EL MEDI AMBIENT EN SITUACIÓ DE RISC
INS BELLVITGE L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

1. RISCOS I/O DESASTRES NATURALS
- Conceptes
- Fenòmens naturals: estan relacionats amb la dinàmica pròpia dels elements naturals del planeta, per exemple la pluja, la neu,
els llamps, l’onatge...

- Conceptes
- Desastres naturals o riscos naturals: Quan un fenomen natural és d’una magnitud que sobrepassa un determinat llindar i
provoca danys personals o materials a les comunitats humanes parlem de risc natural
- Constitueixen esdeveniments concentrats en un espai i en un temps, pel qual una comunitat humana pateix danys severs i té
importants pèrdues de béns o de membres

- Causes
- Les condicions climàtiques d’una zona determinada.
- Les característiques geològiques d’un àrea concreta.
- Les regions amb climes tropicals estan exposades
a les pluges torrencials i els vents forts.
- La activitat sísmica o volcànica d’un indret
determinat és originada pel contacte entre plaques
tectòniques.

- Factors
MAGNITUD
FREQÜÈNCIA
PERILLOSITAT
VULNERABILITAT

- Prevenció dels riscos
- Conjunt de mesures adoptades abans que es produeixin els fenòmens o una vegada produïts per evitar o disminuir els danys
que puguin causar.
- Tipus:
- Mesures de predicció
- Mesures d’intervenció immediata
- Mesures de recuperació
- Mesures posteriors
- Mesures de sensibilització

- Prevenció dels riscos
- La detecció dels riscos naturals a temps i les mesures de prevenció com els simulacres d’evacuació ens
ajuden a pal·liar els efectes i els danys que puguin produir-se

- Els grans desastres
- Terratrèmols

- Volcans

- Tsunamis

2. ELS RISCOS NATURALS QUE AFECTEN A ESPANYA
2.1 ELS RISCOS NATURALS RELACIONATS AMB EL CLIMA
CONTINENTAL
- Irregularitat de les
precipitacions
- Sequeres / Pluges intenses
- Acció de les masses d’aire

- Els aiguats
MANIFESTACIÓ DE CLIMA MEDITERRANI
- Consisteixen en pluges fortes (torrencials) que poden produir torrentades o inundacions, és a dir, el desbordament de rius,
torrents i rieres i el negament dels punts baixos del territori.
- Les causes més importants estan relacionades amb el clima o la meteorologia:
- Els temporals de llevant i les pertorbacions atlàntiques reactivades
- Les tronades que tenen lloc a l’estiu.

- Els aiguats
- L’època més freqüent en què es produeixen els aiguats va des de finals d’estiu a finals de tardor, coincidint amb el període de
més precipitacions del clima mediterrani que s’anomena gota freda (quan xoquen masses d’aire càlides i fredes entre si),
també es poden donar durant l’estiu quan es produeixen tronades sobretot a les zones de muntanyoses.

- Els aiguats
- Les zones amb més risc
- Espanya: litoral mediterrani, les del litoral cantàbric i les conques del Duero, del Guadalquivir i de l’Ebre. importants
inundacions pel canvi en els usos del sòl (augment de sòl urbanitzat i el pas de sòl forestal a sòl agrícola fa que creixi la
quantitat d’aigua procedent de les precipitacions que va a parar als rius)
- Catalunya: les zones costaneres

- Els aiguats
- Les conseqüències o els efectes de les
riuades poden soler:
- Inundacions (acumulacions
d’aigua en zones determinades)
- Avingudes (crescudes sobtades
del cabal d’un riu)
- Fortes pèrdues econòmiques per
l’arrossegament de cotxes i altres
objectes
- La inundació de carrers i
habitatges.
- Els talls de carreteres i la dificultat
de circulació.
- L’aturada de subministres
(electricitat, telèfon...)
- En algunes es pot posar en perill
la vida humana.
Calafell, 21 d’agost de 2014

- Les mesures de prevenció més importants són:
- Evitar la urbanització dels espais inundables i en general la urbanització creixent del territori i la impermeabilització que
comporta el fet d’asfaltar el sòl.
- Regular el cabal dels cursos d’aigua.
- Construir obres de defensa per mitigar l’efecte de les crescudes.
- Informar a la població amb la màxima antelació per que puguin prendre mesures preventives. A Catalunya el pla
d’alertes per inundacions és el INUNCAT.
- Els aiguats

- Les sequeres
- Consisteix en un període prolongat de manca de precipitacions. Si es dóna de forma molt prolongada pot donar lloc a la
desertització
- Les causes més importants estan relacionades amb el clima i la meteorologia:
- La manca de pluges a l’estiu.
- La irregularitat de les precipitacions.

- Les sequeres
- L’època més freqüent en què es produeixen les sequeres és a l’estiu a causa de la falta de precipitacions.
- Les zones amb més risc de sequera es situen en les zones amb clima mediterrani i continental però especialment en el sud i
sud-est peninsular

- Les sequeres
- Les conseqüències més importants es produeixen en:
- La pèrdua de collites.
- Els pobles i ciutats que pateixen restriccions d’aigua.
- Augmentar el risc d’incendis.
- Unes conseqüències indirectes són el descens de la producció
d’energia hidroelèctrica, l’augment de la contaminació dels rius i dels
sòls.

- Les sequeres
- Les mesures de prevenció més importants són:
- La construcció d’embassaments.
- Les canalitzacions d’aigua i els transvasaments.
- Mesures preventives per disminuir el consum d’aigua.

- Les nevades
- Precipitacions en forma de cristalls de gel que es produeixen quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima al punt de
congelació.
- Suposen un risc natural quan es donen en grans quantitats o en llocs on no és habitual.
- Associat a la neu és el torb, que és una tempesta de neu combinada amb vents forts.

- Les nevades
Torb al Puigmal

- Les nevades
- Precipitacions quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima al punt de congelació.
- L’època més freqüent en la que es produeixen és a l’hivern.
- Les zones on les nevades es consideren un risc natural són principalment les zones del litoral i les grans ciutats, on no s’està
habituat a la presència de la neu.

- Les conseqüències de les
nevades quan suposen
un risc poden ser:
- L’augment
d’accidents de
circulació.
- Els talls de
carreteres i la
dificultat de
circulació.
- L’aïllament de la
població.
- L’aturada de
subministres
(electricitat,
telèfon...)
- En alguns pot posar
en perill la vida
humana.
- Les nevades
- Les mesures de prevenció són:
- Informar a la població amb la màxima antel·lació per què puguin prendre mesures
preventives. A Catalunya quan hi ha risc de nevades s’encega el NEUCAT.

- Les pedregades
- Són precipitacions en forma de grans de gel de mida variable. Si tenen entre 2 i 5 mm s’anomena calamarsa i si tenen una
mida més gran, pedra.

- Les pedregades
- Tronades que tenen lloc a l’estiu quan hi ha gotes d’aigua sobre refredada encara líquida però a temperatures de 0ºC
associades a tempestes que es formen quan entren en contacte mases d’aire de diferents temperatures

- Les pedregades
- L’època més freqüent en què es
produeixen les pedregades és a
l’estiu, coincidint amb el període de
més tempestes del clima
mediterrani.
- Les zones amb més risc de
pedregades són les zones amb un
clima més càlid.
- Les conseqüències o efectes són:
- Grans danys en el mobiliari
urbà.
- Grans danys i pèrdues en els
conreus.
- Informar a la població amb la
màxima antelació per que
puguin prendre mesures
preventives.

- Els temporals de vent
- El vent assoleix velocitats elevades i una gran força que pot provocar destrosses i suposar un greu risc.
- Tres fenòmens atmosfèrics que poden ocasionar vents intensos: les depressions de front polar, les tempestes tropicals o
huracans i els tornados.
- Espanya i Catalunya es poden veure afectades per les baixes pressions del front polar. El risc d’huracans es nul i els tornados
són rars.

- Depressions de front polar
- L’època més freqüent en què es produeixen és a la primavera i a la tardor, però es poden donar en totes les estacions
- Les zones amb més risc son el cap de Fisterra,
Gibraltar i la Vall de l’Ebre encara que pot
afectar a qualsevol zona.
- A Catalunya afecten principalment a la regió
de l’Empordà i del delta de l’Ebre.

- Les conseqüències són:
- Danys al mobiliari urbà com: arrencada d’arbres i de torres
elèctriques, despreniments de teules i d’altres components dels
edificis.
- Poden generar perills importants per a les persones (accidents
de trànsit, caiguda d’objectes...)
- Pèrdues en l’agricultura.
- En zones marines poden ocasionar naufragis o danys en els
ports.
- Informar a la població amb la màxima antelació per que
puguin prendre mesures preventives.
- Planificació del territori acurada i construcció d’edificacions
d’acord amb els riscos.

- Els incendis forestals
- Estan relacionats amb el clima mediterrani i continental, en aquests climes la sequedat dels estius, originada pel dèficit de
precipitacions i per les altes temperatures, fan que hi hagi un manca d’humitat i per tant que la vegetació es ressequi i es
converteixi en un combustible òptim.
- L’Agència Estatal de
Meteorologia elabora tots els
dies un informe de risc
d’incendis. Aquest pertany al
dimecres 11 de novembre de
2015.

- Causes naturals:
- El risc d’incendi forestal en les darreres dècades ha anat en augment a causa de l’abandonament de les activitats
tradicionals a moltes àrees rurals, fet que ha motivat un augment de la superfície forestal, que actualment és més densa
i contínua que en el passat.
- Causes antròpiques:
- L’augment de les segones residències en llocs boscos.
- L’increment de la seva accessibilitat amb automòbil.
- La gestió forestal que consisteix en substituir els boscos caducifolis (roures, faigs i castanyers) per pins i eucaliptus que
són espècies de creixement més ràpid i s’utilitzen en la fabricació de cel·lulosa per a pasta de paper, cosa que fa que els
incendis afectin també a zones d’Espanya de clima oceànic, com Galícia, poc propenses a aquest risc.
- L’acció humana ja sigui per negligència o de forma intencionada (burilles mal apagades, crema de rostolls i altres residus
agrícoles per netejar el terreny, interessos econòmics...)

- L’època més freqüent en què es produeixin és a l’estiu, on el risc sempre
és alt o molt alt, i es pot agreujar per l’acció humana, tant per actes
involuntaris com per actuacions malintencionades contra el bosc.
- Les zones més vulnerables són les superfícies arbrades.
La GenCat disposa també d’un sistema de
predicció diària del risc d’incendis.

- Les conseqüències són nefastes ja que suposen una pèrdua definitiva
de tot el que es crema i pot causar també la pèrdua de vides
humanes.
- Cuidar la massa forestal mitjançant la neteja periòdica.
- Crear franges de seguretat al voltant de camins i urbanitzacions.
- Establir plans de prevenció i defensa contra els incendis
forestals.
- Establir mesures per castigar els incendis provocats.
- Conscienciació social.
- Prohibició expressa de construir a les zones afectades pels
incendis forestals.
INFOCAT és el pla de la Generalitat
vers els incendis forestals

RISCOS NATURALS
DESFORESTACIÓ
EMISSIÓ GASOS CONTAMINANTS
SOBREXPLOTACIÓ DEL SÒL
MAJOR RISC AMBIENTAL D’ESPANYA
LA DESERTITAZIÓ

2.2 ELS RISCOS NATURALS RELACIONATS AMB LES CONDICIONS GEOLÒGIQUES
- Els terratrèmols
- Tremolors de la superfície de la Terra perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu, causades per les ones
produïdes pel moviment de l’escorça terrestre.
- A l’Estat Espanyol es produeixen una mitjana de 2500
terratrèmols a l’any, encara que la major part d’ells son
totalment imperceptibles.

- Els terratrèmols
- Les causes més importants són:
- Les relacionades amb les condicions
geològiques de cada regió
- Les zones amb més risc són:
- principalment el sud i sud-est de la
Península (Sistema Bètic) i els
Pirineus, degut a que és una zona de
contacte entre dues plaques la
africana i la eurasiàtica
- La probabilitat que hi hagi un
terratrèmol capaç de causar danys en
un interval de 50 anys és del 70%.
- A Catalunya les zones amb una
probabilitat sísmica més elevada són
la del Pirineu, el Prepirineu i la
Serralada Transversal. També hi ha
possibilitat a les zones del Sistema
Mediterrani Català.

- Els terratrèmols

- Els terratrèmols
- Les conseqüències a la Península són
escasses a causa de baixa intensitat dels
sismes, però podrien provocar:
- Destrucció total o parcial de
construccions
- Trencament de conduccions de gas,
aigua o electricitat.
- Danys en vies de comunicació i altres
infraestructures.
- Danys a les persones (víctimes)
- Realitzar estudis geològics i Informar a
la població amb la màxima antelació
per que puguin prendre mesures
preventives.
- Planificació del territori acurada i
construcció d’edificacions d’acord amb
els riscos.
- El dispositiu d’alerta de la Generalitat
per als terratrèmols es diu SISMICAT

- Els allaus
- Despreniments de masses de neu al llarg d’un pendent de dimensions i recorreguts variables.
- Les causes més importants estan relacionades amb:
- Les condicions atmosfèriques (climàtiques o meteorològiques) que han provocat un gruix important de neu o l’augment
de les temperatures.
- Les condicions geològiques com ara el pendent de les muntanyes

- Els allaus
- Les zones amb més risc són les de muntanya. Depenen de les condicions atmosfèriques i el pendent de les muntanyes.
- Sovint es donen quan hi ha un gruix de neu important i augmenten les temperatures. El mantell de neu es fa més inestable.
També es poden ocasionar per l’acció de forts vents.
- Les vessants de les muntanyes que tenen més risc són:
- les vessants amb pendents de 35 a 40 graus d’inclinació
- les que estan orientades al sol.

- Els allaus
- Destrucció de la
vegetació.
- Talls de vies de
comunicació.
- Sepultar persones o
llocs habitats.
- Les mesures de prevenció
són:
- Evitar les construccions
permanents en les àrees de
risc.
- Implantar sistemes d’avís
que alertin les persones
que poden freqüentar les
àrees de risc
(excursionistes,
esquiadors...)

- Els esllavissaments
- Desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior, per acció de la gravetat i per l’afebliment progressiu dels materials.
- Les causes més importants són:
- Fenòmens naturals com les pluges, la resistència del sòl del vessant de la muntanya o els terratrèmols.
- Causes antròpiques, com ara les excavacions a peu de vessant

- Els esllavissaments
- Les zones amb més risc són les zones de muntanya i especialment a les Serralades del Mediterrani i als Pirineus.
- Destrucció de les obres públiques
- Tall de carreteres
- Soterrament de cases i persones
- Evitar les construccions permanents a les àrees de risc,
aquestes normalment coincideixen amb construccions per
oci i turisme localitzades a les muntanyes.
- Dissenyar correctament les infraestructures que travessen
les àrees de risc.

3. ELS RISCOS ANTRÒPICS O IMPACTES AMBIENTALS
3.1 CONCEPTE
- És l’alteració de les condicions inicials del medi ambient provocades per la pràctica de determinades activitats humanes
(indústria, urbanització, mineria...) i per l’augment del consum
- Els impactes ambientals poden ser d’intensitat diferent segons el grau d’alteració del medi i de les possibilitats de recuperació
d’aquest

3.1 CONCEPTE
- Són moderats quan, passat un cert temps, és possible retornar a les condicions inicials del medi o a unes de molt
semblants a les inicials.
- Són severs quan per retornar a les condicions inicials, calen mesures protectores o correctores intenses i més temps de
recuperació.
- Són crítics quan es produeix una pèrdua irreversible de les condicions inicials del medi ambient.
- INTENSITAT

- SOBREEXPLOTACIÓ DEL RECURSOS: Quan els recursos s’exploten i es consumeixen a un ritme molt superior al que la natura
es capaç de reposar i reciclar.
- CONTAMINACIÓ DEL MEDI AMBIENT: és l’acumulació de residus tòxics a l’aire, a la terra i a l’aigua.
3.1 CONCEPTE
- CAUSES

3.2 PRINCIPALS IMPACTES AMBIENTALS
- L’AIGUA
A) SOBREEXPLOTACIÓ AIGÜES CONTINENTALS: ELS RIUS
- Definició: Consisteix en el deteriorament del curs natural dels rius per mitjà de la construcció de canals o embassaments.
- Causes: Quan fem servir l’aigua per usos urbans, industrials o agrícoles.

- L’AIGUA
- Conseqüències: Si el riu no duu prou cabal a la desembocadura:
• No pot abastir d’aigua l’àrea situada prop del riu.
• No aporta els nutrients necessaris per proveir d’aliments a la flora i la fauna marina.
• Modifica la costa.

- L’AIGUA
- Regions afectades: El desviament dels rius Amu Darya i Syr Darya per regar les plantacions d’arròs i cotó de les planes de
l´Urbekistan provoca la dessecació de la mar d’Aral.
- A Espanya trobem la construcció de preses i desviaments al llarg del cabal del riu Ebre que pot provocar la desaparició del
delta.

- L’AIGUA

- L’AIGUA
A) SOBREEXPLOTACIÓ AIGÜES CONTINENTALS: ELS AQÜÍFERS
- Definició: Consisteix en l’extracció de més quantitat d’aigua de la que els aqüífers poden renovar.
- Causes: Quan fem servir l’aigua per usos urbans, industrials o agrícoles

- L’AIGUA
- Conseqüències:
• En les zones de costa l’aigua del mar penetra al subsòl i es barreja amb l’aigua dolça, cosa que provoca la salinització
dels pous.
• En les zones d’interior els pous s’assequen.

- Regions afectades:
Espanya hi ha una regió agrícola de la província d’Almeria que s’anomena “El campo de Dalias” on s’hi practica una agricultura
intensiva i com que la pluja hi és molt escassa l’aigua subterrània s’arriba a sobreexplotar i provoca la salinització dels pous.
- L’AIGUA

- L’AIGUA
A) SOBREEXPLOTACIÓ AIGÜES CONTINENTALS: LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES
- Definició: L’aigua està contaminada quan conté una quantitat de residus tòxics suficients per posar en perill l’organisme humà i
el dels animals i pot provocar-li malalties o la mort.

- L’AIGUA
- Causes:
D’origen humà: són les aigües
procedents d’activitats com la
higiene personal, de la llar com ara
detergents, olis, pintures,
contaminants orgànics...
D’origen agrícola i ramader com
adobs, pesticides, deposicions
d’animals de granja que arrossega
l’aigua del reg agrícola.
D’origen industrial com residus industrials
tòxics com arsènic, cianur, metalls
pesants, olis, hidrocarburs o productes
que no es descomponen com plàstic,
llaunes. També s’han de tenir en compte
els que provoca l’activitat minera.

- Conseqüències:
• El creixement excessiu d’algues que dificulta la regeneració de l’aigua.
• Malalties als humans i als animals.
- L’AIGUA

- L’AIGUA
- Possibles solucions:
• Estratègies de gestió integrada que proposen netejar els cursos d’aigua i ajuden a prevenir la seva contaminació en
l’origen.
• Imposició de sancions a les indústries riberenques que no respectin les mesures de sanejament de les aigües residuals.
• Tractament de les aigües en estacions depuradores, que consisteix en l’eliminació dels contaminants que s’han
introduït a l’aigua durant el seu ús. L’aigua depurada és apte per regar camps de golf o parcs i per les activitats agrícoles i
industrials. Si l’aigua s’ha d’utilitzar per beure s’ha de tractar en plantes potabilitzadores

- L’AIGUA
- La contaminació de l’aigua afecta als rius de les grans ciutats del Tercer Món (a l’Índia el Ganges) i també a les mars tancades
com la Mediterrània, la Bàltica, la del Japó, la mar Càspia o l´Aral.
- A Espanya els rius més afectats per la contaminació són els pròxims a les grans ciutats i també els de la conca mediterrània.
Els rius de la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia reben la contaminació procedent dels abocaments
agrícoles. Els rius catalans deuen la seva contaminació als residus industrials. Els rius de la Meseta presenten un alt grau de
contaminació a prop de les grans ciutats. Els rius del nord són els menys contaminats, amb l’excepció dels propers a grans
complexos industrials com el Nervión.
- El cas més greu de contaminació fluvial ocorregut en els últims anys ha estat el riu Guadiamar a causa dels abocaments tòxics
d’una mina a Aznalcollar

- L’AIGUA

- EL SÒL
B) SOBREEXPLOTACIÓ O DEGRADACIÓ DEL SÒL
- El sòl és un recurs que tot i ser considerat renovable podem dir que és escàs i excloent, és a dir, no es pot utilitzar per més
d’una finalitat.
- Definició:
- La degradació del sòl és un fenomen induït per la pressió humana que té com a resultat la pèrdua de l’actual o futura
capacitat del sòl per suportar la vida humana o vegetal. Pot ocasionar erosió en un primer moment i desertització en
sòls prèviament erosionats.

- EL SÒL
- Causes:
- La sobrepastura (pastura abusiva que comporta la destrucció dels ecosistemes que serveixen d’aliment als ramats) que
elimina la cobertura vegetal i exposa el sòl a l’erosió del vent i de l’aigua, és responsable de la pèrdua d’un 35% del sòl
fèrtil.
- Les activitats agrícoles, especialment l’ús excessiu de pesticides i fertilitzants, que són responsables de la pèrdua del
28% del sòl fèrtil.

- EL SÒL
- Les activitats forestals, sobretot la tala massiva de boscos és responsable d’un 30% de la pèrdua de sòl fèrtil.
- Les activitats industrials, les infraestructures.... són responsables de la pèrdua d’un 5% del sòl fèrtil.

- EL SÒL
- Els fenòmens climàtics com l’erosió dels rius a la tardor
- El pendent, la presència o absència de vegetació

- EL SÒL
- Intensitat:
• Degradació lleu: Pèrdua lleu de la fertilitat i els sòls degradats poden ser recuperats amb pràctiques de conservació.
• Degradació moderada: Pèrdua de la fertilitat motivada per l’erosió del vent o de l’aigua, pel contacte amb productes
químics que dóna lloca a la pèrdua de nutrients o per les activitats físiques d’origen humà (vehicles...)
• Degradació severa: és dóna sobretot en la zona tropical, per les sobrepastures, les tales abusives i els incendis
periòdics, i té com a resultat la desertització.
• Degradació extrema: és quan la pèrdua de fertilitat és tan acusada que és veu sense ser un expert, per exemple un
incendi forestal (zona mediterrània).

- EL SÒL
- Conseqüències:
• L’erosió que és el procés natural que porta a la destrucció del sòl. L’erosió pot ser provocada pel vent i per l’aigua, ja
que el sòl sense protecció dóna lloc a una escorrentia violenta que provoca riuades i inundacions.
• La desertització que és el procés pel qual els sòls, abans rics en vegetació s’empobreixen, es clivellen, deixen de ser
fèrtils i esdevenen deserts. És dona quan la intensitat de degradació és severa o extrema.

- EL SÒL
- Programes de conservació del sòl que s’han dut a terme a diversos llocs del mòn, destacant a Europa i als EEUU
- Àsia i a Àfrica, per exemple els sòls dels boscos tropicals
- A Espanya les zones amb més risc són les zones del litoral mediterrani i les illes Canàries orientals
Els cultius agroindustrials d’exportació degraden els sòls tropicals

- EL SÒL
B) SOBREEXPLOTACIÓ LÍQUIDA DEL SÒL
- Definició:
- És quan el sòl conté una gran quantitat de residus tòxics
- Causes:
• L’acumulació de residus urbans i industrials
• Les activitats agrícoles amb l’ús de pesticides i plaguicides
• Altres formes de contaminació dels sòls són les provocades per la pluja àcida, pels abocaments incontrolats, per la
salinització o per la presència de metalls com el plom

- EL SÒL
- Conseqüències:
• L’existència de malalties animals i humanes
• La contaminació de les aigües subterrànies

- EL SÒL
- Sobretot els sols de les ciutats dels països pobres, encara que també es veuen afectades per la contaminació els països rics.
- A Espanya es veuen afectades especialment la Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia

- EL SÒL
B) RESIDUS SÒLIDS DEL SÒL
- Definició:
- Són les deixalles produïdes o generades per les activitats humanes en nuclis urbans o en les indústries.
- Causes:
• El creixement de la població.
• L’increment de la industrialització

- EL SÒL
- Conseqüències:
• La recollida, el transport, l’emmagatzematge i el tractament (si n’hi ha) suposa una gran preocupació.
• Els residus inerts s’acumulen en abocadors, en alguns municipis són incontrolats, i molt propers als nuclis urbans. Els
abocadors produeixen efectes negatius om ara impacte paisatgístic, la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, a més de
riscos sanitaris per la població.
• Els residus industrials són els més tòxics i perillosos, normalment s’acumulen als abocadors i poden arribar a
contaminar els rius, el mar o el sòl.

- EL SÒL
Plantes incineradores de residus
Contaminació atmosfèrica
plantes de compostatge
elaboren adobs
part important dels residus
generats es recuperen per
reciclar-los

- EL SÒL
- Especialment les ciutats dels països en vies de desenvolupament, però també afecta als països occidentals
Imatges de la Churrca de Managua, uns dels majors abocadors del món, on treballen centenars de persones

- Espanya la gestió dels residus està descentralitzada i és competència de les diverses administracions, autonòmiques i locals
- EL SÒL
- La gestió dels residus:
- Serveis centralitzats:
- Empresa Nacional de Residus Radiactius S.A. (ENRESA) El seu emmagatzematge representa un greu perill per la salut
humana i pel medi ambient. Espanya emmagatzema part dels residus al cementiri nuclear d’El Cabril (Còrdova) una
antiga mina d’urani.

- EL SÒL
- La gestió dels residus:
- El servei de recollida selectiva i recuperació d’envasos i embalatges anomenat Sistema Integrat de Gestió (SIG) al capdavant
del qual hi ha Ecoembalajes España S.A. (Ecoembes), a la que s’hi adhereixen diverses empreses per tractar els seus
embalatges

- EL SÒL
- La gestió dels residus a Catalunya:
- Residus urbans ordinaris, els que són objecte de
la recollida diària de brossa, és una competència pròpia de
cada municipi, i l’administració catalana promou la reducció
dels residus, la recollida selectiva i el reciclatge.
- Els residus industrials a través de la Junta
de Residus, que és l’organisme de l’administració que
s’encarrega del control i de la gestió de residus al
territori català. Els residus industrials es classifiquen
en tres categories principals: residus especials (que
suposen un perill per la seva toxicitat o
inflamabilitat), residus inerts (que no experimenten
transformacions que puguin afectar greument el
medi) i residus no especials (la resta de residus).

- L’AIRE
- CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
- Definició:
- Consisteix en l’acumulació de substàncies tòxiques a l’aire durant llargs períodes de temps.
Un dia qualsevol a Barcelona

- L’AIRE
- Causes:
- Emissió de gasos contaminants a l’atmosfera produïda per l’ús de combustibles fòssils en les activitats humanes:
- Diòxid de carboni per la combustió de combustibles fòssils.
- Diòxid de sofre per la combustió de fuel.
- Els òxids de nitrogen originats pels cotxes gasoil i pels fertilitzants.
- Els clorofluorocarbonis.
- El plom.

- L’AIRE
- Activitats més contaminants:
- Les activitats industrials de base:
siderúrgia, refineria de petroli,
químiques, fabricació de
ciments...
- Les centrals tèrmiques
- Els transports
- Les activitats agrícoles i ramaderes que
generen metà en la descomposició de la
matèria orgànica.

- L’AIRE
- Conseqüencies:
- La pluja àcida
- L’efecte hivernacle
- La reducció de la capa d’ozó

- L’AIRE
- Les grans ciutats són les àrees amb més contaminació atmosfèrica a causa de les indústries, els vehicles i les calefaccions. A
les grans ciutats la contaminació atmosfèrica hi provoca un microclima que es coneix amb el nom de illa de calor.

- L’AIRE
- Les zones amb temps anticiclònic tendeixen a mantenir la contaminació atmosfèrica. Per aquesta raó, el sud i les zones
costaneres espanyoles són les més afectades.

- SOBREEXPLOTACIÓ DES BOSCOS O DESFORESTACIÓ
- Definició:
- LA VEGETACIÓ
- Consisteix en la desaparició o destrucció massiva de massa forestal o en una explotació incontrolada dels recursos forestals.

- Causes:
- LA VEGETACIÓ
- La conversió del bosc en terreny per desenvolupar les activitats agrícoles i ramaderes. Especialment l’agricultura itinerant i
de plantació i la sobrepastura.
- L’explotació de la fusta pel consum excessiu que en fan els països rics.
- L’ús de fusta com a combustible.

- Causes:
- LA VEGETACIÓ
- Interessos econòmics que busquen beneficis immediats sense tenir en compte el medi ambient.
- El creixement demogràfic en els països pobres que fan augmentar les terres destinades al conreu i a la urbanització.
- Les activitats humanes pròpies de la societat postindustrial basada en l’explotació industrial i la construcció
d’infraestructures.
- Els incendis forestals.

- Procés de desforestació als països pobres:
- LA VEGETACIÓ
- 1). Les companyies explotadores dels països rics es reparteixen les concessions per l’explotació de fusta i condicionen els
camins d’accés al bosc per treure’n la fusta (accés al bosc)
- 2). Les famílies camperoles segueixen els camins i s’endinsen a la jungla en una desesperada recerca de terra i mitjans de
subsistència.
- 3). Els camperols tallen arbres, els cremen i utilitzen la cendra com a fertilitzants. Després de 3 o 4 collites, les males herbes,
les plagues d’insectes o l’empobriment del sòl els obliga a desplaçar-se i començar a conrear una zona verge. Alguns
d'aquests camperols sembres pastures pels ramaders que venen amb els seus ramats i esgoten els sòls de la seva capacitat
productiva.

- Conseqüències:
- LA VEGETACIÓ
- La pèrdua de la biodiversitat (varietat o diversitat d’espècies animals i vegetals en el seu medi) ja que moltes espècies
d’animals i vegetals desapareixen.
- Desestabilització del cicle natural de l’aigua que provoca la destrucció del medi per les inundacions o esllavissaments de
terra, ja que els boscos tropicals regulen el flux d’aigua i protegeixen les conques dels rius.
- Erosió i progressiva desertització del sòl.

- Conseqüències:
- LA VEGETACIÓ
- Impacte negatiu sobre el clima:
- Per una banda, els arbres deixen de produir oxigen, cosa que provoca una disminució dels nivells d’oxigen a l’aire
- per altre banda, quan la fusta es crema acaba convertint-se en CO2. Tot això contribueix a l’augment de temperatura i al
escalfament global

- LA VEGETACIÓ
- Cal l’acció dels governs juntament amb el recolzament de la comunitat internacional per trobar alternatives que preservin
els boscos.
- La reforestació amb espècies autòctones.
- Limitar les terres de conreu.
- Realitzar una explotació sostenible dels boscos com ara l’extracció de cautxú i l’agrosilvicultura.

- LA VEGETACIÓ
- Principalment els boscos tropicals d’Amèrica del Sud (Selva Amazònica del Brasil), Àsia i Àfrica, perquè són rendibles
comercialment, mentre que sectors importants de boscos de l’hemisferi nord no són rendibles comercialment. També el
territori d’Espanya i Catalunya es veu afectat per la desforestació.

El medi ambient en situació de risc

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie El medi ambient en situació de risc

Ähnlich wie El medi ambient en situació de risc (20)

Mehr von professor_errant

Mehr von professor_errant (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (9)

El medi ambient en situació de risc