1. Poemes de Girona Martí Crous, Eduard Puertas Sergi Pelayo, i Xin Zhu
2. Girona a la tardor Sota del pont camina l'aigua trista és l'aigua de la pluja de Tots Sants; el cel és malva i rosa i ametista, hi ha un or de fulles pels camins forans. La Seu dreça la pàl·lida harmonia de pedra grisa vers el cel llunyà, i l'àngel guaita la caputxa pia de Sant Feliu una miqueta enllà. Sota les Voltes, la ciutat encesa, és estrident de riures i fanals, i cenyida de fosca, la Devesa dreça milers de branques immortals. Fa una boira que sembla un vel de fada, sonen el clarinet i el tamborí... I el cor, com una nit molt estrellada espera l'hora d'estimar i llanguir. Josep Maria de Sagarra
3.
4. Boira Ja ha tornat a arribar la bruixa blanca relliscant amb persa sobre el riu: enguany, porta miratges del que ens manca i la promesa buida de l’Estiu. S’enfila, nus a nus, per cada branca, cobreix de solitud tot el que viu, envaeix el paisatge i ens hi tanca com un llibertador que se’n desdiu. Que ens doni temps el Temps, no hi ha esperança: la nostra vida decebuda es cansa, Tots els dies son vidres entel.lats I el món, com adonant-se’n, s e ‘ns endola, i el nou desig cap el cap el passat s’escola degotant sobre imperis desolats. Salvador Oliva
5.
6. Girona L’últim reflex suspès l’aigua bruta estancada sols amb el teu rovell les carpes malaltisses s’esmunyen per passeres antigues els llums grocs i l’olor del cafè l’estació deserta l’espina a la carn jove crit d’un nen epilèptic la cera els crisantems Fugen fugen pels ponts sobre el buit cap enlloc i la pell es clivella es moren les magnólies De l’hospital gemega l’últim tren que no es para que ve de la frontera va cap a la frontera oblidar-se oblidar-se sobretot a l’octubre tot m’és diferent Narcís Comadiraº