6. Representem una molècula d’aigua
La Montse, mare de la Clara, ens explica que la fórmula d’una gota d’aigua
és: H2O. Un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen.
Per representar-ho necessitem:
- Escuradents
- Plastilina de 2 colors diferents
Fem 2 boles de plastilina d’un color i una bola més gran d’un altre color.
8. - Donem color a l’aigua.
En els coneixements previs els nens van dir que l’aigua era transparent, no tenia
color. Amb materials que tenim a l’aula donem color a l’aigua.
Materials:
Paper pinotxo de color
Retoladors
Pot amb aigua
Paper blanc
Posem un tros de paper
pinotxo a dins del pot amb
aigua.
- Què ha passat?
L’aigua s’ha tenyit del color
del paper que hi hem posat i
el paper ha perdut color.
9. Pintem un tros de paper
blanc amb retoladors.
- Què passarà?
L’aigua s’ha tenyit.
Què li ha passat al paper que hem
posat a dins del pot?
El color s’escampa El paper d’eixugar
les mans i les
mans també s’han
tenyit.
11. Material: un pot, aigua, glaçons.
El dia abans varem posar
els motlles dels glaçons
al congelador.
Omplim el got Escalfem l’aigua
amb 2 dits d’aigua. al microones
Tapem els pots. Veiem
vapor d’aigua.
12. Al damunt del tap hi
posem un glaçó gros.
- Què observem?
A dins del pot regalima aigua Traiem la tapa i comprovem
com si plogués. què s'ha format a sota. Pluja!!!
13. Conclusió:
Quan el vapor d'aigua que es desprèn de l’aigua calenta que havíem posat al pot
es refreda per l’acció dels glaçons (aire fred de l’atmosfera), es converteix en
petites gotes, que extrapolat a la natura representarien la pluja.
Altres observacions:
- Si tirem el glaçó a l’aigua, veiem que hi han que es desfan de seguida i d’altres
tarden. Preguntem: A què es degut?
Els nens responen perquè hi ha pots que tenen l’aigua més calenta que d’altres.
- Un alumne diu: abans tenia 2 dits d’aigua i ara en tinc 3 dits.
Preguntem: Això a què és degut? El glaçó s’ha desfet i ha deixat aigua.
14. - L’aigua augmenta quan es congela.
Per comprovar-ho hem agafat dues ampolles petites d’aigua. Les hem omplert amb
la mateixa quantitat d’aigua. Una d’elles l’hem posat al congelador.
- Què passarà?...
Observem l’ampolla i
l’aigua arriba més amunt
de la senyal que varem fer
prèviament.
15. - Soluble o no soluble
La Montse, pregunta als alumnes, què vol dir soluble?
Davant d’aquesta pregunta no saben què dir. Però, si els
hi diu coses que es desfan a l’aigua o no es desfan; llavors
si que responen: el sucre, al matí quan esmorzem, el colacao.
Fem hipòtesis.
16. Fem una taula: per anotar les suposicions i el què passarà després
de provar si les substàncies són solubles o no solubles.
Substància Hipòtesi Què ha passat?
Suposició Després d’experimentar
Sucre es desfà si, es desfà
Sorra no es desfà si, no es desfà
Oli no es desfà l’oli no es desfà.
(Hi posem una mica de colorant) El colorant si es desfà.
Serradures no es desfà si, no es desfà
Guix es desfà no, no es desfà
17. Repartim el material a les taules:
- Proveta amb mesures
- Gots de plàstic
- Sucre, sorra, oli, serradures, guix
- Culleres.
Omplim la proveta
amb 16 cl. d’aigua.
18. Ratllem el guix,
remenem l’aigua i la pols de guix
i el deixem reposar.
El mateix fem amb aigua i
serradures.
19. En un altre got hi posem
aigua i sucre, remenem i el
deixem reposar.
Fem el mateix amb aigua
i oli. Remenem i el
deixem reposar.
20. - Què passa si al got d’aigua
amb oli hi posem colorant?
L’oli no es dissol
amb l’ aigua. Es
queda a dalt.
Veiem que el colorant travessa la capa d’oli i
baixa cap avall fent unes formes molt boniques.
21. Provem la dissolució de “colacao” i d’una aspirina. Per això, agafem 2 gots
d’aigua, un aigua calenta i l’altre freda, per a cada ingredient.
- Observarem què passarà ?
Quin es desfarà més de pressa, amb aigua calenta o freda?
El “colacao” amb l’aigua
freda fa grumolls.
Conclusions:
- Amb aigua calenta el “colacao” i l’aspirina es desfan més de pressa.
- L’aspirina amb l’aigua calenta es queda a dalt, mentre que en el got de l’aigua freda
baixa. També hem vist que l’aspirina en el got de l’aigua freda a mesura que es va
desfent va pujant. Perquè al voltant de l’aspirina hi ha gas i la fa pujar.
- Si en lloc d’aigua freda fos aigua amb glaçons li costaria més desfer-se i amb aigua
bullint es desfaria encara més de pressa.
22. - Fem flotar un ou
Material: 2 pots de vidre, aigua, sal i 2 ous
Omplim 2 pots amb aigua
En un pot hi posem un ou. Què ha passat?
L’ou s’enfonsa.
A l’altre pot hi posem sal.
23. Remenem perquè la sal es dissolgui amb l’aigua.
Posem un ou al pot amb sal.
Què ha passat ?
L’ou flota.
24. En el Mar Mort no hi poden viure animals ni créixer plantes perquè hi ha molta sal.
La gent flota sense dificultat. No s’enfonsa.
25. - S’enfonsa o no s’enfonsa?
Material: Palanganes, aigua, pedres, globus,
plastilina, un tros de patata, un tros de fusta,
monedes, un glaçó.
Coneixements previs: per cada un dels materials abans esmentats,
preguntem als alumnes si s’enfonsarà o no.
Ho
provem…..
26. Posem a la palangana:
el globus inflat, el tros de fusta,
el glaçó, la moneda, plastilina,…
Observem si s’enfonsen
o no s’enfonsen
27. Hem creat una taula per anar anotant els resultats que obtenim.
Material S’enfonsa No s’enfonsa
Pedres x
Globus inflat x
Plastilina x
Patata x
Monedes x
Glaçó x
Tros de fusta x
28. - Què podem fer perquè no s’enfonsin els materials?
Aquest experiment es va fer posterior al de l’ou i la sal molts nens van dir
posar sal a l’aigua. Per tant, coneixements assolits.
Ho provem……
Agafem aigua de la palangana amb un got, hi posem sal. Observem que si tirem el
tros de patata, no s’enfonsa, però la moneda continua enfonsant-se, perquè pesa
molt.
29. Preguntem als nens: amb el trosset de plastilina
podem fer alguna cosa perquè no s’enfonsi?
Si, canviar-li la forma.
Provem diferents possibilitats:
Forma quadrada, s’enfonsa.
Forma plana, s’enfonsa.
Forma de cuc, s’enfonsa.
Forma d’estrella s’enfonsa.
Forma d’ou ferrat, s’enfonsa.
Forma ovalada, de plat, no s’enfonsa.
Conclusió: Hem après que hi han coses que s’enfonsen i d’altres no.
- Si posem aigua amb sal, les coses no s’enfonsen. Al mar és més fàcil nedar.
- Depèn de la forma de les coses s’enfonsaran o no.
30. - Com es formen les estalactites i
estalagmites?
Estalagmites
Estalactites Es formen degut a les gotes
Són les punxes que pengen del d’aigua que van caient de les estalactites.
sostre d’una cova.
Ho provem amb un experiment……
31. Material: 2 pots, aigua calenta, sal, fil de cotó, 2 clips, un plat petit.
Omplim el got amb aigua
Hem d’escalfar l’aigua. Preguntem als nens, com
ho podem fer? diuen al microones.
Baixem a la sala Mestres de l’escola i escalfem l’aigua.
32. Posem molta sal als pots.
Enganxem un clip a cada extrem
del fil de cotó.
.
33. Posem els fils en els pots,
de tal manera que un tros
de fil quedi penjant al mig.
Ara ens toca observar, què passarà?
En 3 dies hem vist com l’aigua puja pel fil i deixa trossets de sal enganxats
i les gotes que cauen en el plat s’evaporen i es transformen cristalls de sal.
34. Després de 5 dies. Veiem que el fil té un tros
de sal més gran i està penjant.
Després de 7 dies. Hi ha més sal en el fil i
degut al pes està apunt de tocar el tap de
sota.
Les estalactites (al sostre) i les estalagmites (al terra) es formen al dipositar-se
els minerals que transporta l’aigua que es filtra en la cova.
Conclusió:
En pocs dies hem vist com un procés de la natura que tarda milers d’anys en
produir-se.
35. - Observem els cristalls de sal al
microscopi.
L’aigua s’ha evaporat i el pot ha quedat cobert de sal.
També hem vist que el clip s’ha rovellat.
36. Hem de posar un paper de color
a sota del cristall perquè sinó no es veu.
37. - Mirem aigua d’una bassa al microscopi.
Quan plou, en el pati de l’escola, es forma una bassa d’aigua.
Hem anat a recollir una mica d’aigua.
Hipòtesis: Què pot tenir aquesta aigua?
Què creieu que veure’m al microscopi?
38. Un cop a la classe, observem
gotes d’aquesta aigua
al microscopi.
També, hem mirat gotes d’aigua de la bassa amb lupes.
Hem vist: restes de fulles, fang, i un “bitxo” que
es movia…
39. - Densitat dels líquids
(Fem barreges)
Inici:
• Hem mostrat els diferents ingredients.
Hem preguntat si eren líquids o sòlids.
• Què podem fer? Beure’ls, cuinar, fer un experiment.
Quin experiment? Els barregem.
Formulem hipòtesis: Què passarà?
(L’aigua ha d’estar present en totes les barreges)
Si barregem:(opinions dels nens)
- Aigua i vinagre: es torna de color groc, l’aigua no tindrà el mateix gust.
- Aigua i mel: aigua no serà tan sucosa, què vols dir, no serà tan líquida.
- Aigua i oli: l’aigua canviarà de color i es tornarà untosa perquè l’oli unta.
- Aigua i llet: l’aigua tindrà gust de llet i es tornarà blanca.
Ho provem……
40. Aigua i oli Aigua i vinagre
Aigua i mel
I continuem provant:
aigua i llet,
aigua, oli i llet
Aigua, mel i oli,
Aigua, vinagre i oli,….
Remenem per veure si es barregen, però
quan el deixem reposar es tornen a separar.
41. Conclusions:
- Hi han líquids que es barregen: aigua - llet, aigua – vinagre.
- Hi han líquids que no es barregen: aigua – oli, aigua – mel.
- La mel pesa més que l’aigua perquè està a baix del pot.
- L’oli pesa menys que l’aigua perquè esta a dalt del pot.
42. - La tensió superficial
Introducció: Perquè l’aigua sempre té forma de goteta, podria tenir una altra forma. Encara que nosaltres la
dibuixem , la gota d’aigua és rodona, perquè té una propietat: tensió superficial. Una força que fa que les
propietat:
molècules d’aigua sempre estiguin juntes, acabant formant una gota d’aigua.
Si a la gota d’aigua la poguéssim tallar a trossets ben petits, serien molècules d’aigua, H20.
Experiment 1
Material: aigua, palangana, 2 gots, comptagotes, sabó i dues moneda.
Amb el comptagotes posarem gotes a sobre de la moneda, fins que vessi.
43. Hipòtesi: quantes gotes hi cabran?
Els nens diuen 20 gotes, 50 gotes, 90 gotes,......
Comptarem quantes gotes en posem.
Observem que a mesura que anem posant gotes d’aigua, aquestes es van ajuntant, és el que
en diem la tensió superficial.
Ara farem el mateix amb aigua i sabó.
44. Fem una taula per recollir les dades
NÚMERO DE GOTES
Sense sabó Amb sabó
14 gotes 9 gotes
16 gotes 7 gotes
22 gotes 11 gotes
34 gotes 13 gotes
Conclusió : hi caben més gotes a sobre la moneda quan l’aigua no té sabó.
Perquè el sabó redueix la tensió superficial de l’aigua.
45. - Experiment 2: La tensió superficial al riu
Heu vist mai un sabater caminant per sobre l’aigua. Com pot caminar?
Perquè és petit, té potes petites i molt fines, pesa poc,……..
Ho provem……….
46. Material: paper de cuina, aigua, agulla i un plat.
Hipòtesi: l’agulla farà de sabater…… s’enfonsarà
o farà com el sabater s’aguantarà sobre la superfície de l’aigua.
Posem l’agulla a sobre d’un trosset de paper i el posem a dins del plat amb
aigua.
47. Observem que passa:
El paper s’enfonsa i l’agulla flota com el sabater.
Observem que al voltant de l’agulla fa una muntanyeta d’aigua. D’això se’n diu
tensió superficial.
48. - Experiment 3
Material: una palangana amb aigua, un tros de plàstic, sabó i pols de talc.
Posem un trosset de plàstic a un costat de la palangana.
Què passarà?
Flota.
Observem que flota i no es mou.
49. Posem una mica de sabó al costat del plàstic i veiem que el plàstic es mou molt de
pressa.
Conclusió : El sabó fa trencar la tensió superficial,
trenca la força que hi ha entre les molècules d’aigua.
50. Ara posem polvos de talc a la palangana
.
Veiem que els polvos amb el
contacte amb l’aigua s’ajunten.
Ara hi tirem sabó. Què observem?
Els polvos se separen.
51. - Depurem aigua bruta
Hem recordat els coneixements previs.
Hem agafat fulles, pedres, sorra,……
del pati i ho hem posat a dins d’una
palangana.
Un cop a la classe hem posat aigua.
Ja tenim aigua ben bruta.
52. Construïm una depuradora.
Material: ampolla d’aigua, cotó, palangana, colador,
pedres de diferents mides.
Tirem aigua al colador
per treure part
de la brossa que
conté l’aigua bruta .
Obtenim aquesta
aigua
Posem cotó a l’ampolla
53. Posem pedres de diferents
mides a l’ampolla
a sobre del cotó.
Tirem l’agua bruta
Observem que l’aigua que surt
de l’ampolla és més neta.
55. - Permeable o impermeable
Material:
Diferents tipus de papers: de seda, d’embalar,
de cuina.
Bossa de plàstic.
Plàstic d’enquadernar.
Un retall de roba.
Cartró.
Suro.
Un pot amb aigua.
Una palangana.
Posem aigua a sobre de cadascun dels material
i observem.
58. Per les conclusions hem elaborat una taula de dades:
Materials Permeable Impermeable
(L’aigua travessa) (L’aigua no travessa)
Plàstic d’enquadernar x
Suro x
Paper de cuina x
( es trenca )
Bossa de plàstic x
Paper de seda x
( es trenca)
Cartró x
(però es desfà, està més tou)
Paper d’embalar x
Ha agafat una forma rodona
Roba x
(tarda més temps)
59. "M'ho van explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre."
Confuci
