El documento trata sobre los deportes y los eSports en la edad escolar. Discute aspectos como el desarrollo motor y físico de los niños, la importancia de la motivación, y los roles de los padres, entrenadores y escuelas en apoyar el aprendizaje y bienestar de los estudiantes a través de la práctica deportiva.
2. " Un principi de l'art de l'educació, en el que haurien de fixar-se els encarregats de dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens conforme el present, sinó conforme a un estat superior, més perfecte, possible en el provenir de l'espècie humana". Kant
3. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA Oscar Wilde
4. RECURSOS METODOLÒGICS ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE L’ENTRENAMENT FÍSIC JOC LLIURE JOC DELIBERAT ENTRENAMENT ESTRUCTURAT ENTRENAMENT DELIBERAT Côte (1999)
7. 6-10 ANYS Augment de l’esquelet (extremitats inferiors). No hi ha diferències significatives segons sexe. Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser egocèntric). 11-13 ANYS (pubertat) Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs. Augment de les hormones sexuals 14-17 ANYS (adolescència) Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva
8. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA ( Fleishman,1964; Rarick, 1980) LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS (Mandel, 1984; Paritzcova 1973) ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT RISC DE LESIONS PER FRACTURES LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA
9. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA ( Zaichkowsky 1980) LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts) (Diem 1978) CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA QUALITAT PSICOFÍSICA. EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A L’ADOLESCÈNCIA.
10. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el perill de sobrepassar els límits. ( Mandel 1984)
11.
12. RECURSOS METODOLÒGICS LA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) Sentiment d’inferioritat Rendiment Frustració Objectius reals Tasques significatives Interessos Empatia
13. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat JOC Agonisme MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Lligada a la relació social i l’entorn Éxit Associació Estètica BÀSICA QUOTIDIANA
17. "Es mejor convencer que imponer. Hay que conocer a cada jugador y saber utilizar la mano izquierda." Vicente Del Bosque
18.
19. “ ÉS IMPORTANTE EL ENTRENADOR DE CANTERA, ENTIENDO YO, NO PUEDE SER CUALQUIERA (...) NO SÓLO QUE SE LE ENSEÑE A ENTRENAR, SINO QUE SE LE ENSEÑE A EDUCAR, PORQUE AL JUGADOR HAY QUE EDUCARLO (...) “EL ENTRENADOR TIENE UN GRAN PAPEL, DE IR EDUCANDO” entrenador 3
24. "Donar exemple no és la principal forma d'influir sobre els demés; és l'única manera" Albert Einstein
25.
26. “ ...El problema está ahí, en el ámbito de la formación. A los diez años uno ya posee las cualidades, pero existen varias maneras de avanzar. Tomemos por ejemplo, los cuatro centrocampistas de mi época: Giresse salió con 26 años, Tigana era cartero a los 18, Fernández se nacionalizó con 20 años, y a mí me rechazaron en un club por insuficiencia respiratoria. Así, pues, suprimamos esos centros de formación donde meten a niños de 14 años para que se piquen con el vecino, y con lo que solo se consigue jugadores agotados en vez de lozanos, a los 21 años, y ya destrozados a los 23 o 24. Estoy a favor de los centros de formación, pero a partir de los 17 años. Yo tengo un hijo...y no lo metería nunca en un centro de formación antes de los 16 años y medio o 17. Debería estar prohibido”. Michel Platini
27. CARTA DE GINEBRA SOBRE ELS DRETS DEL NEN EN L’ESPORT DRET A FER ESPORT DRET A DIVERTIR-SE I A JUGAR DRET A ESTAR EN UN MEDI SA DRET A SER TRACTAT AMB DIGNITAT DRET A MEDIR-SE AMB ALTRE JOVES DE FORÇA SIMILAR DRET A PARTICIPAR EN COMPETICIONS ADAPTADES DRET A PRACTICAR ESPORT DE FORMA SEGURA DRET A UN TEMPS DE DESCANS DRET A NO SER UN CAMPIÓ
31. Arjol Serrano, J.L. Metodología de la resistencia en el fútbol. Àrea II, Módulo 2 del Master Universitario de Preparación Física en Fútbol. Madrid, 2005. Blàzquez, D. (1995) La iniciación deportiva y el deporte escolar . INDE Publicaciones, Barcelona. Domínguez Lago, E.; Casais Martínez, L. Metodología de la fuerza en el fútbol . Área II, Módulo 2 del Master Universitario de Preparación Física en Fútbol. Madrid, 2005. Drobnic Martínez, F.; González de Suso Janáriz, J.M.; Martínez García, J.L. (2004) Fútbol. Bases científicas para un óptimo rendimiento. Ergo, Madrid. Giráldez Díaz, A. Optimización de los recursos humanos desde la perspectiva del preparador física: desarrollo y gestión. Àrea IV, Módulo 1 del Master Universitario de Preparación Física en Fútbol. Madrid, 2006. Hahn, E. (1988) Entrenamiento con niños . Ed. Martínez Roca, Barcelona. Lorenzo Calvo,A. Las etapas de formación física del joven futbolista . Área II, módulo I del Máster Universitario de Preparación Física en Fútbol. Madrid, 2006. GRÀCIES