SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
LES COMARQUES DE CATALUNYA




A Catalunya hi ha 41 comarques. Cada comarca és formada per un
cert nombre de municipis i té una capital.
CARDENER




   RIUS DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYA


1. Comarques de muntanya


2. Comarques d’interior


3. Comarques de litoral
1. LES COMARQUES DE MUNTANYA

Estan situades als PIRINEUS i al PREPIRINEU.


CARACTERÍSTIQUES:

• Relleu accidentat: hi ha moltes muntanyes.

• Clima rigorós: l’hivern és fred i l’estiu és fresc.

• Hi ha boscos i prats.
La Val d'Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars
Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i la Garrotxa.
1. LES COMARQUES DE MUNTANYA

• Els habitants d’aquestes comarques viuen en
pobles enmig de les muntanyes.

• Les persones que hi viuen es dediquen
bàsicament a la ramaderia i el turisme.
2. LES COMARQUES D’INTERIOR
Estan situades a la Depressió Central.

CARACTERÍSTIQUES:

• Relleu variat: hi ha planes, altiplans i
muntanya baixa.

• Clima: l’hivern és fred i l’estiu és calorós. Hi
plou bastant.

• Hi ha boscos i conreus.
La Noguera, el Solsonès, el Segrià, l'Urgell, el Pla
d’Urgell, la Segarra, Osona, el Bages, l'Anoia, la Conca de
Barberà, les Garrigues, Pla de l'Estany, el Gironès, el Vallès
oriental, el Vallès occidental, l'Alt Penedès, l'Alt
Camp, el Priorat,la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
2. LES COMARQUES D’INTERIOR


•Els habitants d’aquestes comarques es concentren a les
capitals de comarca i a les zones industrials.


• Les persones que hi viuen es dediquen a l’agricultura,
la ramaderia, la indústria i el comerç.

Més informació sobre les comarques d’nterior.

Passar directament a les comarques de litoral.
COMARQUES D’INTERIOR - ELS POBLES I LES CIUTATS
A les comarques d’interior hi viu més gent que a les de muntanya.

Les comarques més poblades són les industrials o les que tenen
agricultura de regadiu. En canvi, les comarques que no estan tan
industrialitzades i aquelles en què predominen les terres de secà, són
menys poblades.

Dins de les comarques d’interior una bona part de la població es
concentra a les ciutats o als pobles grans. Però també hi trobem
pobles petits i cases aïllades envoltades de camps de conreu.

El relleu d’aquestes comarques és pla i és fàcil construir-hi carreteres,
autopistes i línies de ferrocarril. Per això totes les localitats de
l’interior solen estar ben comunicades.
COMARQUES D’INTERIOR – EL TREBALL
A les comarques d’interior la gent treballa, principalment, en
l’agricultura, en la ramaderia i en la indústria.

• La gran superfície plana ha permès desenvolupar-hi l’agricultura de
secà (cereals, vinya, oliveres...) i de regadiu (hortalisses i arbres fruiters).

• També és important la ramaderia, que es fa de manera industrial als
estables, perquè les pluges escasses no afavoreixen el creixement de
pastures. Aquests estables o granges són grans naus de tipus industrial.
S’hi crien, principalment, vaques, porcs i animals de granja.

• Les bones comunicacions també han permès el desenvolupament
industrial. Hi trobem una àmplia varietat d’indústries: alimentàries,
tèxtils, químiques...

• El comerç i altres serveis, com l’educació i la sanitat es concentren a les
capitals de comarca i a les ciutats grans.
COMARQUES D’INTERIOR – EL CLIMA

A les comarques d’interior les temperatures són molt extremes:
els estius són molt calorosos i secs, gairebé no plou i hi fa molta
calor. En alguns punts es pot arribar a 40ºC i els hiverns són molt
freds i s’hi registren temperatures interiors de 0ªC. Sovint glaça i
s’hi posa boira.

La tardor i la primavera són les estacions més plujoses.

Per aquest motiu trobem:

Planes humides, com la de Vic o el Bages, on plou bastant.
Planes seques, com la d’Urgell i la de Lleida, on plou poc.
COMARQUES D’INTERIOR – LA VEGETACIÓ
El territori de les comarques d’interior està gairebé tot ocupat per terres de
conreu.
Tot i això, encara hi podem trobar algunes zones que conserven la vegetació
natural en la que predominen les espècies adaptades a la sequera:




• Boscos d’alzines, roures i pi blanc als vessants de les muntanyes.
Arbustos i matolls com: el garric i el romaní. La farigola, l’espígol a les terres més
seques i caloroses.




• Vegetació de ribera al costat dels rius i a les zones humides.
3. LES COMARQUES DE LITORAL


• Estan situades a la costa mediterrània.


• Tenen bones comunicacions per terra, mar i
aire.
3. LES COMARQUES DE LITORAL
                 PODEM CLASSIFICAR-LES EN:


COMARQUES DEL LITORAL NORD
Tenen cales petites i penya-segats.

COMARQUES DEL LITORAL CENTRAL
Tenen platges sorrenques.

COMARQUES DEL LITORAL SUD
Tenen un relleu variat.
L’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, el Gironès, la
Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el
Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix
Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el
Montsià.
3. LES COMARQUES DE LITORAL

• Hi viuen moltes persones.

• Les persones que hi viuen es dediquen al
comerç, els serveis, el turisme i la indústria.
EL BAIX LLOBREGAT
La comarca del Baix Llobregat és un territori de tipus mediterrani que
s'estén des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la muntanya
de Montserrat, on es troben els relleus més importants de la comarca,
per sobre dels 1000 metres.

Els seus 486,10 km2 inclouen gairebé tots els elements dels paisatges
mediterranis: màquies de garric i margalló sobre roques calcàries,
alzinars amb roures a Collserola i Montserrat, comunitats de ribera prop
dels cursos d'aigua permanents, garrigues i brolles sota pinedes i zones
d'aiguamolls i maresmes al delta de gran significació ecològica.




Integrat per 30 municipis, els límits administratius del Baix Llobregat el
separen del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Bages, l'Anoia, l'Alt
Penedès i el Garraf.

La seva població es troba actualment al voltant dels 781.000 habitants
JOCS DIDÀCTICS PER
       APRENDRE GEOGRAFIA
Rius

Muntanyes i llegendes de Catalunya

Descobrim comarques

Altres jocs
JCLIC de les comarques de Catalunya

JCLIC de les comarques de muntanya

JCLIC de les comarques d’interior

JCLIC de les comarques de litoral

More Related Content

What's hot

7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
malbert1
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
psalaman
 
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaClima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
FRAN75
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYALES COMARQUES DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYA
ndarder
 
Relleu de catalunya
Relleu de catalunyaRelleu de catalunya
Relleu de catalunya
rehtseoetam
 
Comarques interior
Comarques interiorComarques interior
Comarques interior
irac
 

What's hot (20)

7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 
Vegetació de catalunya
Vegetació de catalunyaVegetació de catalunya
Vegetació de catalunya
 
Els sectors econòmics
Els sectors econòmicsEls sectors econòmics
Els sectors econòmics
 
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaClima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
 
Com fer un climograma
Com fer un climogramaCom fer un climograma
Com fer un climograma
 
Comparació i metàfora
Comparació i metàforaComparació i metàfora
Comparació i metàfora
 
Els Climes d' Espanya
Els Climes d' EspanyaEls Climes d' Espanya
Els Climes d' Espanya
 
Elements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costaElements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costa
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
Catalunya i les seves comarques
Catalunya i les seves comarquesCatalunya i les seves comarques
Catalunya i les seves comarques
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYALES COMARQUES DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYA
 
Descripció d’animals
Descripció d’animalsDescripció d’animals
Descripció d’animals
 
Relleu de catalunya
Relleu de catalunyaRelleu de catalunya
Relleu de catalunya
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Pobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i planaPobles de mar, muntanya i plana
Pobles de mar, muntanya i plana
 
Fauna de muntanya
Fauna de muntanyaFauna de muntanya
Fauna de muntanya
 
Comarques interior
Comarques interiorComarques interior
Comarques interior
 
Els paisatges
Els paisatgesEls paisatges
Els paisatges
 

Similar to Comarques de Catalunya

Mireia judit noe
Mireia judit noeMireia judit noe
Mireia judit noe
maria7rs
 
Comarques Catalunya
Comarques CatalunyaComarques Catalunya
Comarques Catalunya
dolorslm
 
Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà
Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà
Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà
lavilapalamoscm
 
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANAUnitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
seldarock
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'aran
kendra85
 
Comarques muntanya
Comarques muntanyaComarques muntanya
Comarques muntanya
irac
 
Tema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de catTema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de cat
Raulcasti
 

Similar to Comarques de Catalunya (20)

Mireia judit noe
Mireia judit noeMireia judit noe
Mireia judit noe
 
Muntanyes
MuntanyesMuntanyes
Muntanyes
 
Relleudecatalunya
RelleudecatalunyaRelleudecatalunya
Relleudecatalunya
 
Projecte catalunya
Projecte catalunyaProjecte catalunya
Projecte catalunya
 
Descobrim catalunya
Descobrim catalunyaDescobrim catalunya
Descobrim catalunya
 
L'entorn
L'entorn L'entorn
L'entorn
 
hgfhtgfhtgfhfghgfhgf
hgfhtgfhtgfhfghgfhgfhgfhtgfhtgfhfghgfhgf
hgfhtgfhtgfhfghgfhgf
 
La vegetac io de cat 2
La vegetac io de cat 2La vegetac io de cat 2
La vegetac io de cat 2
 
Comarques Catalunya
Comarques CatalunyaComarques Catalunya
Comarques Catalunya
 
Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà
Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà
Laura-Clara-Julieth El Baix Empordà
 
Val Daran Per Imprimir
Val Daran Per ImprimirVal Daran Per Imprimir
Val Daran Per Imprimir
 
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANAUnitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'aran
 
Baix Empordà
Baix EmpordàBaix Empordà
Baix Empordà
 
Catalunya. Comarques de muntanya. 4t B
Catalunya. Comarques de muntanya. 4t BCatalunya. Comarques de muntanya. 4t B
Catalunya. Comarques de muntanya. 4t B
 
Planes de catalunya 5a
Planes de catalunya 5aPlanes de catalunya 5a
Planes de catalunya 5a
 
Cerdanya toraya
Cerdanya torayaCerdanya toraya
Cerdanya toraya
 
Comarques muntanya
Comarques muntanyaComarques muntanya
Comarques muntanya
 
Tema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de catTema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de cat
 
Unitat 5. la nostra terra.
Unitat 5. la nostra terra.Unitat 5. la nostra terra.
Unitat 5. la nostra terra.
 

Comarques de Catalunya

  • 1. LES COMARQUES DE CATALUNYA A Catalunya hi ha 41 comarques. Cada comarca és formada per un cert nombre de municipis i té una capital.
  • 2.
  • 3.
  • 4. CARDENER RIUS DE CATALUNYA
  • 5. LES COMARQUES DE CATALUNYA 1. Comarques de muntanya 2. Comarques d’interior 3. Comarques de litoral
  • 6.
  • 7. 1. LES COMARQUES DE MUNTANYA Estan situades als PIRINEUS i al PREPIRINEU. CARACTERÍSTIQUES: • Relleu accidentat: hi ha moltes muntanyes. • Clima rigorós: l’hivern és fred i l’estiu és fresc. • Hi ha boscos i prats.
  • 8. La Val d'Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i la Garrotxa.
  • 9. 1. LES COMARQUES DE MUNTANYA • Els habitants d’aquestes comarques viuen en pobles enmig de les muntanyes. • Les persones que hi viuen es dediquen bàsicament a la ramaderia i el turisme.
  • 10. 2. LES COMARQUES D’INTERIOR Estan situades a la Depressió Central. CARACTERÍSTIQUES: • Relleu variat: hi ha planes, altiplans i muntanya baixa. • Clima: l’hivern és fred i l’estiu és calorós. Hi plou bastant. • Hi ha boscos i conreus.
  • 11. La Noguera, el Solsonès, el Segrià, l'Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra, Osona, el Bages, l'Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues, Pla de l'Estany, el Gironès, el Vallès oriental, el Vallès occidental, l'Alt Penedès, l'Alt Camp, el Priorat,la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
  • 12. 2. LES COMARQUES D’INTERIOR •Els habitants d’aquestes comarques es concentren a les capitals de comarca i a les zones industrials. • Les persones que hi viuen es dediquen a l’agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç. Més informació sobre les comarques d’nterior. Passar directament a les comarques de litoral.
  • 13. COMARQUES D’INTERIOR - ELS POBLES I LES CIUTATS A les comarques d’interior hi viu més gent que a les de muntanya. Les comarques més poblades són les industrials o les que tenen agricultura de regadiu. En canvi, les comarques que no estan tan industrialitzades i aquelles en què predominen les terres de secà, són menys poblades. Dins de les comarques d’interior una bona part de la població es concentra a les ciutats o als pobles grans. Però també hi trobem pobles petits i cases aïllades envoltades de camps de conreu. El relleu d’aquestes comarques és pla i és fàcil construir-hi carreteres, autopistes i línies de ferrocarril. Per això totes les localitats de l’interior solen estar ben comunicades.
  • 14. COMARQUES D’INTERIOR – EL TREBALL A les comarques d’interior la gent treballa, principalment, en l’agricultura, en la ramaderia i en la indústria. • La gran superfície plana ha permès desenvolupar-hi l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres...) i de regadiu (hortalisses i arbres fruiters). • També és important la ramaderia, que es fa de manera industrial als estables, perquè les pluges escasses no afavoreixen el creixement de pastures. Aquests estables o granges són grans naus de tipus industrial. S’hi crien, principalment, vaques, porcs i animals de granja. • Les bones comunicacions també han permès el desenvolupament industrial. Hi trobem una àmplia varietat d’indústries: alimentàries, tèxtils, químiques... • El comerç i altres serveis, com l’educació i la sanitat es concentren a les capitals de comarca i a les ciutats grans.
  • 15. COMARQUES D’INTERIOR – EL CLIMA A les comarques d’interior les temperatures són molt extremes: els estius són molt calorosos i secs, gairebé no plou i hi fa molta calor. En alguns punts es pot arribar a 40ºC i els hiverns són molt freds i s’hi registren temperatures interiors de 0ªC. Sovint glaça i s’hi posa boira. La tardor i la primavera són les estacions més plujoses. Per aquest motiu trobem: Planes humides, com la de Vic o el Bages, on plou bastant. Planes seques, com la d’Urgell i la de Lleida, on plou poc.
  • 16. COMARQUES D’INTERIOR – LA VEGETACIÓ El territori de les comarques d’interior està gairebé tot ocupat per terres de conreu. Tot i això, encara hi podem trobar algunes zones que conserven la vegetació natural en la que predominen les espècies adaptades a la sequera: • Boscos d’alzines, roures i pi blanc als vessants de les muntanyes. Arbustos i matolls com: el garric i el romaní. La farigola, l’espígol a les terres més seques i caloroses. • Vegetació de ribera al costat dels rius i a les zones humides.
  • 17. 3. LES COMARQUES DE LITORAL • Estan situades a la costa mediterrània. • Tenen bones comunicacions per terra, mar i aire.
  • 18. 3. LES COMARQUES DE LITORAL PODEM CLASSIFICAR-LES EN: COMARQUES DEL LITORAL NORD Tenen cales petites i penya-segats. COMARQUES DEL LITORAL CENTRAL Tenen platges sorrenques. COMARQUES DEL LITORAL SUD Tenen un relleu variat.
  • 19. L’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el Montsià.
  • 20. 3. LES COMARQUES DE LITORAL • Hi viuen moltes persones. • Les persones que hi viuen es dediquen al comerç, els serveis, el turisme i la indústria.
  • 22. La comarca del Baix Llobregat és un territori de tipus mediterrani que s'estén des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la muntanya de Montserrat, on es troben els relleus més importants de la comarca, per sobre dels 1000 metres. Els seus 486,10 km2 inclouen gairebé tots els elements dels paisatges mediterranis: màquies de garric i margalló sobre roques calcàries, alzinars amb roures a Collserola i Montserrat, comunitats de ribera prop dels cursos d'aigua permanents, garrigues i brolles sota pinedes i zones d'aiguamolls i maresmes al delta de gran significació ecològica. Integrat per 30 municipis, els límits administratius del Baix Llobregat el separen del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Bages, l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf. La seva població es troba actualment al voltant dels 781.000 habitants
  • 23.
  • 24. JOCS DIDÀCTICS PER APRENDRE GEOGRAFIA Rius Muntanyes i llegendes de Catalunya Descobrim comarques Altres jocs
  • 25. JCLIC de les comarques de Catalunya JCLIC de les comarques de muntanya JCLIC de les comarques d’interior JCLIC de les comarques de litoral