1. COMENTARI DE TEXT
CONTEXT
Tinc un desfici, ai, inclement,
Pel cavaller que m’ha servit
Els primers dos versos d’aquest poema que comentarem ja ens situen en
una època o dins d’un context determinat: l’Edat Mitjana. Evidentment, la
paraula cavaller ens dóna la clau: és l’època de la cavalleria i això vol dir
que com ja parlàvem amb Bernat de Ventadorn un cavaller ha de ser
educat, gentil i sobretot ha d’estimar per ser feliç (Recordeu aquests
versos: Si no estimés dama avinent/ per tothom fóra esquiu o vil).Què
penseu d’això?
És molt difícil entendre un text fora del seu context, i aquest no és
excepció. Què i com s’escriu a aquesta època? Durant els segles XII-XIII ja
vam dir que la literatura trobadoresca era moda. L’esquema ja el
coneixem: Un cavaller noble s’enamora d’una dona perfecta (igual que a la
realitat?) i l’escriu encara que es tracti d’una dama casada i que moltes
vegades no la pugui aconseguir. Però ell continua sent vassall, perquè la
dama, no oblidem, és el propietari del seu cor. Recordeu el diagrama de
relacions socials i el paral.lelisme amb això. D’aquí les paraules midons,
gilós, fenhador… Però això només es coneixia a Catalunya i Llanguedoc. No
oblidem l’èpica, els romanços i sobretot Chrétien de Troyes.
Crec que he parlat massa de teoria i no estic parlant del poema. Hi ha una
cosa que no encaixa: en aquest cas és una dama la que escriu al cavaller.
D’això en diem trobairitz. Es tracta de la Comtessa de Dia. El nostre llibre
de text ens parla d’altres trobadors, però el personatge de Beatriu de Dia
és summament interessant. Una dona a l’Edat Mitjana escriu amb aquesta
sinceritat:
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit

2. TEMÀTICA
Queda clar, per tant, que el tema d’aquest poema no és un amor
idealitzat, sinó humà, molt humà. Les paraules són directes i entenedores i
la passió que transmet és la d’un amor carnal, el desig físic més bàsic que
enyorem quan l’hem perdut o no l’hem aconseguit. (Massa l'he amat,
m'ha malferit-i més endevant -, cerco el seu favor,/ car jo li ofreno cor i
amor,/ el seny, els ulls i la vida). És aquí on es trova el clímax líric del
poema.
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més Amorós
Potser algú pot atribuir a aquest poema el qualificatiu d’eròtic. Les
referències són obvies i recurrents. Recordem llavors que la temàtica
d’una obra literària moltes vegades és interpretable i admet tantes
lectures com lectors tingui.
FORMA
No obstant, la poesia no és només interpretació, sinó que també és
matemàtica. Aquesta matemàtica s’anomena mètrica. Aquest poema té
sis estrofes (els trobadors parlen de cobles, no d’estrofes) de quatre
versos cadascuna. Versos octosíl.labs (art menor!) a la versió occitana
original, ja que la versió que llegiu és una traducció al català modern. Per
tant, no podem comentar l’ús de la llengua. La rima és abba (creuada).
Penseu que escriure un poema amb tants condicionants és una mica rígid?
Doncs, heu de saber que per escriure cançons existien tractats de
gramàtica occitana i mètrica que s'havien de seguir fil per randa amb la
finalitat de ser un bon trobador.
Finalment, com podeu comprovar, el llenguatge i els recursos emprats no
són d'un nivell molt elevat. Vol ser entenedor per a tothom, i per això
parlem de trobar leu. No m'allargaré explicant els recursos, però crec que
no tindreu problemes per trobar-los.