Dr. Fernando Pifarré. Metge Especialista en Medicina de l'Educació Física i de l'Esport.

1. Biomecànica de l’extremitat inferior en pediatria
Lleida, abril de 2014

2. Biomecànica de l’extremitat inferior en pediatria
Dr. Fernando Pifarré
Doctor en Medicina i Cirurgia
Metge especialista en Medicina de l’Educació Física i de l’Esport
Diplomat universitari en Podologia
Director del Centre de Medicina Esportiva a Lleida del Departament de
Presidència. Generalitat de Catalunya.
Professor responsable de l’assignatura de Biomecànica. Grau de Podologia (FUB).
Universitat Autònoma de Barcelona

3. ESQUEMA DE LA PRESENTACIÓ
1. Vicis de torsió de l’EEII
2. Metatars adductor o adductor var
3. Alteracions del genoll en el pla frontal
4. Peu pla Valgo
5. Peu Cavus (buit)
6. Talàlgies
7. Estudis biomecànics de la marxa
8. Tipus de plantilles

4. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- La torsió femoral es mesura per l’angle que formen l’eix dels
còndils femorals i l’eix del coll-cap del fèmur.
- Al 4t mes, l’embrió té una torsió de -27º -70º (retrotorsió o
retroversió).
- Després disminuirà i poc abans de néixer hi haurà una
anteversió de 25º-50º.

5. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Aquesta anteversió fisiològica:
- Molt útil: part
- Poc útil: deambulació MARXA ADD / INTRAVERSIÓ

6. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- Al néixer tenim una anteversió d’entre 50º-60º.
Es reduirà progressivament els primers
anys de vida i anirà cap a una retrotorsió
Sobretot el primer i segon any
Marxa add: peus cap a dins

7. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL

8. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- Aquesta evolució cap a la retroversió és perquè en el
moment d’iniciar la bipedestació, el psoas íliac fa pressió a la
càpsula articular del maluc.
- A mesura que creixem, la tendència a la retroversió és més
lenta.
- A partir dels 4 anys: es compensa aquesta detorsió del fèmur
amb: torsió tibial externa
Anteversió definitiva: 10º-20º

9. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- És normal que en els primers anys de vida hi hagi
Però es corregeix espontàniament
Deambulació dels peus cap a dins
a mesura que es produeix aquesta retroversió femoral per
disminuir l’anteversió del naixement

10. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- Patologia torsional
Aquesta evolució natural
1. Alteracions posturals
2. Alteracions paralítiques: afectació muscular
3. Traumàtiques: fractura diafisària (fèmur / tíbia)
es pot alterar per diversos factors
Les més freqüents: postures incorrectes durant el
creixement

11. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- Patologia torsional
Pediatra: durant el primer any de vida es recomana
- dormir cara avall: això és correcte
però si es manté moltes hores i mesos ( +1a)
El nen no sap dormir en una altra posició

12. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- Patologia torsional

13. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
1. El nen dorm cara avall i amb les cames en RE (posició de
granota)
- provoca una retroversió del coll femoral
- quan es posi en bipedestació, al caminar:
- caurà fàcilment (no pot mantenir l’equilibri)
- li costarà caminar
HO FARÀ AMB ELS PEUS CAP A FORA

14. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Tractament:
Modificació: barra curta i recta a fi d’evitar un excés de RE
EVITAR DORMIR D’AQUESTA FORMA
FÈRULA DE DENIS BROWNE, AMB RI

15. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
2. El nen dorm cara avall i amb les cames en RI o s’asseu a
terra amb les cuixes en RI (posició W)
- provoca una antetorsió femoral
- pèrdua ALI
- Hallux valgus incipient
- Distròfia de les ungles a la zona del canal intern
CAMINARÀ AMB ELS PEUS CAP A DINS

16. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Tractament:
S’utilitza per la nit i de dia (a estones) amb el nen assegut
EVITAR LA POSTURA VICIOSA
FÈRULA DESROTADORA DF (DESROTACIÓ FEMORAL)
DEL DR. MIRALLES

17. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Tractament:
Modificació: la barra és més curta
ALTRES FÈRULES
1. FÈRULA DE DENIS BROWNE RE
2. PLAQUES NOCTURNES DE MATLES

18. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Tractament: ALTRES FÈRULES
3. BOTES DESROTADORES NOCTURNES
SOBRETOT POSTURES
VICIOSES

19. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Tractament:
L’anteversió femoral gairebé sempre té un tractament
conservador:
* modificar els condicionants que l’han provocat
- A partir dels 5 anys és difícil.
- A vegades apareix una mala compensació: torsió tibial
externa (triple deformitat de Judet o genoll en baioneta)
SOBRETOT POSTURES VICIOSES
ESPECIALMENT LES POSTURES EN RI

20. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL

21. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Tractament:
- Això fa que es desplaci cap a fora TTA i arrossegui la ròtula:
subluxació Condropatia rotuliana.
- pseudobloquejos
- signe del raspall +
- mobilitat important de la ròtula pla L/T
- Rx axials
- Després pot aparèixer un peu buit-valgo (patologies
contràries)
- Què cal fer: res / cunyes internes MAI PLANTILLES

22. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
Perquè succeeix:
adopta una posició RI
POSICIÓ DURANT L’EMBARÀS
CORREGIR POSTURES VICIOSES EN RI

23. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
- Asseure’s en posició W o de mirar la TV de Salter
- Dormir cara avall amb els peus cap a dins
CORREGIR POSTURES VICIOSES EN RI

24. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL

25. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL

26. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
• Temporalitat:
Si hi ha ANTEVERSIÓ FEMORAL + PEU PLA VALGO
Primer: cal tractar l’anteversió
ERROR: PLANTILLA (efecte varitzant)
AUGMENTARÀ LA MARXA EN ADD

27. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR
* Metatars adductor:
Desviació de l’avantpeu en add
Postural, reductible, resolució espontània
* Metatars adductor-var
Adducció i supinació de l’avantpeu a nivell de Lisfranc i a
vegades té afegida adducció-supinació a nivell Chopart.
Resistent al tractament

28. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR
* Etiopatogènia
Diferents hipòtesis
- postural: solt ser metatars adductor
- anatòmica: subluxació de tipus primari a
- primera falca-metatarsal
- Chopart
- genètica i familiar

29. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR
* Clínica
- Metatars adductor:
- la deformitat és a l’avantpeu, va cap a dins
- retropeu normal. No contractura muscular
- no solc a la pell. Correcció fàcil
- Metatars adductor-var:
- adducció i supinació de l’avantpeu
- el costat extern és convex amb prominència externa a la zona de
la base Va meta o cuboides
- el costat intern és còncau amb un solc vertical
- calcani en posició fisiològica

30. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR
* Tractament
- Metatars adductor: correcció espontània
- Metatars adductor var: iniciar-lo al més aviat possible
- guixos, embenatges
- fèrula de Denis Brown
- al començar a caminar sabata d’horma neutra
o invertida
- tractament llarg, sinó recidiva

31. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR
* Tractament
- Metatars adductor: correcció espontània

32. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR
* Tractament
- Metatars adductor: correcció espontània

33. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Alteracions del genoll en
el pla frontal
A. Genu Valg B. Genu Var

34. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Alineació estàndard EEII
normoalineació: angulació femorotibial entre 3º-9º
cal fer Rx AP/ L / Axial 30º, 60º, 90º

35. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Angulacions eix femorotibial
Genu Var
- dd en el nen:
- tíbia var congènita
- malaltia de Blount
- disostosi metafisària
- raquitisme
- qualsevol alteració local que afecti a la fisi
-Clínica
- sobrecàrrega compartiment intern
- distensió i inestabilitat progressiva LLE
- si hi ha alteracions en l’alineació patel·lar: condropatia
rotuliana
GENU VARO 3º - 9º GENU VALGO

36. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Genu Valg
- dd en el nen:
- processos congènits o adquirits que alterin la fisi
- alteracions endocrines
- displàsies epifisàries
- Clínica
- sobrecàrrega en el compartiment extern
- distensió i inestabilitat progressiva LLI
- si hi ha alteracions en l’alineació patel·lar: subluxacions
patel·lars
Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen
- Cal tenir en compte l’evolució EEII: ETAPA VAROIDE /VALGOIDE

37. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen
Cal tenir en compte l’evolució EEII: ETAPA VAROIDE /VALGOIDE.
Cal respetar-les (sense cap tractament)

38. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen
Fins als 2 anys: etapa varoide
Després hi ha un canvi a una etapa valgoide (fins els 7 anys).
Als 9 o 10 anys s’arriba a la maduració biomecànica.
ETAPA VAROIDE: Hi ha + 25º de varus
ETAPA VALGOIDE: Hi ha + 15º de valgo
A LA PRÀCTICA, A LA CONSULTA DE PEDIATRIA:
Varo: + 5 cm de distància entre els condills femorals interns
Valgo: + de 7,5 cm /10 cm de distància intermaleolar

39. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen

40. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen
Distància intermaleolar
Distància intercondilea interna

41. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL
Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen
- Fèrules correctores de genu varo nocturnes
- Fèrules correctores de genu valgo nocturnes
- Fèrules de sirena nocturnes
Únicament si hi ha DEFORMITAT IMPORTANT
Duració: 12 m - 18 m (si no millora, pensar en un altra
cosa)
Pot combinar-se amb falques internes o externes de
taló
La tensió de la cinta del genoll s’agumentarà de més a
menys d’1 cm setmanal fins a la posició definitiva

42. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
Alteracions
del peu
Peu pla
Pla-Valg
Peu buit
o Cavus
Talàlgia

43. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO
- Alteració del peu que es caracteritza per:
- desviació en valg del taló
- disminució volta plantar
- Motiu de consulta
- adult: dolor
- nen: deformitat
Abordatge terapèutic
- adult: millorar el dolor
- nen: no sol fer mal. Cal intentar corregir la deformitat
?????

44. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO
La cúpula plantar ve determinada: ADEQUADA INTERACCIÓ
- Elements ossis, musculars i lligamentosos
proporciona to muscular
- SNC que
coordina l’acció muscular
Una alteració d’1º ó 2º de qualsevol d’aquests: DEFORMITAT

45. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO
Diagnòstic:
Inspecció: Valg taló
Supinació avantpeu
Enfonsament ALI
Aparició: 3 prominències òssies: maleol
tibial, cap astràgal i escafoides
Exàmens complementaris
- Podoscopi: fals diagnòstic. Es confon Peu Buit
- Rx: mesurar angle Costa-Bertani (> 125º)
coalicions tarsals

46. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO
Evolució:

47. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO
Evolució:
1. Fase de reductibilitat: es dóna a la infància (no està
estructurat). Es fa caminar de puntetes. No sol donar dolor
2. Fase d’irreductibilitat: no es pot reduir (està estructurat). La
seva evolució és a una sobrecàrrega mecànica amb
deteriorament progressiu del peu. Dolor.
Tractament:
Depèn del moment
- sota dels 2-3 anys: calçat (taló rígid. Avantpeu flexible.
No bota).

48. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO
Tractament:
- Més de 4 anys:
- estimular la propiocepció (caminar de puntetes i altres
exercicis).
- ortopèdic: - si és poc: falques internes
- si és important + laxitud lligamentosa
No som partidaris de plantilla per elements
Posició neutra ASA: MANIOBRA DE ROOT
Si hi ha marxa en add: Gate Plate
PLANTILLES PRÈVIA CONFECCIÓ MOTLLO
DE GUIX NEUTRALITZANT ASA

49. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU PLA / PLA VALGO

50. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU CAVUS O BUIT
- Alteració del peu que es caracteritza per:
- augment exagerat de la volta plantar amb
prominència dorsal (II Cñ)
- tendència a dits en urpa
- varo de retropeu
Classificació:
1. Peu cavus neurològic: hi ha un desequilibri muscular
(paràlisi del ms, contractura ang, alt. espinocerebel·losa).
2. Peu Cavus essencial: no hi ha una patologia que expliqui
aquest augment de la volta plantar. Hi ha alteració
neurològica molt mínima.
3. Peu cavus 2a: alteracions osteoarticulars, retracció parts
toves plantars. Cavus congènits

51. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU CAVUS O BUIT
Tipus
- Peu Cavus anterior
* Pla Sagital - Peu Cavus posterior
- Peu Cavus mixt
- Peu Cavus Varo
* Pla Transversal - Peu Cavus taló recte (PC esencial)
- Peu Cavus - valgo (confonen pediatres)
- Peu cavus 1r
* Pedigrafia
- Peu cavus 2n

52. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU CAVUS O BUIT
Clínica:
- Caigudes, esquinços recidivants LLE
- Estabilitat en var ( ANTEPEU PRONAT)
- PC neurològic: s’altera la marxa
- Metatarsàlgies, sesamoiditis, bursitis, talàlgies
Diagnòstic:
- Exploració física: segona falca prominent, veure el
retropeu, veure si és reductible
- Exploració neurològica: veure el tipus
- Rx lateral: valorar angle de Costa-Bartani
Tractament: si és poc, seguir l’evolució
si és molt o fa mal: plantilles amb falca externa,
a v descàrrega retrocapital

53. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
PEU CAVUS O BUIT

54. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU
TALÀLGIA
Bàsicament dos tipus:
- Tendinitis Aquiles
- Malaltia Sever
ALTERACIONS PRIMER RADI – Hallux Valgus Congènit
ALTERACIONS EN L’ESPORT
- Sesamoiditis
- Escafoiditis tarsiana
- Tendinitis tibial posterior
- Tendinitis peroneus
- Tendinitis Aquiles

55. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

56. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
NO PODOSCOPI: FA QUE ES CONFONGUI EL PEU PLA AMB
EL PEU CAVUS

57. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
MÈTODES INFORMÀTICS ON ES POT VEURE BÉ LA PRONACIÓ ASA
BANC DE MARXA INFORMATITZAT

58. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

59. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

60. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

61. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

62. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

63. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

64. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

65. TIPUS DE PLANTILLES
- SEMIRÍGIDES: Per elements. Només cal pedigrafia. Model
biomecànic francès. Solen tenir en compte només el retropeu.
- RÍGIDES: Cal fer motllo de guix en decúbit o en estàtica.
- FUNCIONALS: Cal fer motllo de guix o un sistema informàtic
d’escaneig del peu. Models biomecànics USA. Es té en compte
tot (retropeu, avantpeu, migtarsiana).

66. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

67. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

68. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

69. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

70. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA