Presentació utilitzada en la Jornada, amb informació d'interés sobre el Projecte de Pati La Vitxeta.

1. La Vitxeta es mou pel pati
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual
4.0 Internacional de Creative Commons

2. La nostra
experiència

3. El motiu del canvi
Tradicionalment, l’espai exterior ha estat relegat a convertir-se en un
espai buit, amb poques propostes i pobre en estímuls, un espai diàfan en
el que s’observen conductes repetitives, agitació i presència de
conflictes.
La necessitat de fer un plantejament de l’espai i el temps que els infants
cohabiten a l’exterior arriba durant el curs 2013-2014 quan, de la mà
d’un grup de pares, mares i mestres, s’entreveu el pati com un espai
idoni per a:
• L’aprenentage
• El joc
• La recerca
• El moviment
• Noves oportunitats metodològiques

4. El projecte
FASES:
Planificació
Difusió
Execució
Avaluació
Un projecte viu, en constant evolució i que pot replantejar-se
en funció de les necessitats dels infants

5. Planificació

6. Planificació
• Anàlisi del pati
• Creació de la Comissió del Pati
• Visita a altres escoles
• Aportació d’idees per part de l’alumnat
• Creació de subcomissions
• Creació d’un espai virtual per compartir idees
• Elaboració del Projecte La Vitxeta es mou pel pati
• Aportació d’idees per part de l’alumnat amb la cartellera del pati:
http://lavitxeta.net/la-cartellera-del-pati/
• Acord de partida pressupostària
• Assessorament sobre espais exteriors amb el Nou Safareig

7. Difusió

8. Difusió
• Presentació del Projecte als òrgans col·legiats i estaments oficials:
Ajuntament i Departament d’Ensenyament.
• Presentació com a punt de l’ordre del dia en l’Assemblea de l’AMIPA.
• Difusió a les famílies a través de la web de l’escola
• Difusió a les xarxes socials

9. Execució

10. Execució
• Planificació (calendari, permisos, actuacions, difusió)
• Organització (subcomissions de treball)
• Execució http://lavitxeta.net/gracies-quina-gran-jornada/
Actuacions realitzades:
• Pissarres exteriors
• Circuïts per vehicles
• Zones de trobada amb troncs
• Cuinetes-taller
• Jocs pintats a terra, fitxes i material
1a Jornada 10-04-2016

11. Execució
L’actuació de vegetació és un projecte gran. Vam redactar una actuació bastant
ambiciosa, contemplant arbres arbustos i plantes herbàcies. Volem tots els
estrats de vegetació, ja que cada un t’aporta unes funcions i característiques
imprescindibles per recrear el medi natural al pati.
2a Jornada 08-05-2016 – VEGETACIÓ
FUNCIONS DELS ARBRES I LA VEGETACIÓ
• L’ombra
• Per crear un espai més naturalitzat
• Per separar i crear espais
• Per la vida que t’aporten les plantes
• El joc, la descoberta i l’estudi

12. Execució
TASQUES PRÈVIES
• Fer un llistat dels arbres interessants per plantar.
• Fer una fitxa per cada arbres que ens va semblar interessant, analitzant característiques com les
al·lèrgies, la toxicitat, l’afectació del paviment, el tipus de fulla, l’origen...
• Escollir les espècies principals d’arbres i altres espècies arbustives i herbàcies.
• Redactar un document explicant l’actuació a fer i com fer-la, amb un pressupost.
• Situar al mapa de l’escola les zones de vegetació, evitant clavegueram, electricitat, aigua...
• Fer un projecte pel sistema de reg i pressupostar-lo.
• Fer arribar el projecte de la vegetació als responsables de jardineria de l’ajuntament i fer una
reunió per intercanviar impressions.
• Modificar els aspectes que vam/van creure que es podien millorar o podien portar problemes.
• Exposar l’actuació a la comissió de pati i AMIPA i reservar una partida econòmica.
2a Jornada 08-05-2016 – VEGETACIÓ

13. Execució
TASQUES DE LA PLANTACIÓ
• Anar a veure els arbres als vivers i reservar-los amb temps.
• Contractar un maquinista per fer els forats.
• Comprar terra fèrtil i adob per reomplir els forats un cop plantats.
• Contractar un servei de recollida de terra sobrant.
• Coordinar els pares, mares i infants el dia de la plantada.
http://lavitxeta.net/gracies-moments-de-la-plantada/
• Instal·lar el reg.
2a Jornada 08-05-2016 – VEGETACIÓ
TASQUES POSTERIORS A LA PLANTADA
• Anar revisant el sistema de reg.
• Controlar que la vegetació estigui en bon estat.
• Replantar els espais buits i substituir les planes en mal estat.

14. Execució
CONSELLS PER FER UNA BONA PLANTACIÓ
Normalment els patis de les escoles son terrenys molt pobres per a que la vegetació s’hi
desenvolupi correctament. És imprescindible que quan plantem l’arbre o les plantes, els
assegurem una bona superfície de terra bona, per tant els forats a fer han de ser grans i
reomplir-los amb terra bona per assegurar un bon desenvolupament de les arrels i de la
planta.
Assegurar, almenys els 2-3 primers anys, una bona aportació hídrica que cobreixi les
necessitats hídriques de les plantes i anar-la disminuint en el temps.
Tant la maquinària per fer els forats, la planta en general, el sistema de reg i la retirada
de la terra dolenta, són actuacions que valen diners. Una manera d’amortitzar recursos
es fer una bona actuació enlloc de vàries de petites.
2a Jornada 08-05-2016 – VEGETACIÓ

15. Execució
NORMATIVA i RISC
Normes UNE-EN 1176 i UNE-EN 1177:
https://elnousafareig.files.wordpress.com/2
015/11/normativa-areas-de-joc-infantil.pdf
Ordre de l’11 de maig de 1983 (DOGC núm
336, de 10/06/1983):
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_int
erns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=14
175&language=ca_ES&action=fitxa

16. ExecucióQÜESTIONS A CONSIDERAR:
• Estructures i elements fets de material inastellable i no tòxic, lliures de qualsevol
aresta (troncs i travessers de fusta), que no superin els 1’5 metres d’alçada.
• Subjecció de les estructures si és necessari (petites i grans estructures).
• Estructures elevades en més d’1 metre d’alçada sobre les que els infants puguin
caminar han de tenir en compte superfície d’amortiment.
• Estructures en alçada (tobogans, rocòdroms,…) han de ser instal·lades sobre
superfícies amortidores.
• Es consideren superfícies amortidores: sorres o graves de entre 0,2 i 8 mil·límetres
(ull de perdiu), escorça vegetal o materials semblants que no es compactin i que
absorbeixin l’impacte de possibles caigudes.
• Evitar la presència de claus o cargols que sobresurtin, així com de projeccions
perilloses.
• Evitar estructures i tanques que puguin produir atrapament de les extremitats.
• Mides de les estructures proporcionals a les mides antropomètriques dels infants
(estructures fetes a escala, barreres que impedeixin el pas del cos…)
• Sorral: sorra silícia rentada per garantir-ne una bona ventilació i desinfecció, així
com per evitar que compacti.
• Manteniment: important articular estructures poc complexes que permetin un bon
seguiment, control i manteniment per permetre el seu ús segur al llarg del temps.

17. Execució
CERTIFICAT DE SOLIDESA
https://www.arquitectes.cat/
ca/content/certificat-de-
solidesa-0

18. Avaluació

19. Avaluació
En la seva vessant avaluativa, el projecte es nodreix
constantment de les aportacions de l’equip educatiu
de l’escola, que és qui recull les necessitats i
propostes dels infants i les trasllada a la comissió
mixta.
Es prioritzen, doncs, les intervencions al pati que
l’equip educatiu proposa a la comissió a través de les
seves representants i de qüestionaris de participació.

20. Avaluació

21. Què hem après de
l’experiència?
Relacions humanes profundes
Treball en equip
Moments alegres i il·lusions
Entrebancs

22. Quins canvis pedagògics
ha suposat el projecte?
Per a l’escola La Vitxeta el projecte de pati ha permès una
reflexió sobre els escenaris educatius que ens possibilita
avançar en petits (però significatius) canvis.
La màgica atmòsfera del jardí o el pati fa rendir-nos davant
la transformació assossegada d’un equipament viu, actiu i
participatiu, el projecte d’un espai mai acabat.
Aquest fet permet contemplar la transformació de l’espai
en el seu anhel de considerar infants (i ciutadans):

23. Actius
Segurs
Saludables
Competents
Inclosos
Nodrits
Respectats
Responsables

24. Aquest projecte ha estat
possible gràcies a...
Famílies de La Vitxeta
AMIPA
Equip educatiu de La Vitxeta
Equip directiu de La Vitxeta
Ajuntament de Reus
Col·lectiu El Safareig

25. “Els nens al jardí aprenen que es pot incidir sobre l'entorn que els rodeja, que la
realitat imposa regles i que no es pot imposar la voluntat pròpia de manera
arbitrària.Aprenen a concentrar-se i a prendre possessió de l'espai moblant-lo
amb les seves obres; a utilitzar unes mans que es van fent cada vegada més
hàbils; a treballar amb tot el cos; a superar frustracions; a raonar per a obtenir un
resultat desitjat; a que es poden impregnar els objectes de sentit i transformar
els materials neutres en efectes d'una dramatització; a observar com es
comporten els elements quan es mesclen; a ser creatius i afrontar les situacions
amb originalitat; a que es poden col·laborar i compartir projectes amb els demés;
a posar-se d'acord; a discutir; a barallar-se i superar baralles; a tenir confiança en
un mateix i en les capacitats pròpies per a actuar." (Freire, 2011, p. 81)
MOLTES GRÀCIES!!