1. i

2. Els recursos naturals
Un recurs natural és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que
és interessant per a l’ús de les persones
ENERGÈTICS  .Se n’aprofita l’energia
Poden ser
(segons si
n’obtenim
energia o no) NO ENERGÈTICS  .Se n’aprofita una altra qualitat
RENOVABLES  Formen part d’un cicle natural pel qual es
.regeneren després d’utilitzar-los
.Ús il·limitat
Poden ser NO RENOVABLES  .Sense possible regeneració
(segons la taxa .S’exhaureixen amb l’ús
de renovació)
.Regeneració natural mitjançant un cicle
POTENCIALMENT .Capacitat de recàrrega del recurs
RENOVABLES  .La sobreexplotació porta a l'exhauriment

3. Els residus
L’ús de recursos genera residus.
RESIDUS DOMÈSTICS RESIDUS INDUSTRIALS

4. Els residus
Per disminuir la quantitat de residus que generem i minimitzar el nostre impacte ambiental sobre el
planeta, és important seguir la regla de les 3 erres:
REDUIR
REUTILITZAR
RECICLAR
L’organització Greenpeace va reinventar aquestes 3 erres per transformar-les en:
REPENSAR
REESTRUCTURAR
REDISTRIBUIR
plantejant que hem de repensar la nostra manera de vida, les nostres necessitats bàsiques per a
diferenciar-les de les prescindibles. També reestructurar el sistema econòmic perquè, en lloc de produir
béns superflus, es concentri en la satisfacció de les necessitats de tots, i redistribuir per repartir els béns
entre tots els habitants del planeta.

5. L’impacte ambiental
Un impacte ambiental és la modificació, directa o indirecta que qualsevol activitat humana provoca
sobre el medi que l’envolta.
Si els impactes ambientals constitueixen agressions al medi és quan parlem de PROBLEMA AMBIENTAL.
• Quan es produeixen?
- Quan intentem obtenir recursos per
satisfer les nostres necessitats
- Quan intentem eliminar residus derivats
de l’obtenció i la utilització dels recursos
• Com s’agreugen?
- Degut al creixement exponencial de la
població humana
- Degut a la concentració de la població
en determinades zones

6. La sostenibilitat
El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les
necessitats del present sense comprometre la capacitat de les
generacions futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en la
capacitat de sustentació del medi natural.
La sobreexplotació dels recursos s’oposa a la sostenibilitat, i sovint va
molt lligada a la contaminació.
Explotació sostenible dels recursos  Ús il·limitat dels mateixos.
La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per
incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de
l'home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen
modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Un contaminant és qualsevol substància o soroll que, per la seva
interacció amb la natura deteriora les condicions normals que imperen
en ella.

7. ELS COMBUSTIBLES
FÒSSILS
I ELS SEUS
IMPACTES
AMBIENTALS

8. El carbó
El carbó o carbó mineral és una roca sedimentària de color negre, molt rica en
carboni, utilitzada com a combustible fòssil gràcies al seu gran poder calorífic.
Formació:
S’origina per la descomposició de vegetals terrestres, fulles, fustes, escorces, i
espores, que s'acumulen en zones pantanoses, lacustres o marines, de poca
profunditat. Després d’una lenta transformació, mitjançant la qual s’anirà produint un
progressiu enriquiment en carboni, es formarà el carbó.
Extracció:
Explotació a cel obert: Es duu a terme quan el jaciment es troba en la superfície o a
escassa profunditat. Les excavadores remouen fins a 100 m de terra. El seu principal
inconvenient radica en el greu impacte paisatgístic i mediambiental que genera el
moviment de terres. El carbó obtingut és de baixa qualitat.
Explotacions subterrànies: S'utilitza quan el carbó es troba a gran profunditat. Es
perforen pous fins a arribar a la veta i a continuació s'excaven galeries per procedir a
l'extracció del mineral.

9. El petroli
El petroli és un líquid de color fosc (marró fosc – negre), d’aspecte oliós i
normalment de viscositat elevada.
Està constituït per una barreja d’hidrocarburs en proporcions molt variables. Conté
també petites quantitats d’oxigen, sofre i nitrogen.
El petroli brut no té aplicació directa; se n’han de separar els components per
destil·lació en les refineries.
Formació:
El petroli va iniciar la seva formació fa 600 anys per l’acumulació de
microorganismes que constituïen el plàncton marí. En ser arrossegats pels
corrents cap a la costa, morien, es dipositaven al fons i quedaven coberts per
successives capes de sorra, argila i fang.
La matèria orgànica, en quedar atrapada, va experimentar una descomposició
aeròbia i després una descomposició anaeròbia. Aquestes, juntament amb els
factors de pressió i temperatura, van originar diferents hidrocarburs que
constitueixen el petroli.
El seu estat líquid en va permetre el desplaçament cap a l’interior de les roques
poroses, fins arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant Infografia
dipòsits o bosses de petroli. interactiva

10. El petroli
Extracció:
Per saber si hi ha petroli en un indret s’estudien les estructures
tectòniques i els estrats del terreny. No obstant, sense perforar és
impossible afirmar si hi haurà petroli o no.
Per perforar es construeix una torre de perforació i s’obre un pou de prova.
Una sonda perfora i si troba petroli s’obren més pous per determinar la
quantitat i la qualitat del cru. Si l’avaluació és positiva es procedeix a
l’extracció.
L’extracció natural es produeix quan el petroli es troba pressionat i puja
espontàniament pel tub de sondeig.
En l’extracció artificial s’injecta aigua a través de tubs de la sonda, que
obliga el petroli a pujar a la superfície, o s’utilitzen bombes aspirants per
fer-ho.
A la superfície se separen el gas i l’aigua que acompanyen al cru i
s’emmagatzema per transportar-lo a la refineria.

11. Els derivats del petroli
Infografia interactiva

12. Central tèrmica

13. El gas natural
El gas natural, tal com es troba a la natura,
està format bàsicament per metà (70%)
barrejat amb età, propà i butà. Es troba
formant bosses, sol o associat a petroli,
cobertes per capes impermeables que
n’impedeixen la propagació.
Formació:
Seria com la del petroli però el gas, més
lleuger, ocupa la part superior de la cavitat
on s’hauria acumulat la matèria orgànica (el
petroli ocuparia la part inferior).
Amb gran freqüència es forma una massa
de gas tancada entre el petroli líquid i les
capes rocoses de tancament o segell en una
borsa petrolífera. A grans pressions el gas
es barreja amb el petroli o es dissol en ell.
En conclusió, el gas natural es troba en
roques poroses de l'escorça terrestre. Se sol
trobar conjuntament amb jaciments de
petroli o a prop d'ells. Donat el seu estat
(gasós) pot presentar-se també sol (en
borses a part de les de petroli): es tracta
llavors d'un jaciment de gas natural.

14. El gas natural
Extracció:
El gas natural s’extreu realitzant una perforació, de manera similar a com es fa l’extracció de petroli.
Transport:
Es pot dur a terme mitjançant gasoductes o vaixells metaners.
Si es fa mitjançant vaixells metaners es sotmet el gas a una transformació que consisteix en canviar
l’estat físic del gas per convertir-lo en líquid (d’aquest procés se’n diu liqüefacció i consisteix en
disminuir la temperatura del gas fins a -163ºC). Del gas en aquest estat se’n diu GNL: gas natural liquat.
D’aquesta manera el gas ocupa 600 vegades menys volum i és més econòmic transportar-lo d’un lloc a
l’altra. Un cop a prop de les fonts de consum el gas es regasifica i recupera el seu estat gasós.
Infografia interactiva

15. Central de tractament de gas natural

16. Els impactes ambientals dels combustibles fòssils
Influència sobre el sòl:
La pluja àcida produeix la alteració de la capa superficial. A més,
deteriora el patrimoni arquitectònic. Està causada pels òxids de sofre i
de nitrogen. Afecta principalment a la vegetació.
Destrucció del mantell fèrtil del sòl i de gran part dels boscos.
Influència sobre la hidrosfera:
La central tèrmica necessita un circuit de refrigeració que recull aigua
d'un riu o del mar i que sol retornar al mateix a elevada temperatura, la
qual cosa ocasiona la destrucció de la vida animal i vegetal del riu en
qüestió. Encara que això s'evita amb les torres de refrigeració i
aprofitant la calor residual per a altres usos. D'altra banda, l'aigua
emprada en el rentat del carbó arrossega partícules als rius i al mar,
amb la contaminació de l'ecosistema proper.

17. Els impactes ambientals dels combustibles fòssils
Influència sobre l'atmosfera:
En la combustió s'originen una sèrie de productes i residus volàtils que
passen a l'atmosfera (CO2, vapor d'aigua, SOx, NOx, hidrocarburs,
partícules sòlides) i són la causa d'efectes perjudicials com:
Efecte hivernacle: El responsable és el CO2. A més és la causa del
temible canvi climàtic.
Smog fotoquímic: Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen
i l’oxigen reaccionen amb l’energia de la radiació uv provinent del sol,
donant lloc a substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxids
d’acil).
“Forat” de la capa d’ozó: la concentració d’ozó estratosfèric disminueix
degut a compostos com els CFC (clorofluorocarbonats), el metà i els
òxids de nitrogen, ja que aquests reaccionen amb l’ozó i el destrueixen.

18. Pluja àcida
•

19. Mecanisme simplificat de la formació de la
pluja àcida

20. Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut
de persones i animals i sobre els edificis i monuments.
La contaminació àcida no és un problema local,
es tracta d'un problema global. La major part
de les substàncies químiques que produeixen
la pluja àcida es generen a les zones molt
industrialitzades, però el vent s'encarrega de
transportar els núvols àcids a tot arreu.
Les solucions en les
nostres mans

21. • El problema de la pluja àcida pot tenir solucions si prenem mesures
com:
• Establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries
contaminants, especialment a les centrals energètiques.
• Reduir el consum de combustibles fòssils, especialment els carbons de baixa qualitat amb
alt contingut de sofre.
• Eliminar la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes. Alguns països utilitzen
catalitzadors de tres vies, fabricats especialment per als tubs d'escapament, que filtren el
90% dels òxids de nitrogen (i també altres elements contaminants).
• Restringir l'ús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment els transports públics o
altres alternatives, com per exemple la bicicleta.
• Utilitzar l'energia solar o combustibles poc contaminants per proveir les cases d'aigua
calenta i de calefacció.
• Reduir les despeses d'energia i utilitzar-la de manera eficient a les fàbriques i a les cases.
• Fomentar la investigació i la introducció d'energies alternatives, com la solar o l'eòlica.
• Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistir en l'aplicació
d'aquestes normes.

22. • La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni massa
calenta com a Venus. Gràcies a aquestes condicions la vida s'estén per tot el nostre
planeta.
• L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia
per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de
l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a
l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté
constant la seva temperatura global.
• Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de
l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície
de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim
segle.

23. Efecte hivernacle

24. Efecte hivernacle

25. D'on procedeixen els gasos de l'efecte hivernacle?
Els incendis també alliberen CO2.
El CO2 procedeix de la combustió
Els fems alliberen metà.
de carbó, petroli i gas natural.
L'ozó de superfície és un gas
Els fertilitzants químics Els gasos CFC provenents dels
alliberen òxid de nitrogen. hivernacle. aerosols, dels sistemes de
refrigeració i d'alguns tipus de
plàstics i suros sintètics.
Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els
aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó però són gasos hivernacle.

26. Conseqüències de l'efecte hivernacle
Un canvi climàtic global provocaria intenses Es produirien inundacions més intenses. Els casquets polars es fondrien i
sequeres augmentaria molt el nivell del mar.
Volem escalfar la terra i patir els efectes
d'un canvi climàtic o volem lluitar per
salvar el planeta?

27. Les solucions en les nostres mans
Per reduir els indexs de diòxid de carboni hem d’utilitzar menys combustibles fòssils.
Cal estalviar energia perquè si el consum domèstic i industrial d'energia es redueix, les calderes i les
centrals energètiques hauran de cremar menys combustibles fòssils.
Cal fer servir energies alternatives: eòlica,solar, mareomotriu, geotèrmica, hidroelèctrica.
Evitem com`par aerosols.
Els agricultors haurien d’evitar lús excessiu de fertilitzants químics.
Cal deixar de talar i cremar boscos.
Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de ñesselves tropicals.
No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d’arbres de les selves tropicals.
Cal participar en iniciatives, campanyes internacionals o associacions que promoguin un estil de vida
sostenible per tal de combatre problemàtiques com ara el canvi climàtic.

28. Smog fotoquímic

29. La capa d'ozó es troba a l'estratosfera.
Forma un escut al voltant de la Terra
que filtra les radiacions ultraviolades
nocives.
Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres
àtoms d'oxigen. A l'atmosfera l'ozó es forma a
partir de l'oxigen per acció de la llum
ultraviolada.

30. Esquema simplificat del mecanisme de destrucció de l'ozó

31. Des que s'ha descobert que els CFC destrueixen la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels
aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat, el suro
sintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic.
Els CFC duren moltíssim i poden voltar per l'estratosfera fins a 100 anys; per tant, el gas que ja hi és
pot anar destruint l'ozó fins d'aquí a un segle.

32. • Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de
radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:
– Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de
ceguesa.
– Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.
– Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.
– Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.
– Es produirien més casos de malalties infeccioses.
– Es farien malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.
– Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.
– La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de
profunditat.
– Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.
– El fitoplancton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure
en l'atmosfera. L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un
escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.

33. Volem viure sota la protecció de la capa d'ozó o
volem veure com la vida desapareix sota els
efectes de la radiació ultraviolada?
El futur de la capa d'ozó depèn de nosaltres!

34. • Per evitar que la capa d'ozó s'aprimi encara més, podem posar en pràctica aquests
consells:
• Si comprem un frigorífic, un aparell d'aire condicionat o un cotxe amb aire condicionat,
hem d'assegurar-nos que no contingui gasos CFC.
• Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal
comprovar llegint l'etiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, es millor no comprar
cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
• Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
• Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb
espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.
• Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides o plaguicides que contenen gasos CFC.
• Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per controlar els nivells de
CFC i que les facin complir

35. La contaminació de l’atmosfera
Actualment,
- Majors nivells de contaminació als centres urbano-industrials.
- Majors nivells d’emissions als països rics (sobretot EUA) i cada cop més a les potències emergents
(sobretot Xina)
En el futur, es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l’aire.
- S’estabilitzaran les emissions als països rics.
-Augmentaran les emissions als països pobres.
Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser també
regionals o globals.

36. Altres
Minerals
Energètics

37. Com es produeix l’energia nuclear
• Tots els organismes estan formats per
àtoms, unes partícules
extraordinàriament petites -en un punt
n'hi cabrien 100.000 milions-. Els
mateixos àtoms estan integrats per unes
altres partícules més petites -electons,
protons i neutrons- que es mantenen
unides per l'acció de forces molt
poderoses.
• Quan els àtoms es divideixen s'allibera
una gran quantitat d'energia.
• A les centrals nuclears s'aprofita
aquesta energia per a produir electricitat
mitjançant uns dispositius anomenats
reactors nuclears.
Esquema del procés de fissió nuclear

38. L’urani
L'urani és l’element radioactiu més utilitzat en les centrals nuclears:
mitjançant reaccions de fissió nuclear, se n'obté energia que es fa servir
per produir electricitat. L'urani natural s'extreu majoritàriament del mineral
anomenat uraninita (UO2).
A les centrals nuclears, els àtoms d'urani es bombardegen amb neutrons.
El nucli dels àtoms d'urani els absorbeix; això determina que els àtoms
d'urani es trenquin i alliberin energia i més neutrons, els quals
bombardegen més àtoms d'urani, i així successivament. Aquest procés
continuat s'anomena reacció en cadena.
El mineral d'urani té tres isòtops: 238U (99,28% de l’urani), 235U (0,71%)
i 234U (0,01%). L'urani que s'utilitza com a combustible primari a les
centrals nuclears és 235U i, com que la seva proporció és escassa, cal
un procés d’enriquiment (purificat i refinat) per augmentar-ne la
concentració fins al 3 %. L'urani que s’utilitzarà en el reactor es prepara
en petites pastilles que es posen en barres. Moltes d‘elles, juntament amb
un moderador i barres de control, constitueixen el reactor.
L’electricitat es genera amb la calor produïda en la fissió, la qual escalfa
un circuit d'aigua que es transforma en vapor i que fa funcionar una
turbina connectada a un generador.

39. Central nuclear

40. • L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar
un fragment de carbó de la mateixa massa.
• A més, l'energia nuclear ha estat elogiada com a energia neta, ja que no produeix gasos
contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).
• L'ús de l'energia nuclear, però, presenta inconvenients fins ara sense solució.
• Les reaccions nuclears generen un tipus de contaminació anomenada radioactivitat.
• Per això cal mantenir un control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a
les centrals nuclears. A més, les substàncies radioactives es mantenen actives durant
segles i poden contaminar altres materials que hi entrin en contacte.
• Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus
extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar.
• Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè
alteren la informació genètica que rep la seva descendència.
• Encara no s'ha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els
materials i els residus radioactius.
• L'energia nuclear no és barata. Les despeses de construcció i manteniment de les
centrals nuclears són molt elevades.
• D'altra banda, la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-
la hermèticament.
• Un reactor nuclear no pot esclatar de la mateixa manera que una bomba atòmica, però
sempre hi ha la possibilitat d'un accident que produeixi una alliberació catastròfica de
radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de
persones.
•

41. No tota la radiactivitat procedeix de les centrals nuclears
• Tot i que les barres de combustió d'urani
exhaurides contenen el residu més
perillós, són també residus perillosos:
• La roba dels treballadors que
manipulen material radioactiu.
• L’aire i l’aigua de refrigeració d’una
central nuclear.
• En les extraccions d'urani es produeixen
escòries radioactives (petites làmines de
roca) que solen contaminar la zona del
voltant de la mina.
• Les peces de les armes nuclears
desactivades són radioactives.
• Les proves nuclears efectuades pels
governs d'alguns països generen molta
radioactivitat.
• Alguns residus mèdics.

42. Què es fa amb els residus radioactius?
• En els primers anys d'aplicació de
l'energia nuclear, els residus de nivell
baix i intermedi es col·locaven en
contenidors especials i s'abocaven al
fons del mar, però tot i que es va
assegurar l'hermeticitat d'aquests
contenidors per a un període de 200
anys, molts d'ells es van deteriorar
ràpidament i van contaminar l'oceà.
• Ara el sistema més habitual d'eliminar
els residus és enterrar-los.
• Cal evitar soterrar-los en indrets on
siguin probables els terratrèmols o en
llocs on hi hagi aigües subterrànies.
• Alguns països han construït magatzems
per a residus de nivell baix i intermedi.

43. Els impactes ambientals de l’energia nuclear
Influència sobre el sòl i els éssers vius:
Causa problemes d’emmagatzematge de residus radioactius, ja que aquests tenen una persistència molt
gran i una perillositat molt elevada.
El material radioactiu pot provocar mutacions, malalties, etc. a curt i llarg termini. A més, els efectes de
la radioactivitat poden ser hereditaris.
Contaminació visual i paisatgística.
Influència sobre la hidrosfera:
Escalfament localitzat de rius i llacs per l’ús de l’aigua com a refrigerant, que provoca la mort d’espècies
i la proliferació d’algues.

44. El panorama nuclear a Espanya

45. Les solucions en les nostres mans
• Cal fer servir les fonts alternatives
d'energia que no tenen els mateixos
inconvenients que les que utilitzem
actualment.
• És necessari potenciar la investigació i
el desenvolupament de les energies
alternatives.
• Hem d'estalviar energia.
• Cal exigir als governs dels diferents
països que aprovin lleis que controlin i
regulin el risc nuclear, que facin una
bona gestió dels residus radioactius i
que substitueixin les energies actuals
per energies alternatives.

46. RECURSOS
NATURALS
POTENCIALMENT
RENOVABLES

47. Biomassa
És la matèria orgànica (vegetal o animal) originada en un procés
biològic, espontani o provocat, utilitzable com a font d’energia.
Es refereix a la biomassa útil en termes energètics: les plantes
transformen l’energia radiant del sol en energia a travès de la
fotosíntesi, i part d’aquesta energia química queda emmagatzemada
en forma de matèria orgànica. L’energia química de la biomassa pot
ser recuperada cremant-la directament o transformant-la en
biocombustibles.
Bioetanol:
És un alcohol que es fabrica a partir d’una fermentació similar al de les
begudes alcohòliques. Un cop obtingut l’etanol, aquest és destilat en la
seva forma final.
Es produeix principalment a partir de canya de sucre o blat de moro.
Biodièsel:
A partir de llavors oleaginoses com la soja o el girasol o de greixos
animals es produeix, gràcies a una transesterificació dels glicèrids, un
éster que s’anomena biodièsel.
Biogas:
És el gas creat mitjançant la fermentació bacteriana de la matèria
orgànica en condicions anaeròbiques. El producto obtingut es troba
format per metà, diòxid i monòxid de carboni i altres gasos en menor
proporció.

48. Biomassa

49. Central de cogeneració de biomassa

50. Aire net
L'aire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc valorat.
La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades substàncies. Si arriben a un
determinat punt, esdevenen perilloses.
Les causes i contaminants atmosfèrics més freqüents són:
Volcans  SOX, partícules
Vegetals  Hidrocarburs, CH4
Contaminació natural
Bestiar  CH4
Incendis forestals  CO, CO2, NOX, partícules
Indústria  SOX, NOX, clorofluorocarbonats
Contaminació antròpica Combustió vehicles  CO, CO2, NOX, hidrocarburs, plom
(molt més important)
Centrals tèrmiques  SOX, NOX, CO2, metalls pesants
Calefaccions domèstiques  SOX, NOX, hidrocarburs, metalls pesants
Els impactes de la contaminació atmosfèrica els vam veure amb anterioritat.

51. Aigua
L’aigua dolça és un recurs vital per els éssers
humans, tant per l’ús domèstic (beure, higiene, ...)
com per activitats com l’agricultura i la indústria.
És un recurs potencialment renovable perquè es
regenera i es purifica gràcies al cicle hidrològic,
però si es contamina l’aigua a una taxa més alta
de la que aquesta es pot depurar, no hi haurà
aigua disponible pels diferents usos.
Problemes associats a l’aigua com a recurs:
Distribució poc uniforme en el planeta.
Hi ha zones on l’aigua és un recurs molt
escàs.
La demanda augmenta contínuament.
S’extreu aigua i es contamina a una
velocitat més alta que la dels processos de
reciclatge i purificació naturals.

52. El cicle de l’aigua
Infografia interactiva

53. Gestió de l’aigua
Ús de l’aigua a Catalunya
2% 18%
9%
71%
Domèstic Industrial Agricultura Ramaderia
Només una bona gestió permetrà respondre tant a les demandes actuals com a les futures.
• Evitar les pèrdues d’aigua que es produeixen en els sistemes de transport i distribució
• Canviar els sistemes de reg tradicionals per altres de més eficients reg per degoteig
• Disminuir la despesa d’aigua reduint-ne el consum i utilitzant sistemes que permetin reciclar i
reutilitzar tant com es pugui les aigües ja utilitzades

54. Estalvi domèstic d’aigua

55. El cicle urbà de l’aigua
Infografia interactiva

56. Sòl fèrtil
El sòl fèrtil és el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra
emergida és adequada per l'agricultura moderna). Malauradament, pateix de:
Desertització i desertificació
Es dóna quan un territori esdevé erm.
Si és un procés natural parlem de desertització, però si és resultat de l'acció
antròpica, aleshores l'anomenem desertificació.
Normalment és el resultat final d'una intensa desforestació seguida d'una gran
erosió.
Erosió
L'erosió destrueix el sòl fèrtil (el principal agent erosiu és l'aigua).
Es veu afavorida, per exemple, per tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius) i tècniques
ramaderes incorrectes (sobrepastura).
Deforestació
La pèrdua de superfície vegetal (ja sigui natural o antròpica) afavoreix l’erosió del terreny, ja que
l’aigua o les partícules del vent no són retingudes per la vegetació.
Pot ésser deguda a incendis, a tales d’arbres, etc.
Ocupació del territori i sobreexplotació
Extensions de sòl fèrtil poden ser eliminades per l’ocupació de ciutats, polígons industrials, etc.
A més, la plantació d’espècies que empobreixen el sòl per part de la indústria (biodièsel, paper,
biomassa, ...) fa que amb posterioritat no s’hi pugui cultivar res.

57. Aridesa

58. Com evitar la pèrdua de sòl fèrtil
El sòl fèrtil es regenera molt lentament (només 0,2mm/any). Per tant, és important intentar evitar la
desertització i la desertificació.
Com evitar-ho?
• Repoblar (terres marginals) amb espècies autòctones
• Protegir els vessants amb petits murs
• Conservar vegetació, sobretot a:
- Capçaleres dels rius
- Zones amb fort pendent
• Evitar sobrepastura
• Evitar agricultura intensiva en zones àrides
• Millorar les tècniques de regadiu

59. Aliments
Els aliments són recursos naturals, però existeixen problemes globals
respecte aquest tema:
La problemàtica sobre la gana i l'alimentació al món és una qüestió
crucial a tot el planeta. Als països pobres es presenta fonamentalment
relacionada amb la gana i la desnutrició, mentre que als països rics està
més associada a la mala alimentació i als problemes de salut derivats
del model de producció industrial d'aliments i a un model de consum
alimentari determinat.
També cal destacar que hi ha un desequilibri entre la distribució de la
riquesa entre productors primaris i distribuïdors finals d’aliments, així
com la qüestió dels aliments transgènics que es produeixen en molts
països.
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques
agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als
recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb
aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el
comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament
sostenible i garantir la seguretat alimentària.

60. Biodiversitat
Gran quantitat d’espècies extingides o amenaçades, per diverses raons
Contaminació
La contaminació atmosfèrica, de l’aigua, dels sòls, etc. afecta a la
biodiversitat del planeta fins el punt que hi ha un gran nombre d’espècies
amenaçades (amb diferents graus de vulnerabilitat) per aquest motiu.
Destrucció d’hàbitats
Moltes espècies veuen reduït el seu hàbitat degut a causes com la
deforestació i la contaminació, de manera que la seva població desdendeix,
en alguns casos, dràsticament.
Variacions dels patrons climàtics
A causa del canvi climàtic els cicles vitals d’algunes espècies es veuen alterats, de manera que les
espècies de la xarxa tròfica que hi estan relacionades també es veuen afectades.
Espècies exòtiques
La introducció d’espècies exòtiques suposa un greu problema, ja que representen una competència per
les espècies autòctones que no existiria de manera natural. Així, les espècies al·lòctones poden arribar a
desplaçar les espècies autòctones d’un indret.
La pèrdua de biodiversistat provoca que els ecosistemes es tornin més vulnerables i tinguin menys
capacitat d’adaptació. A més, l’home perd recursos biològics.
Per evitar-ho cal una legislació global per tal de protegir els hàbitats en perill i les espècies que en
depenen.

61. RECURSOS
NATURALS
RENOVABLES

62. L’energia solar
L'energia solar és l'energia produïda pel sol i que pot ésser
convertida en energia útil per l'ésser humà.
La intensitat d'energia disponible en un punt determinat de la terra
depèn, del dia de l'any, de l'hora i de la latitud. A més, la quantitat
d'energia que pot recollir-se depèn de l'orientació del dispositiu
receptor.
Aquesta energia renovable té principalment dos usos (encara que
n’hi ha més):
1. Per escalfar (energia solar tèrmica)  per escalfar aliments,
biiiaigua, etc.
2. Per generar electricitat (energia solar fotovoltaica).
Els principals aparells que s'usen en l'energia solar tèrmica són
els escalfadors d'aigua i les estufes solars.
Per generar l'electricitat s'usen les cèl·lules solars, les quals són
l’element principal del que es coneix com panells o plaques solars,
que s’encarreguen de transformar l’energia solar en energia
elèctrica.
Refrigeracio solar

63. L’energia solar tèrmica

64. Les plaques termosolars

65. L’energia solar fotovoltaica

66. L’energia eòlica
L’energia eòlica és l‘energia obtinguda del vent, és a dir,
l‘energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que
és transformada en d'altres formes útils per a les activitats
humanes.
Ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells
impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al
moure les seves pales. Actualment, però, l'energia eòlica és
utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant
aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels
generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que l'eòlica
genera al voltant de l'1% del consum elèctric mundial, representa
al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a
Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del
2007).
L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que
ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle
(GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen amb
combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus
d’energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva
intermitència.

67. Els aerogeneradors

68. Mapa de l’energia eòlica

69. L’energia hidràulica
Es denomina energia hidràulica o energia hídrica a
aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies
cinètica i potencial del moviment de l’aigua: corrents
d'aigua, salts d'aigua, …
Es pot transformar a diferents escales, existeixen des de
fa segles petites explotacions en les quals el corrent
d'un riu mou un rotor de pales i genera un moviment
aplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això,
la utilització més significativa la constitueixen les
centrals hidroelèctriques de represes.
Quan el sol escalfa la terra, a més de generar corrents
d'aire, fa que l'aigua dels mars, principalment, s'evapori i
ascendeixi per l'aire i es mogui cap a les regions
muntanyenques, per després caure en forma de pluja.
Aquesta aigua es pot recollir i emmagatzemar en
embassaments i retenir mitjançant preses. Part de
l'aigua emmagatzemada es deixa sortir perquè es mogui
una turbina engranada amb un generador d'energia
elèctrica.

70. Central hidroelèctrica

71. L’energia mareomotriu
L’energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir,
la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la
Terra i la Lluna, i que resulta de l‘atracció gravitatòria d'aquesta última i del
Sol sobre les masses d'aigua dels mars.
Aquesta diferència d'altures es pot aprofitar interposant parts mòbils al
moviment natural d'ascens o de descens de les aigües, juntament amb
mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix.
Mitjançant el seu acoblament a un alternador es pot utilitzar el sistema per
a la generació d’electricitat, transformant així l'energia mareomotriu a
energia elèctrica, una forma energètica més útil i aprofitable.
L'energia mareomotriu té la qualitat de ser renovable, en tant que la font
d'energia primària no s'esgota per la seva explotació, i és neta, ja que en
la transformació energètica no es produeixen subproductes contaminants
gasosos, líquids o sòlids. Tanmateix, la relació entre la quantitat d'energia
que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental
d'instal·lar els dispositius per al seu procés han impedit una proliferació
notable d'aquest tipus d'energia.
Altres formes d'extreure energia del mar són: les onades; de la diferència
de temperatura entre la superfície i les aigües profundes de l'oceà, el
gradient tèrmic oceànic; de la salinitat; dels corrents submarins o l’eòlica
marina.

72. Energia geotèrmica
L'energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda
de la calor produïda a l'interior de la Terra com a resultat de
la desintegració d'elements radioactius i de la calor que es va
originar en les primers moments de formació del planeta i de
l'energia solar absorbida per la capa terrestre. Aquesta
energia renovable es manifesta per mitjà de processos
geològics com ara volcans, guèisers que expulsen aigua
calenta i aigües termals.
Per a poder obtenir aquesta energia és necessària la
presència de jaciments d‘aigua calenta prop d'aquestes
zones. Es perfora el sòl i s'extrau el líquid, el qual sortirà en
forma de vapor si la seva temperatura és suficientment alta i
es podrà aprofitar per accionar una turbina que amb la seva
rotació mou un generador que produeix energia elèctrica
L'energia geotèrmica a Catalunya s'obté simplement foradant
el fons del terra i instal·lant una sèrie de circuits d'aigua, que
a l'estiu traslladen la calor de la llar a l'interior i a l'hivern
transporta la calor interna cap a la llar. Es basa en el principi
que les capes més superficials de l'escorça es refreden i
escalfen més ràpidament que les que estan una mica més
profundes.

73. Central geotèrmica

74. L’ELECTRICITAT

75. L’electricitat
Ús de l’electricitat en una llar:

76. Mesures per estalviar electricitat