2. La composició dels éssers vius
-Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es
nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.
-Nivells d’organització de la matèria:
3. La composició dels éssers vius
és Universal
Molt important:
•Tots els éssers vius estan formats per
biomolècules (Glúcids, lípids, proteïnes
i àcids nucleïcs: ADN i ARN).
•La molècula més abundant en els éssers
vius és l’aigua.
3
4. La composició dels éssers vius
Els bioelements
-1aris: Indispensables per a la formació de les biomolècules
orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleïcs). Son: C,
H, N, P, S.
També anomenats, principis immediats de la vida.
-2aris: Resta dels elements.
- Indispensables en la cèl.lula: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I.
- Variables: Br, Zn, Ti.
Els bioelements segons abundància:
-Plàstics: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matèria
viva.
-Oligoelements: En proporcions inferiors a l’1%.
6. GLÚCIDS
-Monosacàrids: Polihidroxicetones/aldehids
Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc,
hidrosolubles i dolços.
Propietats químiques: Tots es poden oxidar (perdre electrons),
per tant són reductors. Prova de Fehling.
TRIOSES
TRIOSES (3C)
-Aldotriosa= gliceraldehid
-Cetotriosa = dihidroxiacetona
Fórmula empírica: C3H6O3
TETROSES (4C)
-Aldotetroses= eritrosa, treosa.
-Cetotretrosa = eritrulosa.
La configuració D i L, es determina prenent com a referència
el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.
7. PENTOSES (5C)
HEXOSES (6C)
Estructura típica és cíclia i no lineal.
-Aldohexosa (aldehid)= glucosa, galactosa
-Cetohexosa (cetona) = fructosa.
-Aldopentoses = D- ribosa, D- desoxiribosa.
-Cetopentosa= D-ribulosa.
8. * Recordes què vol dir C assimètric?
L i D: En la Natura formes D
8
13. GLÚCIDS
-Disacàrids.
Unió de dos monosacàrids, amb l’alliberament d’una molècula
d’aigua.
Són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.
Enllaç O- glucosídic:
1.Enllaç monocarbonílic: carboni carbonílic del primer
monosacàrid + carboni no carbonílic del 2n. Reductors
maltosa, cel·lobiosa, lactosa.
1.Enllaç dicarbonílic: carboni carbonílic del 1r monosacàrid i
el carboni carbonílic del 2n. No queda cap carboni carbonílic
lliure, i per tant no té capacitat de reduir el reactiu Fehling.
la sacarosa.
α-glicosídic: primer monosacàrid és α
β-glicosídic: primer monosacàrid és β
18. Polisacàrids importants.
-No gust dolç.
-No reacionen amb Fehling.
2 tipus:
1.homopolisacàrids .
2.heteropolisacàrids.
A. Enllaç α: midó i glicogen
B. Enllaç β: cel·lulosa i quitina.
Pectina, agar, goma aràbica
19. Midó: Polímer de la maltosa
- Amilosa (no ram) + Amilopectina (ramificada)
- Funció de reserva (vegetals, en llavors i arrels, a l’
interior de plasts)
20. Glicogen: Molt ramificat
- Funció de reserva (animals, fetge i músculs)
Text
L’enllaç α(1-4) pot ser hidrolitzat per l’amilasa (saliva)
21. Cel·lulosa: Enllaç -4)
•Funció estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). L’enllaç (1-4) no
és atacat pels enzims digestius. *FIBRA
•Els herbívors i tèrmits poden hidrolitzar la cel.lulosa gràcies a uns
microorganismes simbions del tracte digestiu
26. PRÀCTIQUES DE LABORATORI
1. Prova del Lugol
Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids. El midó en contacte
amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta
característic.
Procediment:
- Posar en un tub d’assaig uns 3 cc. Del glúcid a investigar.
- Afegir unes gotes de lugol
- Si la dissolució del tub d’assaig es torna de color blau violeta, la
reacció és positiva.
Fonament: la coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode
s’introdueix dins les espires de la molècula del midó. No és per tant
una veritable reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió
que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent el
color blau violeta.
29. 2. Prova Fehling/ Benedict.
Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la
majoria dels disacàrids, excepte la sacarosa. Si el glúcid que
s’investiga és reductor, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de
coure (II), de color blau a òxid de coure (I) que és un color vermell-
ataronjat.
30. Figura 1
Figura
2 Figura 3
Dóna positiu en els glúcids
reductors, tots excepte el midó
i la sacarosa.
31. La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta
grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència d’HCl, i en calent, la
sacarosa s’hidrolitza i es descomposa en els dos monosacàrids: glucosa i
fructosa.
La reacció positiva ens diu que hem aconseguit
trencar l’enllaç O-glucosídic de la sacarosa.
32. LÍPIDS
- Característiques.
- Àcids grassos.
- Lípids saponificables i insaponificables.
- Funcions.
- Pràctiques:
-Sudan III
-Insolubilitat en aigua.
-Taca translúcida.
-Fabricació de sabó
C, H i la majoria també O. En baixa
propoorció N, P, S…
33. 2. ÀCIDS GRASSOS.
Cadena hidrocarbonada:
-lineal, alifàtica.
-COOH, grup carboxil.
2 tipus:
A.SATURATS.
Enllaços simples entre C.
B. INSATURATS. Enllaços dobles entre C. Quan tenen vàries insaturacions
s’anomenen poliinsaturats
35. Hi ha evidència que el consum elevat d’AGT, de la mateixa manera
que els àcids grassos saturats (AGS), condueix a un augment de la
concentració sèrica de colesterol LDL (LDL-C o "colesterol dolent").
Aquest efecte és lineal i s’associa a un risc de malaltia cardíaca
coronària
Els àcids grassos insaturats trans o greixos trans són un
tipus d'àcid gras que es troba principalment en aliments
industrialitzats com la margarina o pastissos entre d'altres.
Aquest tipus de greix presenten en la seua cadena
policarbonatada un o diversos enllaços en disposició trans.
38. FÍSIQUES:
A.PUNT DE FUSIÓ. El punt de fusió es característic de cada àc. gras
degut a que augmenta amb el nombre de carbonis i disminueix en
presència d’insaturacions (dobles enllaços)
39.
40. Els sabons són molècules amfipàtiques: molècules amb una part
hidròfila (-COO- ) que s’orienta cap a l´aigua i una part hidròfoba (llarga
cadena alifàtica o hidrocarbonada), que refusa el contacte amb l´aigua.
En solucions aquoses formen micel.les
Acció detergent sabons
41. PER CONTINUAR EL TEMA
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concur
so1998/accesit6/lipidos.html#GlossC
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/cont
enidos10.htm
42. 3. Lípids SAPONIFICABLES (AG)
-Poden fabricar sabons.
-Ésters: AG (-COOH) amb alcohol (-OH)
3.1- SIMPLES = HOLOLÍPIDS
A- Acilglicèrids o greixos.
-Reserva energètica en l´organisme (Animals: Adipòcits, teixit adipós)
-Esterificació d´una molècula de glicerina amb una, dos o tres molècules
d´àcids grassos.
43. B- Cèrids/Ceres
Esters naturals formats per un àcid gras i un alcohol monohidroxílic,
tots dos de cadena llarga
Són sòlids i molt hidrofòbics
Actuen com a agents impermeabilitzants i protectors de superfícies
externes.
Es troben a la pell, plomes, exosquelets d’insectes, superfície de
fulles i fruits, ...
Exemple: cera d’abella.
Formada per alcohol miricílic i l’àcid palmític palmitat de miricil + aigua
C30H61OH + COOH - (CH2)14- CH3 C30H61- COO – (CH2)14 – CH3
+ H2O
44. 3.2- Els lípids complexos
Distingim 2 parts
Una part apolar (lipídica): formada per un alcohol i 2 àcids
grassos
Una part polar (no lipídica): formada per un glúcid o un àcid
fosfòric, on poden esterificar-se altres molècules
Segons l’alcohol, distingim 3 grups de lípids complexes
1. Fosfoglicèrids
2. Fosfoesfingolípids
3. Glicoesfinolípides
Els dos primers són els fosfolípids
-Tenen comportament amfipàtic
-Formen part de les membranes cel.lulars
45. Fosfoglicèrids: Formats per dos àcids grassos, una
glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol (aminoalcohol).
Exemples: Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina (
lecitina): fetge, cervell i rovell d’ou, fosfatidilserina (cara
interna membrana plasmàtica
46. Fosfoesfingolípids: Ésters formats per la unió d’un àcid
gras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcohol
Abunden en teixit nerviós, formant part de les beines de mielina que
recobreixen els axons
47. Cerebròsids: monosacàrid o oligosacàrid senzill
Glicoesfingolípids: Formats per un àcid gras, una
esfingosina i un glúcid.
-Es troben en les bicapes lipídiques de totes les cèl.lules.
-Funció: Receptors de molècules externes
-Abunden en les neurones
-Són els cerebròsids i gangliòsids
49. Els fosfolípids són molècules amfipàtiques
i poden formar micel.les dobles:
Membranes cel.lulars
50. 4. LÍPIDS INSAPONIFICABLES
No tenen àcids grassos.
Són les isoprenoides, esteroides i prostaglandines
4.1- Els isoprenoides
Derivats de l'isoprè:
- Monoterpens: 2 isoprens. Essències
- Diterpens: 4 isoprens. Vit A, E i K
- Triterpens: 6 isoprens. El fetge sintetitza colesterol a partir de
l'esqualè
- Tetraterpens: 8 isoprens. Carotenoides, precursors de la Vit. A
. Politerpens: Cautxú.
51. Compostos policíclics derivats de l'esterà (ciclopentà perhidrofenantrè)
En trobem de dos tipus: Esterols i Hormones esteroides.
ESTEROLS: Grup OH unit al C3
4.2- Esteroides
El colesterol es sintetitza al fetge i el trobem :
1. Formant part de les membranes cel·lulars
2. Plasma sanguini: Unit a liporoteines
3. Precursor de
àcids biliars
vitamina D
hormones sexuals
hormones de l’escorça suprarenal
53. Hormones de les glàndules
suprarenals
Aldosterona: Regula l’equilibri
iònic de la sang
Cortisol: La seva acció
supresora del sistema
immunitari s’utilitza en
farmacologia
54. 4.3-Prostaglandines
Àcids orgànics liposolubles derivades de
l’àcid prostanoic
Descoberts el 1934 en les secrecions de la
pròstata humana
Funcions
• Actuen com a hormones a nivell local
• Intervenen en la regulació de la pressió sanguínia
• Intervenen en l’agregament plaquetari (ex.: tromboxà B2 )
• Actuen en la percepció del dolor i en la inflamació
• Participen en el control de la tª basal
• Afavoreixen la secreció del mucus de l’estomac
• Regulen la iniciació i el desenvolupament del part
55. Resum Funcions dels lípids
-Reserva d’energia: Els acilglicèrids. 1g greix= 9,4 Kcal.
-Estructural: Membrana cel.lular (Bicapa Lipídica i
colesterol)
-Protectora: Ceres
-Biocatalitzadora: Vitamines, Hormones i Prostaglandines
-Emulsionant: Àcids Biliars
-Aïllant tèrmic: Ceres
-Essencies: Isoprenoides
-Pigments vegetals: Carotenoids
Article de Lípids de la Wikipedia (recomanat)
Selectivitat Bio Juny 2011: Preguntes Lípids
Cliqueu en els següents enllaços: