Presentació Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

1. JARDÍ VORA EL MAR,
Mercè Rodoreda
L’autora: Mercè Rodoreda La seva obra
LITERATURA CATALANA
2n Batxillerat
Unitat 6

2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. Jardí vora el mar dins la trajectòria literària de l’autora
▪ Mercè Rodoreda (1908-1983), es considera l’autora en llengua catalana més
influent; la seva producció comprèn tots els gèneres literaris: poesia, conte,
teatre i sobretot novel·la.
1a ETAPA: jovetut 2a ETAPA: maduresa 3a ETAPA: vellesa
-Anys d’aprenentatge de
l’ofici, durant la
preguerra.
-Sóc una dona honrada?
(1932)
- Aloma (1938)
- Es desenvolupa als
anys d’exili de
postguerra .
- Recuperació de
l’estabilitat personal a
Ginebra. Peces
emblemàtiques:
-La plaça del Diamant
(1962)
-El carrer de les Camèlies
(1966)
-Jardí vora el mar (1967)
- Manifestació del misteri,
de l’esotèric sota
l’aparença tangible.
- Desenllaç tancat: desencís
i mort.
- Mirall trencat (1974)
- La mort i la primavera
(1986)

3. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
 Obra eclipsada per l’ombra de les obres mestres de l’autora.
 Novel·la de la represa: inèdita fins el 1967, es redacta el 1959 (es
poleix del tot, el 1966).
 Obra de transició entre la 2ª etapa (maduresa) i l’última (vellesa).
 Desbrossa el camí que mena cap a Mirall trencat: torre fastuosa amb
jardí, vegetalisme (omnipresència de les flors), atmosfera de classe
benestant (senyors i criats), narració coral amb pluralitat
d’històries…
 Absència d’elements fantàstics (característics darrera època) /
desenllaç tancat, liquidació univers recreat (2ª etapa)

4. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
 1.2. INFLUÈNCIES LITERÀRIES
- Novel·la de fulletó / aprofitament dels motius dels melodrama:
extracció social humil, antonímia promès ric-promès pobre, traïció a
l’amor veritable, promesa de retorn, confessions diari personal…
- Novel·la psicològica: descripció psicologista dels personatges
- VirginiaWoolf, Marcel Proust…

5. 2. ESTRUCTURA
 2.1. PUNT DE VISTA NARRATIU
- 1a persona narrativa: no és narrador protagonista sinó testimoni,
un observador de lluny que es converteix en un focus parcial de la
narració.
- Objectivitat: el narrador explica allò que coneix per mitjans
naturals (presencia, escolta, comenten) o des d’una distància
emocional (implicació en successos d’altri).
- Accés restringit al coneixement de la història: el narrador ignora
part dels fets, veu narrativa que qüestiona les fonts.
- Behaviorisme
- Diari de l’Eugeni: estil indirecte lliure

6. 2. ESTRUCTURA
 2.2. TEMÀTICA:
- La infelicitat, denominador comú dels personatges sota
l’aparença sumptuosa, la tragèdia personal.
- El materialisme, mòbil de la conducta de molts personatges
diners /estatus econòmic i social.
- Matrimonis fracassats, maternitat interrompuda…
- L’art, expressió subjectiva, no pas reproducció objectiva de la
realitat externa calma els traumes, el dolor de viure,
assumpció digna de la desgràcia.

7. 2. ESTRUCTURA
 2.3 PERSONATGES:
• Disseny sistemàtic de parelles antagòniques:
- àmbits socioeconòmics oposats (amos i servents)
- triangle amorós (Rosamaria/ Eugeni / Francesc)
- dos jardins esplèndits d’aspecte contrari
- dos jardiners ostentosos (Bohigas i Bellom)
- dos jardiners (narrador / Josep)
- dos estils pictòrics (Feliu, figuratiu, Eulàlia, abstracte)

8. 2. ESTRUCTURA
 2.4 ESPAI I TEMPS:
- Abast cronològic: sis estius exposició antecedents (infantesa
duo protagonista, esporàdiques referències a la biografia del
jardiner, sr Bellom…)
- Indefinició especial i temporal: absència de referents històrics i
d’un mapa geogràfic precisos.
- Subdivisió de la mitja dotzena de vacances en dos blocs de tres
estiuejos. Tres primers estius s’edifica la casa
Els tres darrers hi resideix l’Eugeni, revisió del
passat

9. 2. ESTRUCTURA
 2.5 SIMBOLISME:
- Títol carregat de simbolisme: jardí ressonàncies edèniques,
puresa original, ingenuïtat i plenitud infantils. Mar connota
mort i disgregació (en l’aigua moren els personatges lligats a la
infantesa, mitificada per l’autora).
- Síntesi cicle vital (principi /final biològics) i novel·lístic (amor
incipient de l’adolescència / suïcidi i clausura del relat).
- Polisèmia recorrent de l’aigua metàfora de la felicitat perduda.
- Eucaliptus associat a la figura del jardiner, símbol de
l’estoicisme i la perdurabilitat.
- Àngel Cecília associada a l’esperança, felicitat, record

10. 2. LLENGUA I ESTIL
 ESTILS:
- Poeticitat (prosa lírica) i simbolisme. Amb això i tot, disminució
quantitativa i qualitativa respecte altres obres.
- Motius recurrents jardí, mar, aigua, eucaliptus, roser, ocell ,
fantasma, cementiri… Al servei d’un doble rol: estructural
(cohesionen el relat) i estilístic (expressió figurada de continguts).
- Elaboració literària d’un fals registre col·loquial discurs oral
d’un narrador testimoni davant un hipotètic interlocutor.