DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
Antologia, rosselló pòrcel
1. TEMPESTAT DE FLAMA
ANTOLOGIA POÈTICA,
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Rosselló-Pòrcel
Unitat 3
Obra poètica
LITERATURA CATALANA
2n batxillerat
2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES
Representant de la Generació del 36 (o Generació de la guerra,
Generació sacrificada)
Adscrit a la tendència culturalista.
Entén la poesia com a una experiència intel·lectual i el poema, com
un acurat treball lingüístic, un artifici la perfecció artística del qual
arrela en l’elaboració artística.
arbitrarisme orsià (noucentisme)
3. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES
L’obra poètica de Rosselló-Pòrcel beu de les següents fonts
literàries:
SIMBOLISME
(europeu)
POSTSIMBOLISME
(català, 1923-1939
CULTURALISME
Art evocatiu, suggerent
-Simbolisme humà:
emotivitat i reflexió jo líric
-Simbolisme transcencent:
al·legoria de l’Absolut
- Autors: Poe, Baudelaire,
Verlaine, Mallarmé,
Rimbaud
-Influència
dels
plantejaments
arbitraristes
del
noucentisme.
- Acurada elaboració
retòrica i formal.
-Poesia com a font de
coneixement
i
una
experiència de cultura.
-Hermètica,
amb
tendència a l’abstracció,
de contingut metafísic.
-Autors: Paul Valéry
-Autors: Carles Riba
4. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES
L’obra poètica de Rosselló-Pòrcel beu de les següents fonts
literàries:
AVANTGUARDES
-Provocació,
ruptura,
transgressió...
- Atac
a
l’estètica
racionalista i burgesa.
- J.V. Foix uneix la
voluntat de trencament
amb
la
tradició
culturalista.
TRADICIÓ
BARROCA
ALTRES
- Recreació dels tòpics -Depuració literària de la
barrocs: Góngora
poesia tradicional i popular
/ Neopopularisme
- Exercici intertextual:
Francesc Vicenç
- Motius
de
l’Escola
Garcia.
Mallorquina:
Alomar,
Alcover, Sants Oliver,
- Acostament als poetes de
la Generació del 27: Guillén
6. 2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL
Inicis literaris emmarcats en la tradició literària illenca
Escola
Mallorquina.
Recerca d’una veu literària pròpia
procés de depuració
formal, d’essencialització.
Reiteració dels tòpics clàssics: tempus fugit, locus amoenus, ubi sunt,
vita rerum...
Interessos temàtics de Rosselló-Pòrcel: la comprensió intel·lectual
del món i la necessitat de l’art, relació entre coneixement, art i
llenguatge, relació entre poesia i existència...
Citacions que construeixen un espai de intertextualitat (els
epígrafs): la tradició catalana medieval i barroca, avantguardes,
poesia intel·lectualitzada...
7. 2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL
Concep la creació artística com el resultat d’una tensió entre dos
mons antagònics: el món exterior i sensorial i la seva
interiorització.
La violència entre elements oposats és un dels procediments més
utilitzats pel poeta. Aquest xoc provoca dolor
un estat més
elevat de consciència.
El poeta potencia la mirada com a forma de percepció de la natura
per tal de transcendir-la en la seva interpretació simbòlica.
Objectiu
Supera la seva funció referencial i accedeix a una dimensió
simbòlica.
recerca de la paraula veritable o pura.
8. 2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL
Imaginari relacionat amb el foc, la llum, l’aigua, l’aire, la terra
pes de la filosofia presocràtica.
El poeta esdevindrà poeta-àngel, poeta-ocell, poeta-arbre o poetavident
elevació espiritual i emotiva relacionada amb la poesia
pura.
Poeta i paisatge esdevenen una unitat indissociable.
En darrer terme
en“el domini fosc”, la mort, la tensió vital es
resol en la perdurabilitat de la poesia.
9. 3. ASPECTES FORMALS
El lèxic popular experimenta un procés d’intensificació.
Joc d’aprofundiment simbòlic dels mots.
Gust per l’encavallament, potenciant la musicalitat.
Predomini de l’art menor (hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs)
poesia popular / també decasíl·labs
El sonet és l’estructura predominant, també madrigals i romanços.
Varietat en la rima: combinació rima consonant i assonant, vers
blanc.
Gust per la imatgeria
essencial.
substantius que comuniquen un món
10. 3. ASPECTES FORMALS
Ús de l’adjectiu, mai sobrer ni preciosista
les qualitats anímiques i ètiques.
remet a l’àmbit de
Aprofitament de figures retòriques
sinestèsia, axímoron, antítesi.
La poesia de Rosselló-Pòrcel demostra, des del punt de vista
lingüístic, que forma i contingut s’alimenten mútuament.
de
regust
simbolista: