COM UN FOC INVISIBLE...
ANTOLOGIA POÈTICA,
MÀRIUS TORRES
Màrius Torres Obra poètica
LITERATURA CATALANA
Unitat 3
2n batxillerat

1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES
 Representant de la Generació del 36 (o Generació de la
guerra, Generació sacrificada)
 Adscrit a la tendència culturalista.
 Entén la poesia com a una experiència intel·lectual i el poema, com
un acurat treball lingüístic, un artifici la perfecció artística del qual
arrela en l’elaboració artística.
arbitrarisme orsià (noucentisme)

1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES
 L’obra poètica de Màrius Torres beu de les següents fonts literàries:
ROMANTICISME SIMBOLISME POSTSIMBOLISME
(europeu) (europeu) (català, 1923-1939)
-Retorn al Romanticisme -Art evocatiu, suggerent -Influència dels
(interiorització, -Simbolisme humà: plantejaments
subjectivitat, afany emotivitat i reflexió jo arbitraristes del
d’Infinit). líric noucentisme.
-Per contra, reivindicació -Simbolisme - Acurada elaboració
de la perfecció formal. transcencent: al·legoria retòrica i formal.
-Autors: Heine, de l’Absolut
Schumann - Autors: Poe, -Autors: Carles Riba
Baudelaire, Verlaine,
Mallarmé, Rimbaud

1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.2 SIGNIFICACIÓ LITERÀRIA DE TORRES
 Poeta llargament reivindicat als últims anys.
 Actualment és considerant per la crítica un dels poetes catalans més
importants del s. XX
 Màrius Torres és, en definitiva, un poeta postsimbolista
transcendent, d’estètica culturalista, influït pels models
simbolistes primigenis, sobretot Baudelaire i la seva obra.
Les flors del mal (1857)

2. ESTRUCTURA
 Obra confegida durant sis anys escassos (1936-1942) i publicada
pòstumament a l’exili, a Mèxic, pel seu amic i editor, Joan Salas.
 Selecció encapçalada per un manifest, “Venus” text programàtic
que aferma l’elecció de la poesia com a opció artística i vital.
 Reiteració dels tòpics clàssics: tempus fugit, vita flumen, locus
amoenus, cotidie morimur...
 Títols que evidencien els interessos temàtics de Torres: les
estacions, el transcurs del dia, la natura, la música...
 Citacions que construeixen un espai de intertextualitat (els
epígrafs): els trobadors, la tradició catalana medieval, el
romanticisme alemany, Baudelaire i Poe

3. TEMÀTICA
 Els temes principals: la mort, sobretot; la bellesa del món; la
música; la Transcendència.
 L’amor és un tema secundari.
 La reflexió sobre la mortalitat mort individual
anorreament col·lectiu
(poesia cívica)
 Pla invividual: assumpció serena del destí personal, acceptació
conformada del dolor quotidià situació imposada per la
voluntat divina. És transitòria, procés cap un ordre nou.
 Pla col·lectiu: dialèctica plany/esperança: la situació històrica tronca
el projecte civil d’un poble, però alhora hi ha fe en la reconstrucció
futura.

3. TEMÀTICA
 Identificació música-vida la poesia i l’art esdevenen un
trampolí metafísic que condueixen a l’àmbit suprem (de la
materialitat a l’essència).
 Embadaliment davant el món correspondència temporalitat
i Eternitat
 Abast metafísic, religiositat la divinitat és receptora dels
qüestionaments filosòfics de poeta (diàleg amb “tu” poètic).
 Platonisme sentimental amor sense rauxa
passional, carnalitat elidida, harmonia espiritual sense erotisme.

4. MÈTRICA I FORMA
 Rigor mètric amb diversitat mètrica (tetrasíl·labs, hexasíl·labs,
heptasíl·labs, decasíl·labs) i estròfica (apariats, quartets, quintets,
sextets).
 Preferència per la composició clàssica: alexandrí francès i el sonet
(també en variant anglesa, tres quartets i un apariat).
 Ús de la tanka depuració formal, síntesi de continguts.
 Subtilitat, intimisme delicat (tons al·legòrics, elegíacs, melangiosos,
tristos, esperançats)
 Correspondència fons-forma recreació d’atmosferes que
apunten estats d’ànim.

4. MÈTRICA I FORMA
 Duplicitat de leitmotiv metafòrics natura i música.
 Aprofitament de figures retòriques de regust simbolista:
sinestèsia, axímoron, antítesi, contrapunt.
 Fixació d’una imagineria recurrent d’arrel simbolista, però amb
entitat pròpia: rosa, capvespre, piano, arpa, mar, nit, somnis, ocells,
àngels...
 Llenguatge poètic harmonitza el pensament transcendent amb
l’expressió lleugera.
 Creació d’un ambient al servei de la suggestió (evocació d’espais de
misteri, recerca interior...)
 Anticol·loquialisme.