1. ELS PRÉSTECS LINGÜÍSTICS
ELS PRÉSTECS
Són mots que s’incorporen a una llengua procedent d’una altra.
La major part del nostre lèxic procedeix del llatí oral, la llengua que parlaven
els mercaders i els soldats romans que es van establir a l’antiga província
romana de Tarraco. Des del desmembrament de l’imperi Romà (476), el llatí va
anar evolucionant i, cap a l’any 1000, la nostra llengua –ciscumscrita a les
comarques septentrional pirinenques- ja estava plenament perfilada.
Aportacions posteriors:
1.Visigots (poble germànic que provenia del nord d’Europa).
2.Berbers (poble procedent del nord d’Àfrica) i àrabs.
3.Gal·licismes, a partir de l’edat mitjana, pel contacte amb França, i
italianismes, perquè la Corona d’Aragó mantenia les relacions polítiques amb
Nàpols, Sicília i Sardenya.
4.Els castellanismes són posteriors al segle XV i molts s’incorporen, sobretot,
al començament del segle XVIII, a partir dels decrets de Nova Planta de Felip V
(1707-1716) i de la imposició del castellà com a única llengua oficial.
5.Actualment abunden els anglicismes, que arriben mitjançant els mitjans de
comunicació, de les noves tecnologies i d’Internet. Alguns d’aquestos préstecs
s’han adaptat i altres no. Quan una paraula no està adaptada, es marca usant la
lletra cursiva.
2. ELS BARBARISMES
Són paraules d’una altra llengua que són usades en lloc de les paraules
que l’idioma que les acull ja té per a designar els mateixos conceptes.
La major part dels barbarismes que tenim en valencià procedeixen del
castellà, com después, luego, hasta, rato, gasto, bocadillo, i també de l’anglés,
com ara best-seller (èxit de vendes) o christmas (felicitació de Nadal).