aqüeducte

1. AQÜEDUCTES ROMANSAqüeducte de Segòvia
Aqüeducte de Tarragona

2. AQÜEDUCTE ROMÀ DE LES FERRERES
1.1. DADES
L'Aqüeducte de les Ferreres (també
anomenat Pont del Diable) és un
pont-aqüeducte romà aixecat al
barranc dels Arcs al terme de
Tarragona. Tenia els seus inicis a
Pont d’Armentera des d’on conduïa
les aigües dels rius Francolí i Gaià a
l'antiga ciutat de Tàrraco. Com la
majoria de les obres civils romanes,
és d’autor desconegut. És una
construcció del segle I d.C.,
probablement el 24-22 d.C. durant
l’estada d’Octavi a Tàrraco. És d’estil
romà tardorepublicà o altimperial.
1. IDENTIFICACIÓ
Va ser construït amb pedra sorrenca de la regió en sistema voltat (arcs de mig punt).
És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats i el més important de
Catalunya. La seva longitud total era de 10 km.

3. Algunes cases romanes (les domus) tenien
aigua corrent i en cada illa de cases hi havia
una font pública. A més, les ciutats tenien
termes i jardins públics i privats que calia
regar. Per tant una ciutat romana necessitava
un subministrament d'aigua molt abundant,
regular i segur, que no garantien els sistemes
tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).
ELS AQÜEDUCTES
Termes romanes de Bath (segle I d.C.)
Font de Pompeia

4. Algunes cases romanes (les domus) tenien
aigua corrent i en cada illa de cases hi havia
una font pública. A més, les ciutats tenien
termes i jardins públics i privats que calia
regar. Per tant una ciutat romana necessitava
un subministrament d'aigua molt abundant,
regular i segur, que no garantien els sistemes
tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).
L'aigua, captada en rius o fonts, era desviada
a una canalització consistent en una galeria
coberta amb el fons impermeabilitzat per un
arrebossat de morter. L'aqüeducte baixava en
pendent suau i progressiu, tot superant els
obstacles naturals (muntanyes o valls) amb
perforacions a la roca o amb grans
construccions en fileres d'arcs sobreposades.
ELS AQÜEDUCTES
Aqüeducte de Gea (Terol)

5. Algunes cases romanes (les domus) tenien
aigua corrent i en cada illa de cases hi havia
una font pública. A més, les ciutats tenien
termes i jardins públics i privats que calia
regar. Per tant una ciutat romana necessitava
un subministrament d'aigua molt abundant,
regular i segur, que no garantien els sistemes
tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).
L'aigua, captada en rius o fonts, era desviada
a una canalització consistent en una galeria
coberta amb el fons impermeabilitzat per un
arrebossat de morter. L'aqüeducte baixava en
pendent suau i progressiu, tot superant els
obstacles naturals (muntanyes o valls) amb
perforacions a la roca o amb grans
construccions en fileres d'arcs sobreposades.
Aquesta última és la imatge més famosa, per
l'espectacularitat dels restes, com l'aqüeducte
de les Ferreres (Tarragona), el de Segòvia o el
Pont del Gard.
ELS AQÜEDUCTES
Pont du Gard, segle I d.C.(prop de Nimes, França)
Aqüeducte de Segòvia, segle I –II d.C.
Aqüeducte de les Ferreres, segle I d.C. (Tarragona)

7. Construcció de
l’arc amb cintra
Canal per on
discorria l’aigua

9. 1.2. CONTEXT HISTÒRIC
Localització geogràfica
L'art romà
L'Imperi romà
Etapes de la història de Roma

10. 1.2. CONTEXT HISTÒRIC
Localització geogràfica
L’Aqüeducte de les Ferreres és una construcció romana del segle I d.C. (Imperi). La civilització
romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrània. Les conquestes van portar la cultura
romana per bona part d'Europa, el nord d'Àfrica i Orient Pròxim. Aquestes conquestes van posar
en contacte els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega o l'egípcia.

11. 1.2. CONTEXT HISTÒRIC
Etapes de la història de Roma
Des de la fundació de la ciutat de Roma (753 a.C.) distingim tres etapes en el desenvolupament de la
civilització romana:
1) Monarquia (753 – 509a.C.) Roma era governada per reis, dels quals els últims eren d'origen etrusc
2) República (509 – 27a.C.): els romans comencen les conquestes. Guerres Púniques contra els
cartaginesos
3) Imperi (27a.C. - 476d.C. Imperi Romà d'occident):
- Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi, en què tots els poders civils i
militars els tenia un sol home, l'emperador. L'emperador era el centre de la vida política: era el
primer senador, nomenava funcionaris, tenia la responsabilitat dels afers estrangers, exercia el
comandament de l'exèrcit i era el cap religiós.
- Els successors d'August van consolidar el poder de l'emperador.
- Al llarg del segle I d.C. l'Imperi va continuar creixent: nord d'Hispània, Britània, el Rin, el Orient
Pròxim, Mauritània. Les fronteres es va fortificar i l'Imperi es va organitzar en unes 50 províncies.
- Els segles I i II d.C. constitueixen el període anomenat “pax romana”, que és quan l'Imperi va
assolir l'expansió i prosperitat màximes. Aquesta pau va fer prosperar totes les activitats
econòmiques, en especial el comerç, i les artístiques. Roma es va convertir en la capital del món. Per
facilitar les comunicacions es van construir calçades, ponts, ports, ...
- Les ciutats són el centre econòmic i polític. Els romans aixequen tots tipus d'edificis en les capitals
de les províncies i ciutats importants: aqüeductes, teatres, amfiteatres, fòrums, temples, etc.
- El segle III d.C. va ser l'inici d'una sèrie de problemes que van afeblir l'Imperi i el van fer vulnerable
davant el pobles bàrbars o germànics.

12.  Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218
a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des
d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un
poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc
després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans
d'Hispània. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea
de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.
 No va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que Tàrraco va adquirir la categoria de
colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Així mateix es va
convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense.
1.2. CONTEXT HISTÒRIC
TARRACO

13.  Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218
a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des
d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un
poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc
després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans
d'Hispània. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea
de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.
 No va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que Tàrraco va adquirir la categoria de
colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Així mateix es va
convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense.
 El reconeixement de la seva capitalitat va implicar l'interès de Roma per
monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la
propaganda imperial.
 El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum
de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port.
 El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de
la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per
un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va
culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/tarraco.htm
1.2. CONTEXT HISTÒRIC

15.  Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla
probable que s'hagués aixecat al segle I d.C., en l'època de l'emperador August,
coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat,
seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.
 L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l‘Edat Mitjana. Va ser restaurat al segle X —
sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova — i una altra vegada al segle XVIII.
Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per
aturar el deteriorament del monument.
1.2. CONTEXT HISTÒRIC

16. 2. ANÀLISI FORMAL
2.1. ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS (SISTEMA CONSTRUCTIU VOLTAT)
El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la
galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta
de dos nivells d'arcades superposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell
superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m i una alçada de 5,70 m (on no
s'han d'adaptar al desnivell del barranc).
217 m
27m

17. Els elements de suport del tram aeri de l’aqüeducte són els pilars que sostenen arcs de
mig punt i el canal de conducció d’aigua seria l’element suportat.
Els pilars
inferiors estan
construïts amb fileres
de carreus esglaonats
que formen piràmides
truncades coronades
per les impostes d’on
arrenquen els primers
arcs de mig punt. La
primera filera d’arcs
acaba en una cornisa
on s’aixequen els pilars
superiors que tenen
forma de prismes
rectangulars. Aquests
pilars suporten el
segon conjunt
d’arcades de mig
punt. Tots els pilars són
l’arrencada comuna de
dos arcs.
IMPOSTES
CORNISA

18. DOVELLES DE
L’ARC
IMPOSTA

19. L’obra està feta amb carreus de pedra sorrenca (estreta d'una pedrera situada en un turó
pròxim), que presenta un color daurat ataronjat. Tota l'estructura del pont fou construïda
en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament
encoixinats -excepte les dovelles dels arcs que són llises- i col·locats en sec, sense morter a
les seves juntes.
MATERIALS

21. Els carreus perfectament tallats i encaixats sense cap morter.

22. El canal que duia l’aigua, l’specus, fou
construït en opus signinum (barreja
formada per calç, sorra i bocins de terrissa
que, aplicada en paviments o recobriments
de paret, els atorga propietats
impermeables).
Possiblement l’specus es trobava cobert
amb volta de mig punt o amb llosa plana.

23. Les impostes (la superfície de suport de l’arrencada d’un arc) estan ressaltades amb
elegància, tot formant dues línies paral·leles que, juntament amb les cornises que
separen els dos pisos i la canalització de l’aigua, remarquen l’horitzontalitat de la
construcció i equilibren la verticalitat dels grans suports quadrats
imposta
cornisa
imposta
canal d’aigua
cornisa
2.3. ESPAI EXTERIOR

25. La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret
anomenat Torre del Comte, a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí era conduïda per
un canal cap a Tàrraco. Aquest canal primer era paral·lel al riu i, des del pont del
Codony, seguia les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a
arribar a la comella del barranc dels Arcs. En aquest barranc és on es va construir el
famós pont-aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de
l'Àngel i entrava a la ciutat per l‘actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i
depurada en el castellum aquae i després era distribuïda mitjançant una xarxa de
canonades de plom per la zona residencial de Tàrraco.
INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

26. La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret
anomenat Torre del Comte, a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí era conduïda per
un canal cap a Tàrraco. Aquest canal primer era paral·lel al riu i, des del pont del
Codony, seguia les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a
arribar a la comella del barranc dels Arcs. En aquest barranc és on es va construir el
famós pont-aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de
l'Àngel i entrava a la ciutat per l‘actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i
depurada en el castellum aquae i després era distribuïda mitjançant una xarxa de
canonades de plom per la zona residencial de Tàrraco.
ENTORN

27. L’Imperi Romà per tal d’unificar totes
les províncies van procedir a la
romanització del territori que havia
conquerit i va emprendre la
construcció d’un gran nombre
d'edificacions (termes, teatres, circs,
amfiteatres, ponts, calçades ...).
Molts dels aqüeductes romans estan
envoltats de llegendes d’origen
medieval que tenen en comú un
pacte amb el diable i la pèrdua d’una
ànima. Per això popularment
s’anomenen “Ponts del Diable”.
3.1. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
3. INTERPRETACIÓ
La llegenda del Pont del Diable de Tarragona explica que, quan el seu constructor havia
aixecat mig pont, un fort temporal el va fer caure i davant el desastre va invocar l’ajut del
diable per reconstruir-lo. Satanàs li concedia l’ajut a canvi de l’ànima de la primera
persona que begués l’aigua que portara l’aqüeducte. Un cop aixecat de nou, el
constructor va fer beure aigua a un ase que va ser lliurat al dimoni.

28. La funció útil és la d’abastir d’aigua a les ciutats. En aquest sentit es van aixecar
molts aqüeductes tant a les grans ciutats com a les petites. La funció simbòlica era
propagandística i romanitzadora: l’Imperi Romà feia arribar els seus avenços tècnics
a tots els indrets de l’Imperi i feia que totes les ciutats s’assemblessin a Roma.
3.2. FUNCIÓ
Fòrum
Circ
Amfiteatre
Arc de Berà

29. 4. VALORACIÓ
És una de les obres romanes d’enginyeria més importants de la península Ibèrica i una
de les més rellevants de Catalunya. Es pot comparar amb l’aqüeducte de Segòvia i el
“Pont du Gard” (que forma part de l’aqüeducte de la ciutat francesa de Nimes).
Aqüeducte de los Milagros,
segle I d.C. (Mèrida)
Pont du Gard, segle I d.C.(prop de Nimes, França)
Aqüeducte de Segòvia, segle I –II d.C.

30. MODELS I INFLUÈNCIES
• Els pilars inferiors de la part central de l’aqüeducte de les Ferreres tenen una forma
troncopiramidal, visiblement més ampla a la base. Aquest fet sembla confirmar la
teoria que aquest aqüeducte va ser el primer assaig que els romans van realitzar per
intentar superposar dos pisos d’arcs ja que desprèn una certa mostra d’inseguretat
per part dels arquitectes.