Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
Liberalisme i democràcia
Dos conceptes de llibertat
d’ Isaiah Berlin
2
Isaiah Berlin
(1909-1997)
Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de
fusta emigrat a Anglaterra. Va ser el
primer jue...
La democràcia pot
oprimir les persones
de manera tan
implacable com una
oligarquia o una
dictadura.
A efectes pràctics,
re...
No veig cap diferència
entre la tirania de la
majoria i un altre tipus de
tirania perquè totes
envaeixen las activitats
hu...
Benjamin
Constant
La pèrdua de la llibertat
per consentiment universal
no preserva de forma
miraculosa la llibertat. Si
em...
No hi ha una
connexió lògica
entre la llibertat i la
democràcia.Isaiah Berlin
La història demostra
que la democràcia no
es...
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Parlar de “llibertat social” o “llibertat econòmica”
és el resulta...
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Comprar una barra de pa.
Realitzar un creuer pel Carib
Contractar ...
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
... tampoc es pot dir
que aquell que no es
pugui permetre el
luxe ...
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Renuncio a la meva llibertat
voluntàriament perquè considero que
é...
Tocqueville
Constant
Locke
Mill
La llibertat dels liberals
Smith
Paine
Burke
Jefferson
La llibertat té
un sentit
«negatiu»...
Locke
Mill
La llibertat dels liberals
Smith
Paine
Hobbes
Un home lliure és
aquell que no troba
cap entrebanc per fer
el qu...
Tocqueville
Constant
La llibertat dels liberals
Burke
Jefferson
Tots estaven d’acord en reduir
la llibertat total per
salv...
La llibertat dels liberals
Mill
L’àmbit privat no podia
ser violat per cap estat
ni cap altra autoritat.
Quin ha de ser aq...
Dos conceptes de llibertat
“Quan les idees són desateses per aquells
que se n’haurien de preocupar, les idees
assoleixen u...
Dos conceptes de llibertat
“Avui en dia es defensen en el món dues
idees oposades sobre les respostes que es
donen a la pr...
Dos conceptes de llibertat
Els dos sentits
centrals
de la paraula
llibertat
negatiu positiu
dues
respostes
diferents a
due...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat negativa)
“Ningú va veure millor –o ho va expressar
amb més claredat- el conflicte q...
Constant
La pregunta rellevant, per tant, per
al liberalisme no és qui governa,
sinó si hi ha mecanismes que
limitin l’aut...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Metàfora de l’amo
d’un mateix
Totalitarisme
No vull que altres
decideixin ...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Metàfora de l’amo
d’un mateix
Me n’adono que sóc un ésser
dividit que llui...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Transformació màgica
Jo racional
S’enfronta a
l’arbitrarietat
(ceguesa, ig...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Transformació màgica
La llibertat individual
s’assoleix quan el jo
passion...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Problema de l’autorealització: hi
ha alguna cosa o algú que no em
permet s...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
Metafísica racionalista
La llibertat del tot és el que
pretén la “Voluntat...
Dos conceptes de llibertat
(llibertat positiva)
El 4 errors de la
Metafísica racionalista
1- tots els homes tenen un objec...
Defensa del pluralisme
Els principis d’una societat
lliure.
1- només els drets i no el poder poden ser absoluts,
de manera...
Isaiah Berlin
Defensa del pluralisme
La llibertat és un ideal humà etern.
La igualtat és un ideal humà etern.
Tanmateix, l...
Isaiah Berlin
Defensa del pluralisme
Quants
morts es
necessiten
perquè
triomfi un
ideal?
Si volem aconseguir els valors es...
Defensa del pluralisme
Amb fusta tan torta
com de la que està fet
l’home no es pot
construir res
completament recte.
En la...
Materials i activitats
32
http://www.letraslibres.com/mexico-espana/que-es-la-libertad-politica#.WDCUJLyfjq4
Comentari del...
bibliografia
Isaiah Berlin, Dos conceptos de
libertad y otros escritos, Alianza
Editorial, Madrid 2001
http://pitxaunlio.b...
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Liberalisme i democràcia

503 Aufrufe

Veröffentlicht am

És un repàs dels conceptes més importants del pensament polític de Isaiah Berlin, sobretot del concepte "llibertat negativa".

Veröffentlicht in: Bildung
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Liberalisme i democràcia

  1. 1. Liberalisme i democràcia Dos conceptes de llibertat d’ Isaiah Berlin
  2. 2. 2
  3. 3. Isaiah Berlin (1909-1997) Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de fusta emigrat a Anglaterra. Va ser el primer jueu a ser triat per rebre una beca a l'All Souls College d‘Oxford. Entre 1957 i 1967, va ser Chichele professor de teoria social i política a la Universitat d’Oxford. El 1967, va ajudar a fundar el Wolfson College d'Oxford i se'n va convertir en el primer president. Va rebre el títol de Knight Bachelor el 1957 i l'Ordre de Mèrit el 1971. Va ser president de l’Acadèmia Britànica entre el 1974 i el 1978. Va rebre també el Premi Jerusalem el 1979 pels seus escrits sobre la llibertat individual. 3
  4. 4. La democràcia pot oprimir les persones de manera tan implacable com una oligarquia o una dictadura. A efectes pràctics, renunciar voluntàriament o renunciar involuntàriament a la llibertat té els mateixos efectes. No hi ha una gran diferència entre una tirania de la majoria i una tirania de qualsevol altre tipus. No hi ha una connexió lògica entre la llibertat i la democràcia. Isaiah Berlin La història demostra que la democràcia no està lògicament compromesa amb la llibertat. Contra la democràcia 4
  5. 5. No veig cap diferència entre la tirania de la majoria i un altre tipus de tirania perquè totes envaeixen las activitats humanes més enllà de les fronteres sagrades de la vida privada. John Stuart Mill No hi ha una gran diferència entre una tirania de la majoria i una tirania de qualsevol altre tipus. La democràcia pot oprimir les persones de manera tan implacable com una oligarquia o una dictadura. Contra la democràcia 5
  6. 6. Benjamin Constant La pèrdua de la llibertat per consentiment universal no preserva de forma miraculosa la llibertat. Si em venc com a esclau, sóc per això menys esclau? A efectes pràctics, renunciar voluntàriament o renunciar involuntàriament a la llibertat té els mateixos efectes. Contra Rousseau «en donar-me a tots, no em dono a ningú» Contra la democràcia 6
  7. 7. No hi ha una connexió lògica entre la llibertat i la democràcia.Isaiah Berlin La història demostra que la democràcia no està lògicament compromesa amb la llibertat. Igual que una democràcia pot, de fet, privar al ciutadà individual de moltes llibertats, igualment es pot concebre perfectament un dèspota liberal que permeti als seus súbdits un gran espai de llibertat personal, al mateix temps que fomenti les desigualtats més salvatges o s’interessi molt poc per l’ordre, la virtut o el coneixement. Històricament la democràcia a vegades ha deixat de protegir la llibertat. Contra la democràcia 7
  8. 8. Isaiah Berlin Contra el concepte “llibertat socialista” Parlar de “llibertat social” o “llibertat econòmica” és el resultat d’una confusió terminològica Les limitacions econòmiques per aconseguir una cosa Manca de llibertat política Lleis que prohibeixen realitzar o aconseguir una cosa Impedeixen realitzar o aconseguir una cosa opressió política 8
  9. 9. Isaiah Berlin Contra el concepte “llibertat socialista” Comprar una barra de pa. Realitzar un creuer pel Carib Contractar un bon advocat No estan prohibides per la llei ... ... però, les limitacions econòmiques poden tenir el mateix efecte que unes lleis restrictives. 9
  10. 10. Isaiah Berlin Contra el concepte “llibertat socialista” ... tampoc es pot dir que aquell que no es pugui permetre el luxe de realitzar un creuer pel Carib sigui víctima d’una opressió política. Igual que no es pot dir que un coix perquè no pugui córrer és víctima d’una opressió política ... desigualtat física desigualtat econòmica opressió política ANALOGIA 10
  11. 11. Isaiah Berlin Contra el concepte “llibertat socialista” Renuncio a la meva llibertat voluntàriament perquè considero que és causa d’injustícia o de desigualtat Tanmateix, un sacrifici no significa un augment d’allò que se sacrifica. Sacrifico llibertat per guanyar una altra cosa, però no llibertat. Els beneficiats pel meu sacrifici poden millorar la seva situació econòmica, però no necessàriament seran més lliures. Fins i tot la meva renúncia podria haver produït una pèrdua de llibertat en termes absoluts. Cada cosa és el que és: la llibertat és la llibertat, i no la igualtat, la justícia ... 11
  12. 12. Tocqueville Constant Locke Mill La llibertat dels liberals Smith Paine Burke Jefferson La llibertat té un sentit «negatiu» : ser lliure és ser lliure de ... 12
  13. 13. Locke Mill La llibertat dels liberals Smith Paine Hobbes Un home lliure és aquell que no troba cap entrebanc per fer el que ell vol fer Tots estaven d’acord en què la llibertat no podia ser il·limitada. Les llibertats dels dèbils podrien ser suprimides pels forts A més, hi ha d’altres valors que podrien estar amenaçats per una llibertat sense límits: justícia, seguretat, igualtat ... 13
  14. 14. Tocqueville Constant La llibertat dels liberals Burke Jefferson Tots estaven d’acord en reduir la llibertat total per salvaguardar les llibertats dels dèbils i els altres valors. Però, aquesta reducció havia de tenir uns límits, un cert àmbit mínim de llibertat personal que no pogués ser violat sota cap concepte. Calia marcar una línia fronterera entre l’àmbit de la vida privada i el de l’autoritat pública. 14
  15. 15. La llibertat dels liberals Mill L’àmbit privat no podia ser violat per cap estat ni cap altra autoritat. Quin ha de ser aquest mínim de llibertat irrenunciable que anomenem àmbit privat? Aquest mínim que ha d’estar protegit de la interferència dels altres és el de poder desenvolupar el nostre propi bé a la nostra manera. (Stuart Mill) 15
  16. 16. Dos conceptes de llibertat “Quan les idees són desateses per aquells que se n’haurien de preocupar, les idees assoleixen un caràcter incontrolat i un poder irresistible sobre multitud d’éssers humans que poden fer-se massa violents per ser afectats per la crítica de la raó”. Objectiu del pensament polític Desarmar aquelles idees que tenen incorporades una càrrega implícita de violència i mort. 16
  17. 17. Dos conceptes de llibertat “Avui en dia es defensen en el món dues idees oposades sobre les respostes que es donen a la pregunta de quins són els límits que poden permetre’s a la coacció, tot i pretenent comptar cadascuna d’aquestes dues respostes amb la lleialtat d’un gran nombres de persones”. 17
  18. 18. Dos conceptes de llibertat Els dos sentits centrals de la paraula llibertat negatiu positiu dues respostes diferents a dues preguntes diferents En quina mesura estic controlat? En quin sentit sóc amo del meu destí? és llibertat de ... és llibertat para ... 18
  19. 19. Dos conceptes de llibertat (llibertat negativa) “Ningú va veure millor –o ho va expressar amb més claredat- el conflicte que hi ha entre aquests dos tipus de veritat que Benjamin Constant”. Constant “Es va adonar que el problema no és de qui exerceix l’autoritat, sinó de quanta autoritat s’ha de posar en unes mans. Ja que ell creia que una autoritat en mans de qualsevol, tard o d’hora acabaria per destruir a algú”. 19
  20. 20. Constant La pregunta rellevant, per tant, per al liberalisme no és qui governa, sinó si hi ha mecanismes que limitin l’autoritat de qui governa. El concepte de llibertat negativa és el concepte clau del liberalisme: des d’ell es qüestiona les formes del poder i es critica les altres alternatives ideològiques. Tant s’hi val si és una democràcia, una monarquia o unes lleis arbitràries qui ostenti l’autoritat, per al liberalisme l’important són els límits del poder. Dos conceptes de llibertat (llibertat negativa) 20
  21. 21. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) Metàfora de l’amo d’un mateix Totalitarisme No vull que altres decideixin per mi Hi ha algú o alguns que decideixen per mi 21
  22. 22. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) Metàfora de l’amo d’un mateix Me n’adono que sóc un ésser dividit que lluita contra ell mateix. En mi conviuen un “jo racional” que pretén vèncer l’altre jo, el “jo passional” que no es deixa dominar. Aquesta batalla interna, subjectiva es projecta al món social: existeix una entitat col·lectiva que pretén vèncer altres entitats particulars que no es deixen dominar. Transformació màgica Problema de l’autorealització: hi ha alguna cosa o algú que no em permet ser el que jo vull ser. 22
  23. 23. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) Transformació màgica Jo racional S’enfronta a l’arbitrarietat (ceguesa, ignorància, inconsciència) del jo passional La llibertat individual s’assoleix quan el jo passional és vençut Entitat col·lectiva (tribu, raça, classe, religió ...) S’enfronta a les exigències particulars i egoistes d’alguns membres de l’entitat. La llibertat del tot col·lectiu s’aconsegueix quan els membres rebels són sotmesos. Paral·lelisme 23
  24. 24. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) Transformació màgica La llibertat individual s’assoleix quan el jo passional és vençut. La llibertat del tot col·lectiu s’aconsegueix quan els membres rebels són sotmesos. Paral·lelisme Metàfora orgànica: la relació de subordinació de les parts envers el tot. Justifica la coacció en nom d’un objectiu superior: la saviesa, la moral, la justícia, la igualtat ... M’obligo a ser lliure (Kant) Obligo als ciutadans a ser lliures (Rousseau) 24
  25. 25. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) Problema de l’autorealització: hi ha alguna cosa o algú que no em permet ser el que jo vull ser (o que la societat vol ser). Metafísica racionalista El coneixement allibera: ens allibera de tos aquells entrebancs que dificulten la realització del ser (però, l’alliberament no és immediat). El coneixement separa el que és necessari del contingent: acceptar el necessari, eliminar les contingències. Aquesta és la base del programa il·lustrat des de Spinoza fins als deixebles de Hegel (Marx). L’alliberament ens ajuda a acceptar la necessitat: coneixem les etapes necessàries que seguirà el procés fins arribar a la total realització del ser. Constitueix el cor mateix de les doctrines nacionalistes, comunistes, autoritàries i totalitàries dels nostres dies. 25
  26. 26. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) Metafísica racionalista La llibertat del tot és el que pretén la “Voluntat General”. La llibertat no és llibertat de fer allò que és irracional. Obligar als “jos empírics” a adaptar-se a la norma correcta no és tirania, sinó alliberament. La llibertat, lluny de ser incompatible amb l’autoritat s’identifica amb ella. La llibertat política “és el poder de fer allò que hauríem de fer” (Montesquieu) 26
  27. 27. Dos conceptes de llibertat (llibertat positiva) El 4 errors de la Metafísica racionalista 1- tots els homes tenen un objectiu verdader, i només un: conduir-se a si mateixos racionalment. 2- els objectius de tots els éssers racionals han d’encaixar per necessitat en una única llei universal i harmònica. 4- quan tots els homes reconeguin la seva naturalesa racional, obeiran les lleis racionals que és al capdavall una sola i la mateixa en tots ells i així aconseguiran ser totalment lliures. 3- tots els conflictes estan causats pel xoc de la raó amb l' irracionalitat. 27
  28. 28. Defensa del pluralisme Els principis d’una societat lliure. 1- només els drets i no el poder poden ser absoluts, de manera que tos els homes qualsevol qui sigui el govern, tenen el dret absolut de negar-se a comportar-se d’una manera contrària a aquests drets. 2- existeixen límits dins dels quals els homes han de ser inviolables, límits que no poden ser derogats per cap procediment formal per part d’algun tribunal o d¡alguna entitat sobirana. 28
  29. 29. Isaiah Berlin Defensa del pluralisme La llibertat és un ideal humà etern. La igualtat és un ideal humà etern. Tanmateix, la llibertat perfecta és incompatible amb la igualtat perfecta. Alguns dels valors últims són compatibles entre sí, mentre que d’altres no ho són. En un món de llibertat perfecta “los lobos estarían en libertad de comerse a las ovejas”. En un món d’igualtat perfecta es prohibiria qualsevol acció material o intel·lectual que afavorís el distanciament entre individus. La idea d’un món perfecte no només és fals empíricament sinó també conceptualment incoherent. en Mensaje al siglo XXI (1994)/Mi trayectoria intelectual (1996) 29
  30. 30. Isaiah Berlin Defensa del pluralisme Quants morts es necessiten perquè triomfi un ideal? Si volem aconseguir els valors essencials que ens mouen, hem d’establir compromisos, compensacions, mesures per tal d’evitar que succeeixi el pitjor. Et dono tanta llibertat a canvi de tanta justícia ... El que vull dir és que alguns valors ensopeguen entre si. (...) Buscar un ideal únic que s’extralimita perquè és l’únic i verdader per a la humanitat, sempre condueix a la violència, i després a la destrucció i al vessament de sang: l’omelette no apareix tot i que s’han trencat els ous necessària per a preparar- la. L’únic que queda és un nombre infinit d’ous i de vides humanes, preparades per trencar-se. I al final, l’idealista apassionat oblida l’omelette i només segueix destruint ous. (fragment de Missatge al segle XXI, 1994) 30
  31. 31. Defensa del pluralisme Amb fusta tan torta com de la que està fet l’home no es pot construir res completament recte. En la humanitat no hi ha una visió comuna del que és la bona vida Ha d’haver un nucli de valors compartits o universals que ens permeti arribar a acords. La propensió al conflicte no és una disfunció, sinó la característica intrínseca de la societat humana 31
  32. 32. Materials i activitats 32 http://www.letraslibres.com/mexico-espana/que-es-la-libertad-politica#.WDCUJLyfjq4 Comentari del text: Isaiah Berlin, ¿Qué es la libertad política?
  33. 33. bibliografia Isaiah Berlin, Dos conceptos de libertad y otros escritos, Alianza Editorial, Madrid 2001 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/B Vegeu articles i escrits de Berlin a 33

×