Crítica de Nietzsche a l'ètica kantiana

1. NIETZSCHE: LA CRÍTICA DEL
KANTISME I LES DUES
MORALS
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 21, 260

2. LA CRÍTICA AL KANTISME 3-11
LES DUES MORALS 12-14

3. AURORA 132
Quin és el tret característic de la moral moderna?
La simpatia, la preocupació per la felicitat dels altres (utilitarisme)
El lema de la moral moderna és “VIURE PER ALS ALTRES”
3
Nietzsche evita en un principi incloure l’ètica kantiana dintre de les morals de la
simpatia.
Des de la perspectiva kantiana, les accions morals han de ser insensibles al
dolor dels altres, l’important és el compliment del deure no les repercussions
que puguin tenir.

4. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 260
Què uneix el kantisme amb l’utilitarisme?
Tot i que el kantisme, no d’una forma tan clara, però sí indirectament (SER
DIGNES DE ...) , es preocupa també per la felicitat futura.
Aquesta és la manera d’alleujar l’existència dels que pateixen: l’esperança en un món
millor, la compassió, la mà afable i socorredora, el cor càlid, la paciència ... són els
opiacis que ens ajuden suportar la pressió de l’existència.
4
Immanuel Kant

5. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 260
Què uneix el kantisme amb l’utilitarisme?
Totes dues proporcionen fórmules generals (l’imperatiu categòric, el
kantisme; el principi d’utilitat , l’utilitarisme) als individus, vàlides per a
tothom i per a qualsevol situació, quan no hi ha cap individu igual i no hi ha
situació que sigui del tot idèntica.
Totes dues han substituït Déu per la raó (la raó pura en el cas de Kant, una raó
calculadora en el cas de Mill) com a principi rector de la moral.
5

6. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 260
Què uneix el kantisme amb l’utilitarisme?
"Coneguda és la meva exigència al filòsof que es col·loqui més enllà del bé i
del mal, que tingui per sota de si la il·lusió del judici moral. Aquesta
exigència es deriva d´un coneixement que jo he estat el primer en
formular: no hi ha de cap de les maneres fets morals. El que té en comú el
judici moral amb el religiós és que creu en realitats que no existeixen”
(El crepuscle dels ídols)
6

7. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 21
Igual que Kant, Arthur Schopenhauer defensava la idea de llibertat de la
voluntat:
• Només si és lliure a la voluntat se li poden imputar la responsabilitat dels seus actes.
• Si aquests actes tinguessin un altre origen o és obra d’un ésser diferent a ella, tota la
culpa, tota la responsabilitat es remuntaria al seu origen o al seu creador.
Arthur Schopenhauer, Sobre la ética. Complemento al libro cuarto de El mundo como
voluntat y representación
7
Arthur Schopenhauer

8. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 21
Nietzsche critica el concepte de causa sui, de llibertat de la voluntat.
• És un mostra de presumpció, de manca d’humilitat pensar que un ésser humà es pot
carregar sobre si mateix la responsabilitat total i última de les seves accions i
descarregar d’ella a Déu, el món, els avantpassats, l’atzar, la societat ...
• És una contradicció la idea d’un ésser que es pot donar una llei a si mateix: un ésser
que es considera lliure quan ell mateix s’autolimita. Entendre la llibertat como
autonomia és assumir la incoherència d’un ésser que és amo i esclau alhora.
8

9. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 21
Nietzsche completa aquesta crítica,
amb una ironia. Compara el
plantejament kantià de l’autonomia
de la voluntat amb un passatge d’un
conte alemany molt popular, Les
aventures del baró de Münchhausen,
on el protagonista aconsegueix sortir
ell i el seu cavall del pantà en el que
havien caigut només tirant-se a si
mateix dels cabells.
9

10. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 21
Kant concebia la llibertat com un desafiament a les lleis naturals (com a lliure albir)
En La genealogia de la moral es serveix de la faula dels xais i l’àliga per il·lustrar la crítica al
lliure albir o causa sui.
L’àliga quan depreda xais fa el que la necessitat biològica li dicta. En canvi, els xais consideren
aquest acte com el fruit d’una voluntat dolenta. Per als xais, bo seria que l’àliga actués com
ho fan els xais, que mengés herba.
El que pretenen els xais és que l’àliga actuï en contra de la seva naturalesa: pretenen que un
depredador carnívor segueixi una dieta vegana, és una qüestió de manca de voluntat, quan
ells no se n’adonen que tampoc, per la seva pròpia naturalesa, estan en condicions de seguir
una dieta rica en proteïnes per molt que volguessin.
10

11. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 21
La llibertat autèntica per a Nietzsche és
permetre a cadascú ser qui és, que
realitzi el seu destí: que les àligues siguin
àligues i que els xais siguin xais.
Pretendre el contrari, que s’obligui a
l’àliga a comportar-se como un xai és
coacció, manca de llibertat.
Tanmateix, aquesta coacció és el
fonament del lliure albir, de la llibertat
dels kantians i dels cristians: una
voluntat que és capaç d’aconseguir tot el
que es proposi (si vols, pots). 11

12. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 260
12
Val a dir que tant la “voluntat lliure” com la “voluntat no lliure” no són més que mites: per a
Nietzsche en realitat no hi ha més que voluntats fortes (la de les àligues) i voluntats febles
(la dels xais).
Més endavant aquesta distinció adoptarà una nova nomenclatura: “Hi ha una moral de
senyors i hi ha una moral d’esclaus”.
Van ser els senyors els que, en els inicis de la història decidiren, des del seu lloc privilegiat,
quines havien de ser les definicions de “bo” i “dolent”. Al principi “bo” no era sinònim
d’altruisme, sinó d’allò que era beneficiós per a ells i “dolent” allò que els perjudicava
(bo = egoisme).
La seva generositat envers els altres no depenia de cap sentiment compassiu, del desinterès
per ells mateixos, sinó que s’havia d’entendre com l’efecte d’un impuls engendrat per un
excés de poder.

13. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 260
13
Tanmateix, els senyors avui en dia han perdut el seu lloc privilegiat en mans dels seus
antics servidors. Ara són el els esclaus, els seguidors de les “idees modernes”,
l’utilitarisme i el kantisme, els que dicten el que està bé i el que està malament.
L’esclau capgira tot el que el senyor considera que és bo, emfatitzant tot allò que pot
ajudar els desafavorits a suportar la seva dura existència. Contra la mirada aristocràtica
que mira cap el passat, la mirada de l’esclau mira cap el futur. És una mirada que
confia en el progrés, en un futur millor, que omple de consol als que pateixen el
present.

14. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 260
14
El que intriga i indigna alhora a Nietzsche és el misteri de com els xais (els febles) han
aconseguit dominar les àligues (els forts). La història que explica el filòsof alemany quan
parla de la inversió dels valors és la de com la feblesa més gran ha arribat a ser més
poderosa que la força més gran.
L’arma amb els que els febles han pogut derrotar als forts ha estat la seva idea de temps:
el que anima a l’home comú és que al final tot el dolor i el patiment serà redimit,
compensat i justificat.
El Final Feliç de les morals modernes és la versió moderna de la idea de Judici Final del
cristianisme (L’antiga justícia divina s’ha “terrenalitzat”).