2. LA MATÈRIA SÒLIDA
Tota la matèria que ens envolta està composta per àtoms.
La matèria es presenta en tres estats d'agregació: sòlid, líquid i gas.
Sòlid, líquid i gas es diferencien, entre d'altres, per com es disposen
les seves partícules.
En els sòlids, les partícules arriben a disposar-se en el major grau
d'ordenació.
3. LA MATÈRIA SÒLIDA
Les partícules en l'estat sòlid pròpiament dit, es disposen de forma
ordenada, amb una regularitat espacial geomètrica coneguda com
estructura cristal·lina.
4. LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
La propietat característica i definitòria de la matèria cristal·lina és la
periodicitat. Això vol dir que, al llarg de qualsevol direcció, els
elements que la formen (ions, àtoms o molècules) es troben repetits a
la mateixa distància.
Aquesta distància constant s’anomena període d’identitat o de translació.
Aquest principi és vàlid partint des de qualsevol punt de l’estructura.
5. LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
Així, si prenem les translacions mínimes en un cristall (translacions
fonamentals) i desenvolupem el paral·lelepípede que generen, obtindrem la
cel·la unitat.
Per repetició d'aquesta cel·la unitat podem reconstruir la xarxa cristal·lina.
6. CRISTAL·LITZACIÓ
Al procés de formació d'una estructura cristal·lina se'l coneix amb el
nom de cristal·lització.
Un cristall és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms,
molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons
de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
La cristal·lografia és l'estudi dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi)
8. Els minerals són materials cristal·lins, ja que tenen la seva estructura
íntima ordenada, és a dir, els seus àtoms, ions o molècules guarden
distàncies i formen angles que es repeteixen en les tres dimensions de
l'espai.
Els minerals, doncs, manifestaran les propietats de la matèria cristal·lina.
ELS MINERALS TENEN ESTRUCTURA CRISTAL·LINA
pirita quars biotita
9. SÒLIDS AMORFS
Alguns sòlids no presenten l'ordenació i la periodicitat pròpia de la
matèria cristal·lina. S'anomenen sòlids amorfs.
10. Els sòlids amorfs no es consideren minerals.
De fet, es pot considerar que no es tracta d'un sòlid pròpiament dit.
Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut
temps de col·locar-se al seu lloc.
SÒLIDS AMORFS
12. Els sòlids amorfs no es consideren minerals.
De fet, es pot considerar que no es tracta realment de sòlids. Són
fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps
de col·locar-se al seu lloc.