SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
LA MATÈRIA SÒLIDA
Tota la matèria que ens envolta està composta per àtoms.
La matèria es presenta en tres estats d'agregació: sòlid, líquid i gas.
Sòlid, líquid i gas es diferencien, entre d'altres, per com es disposen
les seves partícules.
En els sòlids, les partícules arriben a disposar-se en el major grau
d'ordenació.
LA MATÈRIA SÒLIDA
Les partícules en l'estat sòlid pròpiament dit, es disposen de forma
ordenada, amb una regularitat espacial geomètrica coneguda com
estructura cristal·lina.
LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
La propietat característica i definitòria de la matèria cristal·lina és la
periodicitat. Això vol dir que, al llarg de qualsevol direcció, els
elements que la formen (ions, àtoms o molècules) es troben repetits a
la mateixa distància.
Aquesta distància constant s’anomena període d’identitat o de translació.
Aquest principi és vàlid partint des de qualsevol punt de l’estructura.
LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
Així, si prenem les translacions mínimes en un cristall (translacions
fonamentals) i desenvolupem el paral·lelepípede que generen, obtindrem la
cel·la unitat.
Per repetició d'aquesta cel·la unitat podem reconstruir la xarxa cristal·lina.
CRISTAL·LITZACIÓ
Al procés de formació d'una estructura cristal·lina se'l coneix amb el
nom de cristal·lització.
Un cristall és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms,
molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons
de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
La cristal·lografia és l'estudi dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi)
LA MATÈRIA CRISTAL·LINA
Els minerals són materials cristal·lins, ja que tenen la seva estructura
íntima ordenada, és a dir, els seus àtoms, ions o molècules guarden
distàncies i formen angles que es repeteixen en les tres dimensions de
l'espai.
Els minerals, doncs, manifestaran les propietats de la matèria cristal·lina.
ELS MINERALS TENEN ESTRUCTURA CRISTAL·LINA
pirita quars biotita
SÒLIDS AMORFS
Alguns sòlids no presenten l'ordenació i la periodicitat pròpia de la
matèria cristal·lina. S'anomenen sòlids amorfs.
Els sòlids amorfs no es consideren minerals.
De fet, es pot considerar que no es tracta d'un sòlid pròpiament dit.
Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut
temps de col·locar-se al seu lloc.
SÒLIDS AMORFS
EXEMPLES DE SÒLIDS AMORFS
ambre
(ámbar en cast.)
vidre
obsidiana
Els sòlids amorfs no es consideren minerals.
De fet, es pot considerar que no es tracta realment de sòlids. Són
fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps
de col·locar-se al seu lloc.

More Related Content

What's hot

MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
Jsus28
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
CC NN
 

What's hot (20)

Estats d'oxidacio
Estats d'oxidacioEstats d'oxidacio
Estats d'oxidacio
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Mescles i dissolucions
Mescles i dissolucionsMescles i dissolucions
Mescles i dissolucions
 
Les propietats dels minerals 1 ESO
Les propietats dels minerals 1 ESOLes propietats dels minerals 1 ESO
Les propietats dels minerals 1 ESO
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 
UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI
UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONIUD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI
UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI
 
Estats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesEstats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mescles
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Reaccions
ReaccionsReaccions
Reaccions
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions
Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions
Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions
 
19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
EGIPTE. ESCULTURA.
EGIPTE. ESCULTURA.EGIPTE. ESCULTURA.
EGIPTE. ESCULTURA.
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
 
Problemes De Fraccions
Problemes De FraccionsProblemes De Fraccions
Problemes De Fraccions
 
Estats de la matèria. Targetes
Estats de la matèria. TargetesEstats de la matèria. Targetes
Estats de la matèria. Targetes
 
Els dígrafs
Els dígrafsEls dígrafs
Els dígrafs
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 

Viewers also liked

Viewers also liked (15)

T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 

Estructura cristal·lina

  • 1.
  • 2. LA MATÈRIA SÒLIDA Tota la matèria que ens envolta està composta per àtoms. La matèria es presenta en tres estats d'agregació: sòlid, líquid i gas. Sòlid, líquid i gas es diferencien, entre d'altres, per com es disposen les seves partícules. En els sòlids, les partícules arriben a disposar-se en el major grau d'ordenació.
  • 3. LA MATÈRIA SÒLIDA Les partícules en l'estat sòlid pròpiament dit, es disposen de forma ordenada, amb una regularitat espacial geomètrica coneguda com estructura cristal·lina.
  • 4. LA MATÈRIA CRISTAL·LINA La propietat característica i definitòria de la matèria cristal·lina és la periodicitat. Això vol dir que, al llarg de qualsevol direcció, els elements que la formen (ions, àtoms o molècules) es troben repetits a la mateixa distància. Aquesta distància constant s’anomena període d’identitat o de translació. Aquest principi és vàlid partint des de qualsevol punt de l’estructura.
  • 5. LA MATÈRIA CRISTAL·LINA Així, si prenem les translacions mínimes en un cristall (translacions fonamentals) i desenvolupem el paral·lelepípede que generen, obtindrem la cel·la unitat. Per repetició d'aquesta cel·la unitat podem reconstruir la xarxa cristal·lina.
  • 6. CRISTAL·LITZACIÓ Al procés de formació d'una estructura cristal·lina se'l coneix amb el nom de cristal·lització. Un cristall és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms, molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristal·lografia és l'estudi dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi)
  • 8. Els minerals són materials cristal·lins, ja que tenen la seva estructura íntima ordenada, és a dir, els seus àtoms, ions o molècules guarden distàncies i formen angles que es repeteixen en les tres dimensions de l'espai. Els minerals, doncs, manifestaran les propietats de la matèria cristal·lina. ELS MINERALS TENEN ESTRUCTURA CRISTAL·LINA pirita quars biotita
  • 9. SÒLIDS AMORFS Alguns sòlids no presenten l'ordenació i la periodicitat pròpia de la matèria cristal·lina. S'anomenen sòlids amorfs.
  • 10. Els sòlids amorfs no es consideren minerals. De fet, es pot considerar que no es tracta d'un sòlid pròpiament dit. Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps de col·locar-se al seu lloc. SÒLIDS AMORFS
  • 11. EXEMPLES DE SÒLIDS AMORFS ambre (ámbar en cast.) vidre obsidiana
  • 12. Els sòlids amorfs no es consideren minerals. De fet, es pot considerar que no es tracta realment de sòlids. Són fluids que han solidificat molt ràpid i els àtoms no han tingut temps de col·locar-se al seu lloc.