SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 27
Downloaden Sie, um offline zu lesen
COLOSSEU
1. IDENTIFICACIÓ 1.1. DADES GENERALS El  Colosseu  o  Amfiteatre Flavi  és un edifici públic  de diversió  d'origen romà. Va ser  construït  a Roma per ordre de l'emperador Flavi Vespasià  entre  els anys 72 i 80. En desconeixem l'arquitecte. Es van utilitzar materials diversos: morter, maó, marbre, tova i pedra. El sistema de  construcció  és arquitravat i voltat.
EDIFICIS DE DIVERSIÓ AMFITEATRE: destinat a la lluita de gladiadors i feres Amfiteatre de Tarragona Teatre de Mèrida CIRC: destinat a les curses de cavalls i de carros Circ de Tarragona, segle I (reconstrucció) TEATRE: destinat a la representació d'obres dramàtiques
AMFITEATRES Els amfiteatres són edificis de diversió d'origen romà. Tenen forma rodona i són de grans dimensions. Amfiteatre de Mèrida Amfiteatre de Djem, III aC
ESTRUCTURA DELS AMFITEATRES El  Colosseu , com qualsevol amfiteatre, consta de: A .. La graderia o  càvea , que s'aixeca sobre  voltes superposades, recolzades sobre pilastres de travertí. B . L'arena, que és l'espai circular central on es feia l'espectacle. C . El subsol -sota l'arena- dissenyat per agilitzar l'espectacle. A A A B B B C
1.2. CONTEXT HISTÒRIC Localització  geogràfica L'art romà L'Imperi romà Etapes de la història de Roma
CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀ - Gran eclecticisme: l'art romà recull influències variades. - Anonimat dels artistes: l'art com a glorificació dels mecenes. - Primacia dels aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics.
2. ESTIL: ROMÀ IMPERIAL 2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS A. MATERIALS Els materials utilitzats en el  Colosseu van ser el  morter  cobert de maó i recobert de marbre, la tova i la pedra.
MORTER El morter és un material d'unió utilitzat en construcció que està format per calç, sorra i aigua, que quan s'asseca adquireix una gran duresa.
B. INFLUÈNCIES GREGUES La façana repeteix en cada pis una estructura clàssica: columnes sobre pòdium que sostenen arquitrau, fris i cornisa SISTEMA ARQUITRAVAT
2.2. TRETS ESPECÍFICS A. FAÇANA Ordre corinti  Lesenes d'ordre corint i Ordre jònic  Ordre dòric toscà A l'exterior, la façana  s'erigeix  sobre un  estilobat  damunt el qual s'aixequen els 4 pisos caracteritzats per la superposició d' ordres arquitectònics.
ORDRES ARQUITECTÒNICS ROMANS Ordre corinti Ordre jònic  Ordre dòric toscà
B. ENORMES DIMENSIONS El  Colosseu  és una de les construccions més grans de l'antiguitat: 187 m (llarg) x 155 m (amplada). Es calcula que hi cabien uns 50.000 espectadors.
La càvea del  Colosseu  s'aixeca sobre moltes  voltes s uperposades que creen kilòmetres de passadissos i escales. És una obra mestra pensada per garantir el moviment fluid de molta gent. C. OBRA MESTRA D'ENGINYERIA
En la construcció els romans van utilitzar  arcs   de mig punt ,  voltes  de canó i voltes d'aresta
Arc de mig punt ARCS I VOLTES Volta d'aresta Volta de canó
Domicià va fer construir sota l'arena del  Colosseu  una altra gran obra d'enginyeria: un subsòl dissenyat per agilitzat l'espectacle. Hi havia passadissos i escales, corredors voltats, habitacions i cambres, etc. També s'hi va construir un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua per transformar l'arena en una piscina (d'1,5 m de profunditat) per a les batalles navals o  naumàquies .
D. COBERTA O  VELARIUM En el quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens ( velàrium ) que protegia del sol i la pluja els espectadors.
E. DECORACIÓ A l'interior, als intercolumnis del segon i tercer pis, hi havia estàtues als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d'estuc. A l'exterior, sota els arcs del segon i tercer pis, hi havia escultures. La façana era de marbre travertí.
3. INTERPRETACIÓ 3.1. CONTINGUT I FUNCIÓ El  Colosseu   (en llatí Colosseum), conegut originalment com l' Amfiteatre Flavi  ( Amphitheatrum Flavium ), és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles. L' Amfiteatre Flavi  de la ciutat de Roma deu el seu nom al fet que fou manat construir per l'emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus. La construcció començà l'any 72 dC i finalitzà el 80 dC.
El nom amb què és conegut actualment aquest amfiteatre,  Colosseu , es creu que és degut a una gran estàtua de l'emperador Neró que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el “Colós” ( Colossus ).
- El  maenianum primum , pels aristòcrates que no pertanyien al senat.  - El  maenianum secundum , dividit en el  imum  per als ciutadans rics i el  summum , per als pobres.  En el Colosseu s'oferien espectacles diürns gratuïts. Es diferenciaven  gradus  o  pisos reservats a cada classe social:  - Al  podium  hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dos palcs: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs.  - El  maenianum summum in ligneis , fet de fusta, sense seients per a les dones pobres.
Els 80 accessos que posseeix la càvea a la planta baixa donaven pas al públic al diversos sectors i garantien la rapidesa en l'allotjament i la sortida. Actualment es troba força malmés, ja que hi falta la meitat de la façana.
3.2. FUNCIÓ El  Colosseu  glorifica l'emperador Vespasià: és una manifestació del seu poder. Fou erigit per donar-ne una imatge benefactora ( panem et circenses ), amb  una intenció propagandística i per allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró.
4. VALORACIÓ El  Colosseu  o  Amfiteatre Flav i és considerat una de les construccions arquitectòniques més grans de l'antiguitat. Com les grans edificacions romanes és una obra mestra d'enginyeria tant pel que fa a la graderia  que  se sosté sobre un sistema de voltes, com per l'enginyós subsòl que amaga l'arena. Fins i tot la façana, que no comporta cap novetat, va marcar estil amb l'acurada superposició d'ordres arquitectònics.
 
 

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEduardo CONNOLLY
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀjcorbala
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀfinamorenoo
 
Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207finamorenoo
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Olmo Heras
 
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)David de A
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de romaSílvia
 
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)David de A
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàSílvia
 

Was ist angesagt? (20)

Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2on
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Context històric roma
Context històric romaContext històric roma
Context històric roma
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
L'Imperi Romà
L'Imperi Romà L'Imperi Romà
L'Imperi Romà
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 

Andere mochten auch (20)

17romans
17romans17romans
17romans
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
L'europa feudal
L'europa feudalL'europa feudal
L'europa feudal
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Ilerda
IlerdaIlerda
Ilerda
 
ROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURAROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURA
 
Grècia Clàssica
Grècia ClàssicaGrècia Clàssica
Grècia Clàssica
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
La Escultura Románica
La Escultura Románica La Escultura Románica
La Escultura Románica
 

Ähnlich wie Colosseuroma (20)

El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Colosseu
ColosseuColosseu
Colosseu
 
Manelguapo
ManelguapoManelguapo
Manelguapo
 
Colisseu romà
Colisseu romàColisseu romà
Colisseu romà
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Full de ruta grupo
Full de ruta grupoFull de ruta grupo
Full de ruta grupo
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
Viesicamins
 
6. colosseu
6. colosseu6. colosseu
6. colosseu
 
3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 
ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).
 

Mehr von Maria Monter Domec

Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febrero
Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febreroDía Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febrero
Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febreroMaria Monter Domec
 
Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)
Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)
Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)Maria Monter Domec
 
Elección de delegad@s de clase
Elección de delegad@s de claseElección de delegad@s de clase
Elección de delegad@s de claseMaria Monter Domec
 
Pintura de la segunda mitad del siglo XIX
Pintura de la segunda mitad del siglo XIXPintura de la segunda mitad del siglo XIX
Pintura de la segunda mitad del siglo XIXMaria Monter Domec
 
Familia Carlos IV. Actividad de historia
Familia Carlos IV. Actividad de historiaFamilia Carlos IV. Actividad de historia
Familia Carlos IV. Actividad de historiaMaria Monter Domec
 
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)Maria Monter Domec
 
4 activitat coordenades Geocating
4 activitat coordenades Geocating4 activitat coordenades Geocating
4 activitat coordenades GeocatingMaria Monter Domec
 
12 ActivitatGrecs ferVocabulari
12 ActivitatGrecs ferVocabulari12 ActivitatGrecs ferVocabulari
12 ActivitatGrecs ferVocabulariMaria Monter Domec
 
Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009
Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009
Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009Maria Monter Domec
 
4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper
4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper
4 ActivitatCollectiva mapesViatgeperMaria Monter Domec
 
6 ActivitatContinents ferVocabulari
6 ActivitatContinents ferVocabulari6 ActivitatContinents ferVocabulari
6 ActivitatContinents ferVocabulariMaria Monter Domec
 
4 ActivitatMapes ferVocabulari
4 ActivitatMapes ferVocabulari4 ActivitatMapes ferVocabulari
4 ActivitatMapes ferVocabulariMaria Monter Domec
 
11 ActivitatEgipte ferVocabulari
11 ActivitatEgipte ferVocabulari11 ActivitatEgipte ferVocabulari
11 ActivitatEgipte ferVocabulariMaria Monter Domec
 

Mehr von Maria Monter Domec (20)

Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febrero
Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febreroDía Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febrero
Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia - 11 de febrero
 
Organizacion politica 1
Organizacion politica 1Organizacion politica 1
Organizacion politica 1
 
Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)
Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)
Revolución Soviética y la URSS (1900-1941)
 
Movimiento obrero (1)
Movimiento obrero (1)Movimiento obrero (1)
Movimiento obrero (1)
 
Elección de delegad@s de clase
Elección de delegad@s de claseElección de delegad@s de clase
Elección de delegad@s de clase
 
Empieza el curso
Empieza el cursoEmpieza el curso
Empieza el curso
 
Pintura de la segunda mitad del siglo XIX
Pintura de la segunda mitad del siglo XIXPintura de la segunda mitad del siglo XIX
Pintura de la segunda mitad del siglo XIX
 
Familia Carlos IV. Actividad de historia
Familia Carlos IV. Actividad de historiaFamilia Carlos IV. Actividad de historia
Familia Carlos IV. Actividad de historia
 
Reunión familias-tutora
Reunión familias-tutoraReunión familias-tutora
Reunión familias-tutora
 
El inicio de la Edad Media
El inicio de la Edad MediaEl inicio de la Edad Media
El inicio de la Edad Media
 
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
 
14 prehistoria
14 prehistoria14 prehistoria
14 prehistoria
 
4 activitat coordenades Geocating
4 activitat coordenades Geocating4 activitat coordenades Geocating
4 activitat coordenades Geocating
 
4 suport activitat Geocating
4 suport activitat Geocating4 suport activitat Geocating
4 suport activitat Geocating
 
12 ActivitatGrecs ferVocabulari
12 ActivitatGrecs ferVocabulari12 ActivitatGrecs ferVocabulari
12 ActivitatGrecs ferVocabulari
 
Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009
Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009
Memoria Aprenem Ciencies Socials 1 Eso 2009
 
4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper
4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper
4 ActivitatCollectiva mapesViatgeper
 
6 ActivitatContinents ferVocabulari
6 ActivitatContinents ferVocabulari6 ActivitatContinents ferVocabulari
6 ActivitatContinents ferVocabulari
 
4 ActivitatMapes ferVocabulari
4 ActivitatMapes ferVocabulari4 ActivitatMapes ferVocabulari
4 ActivitatMapes ferVocabulari
 
11 ActivitatEgipte ferVocabulari
11 ActivitatEgipte ferVocabulari11 ActivitatEgipte ferVocabulari
11 ActivitatEgipte ferVocabulari
 

Colosseuroma

  • 2. 1. IDENTIFICACIÓ 1.1. DADES GENERALS El Colosseu o Amfiteatre Flavi és un edifici públic de diversió d'origen romà. Va ser construït a Roma per ordre de l'emperador Flavi Vespasià entre els anys 72 i 80. En desconeixem l'arquitecte. Es van utilitzar materials diversos: morter, maó, marbre, tova i pedra. El sistema de construcció és arquitravat i voltat.
  • 3. EDIFICIS DE DIVERSIÓ AMFITEATRE: destinat a la lluita de gladiadors i feres Amfiteatre de Tarragona Teatre de Mèrida CIRC: destinat a les curses de cavalls i de carros Circ de Tarragona, segle I (reconstrucció) TEATRE: destinat a la representació d'obres dramàtiques
  • 4. AMFITEATRES Els amfiteatres són edificis de diversió d'origen romà. Tenen forma rodona i són de grans dimensions. Amfiteatre de Mèrida Amfiteatre de Djem, III aC
  • 5. ESTRUCTURA DELS AMFITEATRES El Colosseu , com qualsevol amfiteatre, consta de: A .. La graderia o càvea , que s'aixeca sobre voltes superposades, recolzades sobre pilastres de travertí. B . L'arena, que és l'espai circular central on es feia l'espectacle. C . El subsol -sota l'arena- dissenyat per agilitzar l'espectacle. A A A B B B C
  • 6. 1.2. CONTEXT HISTÒRIC Localització geogràfica L'art romà L'Imperi romà Etapes de la història de Roma
  • 7. CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀ - Gran eclecticisme: l'art romà recull influències variades. - Anonimat dels artistes: l'art com a glorificació dels mecenes. - Primacia dels aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics.
  • 8. 2. ESTIL: ROMÀ IMPERIAL 2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS A. MATERIALS Els materials utilitzats en el Colosseu van ser el morter cobert de maó i recobert de marbre, la tova i la pedra.
  • 9. MORTER El morter és un material d'unió utilitzat en construcció que està format per calç, sorra i aigua, que quan s'asseca adquireix una gran duresa.
  • 10. B. INFLUÈNCIES GREGUES La façana repeteix en cada pis una estructura clàssica: columnes sobre pòdium que sostenen arquitrau, fris i cornisa SISTEMA ARQUITRAVAT
  • 11. 2.2. TRETS ESPECÍFICS A. FAÇANA Ordre corinti Lesenes d'ordre corint i Ordre jònic Ordre dòric toscà A l'exterior, la façana s'erigeix sobre un estilobat damunt el qual s'aixequen els 4 pisos caracteritzats per la superposició d' ordres arquitectònics.
  • 12. ORDRES ARQUITECTÒNICS ROMANS Ordre corinti Ordre jònic Ordre dòric toscà
  • 13. B. ENORMES DIMENSIONS El Colosseu és una de les construccions més grans de l'antiguitat: 187 m (llarg) x 155 m (amplada). Es calcula que hi cabien uns 50.000 espectadors.
  • 14. La càvea del Colosseu s'aixeca sobre moltes voltes s uperposades que creen kilòmetres de passadissos i escales. És una obra mestra pensada per garantir el moviment fluid de molta gent. C. OBRA MESTRA D'ENGINYERIA
  • 15. En la construcció els romans van utilitzar arcs de mig punt , voltes de canó i voltes d'aresta
  • 16. Arc de mig punt ARCS I VOLTES Volta d'aresta Volta de canó
  • 17. Domicià va fer construir sota l'arena del Colosseu una altra gran obra d'enginyeria: un subsòl dissenyat per agilitzat l'espectacle. Hi havia passadissos i escales, corredors voltats, habitacions i cambres, etc. També s'hi va construir un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua per transformar l'arena en una piscina (d'1,5 m de profunditat) per a les batalles navals o naumàquies .
  • 18. D. COBERTA O VELARIUM En el quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens ( velàrium ) que protegia del sol i la pluja els espectadors.
  • 19. E. DECORACIÓ A l'interior, als intercolumnis del segon i tercer pis, hi havia estàtues als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d'estuc. A l'exterior, sota els arcs del segon i tercer pis, hi havia escultures. La façana era de marbre travertí.
  • 20. 3. INTERPRETACIÓ 3.1. CONTINGUT I FUNCIÓ El Colosseu (en llatí Colosseum), conegut originalment com l' Amfiteatre Flavi ( Amphitheatrum Flavium ), és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles. L' Amfiteatre Flavi de la ciutat de Roma deu el seu nom al fet que fou manat construir per l'emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus. La construcció començà l'any 72 dC i finalitzà el 80 dC.
  • 21. El nom amb què és conegut actualment aquest amfiteatre, Colosseu , es creu que és degut a una gran estàtua de l'emperador Neró que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el “Colós” ( Colossus ).
  • 22. - El maenianum primum , pels aristòcrates que no pertanyien al senat. - El maenianum secundum , dividit en el imum per als ciutadans rics i el summum , per als pobres. En el Colosseu s'oferien espectacles diürns gratuïts. Es diferenciaven gradus o pisos reservats a cada classe social: - Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dos palcs: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs. - El maenianum summum in ligneis , fet de fusta, sense seients per a les dones pobres.
  • 23. Els 80 accessos que posseeix la càvea a la planta baixa donaven pas al públic al diversos sectors i garantien la rapidesa en l'allotjament i la sortida. Actualment es troba força malmés, ja que hi falta la meitat de la façana.
  • 24. 3.2. FUNCIÓ El Colosseu glorifica l'emperador Vespasià: és una manifestació del seu poder. Fou erigit per donar-ne una imatge benefactora ( panem et circenses ), amb una intenció propagandística i per allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró.
  • 25. 4. VALORACIÓ El Colosseu o Amfiteatre Flav i és considerat una de les construccions arquitectòniques més grans de l'antiguitat. Com les grans edificacions romanes és una obra mestra d'enginyeria tant pel que fa a la graderia que se sosté sobre un sistema de voltes, com per l'enginyós subsòl que amaga l'arena. Fins i tot la façana, que no comporta cap novetat, va marcar estil amb l'acurada superposició d'ordres arquitectònics.
  • 26.  
  • 27.