SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 22
Downloaden Sie, um offline zu lesen
ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS
Coordinació batxillerat IES Joan Oró
Estructura dels estudis universitaris
Tipus d’universitats
  Públiques: titularitat pública.


 Adscrites a un centre públic: imparteixen títols
    oficials reconeguts per la Universitat a la qual
    s'adscriuen. Públics o privats. Iguals requisits
    d'accés que la seva universitat.
    Privades: propi procés de preinscripció i criteris

    d'admissió diferents.
ESTUDIS DE GRAU
    Estudis que tenen com a finalitat l'obtenció d'una

    formació general orientada a la preparació per a
    l'exercici professional.
    S'adscriuen a alguna d'aquestes branques de

    coneixement:
      arts i humanitats
    
     ciències,
     ciències de la salut
     ciències socials i jurídiques
     enginyeria
     arquitectura.
    Títol oficial de quot;graduat/adaquot;.

Formació de l’estudiantat

                                                     Mestres en educació primària
*   Hi ha títols que augmenten la formació 1 any.    Mestres en educació infantil
                                                     Infermeria
                                                     Logopèdia
                                                     Fisioteràpia
                                                     Enginyeries tècniques actuals
                                                     Relacions Laborals


                                                      Antropologia
                                                      Musicologia
                                                      Bioquímica
    Hi ha títols que augmenten la formació 2 anys.    Estudis d’Àsia Oriental

                                                      Criminologia


    Hi ha títols de nova creació, reclamats des de fa temps pels acadèmics.

                    Empresa i tecnologia
                    Comptabilitat i finances
                    Biomedecina
                    Microbioloiga
                    Genètica
                    Criminologia
Nivell de formació de l’estudiantat


    Hi ha títols sorgits de noves necessitats professionals.

                     Disseny
                 




    Hi ha títols amb la mateixa duració que els actuals.


                          Medecina (360 crèdits)
                          Veterninària (300 crèdits)
                          Història
                          Filosofia
                          Sociologia
Quina és la càrrega lectiva?


240 crèdits ECTS en 4 anys.    60 ECTS en 1 any


      TIPUS DE MATÈRIA             CRÈDITS ECTS

        Formació bàsica                  60

          Obligatòries                102 a 120
     Optatives (+ pràctiques
                                       72 a 45
         professionals)
      Treball final de grau            6 a 15

            TOTAL                       240
Crèdits ECTS
    Cada assignatura del pla d'estudis té una

    equivalència en crèdits.
    Un crèdit correspon a deu hores de classe teòrica,


    pràctica o el seu equivalent.
    La suma de crèdits de totes les assignatures


    conforma la càrrega lectiva.
Crèdits ECTS
    Els crèdits ECTS (European Credit Transfer System) són

    l'estàndard adoptat per totes les universitats de l'EEES per
    garantir la concordança i la qualitat de les titulacions i
    facilitar el reconeixement dels estudis i la mobilitat dels
    estudiants.
    Els crèdits ECTS es basen en el treball personal total de

    l'estudiant. No només en les hores exclusivament lectives, sinó
    en totes les que dedica per superar una assignatura tant dins
    com fora de l'aula. Un crèdit ECTS equival a 25 hores de
    treball de l'estudiant.
    Aquesta nou còmput implica un canvi en la concepció del

    sistema d'avaluació: els docents hauran de fer una estimació
    acurada del temps que l'estudiant haurà d'invertir en cada
    activitat per assolir els objectius de la seva assignatura.
Els plans d’estudis dels graus
    Matèries bàsiques


    comuns per a totes les universitats de l'Estat, les fixa el ministeri i han de
    constar en qualsevol pla d'estudis oficial
    Matèries obligatòries

    Les estableix cada universitat i són d'obligat compliment per a l'estudiant.
    Poden canviar d'una universitat a una altra.
    Matèries optatives


    són les que l'estudiant tria lliurament entre les diverses matèries que
    aquella universitat ofereix per aquella titulació concreta.

    Pràctiques externes




    Treball de fi de grau

El “crèdit ECTS”

        1
                de la feina que un estudiant hauria
        60
                de fer en un curs acadèmic (apx. 1500h.)

 1 curs acadèmic = 35 setmanes = 60 crèdits ECTS


                     aprox.
1 crèdit ECTS    =    25 hores de treball de l’estudiant

             Només una fracció són hores de “contacte” amb el professor
                                   25 % – 35 %
                                   6.25 – 8.75 h
Estudiants
                                                     Avaluació: màxim 5% (75h)
                                   75 h
Activitat supervisada:
                                  150 h
màxim 17% (250 h)                                      Activitat dirigida:
                                                       referència 33% (500 h);
                                  100 h
                                                       màxim 35% (525 h)
                                                       mínim 25% (375 h)
                                  275 h

                                  150 h
  Activitat
  autònoma:
  mínim 50 %
                                  750 h
  (=750 h.)




         Distribució aproximada del temps de dedicació anual de
     l'estudiant
Quines diferències hi ha respecte al
sistema actual?
    El nou sistema redueix les hores de docència directa

    (classes magistrals) i fomenta les classes participatives
    en forma de seminaris, grups reduïts, debats i
    exposicions orals.
    Es dóna més importància al procediment

    d'aprenentatge de l'estudiant. L'estudiant té un rol més
    actiu i participatiu: ha de planificar el seu temps
    d'estudi, seguir el ritme de cada assignatura,
    organitzar la informació que rep i sobretot ser molt
    actiu en el seu grup, o individualment, i treure tot el
    profit possible de les hores de classe, preparant-les
    prèviament.
Quines diferències hi ha respecte al
sistema actual?
    L'EEES implica una nova manera d'ensenyar i d'aprendre on

    l'estudiant adquireix més protagonisme: haurà d'anar a
    classe amb un treball previ fet. Se li proposaran activitats
    per tal que participi activament: treballs en equip, estudis
    de cas, treball per projectes i aprenentatge basat en
    problemes; més enllà del que habitualment es feia en moltes
    classes, que era escoltar i prendre apunts.
    L'estudiant treballa de manera continuada i autònoma

    durant tot el curs, el que li permet anivellar els seus
    coneixements i habilitats als dels seus companys i aquest
    treball s'acompanya d'un sistema d'avaluació continuada
    que té en compte el seu esforç en treballs, estudi, seminaris,
    treballs en grup, tutories... i no solament en els exàmens.
Quines diferències hi ha respecte al
sistema actual?
    Els crèdits cursats a primer curs no es perden al

    canviar de carrera.
    L’anglès serà necessari per tenir el títol i sortir a


    l’estranger. Les facultats oferiran assignatures en
    anglès.
    L'estudiant pot matricular-se al nombre


    d’assignatures que vulgui. Això farà una via lenta
    que facilitarà el fet de treballar i estudiar.
Estudis de postgrau
    Màsters

        Són d’especialització
    
        Un any
    
        Dins la universitat reglada i per tant el preu es rebaixa.
    
        60 i 120 crèdits ECTS, que equivalen a un període d’estudis d’1-
    
        2 anys
        acadèmica o professional, o bé promoure la iniciació de tasques
    
        investigadores.
    Doctorat

        Els estudis de doctorat consten d’un període de formació i d’un
    
        període d’investigació que integren el que es denomina
        programa de doctorat.
Preinscripció universitat
    L'alumne ha de presentar una sol·licitud de plaça

    davant l’oficina de preinscripció universitària.

    Si un alumne es vol pre-inscriure a una altra

    universitat privada o d’una altra comunitat és
    convenient que es posi en contacte directament amb
    la universitat per tal de saber el plaç i tràmits
    corresponent.
Preinscripció universitària
    Des de finals de maig fins a principis de juliol




    Per Internet al portal: accesnet.gencat.net, a


    l’apartat Preinscripció universitària.
Universitats d’altres comunitats
    Si un alumne ha estat admès en una universitat

    d’una altra universitat , l'alumne/a ha de demanar
    el trasllat d'expedient, abonant unes taxes a la
    universitat d'origen.
Notes de tall
    Nota d’accés mínima per obtenir plaça en un

    determinat centre.

    No és una nota prefixada i varia cada any perquè


     Resulta   de la relació entre el nombre de places
      disponibles en un centre i el nombre d’alumnes que les
      sol.liciten en la pre-inscripció.
Beques
    La Direcció General de Promoció Educativa,

    depenent del MEC, convoca durant els mesos de
    Maig o Juny ajuts a alumnes que cursin estudis en
    les universitats españoles.

    Consulteu aquesta adreça:


    http://www.mec.es/mecd/becas/
Més informació


    http://www.gencat.cat/diue/ambits/


    ur/universitats/index.html

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Unitats competencials amb un plus digital
Unitats competencials amb un plus digitalUnitats competencials amb un plus digital
Unitats competencials amb un plus digitalMontse Irun
 
Chilean students movement isabela arraes
Chilean students movement isabela arraesChilean students movement isabela arraes
Chilean students movement isabela arraesMontse Irun
 
Valor pedagògic de la correcció
Valor pedagògic de la correccióValor pedagògic de la correcció
Valor pedagògic de la correccióMontse Irun
 
Graus de retenció i bloom
Graus de retenció i bloomGraus de retenció i bloom
Graus de retenció i bloomMontse Irun
 
Senyo, on he de clicar unitats amb un plus digital
Senyo, on he de clicar   unitats amb un plus digitalSenyo, on he de clicar   unitats amb un plus digital
Senyo, on he de clicar unitats amb un plus digitalMontse Irun
 
Activitats digitals competencials
Activitats digitals competencialsActivitats digitals competencials
Activitats digitals competencialsMontse Irun
 
Lleida. this is us
Lleida. this is usLleida. this is us
Lleida. this is usMontse Irun
 
Let's design a unit
Let's design a unitLet's design a unit
Let's design a unitMontse Irun
 
Teaching grammar
Teaching grammarTeaching grammar
Teaching grammarMontse Irun
 
CLIL 5 Culture and Materials
CLIL 5 Culture and MaterialsCLIL 5 Culture and Materials
CLIL 5 Culture and MaterialsMontse Irun
 
Apps in the English Classroom. Do you dare?
Apps in the English Classroom. Do you dare?Apps in the English Classroom. Do you dare?
Apps in the English Classroom. Do you dare?Montse Irun
 
CLIL 2: The 4 Cs and Content
CLIL 2: The 4 Cs and ContentCLIL 2: The 4 Cs and Content
CLIL 2: The 4 Cs and ContentMontse Irun
 
11 opos unitat didàctiques
11 opos   unitat didàctiques11 opos   unitat didàctiques
11 opos unitat didàctiquesMontse Irun
 

Andere mochten auch (17)

Unitats competencials amb un plus digital
Unitats competencials amb un plus digitalUnitats competencials amb un plus digital
Unitats competencials amb un plus digital
 
Abstracts
AbstractsAbstracts
Abstracts
 
Chilean students movement isabela arraes
Chilean students movement isabela arraesChilean students movement isabela arraes
Chilean students movement isabela arraes
 
Valor pedagògic de la correcció
Valor pedagògic de la correccióValor pedagògic de la correcció
Valor pedagògic de la correcció
 
Graus de retenció i bloom
Graus de retenció i bloomGraus de retenció i bloom
Graus de retenció i bloom
 
Senyo, on he de clicar unitats amb un plus digital
Senyo, on he de clicar   unitats amb un plus digitalSenyo, on he de clicar   unitats amb un plus digital
Senyo, on he de clicar unitats amb un plus digital
 
Activitats digitals competencials
Activitats digitals competencialsActivitats digitals competencials
Activitats digitals competencials
 
Phases in a project v 2
Phases in a project v 2Phases in a project v 2
Phases in a project v 2
 
Lleida. this is us
Lleida. this is usLleida. this is us
Lleida. this is us
 
Let's design a unit
Let's design a unitLet's design a unit
Let's design a unit
 
Teaching grammar
Teaching grammarTeaching grammar
Teaching grammar
 
Developing oral English
Developing oral EnglishDeveloping oral English
Developing oral English
 
CLIL 5 Culture and Materials
CLIL 5 Culture and MaterialsCLIL 5 Culture and Materials
CLIL 5 Culture and Materials
 
Apps in the English Classroom. Do you dare?
Apps in the English Classroom. Do you dare?Apps in the English Classroom. Do you dare?
Apps in the English Classroom. Do you dare?
 
CLIL 2: The 4 Cs and Content
CLIL 2: The 4 Cs and ContentCLIL 2: The 4 Cs and Content
CLIL 2: The 4 Cs and Content
 
Communication
CommunicationCommunication
Communication
 
11 opos unitat didàctiques
11 opos   unitat didàctiques11 opos   unitat didàctiques
11 opos unitat didàctiques
 

Ähnlich wie Els Estudis Universitaris

La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...
La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...
La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...Joan Simon
 
Experiències de millora de funcionalitats del campus ub
Experiències de millora de funcionalitats del campus ubExperiències de millora de funcionalitats del campus ub
Experiències de millora de funcionalitats del campus ubFrancisco Perez
 
Jornada Portes Obertes
Jornada Portes ObertesJornada Portes Obertes
Jornada Portes Obertesnbuisac
 
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula ObertaAnnex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Obertajgubert
 
Pla organització jornada escolar cervantes
Pla organització jornada escolar cervantesPla organització jornada escolar cervantes
Pla organització jornada escolar cervantescpmcervantes2015
 
Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)
Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)
Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)Roser Busquets
 
Estratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitaris
Estratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitarisEstratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitaris
Estratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitarisJ. Raül Burriel Calvet
 
Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...
Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...
Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...Oficina Oberta d'Innovació
 
L'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràctica
L'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràcticaL'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràctica
L'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràcticaUniversity of Barcelona
 
Programar per competències
Programar per competènciesProgramar per competències
Programar per competènciesFrancesc Segura
 
Projecte de Direcció del centre 2013-2017
Projecte de Direcció del centre 2013-2017Projecte de Direcció del centre 2013-2017
Projecte de Direcció del centre 2013-2017IESsaSerra
 
Presentació cicles 15
Presentació cicles  15Presentació cicles  15
Presentació cicles 15Dolors Monné
 
El Proceso De Bolonia
El Proceso De BoloniaEl Proceso De Bolonia
El Proceso De Boloniatecnosedavi
 
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18José A. Andrés Villena
 

Ähnlich wie Els Estudis Universitaris (20)

La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...
La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...
La semipresencialitat en el grau: situació actual i  disseny de bones pràctiq...
 
Experiències de millora de funcionalitats del campus ub
Experiències de millora de funcionalitats del campus ubExperiències de millora de funcionalitats del campus ub
Experiències de millora de funcionalitats del campus ub
 
Jornada Portes Obertes
Jornada Portes ObertesJornada Portes Obertes
Jornada Portes Obertes
 
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula ObertaAnnex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
 
Pla organització jornada escolar cervantes
Pla organització jornada escolar cervantesPla organització jornada escolar cervantes
Pla organització jornada escolar cervantes
 
Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)
Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)
Power PdD ZER Alt Lluçanès 2012-2017 (Roser, Rut i Anna)
 
Present Alsinet
Present AlsinetPresent Alsinet
Present Alsinet
 
Estratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitaris
Estratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitarisEstratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitaris
Estratègies i factors que incrementen l’ocupabilitat dels universitaris
 
Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...
Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...
Les noves tecnologies en el treball per competències a la titulacio de psicol...
 
L'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràctica
L'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràcticaL'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràctica
L'aprenentatge basat en la indagació i el co-disseny a la pràctica
 
Programar per competències
Programar per competènciesProgramar per competències
Programar per competències
 
Practiques Docents
Practiques DocentsPractiques Docents
Practiques Docents
 
Practiques docents
Practiques docentsPractiques docents
Practiques docents
 
Pràctiques docents
Pràctiques docentsPràctiques docents
Pràctiques docents
 
Orientació acadèmica a les famílies de 4tESO_1617
Orientació acadèmica a les  famílies de 4tESO_1617Orientació acadèmica a les  famílies de 4tESO_1617
Orientació acadèmica a les famílies de 4tESO_1617
 
Projecte de Direcció del centre 2013-2017
Projecte de Direcció del centre 2013-2017Projecte de Direcció del centre 2013-2017
Projecte de Direcció del centre 2013-2017
 
Presentació cicles 15
Presentació cicles  15Presentació cicles  15
Presentació cicles 15
 
El Proceso De Bolonia
El Proceso De BoloniaEl Proceso De Bolonia
El Proceso De Bolonia
 
Docència semi-presencial en una assignatura: una experiència en Botànica
Docència semi-presencial en una assignatura: una experiència en BotànicaDocència semi-presencial en una assignatura: una experiència en Botànica
Docència semi-presencial en una assignatura: una experiència en Botànica
 
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
 

Mehr von Montse Irun

Acces a la universitat 2022.pdf
Acces a la universitat 2022.pdfAcces a la universitat 2022.pdf
Acces a la universitat 2022.pdfMontse Irun
 
What language learners need to know
What language learners need to knowWhat language learners need to know
What language learners need to knowMontse Irun
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recercaMontse Irun
 
Unitats didàctiques
Unitats didàctiquesUnitats didàctiques
Unitats didàctiquesMontse Irun
 
Programació d'un curs
Programació d'un cursProgramació d'un curs
Programació d'un cursMontse Irun
 
Teaching grammar
Teaching grammarTeaching grammar
Teaching grammarMontse Irun
 
The ins and outs of project based learning
The ins and outs of project based learningThe ins and outs of project based learning
The ins and outs of project based learningMontse Irun
 
Written communicative competence
Written communicative competenceWritten communicative competence
Written communicative competenceMontse Irun
 
Communicative competence
Communicative competenceCommunicative competence
Communicative competenceMontse Irun
 
CLIL 6 assessment in CLIL
CLIL 6 assessment in CLILCLIL 6 assessment in CLIL
CLIL 6 assessment in CLILMontse Irun
 
Mechanical means of loading loads
Mechanical means of loading loadsMechanical means of loading loads
Mechanical means of loading loadsMontse Irun
 
CLIL 4: Communication
CLIL 4: CommunicationCLIL 4: Communication
CLIL 4: CommunicationMontse Irun
 
CLIL 3 Cognition
CLIL 3 CognitionCLIL 3 Cognition
CLIL 3 CognitionMontse Irun
 
CLIL 1: What is it? Advantages and Drawbacks
CLIL 1: What is it? Advantages and DrawbacksCLIL 1: What is it? Advantages and Drawbacks
CLIL 1: What is it? Advantages and DrawbacksMontse Irun
 
Programacions competencials
Programacions competencialsProgramacions competencials
Programacions competencialsMontse Irun
 

Mehr von Montse Irun (15)

Acces a la universitat 2022.pdf
Acces a la universitat 2022.pdfAcces a la universitat 2022.pdf
Acces a la universitat 2022.pdf
 
What language learners need to know
What language learners need to knowWhat language learners need to know
What language learners need to know
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recerca
 
Unitats didàctiques
Unitats didàctiquesUnitats didàctiques
Unitats didàctiques
 
Programació d'un curs
Programació d'un cursProgramació d'un curs
Programació d'un curs
 
Teaching grammar
Teaching grammarTeaching grammar
Teaching grammar
 
The ins and outs of project based learning
The ins and outs of project based learningThe ins and outs of project based learning
The ins and outs of project based learning
 
Written communicative competence
Written communicative competenceWritten communicative competence
Written communicative competence
 
Communicative competence
Communicative competenceCommunicative competence
Communicative competence
 
CLIL 6 assessment in CLIL
CLIL 6 assessment in CLILCLIL 6 assessment in CLIL
CLIL 6 assessment in CLIL
 
Mechanical means of loading loads
Mechanical means of loading loadsMechanical means of loading loads
Mechanical means of loading loads
 
CLIL 4: Communication
CLIL 4: CommunicationCLIL 4: Communication
CLIL 4: Communication
 
CLIL 3 Cognition
CLIL 3 CognitionCLIL 3 Cognition
CLIL 3 Cognition
 
CLIL 1: What is it? Advantages and Drawbacks
CLIL 1: What is it? Advantages and DrawbacksCLIL 1: What is it? Advantages and Drawbacks
CLIL 1: What is it? Advantages and Drawbacks
 
Programacions competencials
Programacions competencialsProgramacions competencials
Programacions competencials
 

Kürzlich hochgeladen

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Kürzlich hochgeladen (8)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Els Estudis Universitaris

  • 1. ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS Coordinació batxillerat IES Joan Oró
  • 2. Estructura dels estudis universitaris
  • 3. Tipus d’universitats Públiques: titularitat pública.   Adscrites a un centre públic: imparteixen títols oficials reconeguts per la Universitat a la qual s'adscriuen. Públics o privats. Iguals requisits d'accés que la seva universitat. Privades: propi procés de preinscripció i criteris  d'admissió diferents.
  • 4. ESTUDIS DE GRAU Estudis que tenen com a finalitat l'obtenció d'una  formació general orientada a la preparació per a l'exercici professional. S'adscriuen a alguna d'aquestes branques de  coneixement: arts i humanitats   ciències,  ciències de la salut  ciències socials i jurídiques  enginyeria  arquitectura. Títol oficial de quot;graduat/adaquot;. 
  • 5. Formació de l’estudiantat Mestres en educació primària * Hi ha títols que augmenten la formació 1 any. Mestres en educació infantil Infermeria Logopèdia Fisioteràpia Enginyeries tècniques actuals Relacions Laborals Antropologia Musicologia Bioquímica Hi ha títols que augmenten la formació 2 anys. Estudis d’Àsia Oriental  Criminologia Hi ha títols de nova creació, reclamats des de fa temps pels acadèmics.  Empresa i tecnologia Comptabilitat i finances Biomedecina Microbioloiga Genètica Criminologia
  • 6. Nivell de formació de l’estudiantat Hi ha títols sorgits de noves necessitats professionals.  Disseny  Hi ha títols amb la mateixa duració que els actuals.  Medecina (360 crèdits) Veterninària (300 crèdits) Història Filosofia Sociologia
  • 7. Quina és la càrrega lectiva? 240 crèdits ECTS en 4 anys. 60 ECTS en 1 any TIPUS DE MATÈRIA CRÈDITS ECTS Formació bàsica 60 Obligatòries 102 a 120 Optatives (+ pràctiques 72 a 45 professionals) Treball final de grau 6 a 15 TOTAL 240
  • 8. Crèdits ECTS Cada assignatura del pla d'estudis té una  equivalència en crèdits. Un crèdit correspon a deu hores de classe teòrica,  pràctica o el seu equivalent. La suma de crèdits de totes les assignatures  conforma la càrrega lectiva.
  • 9. Crèdits ECTS Els crèdits ECTS (European Credit Transfer System) són  l'estàndard adoptat per totes les universitats de l'EEES per garantir la concordança i la qualitat de les titulacions i facilitar el reconeixement dels estudis i la mobilitat dels estudiants. Els crèdits ECTS es basen en el treball personal total de  l'estudiant. No només en les hores exclusivament lectives, sinó en totes les que dedica per superar una assignatura tant dins com fora de l'aula. Un crèdit ECTS equival a 25 hores de treball de l'estudiant. Aquesta nou còmput implica un canvi en la concepció del  sistema d'avaluació: els docents hauran de fer una estimació acurada del temps que l'estudiant haurà d'invertir en cada activitat per assolir els objectius de la seva assignatura.
  • 10. Els plans d’estudis dels graus Matèries bàsiques  comuns per a totes les universitats de l'Estat, les fixa el ministeri i han de constar en qualsevol pla d'estudis oficial Matèries obligatòries  Les estableix cada universitat i són d'obligat compliment per a l'estudiant. Poden canviar d'una universitat a una altra. Matèries optatives  són les que l'estudiant tria lliurament entre les diverses matèries que aquella universitat ofereix per aquella titulació concreta. Pràctiques externes  Treball de fi de grau 
  • 11. El “crèdit ECTS” 1 de la feina que un estudiant hauria 60 de fer en un curs acadèmic (apx. 1500h.) 1 curs acadèmic = 35 setmanes = 60 crèdits ECTS aprox. 1 crèdit ECTS = 25 hores de treball de l’estudiant Només una fracció són hores de “contacte” amb el professor 25 % – 35 % 6.25 – 8.75 h
  • 12. Estudiants Avaluació: màxim 5% (75h) 75 h Activitat supervisada: 150 h màxim 17% (250 h) Activitat dirigida: referència 33% (500 h); 100 h màxim 35% (525 h) mínim 25% (375 h) 275 h 150 h Activitat autònoma: mínim 50 % 750 h (=750 h.) Distribució aproximada del temps de dedicació anual de l'estudiant
  • 13. Quines diferències hi ha respecte al sistema actual? El nou sistema redueix les hores de docència directa  (classes magistrals) i fomenta les classes participatives en forma de seminaris, grups reduïts, debats i exposicions orals. Es dóna més importància al procediment  d'aprenentatge de l'estudiant. L'estudiant té un rol més actiu i participatiu: ha de planificar el seu temps d'estudi, seguir el ritme de cada assignatura, organitzar la informació que rep i sobretot ser molt actiu en el seu grup, o individualment, i treure tot el profit possible de les hores de classe, preparant-les prèviament.
  • 14. Quines diferències hi ha respecte al sistema actual? L'EEES implica una nova manera d'ensenyar i d'aprendre on  l'estudiant adquireix més protagonisme: haurà d'anar a classe amb un treball previ fet. Se li proposaran activitats per tal que participi activament: treballs en equip, estudis de cas, treball per projectes i aprenentatge basat en problemes; més enllà del que habitualment es feia en moltes classes, que era escoltar i prendre apunts. L'estudiant treballa de manera continuada i autònoma  durant tot el curs, el que li permet anivellar els seus coneixements i habilitats als dels seus companys i aquest treball s'acompanya d'un sistema d'avaluació continuada que té en compte el seu esforç en treballs, estudi, seminaris, treballs en grup, tutories... i no solament en els exàmens.
  • 15. Quines diferències hi ha respecte al sistema actual? Els crèdits cursats a primer curs no es perden al  canviar de carrera. L’anglès serà necessari per tenir el títol i sortir a  l’estranger. Les facultats oferiran assignatures en anglès. L'estudiant pot matricular-se al nombre  d’assignatures que vulgui. Això farà una via lenta que facilitarà el fet de treballar i estudiar.
  • 16. Estudis de postgrau Màsters  Són d’especialització  Un any  Dins la universitat reglada i per tant el preu es rebaixa.  60 i 120 crèdits ECTS, que equivalen a un període d’estudis d’1-  2 anys acadèmica o professional, o bé promoure la iniciació de tasques  investigadores. Doctorat  Els estudis de doctorat consten d’un període de formació i d’un  període d’investigació que integren el que es denomina programa de doctorat.
  • 17. Preinscripció universitat L'alumne ha de presentar una sol·licitud de plaça  davant l’oficina de preinscripció universitària. Si un alumne es vol pre-inscriure a una altra  universitat privada o d’una altra comunitat és convenient que es posi en contacte directament amb la universitat per tal de saber el plaç i tràmits corresponent.
  • 18. Preinscripció universitària Des de finals de maig fins a principis de juliol  Per Internet al portal: accesnet.gencat.net, a  l’apartat Preinscripció universitària.
  • 19. Universitats d’altres comunitats Si un alumne ha estat admès en una universitat  d’una altra universitat , l'alumne/a ha de demanar el trasllat d'expedient, abonant unes taxes a la universitat d'origen.
  • 20. Notes de tall Nota d’accés mínima per obtenir plaça en un  determinat centre. No és una nota prefixada i varia cada any perquè   Resulta de la relació entre el nombre de places disponibles en un centre i el nombre d’alumnes que les sol.liciten en la pre-inscripció.
  • 21. Beques La Direcció General de Promoció Educativa,  depenent del MEC, convoca durant els mesos de Maig o Juny ajuts a alumnes que cursin estudis en les universitats españoles. Consulteu aquesta adreça:  http://www.mec.es/mecd/becas/
  • 22. Més informació http://www.gencat.cat/diue/ambits/  ur/universitats/index.html