Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Filosofia nietzsche

Presentació de la filosofia de Nietzsche per 2n de batxillerat

Ähnliche Bücher

Kostenlos mit einer 30-tägigen Testversion von Scribd

Alle anzeigen

Ähnliche Hörbücher

Kostenlos mit einer 30-tägigen Testversion von Scribd

Alle anzeigen
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Filosofia nietzsche

  1. 1. “Déu ha mort!” “Jo us predico l’ultrahome. L’home és quelcom que ha de ser superat.”
  2. 2.  Aquesta primera obra publicada per Nietzsche es troba sota l’influx de Richard Wagner i Arthur Schopenhauer.  En ella, Nietzsche intenta posar les bases per una revitalització cultural de l’Alemanya de la seva època.  Això es realitzarà, tal i com havia dit Schopenhauer, a través de la música, i més concretament, a través de l’obra d’art total que Wagner construiria.  Les òperes de Wagner eren l’únic model actual que podia recuperar les forces de la tragèdia clàssica. Per què?
  3. 3.  Nietzsche estableix que a la Grècia clàssica hi havia dues forces que competien entre sí: l’element apol·lini i l’element dionisíac.  Apol·lo era el déu de la bellesa, de la claredat, de la raó, i Dionís era el déu grec d’allò lleig, de la foscor, d’allò irracional i de l’embriaguesa.  A la tragèdia clàssica (Esquil i Sófocles) l’element dionisíac hi era present, no havia estat desterrat. El model d’home era l’home tràgic, el que accepta que la vida està formada també per coses tràgiques, irracionals.  Amb Sòcrates, s’imposa la raó per damunt de tot: la lògica, el raonament són els objectius de la vida i del pensament. Apol·lo triomfa, s’instaura l’home racional, el model d’home és el filòsof, l’ésser humà no és més que un animal racional, oblidant l’animalitat per destacar la racionalitat. Dionís Apol·lo
  4. 4.  Nietzsche considera que s’han de recuperar els valors dionisíacs, que s’ha d’acceptar que la raó no ho és tot, que la vida conté elements irracionals, lletjos, són els instints. Aquests havien estat deliberadament deixats de banda pel logocentrisme. El centre de gravetat en l’ésser humà s’havia situat en l’ànima racional i s’havia condemnat el cos. Totes les pulsions (impulsos) d’aquests havien estat condemnats des de Sòcrates, Plató ho havia accentuat i el cristianisme ho va popularitzar.  Nietzsche dirà que el «cristianisme no és més que platonisme per al poble». Per tant, cal potenciar Dionís i deixar d’imposar Apol·lo.  La història de la filosofia no ha estat més que dos mil anys d’errors. La filosofia, la moral i la religió s’equivocaren a partir de Sòcrates.  A partir d’aquesta primera obra nietzschiana la resta de publicacions són atacs més o menys ferotges a tota la filosofia, que s’ha encarnat en una moral i una religió que han dominat la cultura europea des dels inicis grecs fins al mateix segle XIX, on es situa Nietzsche. Annibale Carracci, El triomf de Bacus i Ariadna
  5. 5.  Nietzsche parteix d'una anàlisi de la seva època, d'un diagnòstic de tota la cultura occidental. Considera que la vida s'ha desvaloritzat i que s'han imposat uns valors que van contra la vida. Això, més tard serà anomenat «nihilisme» i serà la característica de l'època nietzscheana.  Cristianisme i platonisme són els dos culpables d'aquesta desvalorització de la vida, ambdós han inventat la separació dels dos móns, el terrenal o sensible i el supraterrenal o intel·ligible. Han creat aquest i han anul·lat el sensible. Han inventat la moral des de la perspectiva del ramat per dominar als homes poderosos. Michelangelo, El judici final
  6. 6.  Aquest menyspreu de la vida es pot expressar en una sola paraula: nihilisme. El nihilisme consisteix en voler que la vida sigui no res, aquesta vida, perquè l'autèntica vida és l'altra, la del món que ve després de la mort.  Per trencar amb aquest nihilisme, Nietzsche anuncia que Déu ha mort (La gaia ciència i Així parlà Zaratustra). Amb això nega l'existència del món suprasensible, món que va inventar Plató i que el cristianisme va adoptar.  Només existeix un món, aquest, el de la vida. Si no hi ha Déu, és l'home el que ha de crear els nous valors, les «noves taules» (Així parlà Zaratustra). Eduard Munch, El crit
  7. 7.  L’home que sigui capaç de suportar el nihilisme ja serà un nou home, un home superior a l’actual.  Aquest nou home és el nucli del devenir; és l'ultrahome, «Übermensch», l’home superior, l’home de nous valors, l'home que ve després de l'home actual, que és «l'últim home».  L'ultrahome se situa «més enllà del bé i del mal»; «bé i mal», aquestes són categories que pertanyen a la forma de valorar del ramat. Nietzsche fa una «genealogia» de la moral i mostra com l'origen d'aquestes paraules en sentit moral se situen en el poble judeocristià. “L’home és una corda tibant entre la bèstia i l’ultrahome, - una corda sobre un abisme”
  8. 8.  Els valors que regien durant l’època tràgica grega eren els valors nobles, forts, aristocràtics. El poble judeocristià va considerar aquests valors i aquells que els sustentaven (els romans) com a “dolents”, i es varen considerar a si mateixos “bons”. Així, es va produir la inversió nihilista dels valors, i la compassió, la humiltat, la pietat, etc., varen convertir-se en valors bons.
  9. 9. VALORS NIHILISTES FORCES REACTIVES JUDEOCRISTIANISME I PLATONISME DECADÈNCIA MORAL DE RAMAT VALORS AFIRMATIUS VIDA FORCES ACTIVES ULTRAHOME MORAL DE SENYORS Compassió Pietat Pobresa Humiltat Obediència Sofriment Veritat Idea Raó Virtut Santedat Democràcia Malaltia Força Orgull Noblesa Coratge Goig Venjança Aristocràtic Salut Violència Sensualitat Poder Tragèdia
  10. 10.  L'ultrahome sap que la vida és voluntat de poder: la vida sempre vol poder, poder per seguir vivint. Diu Nietzsche que l'ultrahome sempre voldrà, serà una voluntat de tenir sempre voluntat.  L'home nihilista era el que preferia voler el no res abans de no voler. L’ultrahome practica un nihilisme actiu que accepta l’absència de Déu i crearà nous valors.  No s’ha de confondre “voluntat de poder” amb voler “el” poder, no es tracta de governar als altres, es tracta de voler la pròpia vida. La imatge de l’home superior que té la voluntat de poder s’ha representat moltes vegades com un “superman”, però Nietzsche més bé pensava amb un artista que crea o un nin que juga i balla sense més intenció que seguir creant o seguir jugant i ballant. Ellen Kooi, MonteSibilini-Rim
  11. 11. El camell: Moral cristiana. S’agenolla i carrega pel desert tota la càrrega que se li posi al damunt. Només obeeix al “tu has de...” El lleó: moral kantiana. Es creu lliure i senyor de si mateix, però és incapaç de crear nous valors. Respon al “jo vull”. El nin: més enllà del bé i del mal, l’ultrahome. És innocència i oblit, un sagrat dir sí. Crea nous valors. El camell es transforma en lleó, i el lleó es transforma en nin.
  12. 12.  Del que es tracta és de valorar d'una altra manera, no igual que els valors cristians i platònics.  Nietzsche li diu «transvaloració de tots els valors»: situar-se «més enllà del bé i del mal».  El nou home que crearà aquest valors no valorarà primer com a dolents als altres i després es considerarà a ell com a bo, sinó que valorarà en funció d'allò que afavoreixi la vida, no allò que la negui (Genealogia de la moral). Pablo Picasso, Las Meninas
  13. 13.  L’etern retorn és una doctrina cosmològica i ètica.  L'ultrahome és l'home que sap de l'etern retorn, Zaratustra és el missatger de l'etern retorn. Aquest consisteix en la negació del temps en sentit lineal, el sentit del cristianisme, i en l'afirmació que el temps és circular, cosa que ja canvia el mateix concepte de temps, perquè tot el que pugui succeir ha d'haver succeït ja alguna vegada.  A Així parlà Zaratustra diu Nietzsche que des de l’«ara» s'estén un camí etern cap enrera i un camí etern cap endavant. Aquest dos camins xoquen a l'«ara», un portal que es diu «instant». Tot torna a ocórrer, «l'etern retorn de lo igual». (Zaratustra, III, 146)  Com a doctrina ètica es formula en forma de pregunta: voldries que el que et succeeix tornàs a succeir una altra vegada? Una resposta afirmativa, valora la vida per damunt de tot. Una resposta negativa, menysprea la vida. Animació basada en la cinta de Moebius de M.C. Escher
  14. 14.  L'obra no publicada en vida Sobre veritat i mentida en sentit extramoral podem dir que és una obra on Nietzsche desemmascara la teoria del coneixement, descobreix el joc de l'intel·lecte amb el llenguatge, en oblidar que els conceptes són metàfores. Així, la veritat és una mentida inconscient, extramoral. La veritat són metàfores que hem oblidat que ho són.  El llibre és un atac a la teoria del coneixement clàssica, la que varen proposar Aristòtil, Tomàs d’Aquino o Kant.  Nietzsche destaca que el llenguatge l’hem creat per donar valor a unes coses (l’ésser de Parmènides o d’Aristòtil) i condemnar-ne unes altres (l’esdevenir d’Heràclit). I ara, tant la filosofia com la ciència obliden que aquest llenguatge fou inventat i creuen que les paraules responen a «coses».
  15. 15.  Nietzsche proposa un perspectivisme front al dogmatisme que ha caracteritzat la filosofia.  De «veritat» no n’hi una, única, estable i immòbil, com havia dit Plató, i el cristianisme havia acceptat convertint-la en Déu.  Tot depèn de la perspectiva que s’adopti. I la perspectiva adoptada depèn en cada cas de la voluntat de poder, que és el motor de la vida.
  16. 16.  Freud  Heidegger  Jaspers  Existencialisme: Sartre, Camus  Escola de Frankfurt  Foucault, Derrida, Deleuze  Thomas Mann  Pio Baroja  Unamuno  Ortega y Gasset (raciovitalisme)  Etc.

    Als Erste(r) kommentieren

    Loggen Sie sich ein, um Kommentare anzuzeigen.

Presentació de la filosofia de Nietzsche per 2n de batxillerat

Aufrufe

Aufrufe insgesamt

152

Auf Slideshare

0

Aus Einbettungen

0

Anzahl der Einbettungen

16

Befehle

Downloads

5

Geteilt

0

Kommentare

0

Likes

0

×