Espatlla Dolorosa

ESPATLLA DOLOROSA
Dr. Alfons Vidal Noria
Direcció Clínica de Rehabilitació .
ICS Girona

• La cintura escapular está formada per un grup
d’articulacions que en el seu conjunt formen un
sistema articular molt complexe, toraco-escapulo-humeral.
1. Articulació glenohumeral.
2. Articulació acromiohumeral.
3. Articulació acromioclavicular.
4. Articulació escàpulo-toràcica
5. Articulació esternoclavicular.
6. Articulació esternocostal
7. Articulació costovertebral
ANATOMIA I BIOMECÀNICA

Articulació glenohumeral
• Enartrosi : una articulació móbil en la que un extrem esfèric ( cap humeral)
s’articula dins una cavitat còncava d’un altre os ( cavitat glenoidea) .
• Es una articulació sinovial,
• La cavitat glenoidea és petita i plana
• Només una quarta part del cap humeral s’articula amb la glenoides
• És l’articulació més mòbil, però la més inestable

Labrum
• Estructura fibrocartilaginosa
• S’inserta en el contorn de la cavitat articular, i amplia la superfície de
l’articulació.
• Augmenta la superfície de contacto de l’húmer fins un 75%.
• La inestabilitat glenohumeral està
relacionada amb lesions del labrum

Sistema càpsulo - lligamentós
Càpsula fibrosa Lligaments accesoris

Reforzos lligamentaris
• Lligament glenohumeral superior: Limita la rotació externa I la
traslació inferior
• Lligament glenohumeral mig: Limita la rotació externa
• Lligament glenohumeral inferior: Té una part anterior i un altra
posterior que estabilitzen anteriorment.

• Lligament coraco-humeral
– Cobreix el lligament glenohumeral superior I ocupa
l’espai entre els tendons supraespinòs I subescapular.
Uneix aquests tendons per completar el manegot de
rotadors. INTERVAL ROTADOR

Articulació escapulo-toràcica
– És una articulació funcional. No té sinovial
– Te un paper importantíssim en la biomecànica del complexe articular de
l’espatlla
– Formada pels músculs Serrato Anterior, subescapular relliscant un
sobre l’altre durant els moviments, de translació lateral, translació
vertical i de bascula o de rotació.

Bosses sinovials
• Bossa subacromial:
• Bossa subtendinosa del subescapular: entre la càpsula i la part superior
del tendó del subescapular.
• Bossa sinovial bicipital: que envolta el tendó de la porció llarga del
bíceps
• Bossa sinovial subcoracoidea:
• Bossa subtendinosa del infraespinos

Espai subacromial
• Localitzat en la part superior de l’articulació glenohumeral.
• El sostre de l’espai esta`format pel l’arc coracoacromial ( acròmion, lligament
coracoacromial i coracoides.
• La base de l’espai està formada per la tuberositat gran de l’húmer i la superfície
superior del cap humeral.
• Continent: Porció llarga del bíceps, tendó supraespinòs,
subescapular, infraespinòs i borsa subacromial.
• S’estreta entre 60º-120º d’elevació del braç.

SISTEMA MUSCULAR
CLASSIFICACIÓ ANATÒMICA
• 1. EXTRÍNSECS
– TORACOAPENDICULARS POSTERIORS SUPERFICIALS
• TRAPEZI
• DORSAL AMPLE
– TORACOAPENDICULARS POSTERIORS PROFUNDS
• ROMBOIDES
• ANGULAR
– TORACOAPENDICULARS ANTERIORS
• PECTORAL MAJOR
• PECTORAL MENOR
• SUBCLAVI
• SERRATO ANTERIOR

• 2. INTRÍNSECS ( ESCAPULOHUMERALS)
– DELTOIDES
– RODO MAJOR
– SUPRAESPINÒS
– INFRAESPINÒS
– SUBESCAPILAR
– RODÒ MENOR
MANEGOT DELS RODADORS

TRAPEZIS

DORSAL AMPLE

ROMBOIDES

PECTORAL MAJOR

PECTORAL MENOR

SUBCLAVIO

SERRATO ANTERIOR

DELTOIDES

RODÒ MAJOR

MANEGOT DE ROTADORS
•SUPRAESPINOS
•SUBESCAPULAR
•INFRAESPINOS
•RODO PETIT

SUBESCAPULAR

SUPRAESPINÓS

INFRAESPINÓS

RODÒ PETIT

BÍCEPS BRAQUIAL I BRAQUIAL

CORACOBRAQUIAL

BIOMECÀNICA
• La cintura escapular la formen un conjunt de sistemes articulars que
funcionen sota un complexe sistema de control neuro-muscular amb
l’objectiu de col·locar l’extremitat superior i sobre tot la ma, en una
posició que permeti una correcta realització de les activitats funcionals.
• Movimients en 3 plans
– Frontal (Abducción i Adducció)
– Sagital (Flexión y Extensión)
– Transversal (Rotación externa e interna).
• Circunducció

Per un correcte funcionament biomecànic de la cintura escapular, és
necessari….
• SINERGISME MUSCULAR.
• SINCRONITZACIÓ ESCAPULOHUMERAL O
RITME ESCAPULOHUMERAL
• ESTABILITAT I CONTROL NEUROMUSCULAR
– GLENOHUMERAL
– ESCAPULOTORÀCICA.

• L’elevació necessita una rotació externa simultània del braç per evitar
xocar contra l'acròmion.
• Si no es produeix aquesta rotació externa ,o el braç esta col·locat en
rotació interna, es produeix un impigement a partir dels 60º
SINERGISME MUSCULAR.

Sinergisme muscular.
La contracció aillada del m. Deltoides provoca una ascens del
cap de l’húmer amb impactació sobre l’acromion.
El manegot de rotadors compensa aquest ascens traccionant el
cap humeral en direcció a la cavitat glenoidea
La funció del manegot és reduir les forçes de cizallament.

Arc dolorós
• Entre 60º i 120º d’elevació ( abducció) es necessita una
rotació externa associada

Ritme escapulo-humeral
• L’elevació total del braç és la suma dels moviments produïts a dos
nivells:
– Articulación escapulohumeral i escàpolotoràcica
– Tres graus de movimet glenohumeral per cada 2º de moviment
escapulotoràcic.
• L’ALTERACIÓ D’AQUEST RITME, ÉS CAUSA DE LESIÓ DEL
MANEGOT PERQUÈ EL CAP HUMERAL NO QUEDA BEN
ORIENTAT I ES PRODUEIX COMPRESIÓ SOBRE L’ACRÒMION:
DISCINESIA ESCAPULOHUMERAL
• Trapezis i Serrato anterior son els mes importants i secundariament
el romboides, angular de l’escàpula I el Dorsal ample.

Estabilització i control neuromuscular
• ESTABILITAT ESTÀTICA: PASSIVA
– Vacuum Effect: Pressió negativa intracapsular.
– Geometria ossia
– Labrum
– Càpsula i sistema lligamentos
• ESTABILITAT DINÀMICAESTABILITAT DINÀMICA:
SISTEMA DE CONTROL NEUROMUSCULAR :
– ESTABILITZADORS ESCAPULOTORÀCIS
– ESTABILITZADORS GLENOHUMERALS: manegot de
rotadors I tendó bicipital

Estabilitzadors glenohumerals

Epidemiologia
• Tercer motiu de consulta en atenció primària.
• Incidència entre 9-25 casos por 1.000 habitants/any
• Prevalença/punt entre 69-260 por 1.000 habitants
• Prevalença/any entre 47-200 casos por 1.000 habitants
• En un 60% dels casos la simptomatologia pot durar més d’un any.
• Important consum de recursos assistencials i pèrdues productives per
absentisme.
• La majoria de lesions de l'espatlla evolucionen favorablement,
independentment del tractament, malgrat que hi pot haver un
percentatge petit (4-10%) que romanguin amb limitació important a
nivell de l'espatlla.
PROBLEMA DE CIRCUIT ASSISTENCIAL ¡¡¡¡¡
EPIDEMIOLOGIAEPIDEMIOLOGIA

Diagnòstic diferencial
I. Patologia local
II. Dolor referit
III. Patologia inflamatòria
IV. Altres

I. Patologia local
• ESPATLLA DOLOROSA
1. MALATIA DEL MANEGOT DE ROTADORS ( TENDINOPATIA, RUPTURES
PARCIALS DEL MANEGOT)
2. RUPTURA MASSIVA DEL MANEGOT
3. PATOLOGIA DE LA PORCIÓ LLARGA DEL BÍCEPS
4. CAPSULITIS RETRÁCTIL
5. TENDINOPATIA CALCIFICANT
6. INESTABILITAT GLENOHUMERAL
7. PATOLOGIA ACROMIOCLAVICULAR
• NECROSI AVASCULAR DEL CAP HUMERAL
• ARTROSI GLENOHUMERAL
• LESIONS MUSCULARS
• TRAUMATISMES: Fractures , luxacions
DIAGNÒSTIC DIFERENCIALDIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

II. Dolor referit
• Patologia cervical
• Neuropatíes
– Braquial o Sindrome de Parsonage-Turner,
– Supraescapular..
– Toràcic llarg
– Circunflexe
• Síndrome de dolor miofascial
• Patología Pleuropulmonar o hepatobiliar, o pancreàtica
• Tumor de Pancoast
• Cardiopatia isquèmica
• Síndrome del congost toràcic
• Ruptura de víscera abdominal

III. Malalties inflamatòries
• Artritis reumatoide
• Artritis microcristallines( gota, condrocalcinosi)
• Polimiàlgia reumàtica
• Artritis Séptiques
• Espondiloartropaties
• Sinovitis vellonodular pigmentada
• Amiloidosi

IV. Altres
• Fibromiàlgia
• Tumors o metástasis óseas
• Mieloma Múltiple
• Malaltia de Paget
• SDRC tipus I
• Espatlla hemiplègica

Terminologia
• ESPATLLA DOLOROSA
• Omàlgia
• Sd abducció espatlla
• Sd. de dolor anterolateral de l’espatlla.
• Sd. Subacromial
• Impigement subacromial
• Periartritis escapulohumeral
QUADRES CLÍNICSQUADRES CLÍNICS

ESPATLLA DOLOROSA
1. MALATIA DEL MANEGOT DE ROTADORS ( TENDINOPATIA,
RUPTURES PARCIALS DEL MANEGOT)
2. RUPTURA MASSIVA DEL MANEGOT
• Espatlla dolorosa inespecífica
No es un diagnòstic específic. Es tracta d’un problema genèric que engloba
diferents diagnòstics de límits poc precisos que, a més, es solapen entre sí.

1. MALATIA DEL MANEGOT DE ROTADORS. (MMR).
• Es una situació clínica que cursa amb dolor i limitació de la
mobilitat mes o menys intensa.
• Es produeix en un context etiopatogènic MULTIFACTORIAL
Subclassificació
TENDINOPATIA DEL MANEGOT DE ROTADORS
Tendinosi i tendinitis ( Tenosinovitis o paratendinitis) amb diversos graus
de ruptura parcial.
BURSITIS SUBACROMIAL
Clínicament difícils de diferenciar i quadres mixtes
Moltes vegades s'associen a la patologia de la PLB , a l’articulació
acromioclavicular i la tendinitis càlcica

Clínicament
• Dolor regió superior, anterior y lateral de l’espatlla, que apareix en
determinats moviments, especialment en elevació i rotació interna.
• Patró de mobilitat NO CAPSULAR: No hi ha limitació de la
mobilitat passiva.
• Maniobres contraresistència +++
• Arc de dolorós en abducció de 80-120º.
• Dolor nocturn característic
• Inici molt variable, agut en relació amb un trauma o sobrecàrrega
identificable o la majoria sense causa aparent i inici mes lent.
• Irradiació a vegades fins al avantbraç i mà.
• Sensació de pèrdua de força.
1. MALALTIA DEL MANEGOT DE ROTADORS MMR1. MALALTIA DEL MANEGOT DE ROTADORS MMR

Subclassificació
TENDINOPATIA DEL MANEGOT DE ROTADORS
Tendinosi i tendinitis ( Tenosinovitis o paratendinitis) amb diversos graus
de ruptura parcial.
BURSITIS SUBACROMIAL
Clínicament difícils de diferenciar i hi ha quadres mixtes
Moltes vegades s'associen a la patologia de la PLB , a l’articulació
acromioclavicular i la tendinitis càlcica.

Fisiopatologia de la malaltia del manegot de
rodadors
• MULTIFACTORIAL
– Compromís subacromial
– Alteració del sistema de control neuro-muscular
– Envelliment
– Sobrecàrreges repetitives
– Alteracions posturals
– Inestabilitat ( lesións del labrum) , en gent jove

• La majoria es produeix en un context degeneratiu ( tendinosi) enen
part fisiològicpart fisiològic que pot evoluciona a diferents graus de ruptura.
• La tendinits es rara.
• Tendinosi es un procés que implica la fatiga de les fibres de col-
làgen ( degeneració) molt relacionat amb l’envelliment I amb els
microtraumes repetitius . (OVERUSE TENDINOSIS)
• Prevalença de lesions degeneratives en asimptomàtics de 30% als
60 anys d’edat i de 65% als 70 anys
• El diagnòstic diferencial, en els casos cronificats, entre bursitis i
tendinopatia és teòric i te poca utilitat clínica.

FISIOPATOLOGIA DE LA MALALTIA DEL MANEGOT
DE ROTADORS
• Té moltes implicacions en les bases científiques dels
tractaments de la MMR
• El compromís subacromial no ho explica tot.
• Es tracta d’un procés predominantment degeneratiu
(tendinosi).

FISIOPATOLOGIA DE LA MMRFISIOPATOLOGIA DE LA MMR
FACTORS MECÀNICS-
ESTRUCTURALS
FACTORS MECÀNICS-
ESTRUCTURALS
FACTORS NEURO-
MUSCULARS
FACTORS
ETIOPATOGÈNICS
FACTORS
ETIOPATOGÈNICS

FACTORS ETIOPATOGÈNICS
• ENVELLIMENT.
• HIPOVASCULARITZACIÓ DEL MANEGOT. ( ISQUÈMIA). Zona crítica
hipovascularitzada localitzada a 1 cm de l' inserció del tendó. (????)
• MOVIMENTS REPETITIUS D’ELEVACIÓ.
• ACTIVITATS DE DESACELERACIÓ DEL BRAÇ
• ACTIVITAT ESPORTIVA.
• INACTIVITAT. Afecta al metabolisme del col·làgen intratendinós i afavoreix el
procés degeneratiu
• MANTENIMENT DE POSTURES INADEQUADES
• DISFUNCIÓ POSTURAL
• EL MATEIX COMPONENT DEGENERATIU

ROTACIÓ INTERNA DELS
BRAÇOS ¡¡¡¡¡¡

FACTORS MECÀNICS-ESTRUCTURALS
L’ESPAI SUBACROMIAL
• El sostre de l’espai esta format pel l’arc coracoacromial ( acròmion,
lligament coracoacromial i coracoides.
• La base de l’espai està formada per la tuberositat gran de l’húmer i la
superfície superior del cap humeral.
• Dins l’espai subacromial es troba:
– Tendò supraespinòs
– Porció llarga del bíceps
– Part proximal dels múscul infraespinòs
– Part proximal del subescapular
– Bossa subacromial
– Capsula glenohumeral

• DISTÀNCIA ACROMIO-HUMERAL
• Es la distància mes petita entre les superfícies articulars del cap de l'húmer i de l’acròmion.
• Aquesta distància varia durant l’elevació del braç. De 11 mm a elevació 0º fins a 4 mm a 110º i depèn
també de la forma de l’acròmion .
• La distancia és mínima entre 60º -130º.
• En condicions normals l’espai subacromial es de 6-7 mm. El gruix que ocupa el manegot i la
borsa dins aquest espai es de 5-6 mm. Hi ha molt poc marge. En aquest compromís d’espai es
basen totes les teories de Neer.
• Hi ha estudis contradictoris que treuen importància al compromís d’espai subacromial com la
causa més important de PEH).
• Aquests treballs demostren que la degeneració de l’acromion (osteofits...) estan relacionats amb
l’edat, però no amb la presencia de PEH simptomàtica.

Causes de compromís subacromial primari
• DEGENERACIÓ ACROMIOCLAVICULAR. La presència d'osteòfits en
la cara inferior de l'acròmion produeixen compromís d’espai especialment
durant els moviments d’abducció.
• FORMA DE L’ACROMION . S’han descrit 3 tipus d'acròmion I,II,III. Els
II i III produeixen compromís de l’espai subacromial. La forma e l'acròmion
també infleix en la capacitat de recuperació. Els resultats de les
intervencions de fisioteràpia son millors en acròmion I que en II i III

• FORMA DEL LLIGAMENT CORACOACROMIAL. Hi ha casos que
es veuen amb artroscòpia, on el lligament coracoacromial esta
hipertrofiat i contribueix al compromís d’espai.
• SEQÜELES DE FRACTURES. Mala consolidació .
• ALTERACIONS DE L’ARTICULACIÓ ACROMIOCLAVICULAR
( SUBLUXACIÓ)
• RETRACCIÓ CAPSULOLLIGAMENTOSA POSTERIOR. Pot
produir una migració superior i anterior del cap humeral
responsable d’un compromís subacromial.

• LESIONS DEL RODET GLENOIDEO ( LABRUM) (SLAP).
Provoquen un pinçament del supraespinós entre el labrum i l’húmer. És una
lesió d’atletes que practiquen llançaments en abducció a 90º i rotació
externa màxima ( baseball, jabalina) aquest gest provoca una laxitud
capsular especialment de la seva part anteroinferior.

• INESTABILITAT GLENOHUMERAL NO
TRAUMÀTICA. Per laxitud capsulolligamentosa

FACTORS NEUROMUSCULARS
• El control neuromuscular o motor es pot definir com una resposta
motora inconscient, a un estímul aferent, que garanteix l’estabilitat
articular dinàmica. Es un sistema de protecció articular regulat a nivell
central a través d’uns patrons pre-programats.
• El dèficit de control neuromuscular predisposa a la lesió dels elements
articulars i periarticulars.
• Per altra part les mateixes lesions dels elements articulars i periarticulars
modifiquen els patrons pre-programats a través d’un dèficit de propiocepció.

• L’ALTERACIÓ DELS SISTEMES DE CONTROL:
• ALTERACIÓ I DE LA CINÈTICA ESCAPULOHUMERAL QUE ES MANIFESTA EN UNA
ALTERACIÓ DEL RITME ESCAPULOHUMERAL
• INESTABILITAT FUNCIONAL GLENOHUMERAL QUE ES MANIFESTA EN UN
DESENTRATGE DEL CAP HUMERAL DURANT ELS MOVIMENTS D’ELEVACIÓ
• INESTABILITAT ESCAPULOTORÀCICA (DISCINESIA ESCAPULAR), QUE
CONTRIBUIRA A LA ALTERACIO DE LA CINETICA ESCPULOGUMERAL.
Totes aquestes situacions afavoreixen el compromís
funcional de l’espai subacromial ( coaptació) i el
correcte pas del cap humeral sota l’arcada
coracoacromial i per tant les lesions durant els
moviments d’elevació.

Published Evidence Relevant to the Diagnosis of Impingement Syndrome of the
Shoulder Anastasios Papadonikolakis, MD, Mark McKenna, MD, Winston Warme, MD, Brook I. Martin, PhD, MPH, and Frederick A.
Matsen III, MD Investigation performed at the University of Washington, Seattle, Washington
THE JOURNAL OF BONE & JOINT SURGERY d JBJ S .ORG VOLUME 93-A d NUMBER 19 OCTOBER , 2011
http://www.orthop.washington.edu/Portals/21/www/Patient%20Care/Our%20Services/Shoulder%20&%20Elbow/Articles/PDFs/
Impingement%20Revisited.pdf
• NO HI HA EVIDÈNCIA QUE:
• (1) clinical signs and tests can reliably differentiate the so-called
impingement syndrome from other conditions,
• (2) clinically common forms of rotator cuff abnormality are caused
by contact with the coracoacromial arch
• (3) contact between the coracoacromial arch and the rotator cuff
does not occur in normal shoulders
• (4) spurs seen on the anterior aspect of the acromion extend
beyond the coracoacromial ligament and encroach on the
underlying rotator cuff
• (5) successful treatment of the impingement syndrome requires
surgical alteration of the acromion and/or coracoacromial arch

CONCEPTE DE TENDINOPATIA
• La tendinitis i la tendinosi son dos procesos totalment
diferents.
• En la MMR predomina el procés degeneratiu
(tendinosi).
• LA LESIÓ DEL MANEGOT DE ROTADORS ESTA MES RELACIONADA AMB
FENÒMENS DEGENERATIUS (TENDINOSIS) QUE INFLAMATÒRIS
( TENDINITIS).

Tendinosi
• Es un procés en part fisiològic , en relació a l’envelliment
• Hi ha un augment de càrrega que el tendó no pot
suportar.
• Pot ser causat per un esforç repetitiu, a un estirament
excessiu del músculo, o simplement una mala postura
mantinguda
• No hi ha procés histològic inflamatori
Es produeixen uns canvis anatomopatològics que
evolucionen en tres fases.

FASE 1: Es una resposta histològica al augment de càrrega:
Augment de l’activitat dels tenocitos i aparició de proteoglicans entre les
cèl·lules. Això facilita la transmissió de la informació d'excés de carrega a
tot el tendó.
Els proteoglicans absorbeixen aigua i provoquen la separació de les celules
tendinoses. Augmenta el volum tendinós
Aquesta fase es reversible si desapareix la sobrecàrrega
FASE 2: Quan el procés d’adapatacio a la carrega continua es produeixen les
primeres microruptures. Es produeix un fenomen de neovascularitzacio ( Es
detecta en eco do`pler). Aquesta fase es menys reversible
FASE 3 : La càrrega continua i falla aquest sistema de reparació. Es
produeixen ruptures tendinoses i el procés es torna irreversible. La
recuperació complerta es impossible.

TENDINOSI:
• Degeneració intratendinosa amb degeneració de les fibres de col·làgen,
microlesions i alteració vascular.
• No hi ha inflamació perquè les lesions nos son lo suficientment importants .
• El tendó es va debilitant progressivament fins a tenir fenòmens de ruptura
parcial o total.
• Hi ha molts canvis histològics , microscòpics (es perd la continuïtat del
col·lagen, augment de cèl·lules no inflamatòries, fibroblastos i
myofibroblastos , irregularitat fibrilar, microcalcificació, proliferació vascular,
trombosis microvascular, necrosi focal , degeneració fibrinoide....) però no
hi ha cèlul.les inflamatòries.
• El dolor es creu que s’origina en la neovascularització ( en els vasos
sanguinis que creixen en la tendinosi i en els nervis que els acompanyen).
• El concepte de tendinosi explica els dolents resultats amb tractaments
antiinflamatoris en aquests casos ( AINES o infiltracions).

TENDINITIS
• Es rara.
• La majoria de patologies que veiem no tenen un antecedent
traumàtic lo suficientment fort per produir ruptura fibril·lar o vascular
i una reparació inflamatòria.
• El que realment veiem és degeneració intratendinosa deguda a
l’edat ,i als microtraumatismes per sobrecàrrega .(Tendinosi).

Histopathological changes seen with tendinopathy in humans. In the
normal tendon
(A), note the uniform appearance of tightly packed, well-aligned collagen
fibrils with interspersed tenocytes aligned parallel to the fibrils (arrows).
(B) Slightly pathological tendinous tissue with initial matrix disorganisation
and evident hypercellularity (arrows).
(C) Highly degenerated tendon with some chondroid cells (arrows), yet
absence of inflammatory cells
(reprinted from Rees JD, Wilson AM, Wolman RL. Current concepts in the management of tendon
disorders. Rheumatology 2006;45:508–21, with permission from the British Society for Rheumatology).

Origen del dolor ????
• Sembla que no esta en el tendó mateix, que ter molt poc teixit
sensitiu nerviós.
• Es sospita origen en el peritendó format per teixit connectiu
(fàscia).
• Separació de les fibres de col·làgen ??
• Irritació de substàncies no inflamatòries ??
• Neo-vascularització ??
• Factors genètics ???

3 Teories
• MODEL INFLAMATORI TRADICIONAL
• MODEL MECÀNIC
– LESIÓ DE LES FIBRES DE COL.LÀGEN
– SOBRE CARREGA DE LES FIBRES NO
AFECTADES ?
• MODEL BIOQUÍMIC
– IRRITACIÓ QUÍMICA SECUNDARIA A ANOXIA
TISULAR ?
• MODEL NEURAL
• MODEL INTEGRADOR

MODEL INTEGRADOR

Implicacions clíniques
• No tot es un problema d’espai, mecànic.
• La modificació precoç dels factors etiopatogènics és
fonamental.
• La millora precoç dels sistemes de control
neuromuscular
• L’activitat física correcta
• La correcció postural
• La ineficàcia dels AINES i les tècniques de fisioteràpia
antinflamatoria aïllades

RUPTURES PARCIALS
• Durant aquest procés degeneratiu tendinós es produeixen
diferents graus de ruptura tendinosa, des de petites ruptures
parcials fins a ruptures complertes d'algun tendó o de tot el
manegot.
• Les ruptures es produeixen especialment a la zona crítica del
supraespinòs a 1 cm proximal a la seva inserció.
• Les ruptures agudes s’asocien en general a traumatismes .

Bursitis subacromial
• La Bossa subacromiodeltoiedea que esta situada entre l’acròmion i
el cap humeral i que es perllonga per sota del Deltoides
(subdeltoidea) és on tenen lloc els veritables fenòmens
inflamatoris de la periartritis escapulohumeral.
• La reacció inflamatòria de la bossa es relaciona amb el component
elevador del cap humeral que es produeix secundari a ruptura
parcial o total del manegot o a disfunció del manegot.
• Hi ha altres bosses. Subescapular, Bicipital, Subcoracoidea i la de l’
Infraespinós que no sempre existeix.

1. MALATIA DEL MANEGOT DE ROTADORS
( TENDINOPATIA, RUPTURES PARCIALS DEL MANEGOT)
2. RUPTURA TOTAL DEL MANEGOT
8. PATOLOGIA ESTERNOCLAVICULAR

2.Ruptura total del manegot de rotadors
• Dins l'evolució del procés degeneratiu del
manegot.
• Causa traumàtica en pacients joves
• Causa traumàtica ( trauma lleu) en
pacients adults
2. RUPTURA TOTAL DEL MANEGOT DE ROTADORS2. RUPTURA TOTAL DEL MANEGOT DE ROTADORS

Definició
Ruptures de mes de 5 cm. o que afecten a 2 o mes
tendons del manegot.
És important identificar-les precoçment per evitar l’atròfia
i la retracció tendinosa, especialment en gent jove
( menys de 60 anys).

Clínica
• Espatlla pseudoparalítica: El pacient no pot aixecar el braç per
sobre de 90º d’elevació.
• El dolor es molt variable i depèn del compromís de la bossa
subacromial secundari a l’ascens del cap humeral.
• En un 28% de casos es mante la capacitat d’elevació activa del
braç: Ruptures funcionalment competents

• TENDINOSI: L’afectació aïllada del bíceps es rara ¡¡
• TENDINITIS
• LUXACIÓ
• RUPTURA DE LA PLB
3. PATOLOGIA DE LA PORCIÓ LLARGA DEL BÍCEPS PLB3. PATOLOGIA DE LA PORCIÓ LLARGA DEL BÍCEPS PLB

4. CAPSULITIS ADHESIVA
8. PATOLOGIA ESTERNOCLAVICULAR

Capsulitis adhesiva
• CAPSULITIS ADHESIVA O RETRÀCTIL RETRACCIÓ DE LA
CÀPSULA: CAPSULITIS PRIMARIA
• ESPATLLA CONGELADA: CAPSULITIS SECUNDÀRIA a
malaltia del manegot de rotadors.
4. CAPSULITIS ADHESIVA4. CAPSULITIS ADHESIVA

Clínicament
• 1. Fase dolorosa inflamatòria . Dolor intens en repòs i nocturn
de 0 a 3 mesos. Limitació progressiva dolorosa inicialment de
la rotació externa però desprès de tots els moviments
• 2. Fase de rigidesa o adhesiva. Menys dolor, mes rigidesa, en
tots els moviments ( patró capsular) Aquesta fase pot durar de
3 a 9 meses
• 3. Fase recuperació. Millora progressiva de la mobilitat.
Disminució significativa del dolor. Pot durar 2 anys.

• És més freqüent entre el 40-60 anys
• Més freqüent en dones
• La majoria de casos , autolimitat (18-24 meses).
• Un 10 % presenten una limitació permanent de la mobilitat
• En la seva evolució s’afecta l’espatlla contralateral en un 30% de
casos.
• En un 14% l’afectació bilateral és simultània
• Es discuteix:
– Causa autoimmune
– Disfunció del sistema nerviós SDRC tipus I
– Inici inflamatori ( Citoquines) i proliferació de
miofibroblastos

FACTORS DE RISC
• Sol ser idiopàtica
• Secundària a malaltia del manegot de rotadors o a
inmobilització per fractura.
• S’ha associat a
– DIABETIS
– DISFUNCIÓ TIROIDEA
– MALALTIES AUTOIMMUNES
– CARDIOPATIA ISQUÈMICA
– ICTUS
– NEOPLÀSIA MAMARIA
– MALALTIA DE PARKINSON
– EPILEPSIA I MEDICAMENTS ANTICONVULSIONANTS

Exploració
• PATRO CAPSULAR
– Limitació passiva de l’abducció i especialment en fases inicials,
de la rotació externa passiva i activa
– Arrossegament de l'escàpula des de els
primers graus d'elevació

El diagnòstic és clínic
• Rx, RNM i ecografia negatives.
• L’artrografia pot demostrar en fases avançades una
reducció del volum capsular.

Diagnòstic diferencial de capsulitis
És important el diagnòstic diferencial:
• Polimiàlgia reumàtica.
• Bursitis subacromial aguda
• Tendinitis càlcica
• Artrosi glenohumeral
• Artropaties
És important el diagnòstic precoç
• Derivació urgent a Rehabilitació

Tractament
• ÉS DIFÍCIL
• FISIOTERÀPIA URGENT ¡¡¡¡¡
• INFILTRACIONS INTRARTICULARS EN
FASES INICIALS
• TRACTAMENT ANTI-INFLAMATORI I
ANALGÈSIC
• MANIPULACIÓ SOTA ANESTESIA

Tendinitis càlcica
• Es un procés enigmàtic
• Autolimitat: la majoria desapareixen en el temps
• Curs clínic molt variable. Freqüents reaguditzacions
• Normalment s’afecta el supraespinós
• Afecta igual ambdues sexes, entre 40-50 anys
• Incidència molt variable de 2-20% d'espatlla dolorosa
• Freqüentment bilateral
• Clínicament molt variable:
– Pot donar quadres de dolor molt agut I intens ( ESPATLLA
HIPERÀLGICA)
– Pot evolucionar amb dolor moderat indistingible de la MMT.
– Pot ser una troballa asimptomàtica en una rx o una ecografia
5. TENDINITIS CÀLCICA5. TENDINITIS CÀLCICA

• Es desconeix el seu mecanisme fisiopatològic.
• Pot aparèixer en el context d’un procés degeneratiu
tendinós o no.
• S’han identificat alguns factors
– canvis en el flux sanguini,
– microtraumes,
– inflamació lleu.
5. TENDINITIS CÀLCICA5. TENDINITIS CÀLCICA

6. Inestabilitat glenohumeral
• Inestabilitat primària atraumàtica
• Apareix clínica de MMR en pacients joves, hiperlaxes
• Molt relacionat amb activitat esportiva. ( natació , handball…)
• Es diagnostica per test clínics i RNM
–Test d’aprehensió : inestabilitat
anterior
6. INESTABILITAT GLENOHUMERAL6. INESTABILITAT GLENOHUMERAL

4. CAPSULITIS ADHESIVA

7. Patologia acromioclavicular
• Freqüent en gent jove, esportista.
• Relacionat amb traumatismes i activitat esportiva
– Artropatia degenerativa
– Artropatia inflamatori traumàtica
• Relacionat amb la MMR
• Dolor molt localitzat que augmenta amb la màxima
elevació
• Fàcil diagnòstic ecogràfic
7. PATOLOGIA ACROMIOCLAVICULAR7. PATOLOGIA ACROMIOCLAVICULAR

VALORACIÓ CLÍNICA DE L’ESPATLLA
• ANAMNESI
• PALPACIÓ
• INSPECCIÓ
• PROVES DE MOBILITAT I FUNCIONALES:
– Mobilitat passiva
– Mobilitat activa
– Maniobres contraresistència
– Ritmo escápulo-humeral i tests específics
• Valorar cervicals, colze i canell
• EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA

Espatlla dolorosa inespecífica
• S’ha descartat patologia greu
• S’han descartat causes no múscul- esquelètiques
• S’ha descartat fibromiàlgia
• S’ha descartat patologia cervical
• Es pot utilitzar el terme ESPATLLA DOLOROSA INESPECÍFICA
Patrons de mobilitat funcional

1. ANAMNESI
• Interrogatori:
• Son MOLT RELLEVANTS les dades sobre l’edat , activitats i antecedents.
• Tractaments previs rebuts: medicamentosos, infiltracions, intervencions
quirúrgiques
• DOLOR: La localització es generalment anteromedial, i en cas de ruptura,
el dolor pot referir-se a la inserció del deltoides
• Si hi ha compromís del bicipital, el dolor pot irradiar a l’avantbraç i colze
• Professió i activitat laboral
• Inici de dolor
• Ritme del dolor
• Desencadenants: moviments….
• Característiques del dolor: ritme inflamatori
• Presencia de febre i simptomatologia sistèmica
• Antecedents patològics
VALORACIÓVALORACIÓ

EDAT Menys de 40 INESTABILITAT
MALALTIA DEL MANEGOT DE RODADORS
Mes de 40 RUPTURA PARCIAL DEL MANEGOT
CAPSULITIS ADHESIVA
ARTROSI GLENOHUMERAL
DIABETIS o DISFUNCIÓ
TIROIDEA
CAPSULITIS ADHESIVA
ANTECEDENT TRAUMÀTIC Menys de 40 LUXACIÓ SUBLUXACIÓ D’ESPATLLA
ARTRITIS ACROMIOCLAVICULAR
Mes de 40 RUPTURA DEL MANEGOT
PATRO CAPSULAR CAPSULITIS ADHESIVA
DOLOR NOCTURN MMR
CAPSULITIS ADHESIVA
PARESTESIES
DOLOR IRRADIAT
PATOLOGIA CERVICAL
LOCALITZACIÓ DEL DOLOR Anterior-superior PATOLOGIA ACROMIOCLAVICULAR
Dolor regió deltoidea MMR
CAPSULITIS ADHESIVA
DOLOR EN ACTIVITATS AMB
ELEVACIÓ DEL BRAÇ
MMR
Interrogatori: Son MOLT RELLEVANTS les dades sobre l’edat , activitats i
antecedents

• Bilateral, comparativa
• Atròfies musculars:
– Trapeci → XI (espinal)
– Infraespinós→ rotura completa i crónica
– Deltoides → Circunflexe
– Serrato anterior → N. Toràcic llarg ( escapula alata i dèficit
d’elevació activa)
– Posició i mobilitat escapular
2. INSPECCIÓ

INSPECCIÓ

3. PALPACIÓ
• Detectar punts de dolor a la palpació
– articulació acromioclavicular
– canal bicipital i troquíter.
– espai subacromial
• Buscar signes de inflamació periarticular. Edema,
tumefacció

Mobilitat
• 1er: mobilitat activa
• 2n: mobilitat passiva
• 3er : maniobres contra resistència

MOBILITAT ACTIVA
ROTACIÓ INTERNA
ROTACIÓ EXTERNA
ELEVACIÓ
ARC DOLORÓS EN ABDUCCIÓ

• Posició relaxada. Evitar resistència voluntària
• Comparativa bilateral
• En tots els plans de mobilitat
– Abducció
– Flexió anterior
– Elevació en el pla escapular
– Rotació externa
– Rotació interna
MOBILITAT PASSIVA

MOBILITAT PASSIVA
ROTACIÓ EXTERNA ELEVACIÓROTACIÓ INTERNA

• Segons el resultat de la mobilitat passiva ,
i activa podem diferenciar fàcilment
diferents patrons de moviment que es
corresponen amb situacions clíniques.

PATRÒ MOBILITAT PASSIVA MOBILITAT ACTIVA CONTRA
RESISTÈNCIA
PATOLOGIES
CAPSULAR LIMITACIÓ EN MES DE 2
DIRECCIONS
Dolor a la mobilització
LIMITACIÓ ACTIVA
IGUAL A LA PASSIVA --- Capsulitis
Artropatia
NO CAPSULAR NORMAL LIMITACIÓ PER DOLOR
i AMB ARC DOLORORS
++++++ MMR
MIXTE .
HIPERÀLGIC
LIMITACIÓ MOLT
DOLOROSA
LIMITACIO ACTIVA
IGUAL I MOLT
DOLOROSA
+++ Bursitis subacromial
Tendinitis càlcica
Capsulitis adhesiva fase 1
DE RUPTURA
(PSEUDOPARALÍTIC)
NORMAL E INDOLORA DÈFICIT D’ELEVACIÓ A
30º ---
Ruptura massiva
Neuropatia
REFERIT NORMAL normal ----------- Cervicobraquailgia no
deficitaria
MIOFASCIAL NORMAL. DOLOROSA NORMAL. DOLOROSA ++++ ------ Fibromiàlgia

• La majoria de les proves que valoren el manegot de
rotadors tenen elevada sensibilitat però baixa
especificitat.
• Moltes son positives en presència d’altres malalties.
Maniobres contraresistència

1. MANIOBRA DE HAWKINS
2. MANIOBRA DE JOBE
3. MANIOBRA DE PATTE
4. SIGNE DE NEER
5. TEST DE GERBER
6.TEST DE YERGASON
7. TEST DE SPEED
8. ROTACIO EXTERNA CONTRARESISTENCIA
9. MANIOBRA DE YOCUM
10. TEST DE LLENADO DE LA JARRA
11. DROPING SIGN

• Es la maniobra més important. El braç en antepulsió i el colze en 90º de
flexió. L’explorador amb la ma al colze del pacient, força la rotació interna i
desprès la rotació externa. Es un signe de impingement.
1. Maniobra de Hawkins

Amb el braç en rotació interna es desplaça passivament en elevació . És positiu si
el dolor apareix en la meitat de l’arc”.
Determina la gravetat de l’atrapament segons l’angle en el que es produeix el dolor
Per sobre de 90º…….. Lleu
Per sota de 60º ……….Greu
4. Signe de Neer

• Maniobra de Hawkins (impingement)
• Maniobra signo de Neer
• Son molt sensibles i discriminatories. Generen una
reducció de l’espai subacromial
• Si son negatives es pot descartar el compromís
subacromial.

3. Maniobra de Jobbe
• Maniobra d’abducció contrarresistència
• Avalua al SE. Amb el braç en flexió de
90º, el colze en extensió i l’avantbraç en
màxima pronació amb el dit polze
apuntant a baix.
• S’aplica contraresistència
• Si apareix dolor indica patologia del
supraespinós i si el pacient no es capaç
de mantenir la posició indica ruptura
parcial o complerta

4. Maniobra de Patte
• Valora l’infraespinós i el rodó menor ( rotadors externs)
• Rotació externa contraresistència amb el colze a 90º de
flexió i al costat del cos

5. Test de GERBER
• Avalua el Subescapular . Rotació interna contra resistida

6. Test de Yergason
• Avalua el tendó bicipital. Amb el braç en adducció , colze en flexió a
90º i l’avantbraç en pronació. Es demana una supinació resistida de
l’avantbraç. L’aparició de dolor a la correteria bicipital suggereix
tendinopatia bicipital

7. Test de Speed
• Avalúa el tendó bicipital. Es demana una flexió resistida amb el
braç en supinació complerta. És positiu si apareix dolor a la
corredera bicipital

8. Maniobra de Yocum ó test de
impingement

• Regla clínica: si un pacient te debilitat del supraespinós:
– Maniobra de Jobbe (aixecar el braç contra resistència amb el polze abaix),
– Debilidad a la rotación externa
– Test de Neer +,
• La probabilitat de una ruptura és del
98%.
• Si té , 2 d’aquests signes i més de 60 anys, la probabilitat de
ruptura segeix sent de 98%.
• Si no te cap d’aquests dos signes, la probabilitat de ruptura és
nomès d’un 5% .

1. SIGNES D’ALARMA. RED FLAGS
• Pèrdua de pes o història prèvia de càncer
• Febre o AEG
• Deformitat o tumefacció
• Debilitat significativa no deguda al dolor
• Sospita de malignitat
• Dèficit sensitiu-motor significatiu o progressiu
• Compromís vascular o respiratori
• Dolor intens inexplicable
ALGORITME ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA
DERIVACIÓ URGENT a COT o a MEDICINA INTERNA

• SOSPITA FRANCA DE LESIÓ ÒSSIA: LUXACIÓ O FRACTURA
.
COT. URGENT
RX
COT. URGENT
SI DUBTE
+
2. TRAUMATISME ?

• Patología Pleuropulmonar o hepatobiliar, o pancreàtica
• Tumor de Pancoast
• Cardiopatia isquèmica
• Síndrom del congost toràcic
• Patologia víscera abdominal
TRACTAMENT ESPECÍFIC
3. PATOLOGIA NO MÚSCUL-ESQUELÈTICA ?

NEUROPATIES:
RADICULOPATIA- MIELOPATIA
NEUROPATIES PER ATRAPAMENT
LESIO PLEXE BRAQUIAL
NEURALGIA AMIOTRÒFICA
PAT. INFLAMATORIA:
ARTRITIS REUMATOIDEA
ESPONDILOARTROPATIA
M. DE PAGET
DSR O SD ESPATLLA - MA
REUMATOLOGIA
NEUROLOGIA-RHB
4. CAUSES EXTRÍNSIQUES ?

• No sempre es possible fer un correcte diagnòstic diferencial
• Freqüentment associat
• Dolor a la palpació o mobilització cervical es sugerent, pero no existeixen
maniobres específiques .
– Presència de parestèsies i /o dèficit sensitiu
– Dèficit motor
– Maniobres exploratòries específiques.
• Es important l’exàmen neurològic de l’extremitat per diagnosticar
radiculopatíes o mielopatíes.
• MANIOBRA DE SPURLING: (compresió axial de la columna cervical amb
reproducció del dolor). Té una especificitat del 93% per radiculopatía
cervical. Però una sensibilitat es de sólo 30%
ALGORITME ESPECÍFIC
5. PATOLOGIA CERVICAL ?

• REVISAR CRITERIS DIAGNÒSTICS DE FIBROMIÀLGIA
ALGORITME ESPECÍFIC
GUIA DE FBM I FC DE LA REGIÓ SANITÀRIA DE
GIRONA
6. FIBROMIÀLGIA ??

ESPATLLA DOLOROSA D’ORIGEN MÚSCUL-
ESQUELÈTIC
• EXPLORACIÓ FÍSICA DIRIGIDA:
– MOBILITAT ACTIVA
– MOBILITAT PASSIVA
– MANIOBRES CONTRARESISTÈNCIA

1. PATRÓ CAPSULAR
• MOBILITAT ACTIVA LIMITADA = MOBILITAT PASSIVA LIMITADA
• MCR NEGATIVES. ( poden ser + per dolor)
– CAPSULITIS ADHESIVA
– ARTROPATIA DEGENERATIVA O INFLAMATORIA
ANALGÈSIA: PARACETAMOL O AINES
DERIVACIÓ A REHABILITACIÓ. URGENT

2. PATRÒ NO CAPSULAR
• MOBILITAT PASSIVA NORMAL
• MOBILITAT ACTIVA DOLOROSA AMB ARC DOLOROS
• MCR ++++ ( HAWKINS I NEER)
– M. MANEGOT DE ROTADORS
– TENDINITIS BICIPITAL
– BURSITIS SUBACROMIAL
– PAT. ACROMIOCLAVICULAR
– SD MIOFASCIAL ?
ANALGÈSIA: PARACETAMOL O AINES 2-3 setmanes
INMOBILITZACIÓ SI DOLOR INTENS:màxim 1 setmana
INFILTRACIO SUBACROMIAL ??. Si dolor intens
DERIVACIÓ A REHABILITACIÓ.

2. PATRÒ MIXTE: ESPATLLA HIPERÀLGICA
• LIMITACIÓ PASSIVA LIMITADA PER DOLOR INTENS
• LIMITACIÓ ACTIVA LIMITADA PER DOLOR INTENS
• MCR POSITIVES
– TENDINITIS CÀLCICA
– BURSITIS SUBACROMIAL AGUDA
– CAPSULITIS ADHESIVA FASE 1
ANALGÈSIA: PARACETAMOL O AINES
INMOBILITZACIÓ SI DOLOR INTENS 2-3-SETMANES
INFILTRACIO SUBACROMIAL ??
DERIVACIÓ A REHABILITACIÓ. URGENT

4. PATRÒ DE RUPTURA. ESPATLLA
PSEUDOPARALÍTICA
• Limitació mobilitat activa
• Mobilitat passiva normal
• MCR ++++ (especialment test de Jobbe)
– RUPTURA PARCIAL
– RUPTURA MASSIVA
DERIVACIÓ COT URGENT
DERIVACIÓ RHB
< 60 ANYS
> 60 ANYS

5. SOSPITA INESTABILITAT GLENOHUMERAL ?
• Freqüent en gent jove esportista.
• Es important detectar-la per evitar artropatia glenohumeral a llarg termini.
• Des de luxacions, subluxacions a clínica d’inestabilitat anterior
• MOBILITAT PASSIVA NORMAL. INCLOS HIPERLAXITUD
• MOBILITAT ACTIVA NORMAL
• MCR + -
• MANIOBRA D’ APREHENSIÓ +++ : Te una alt valor diagnòstic (Abducció fins 90º i es flexiona el colze.
Desprès es rota externament amb una pressió suau anterir. Produeix sensació d’aprehensió.
DERIVACIÓ COT

CIRCUIT DE DERIVACIONS
REHABILITACIÓ URGENT PATRÒ CAPSULAR
ESPATLLA HIPERÀLGICA
REHABILITACIÓ NORMAL PATRÒ NO CAPSULAR
RUPTURA > 60 ANYS
COT URGENT RUPTURA < 60 ANYS
COT NORMAL INESTABILITAT

FARMACOLÒGIC
• A la fase aguda es poden donar AINE durant 7-10 dies i recomanar
repòs relatiu, evitant els moviments que produeixen dolor. S'ha vist
que els AINE sí que han demostrat superioritat respecte al placebo per
millorar l'abducció de l'espatlla dolorosa.
• És aconsellable que el pacient s'incorpori a les seves tasques
habituals de manera progressiva.
• Valorar de nou el pacient al cap de 2-3 setmanes.

RX simple
• No es necessari Rx de forma sistemàtica
• Des d’ AP:
• Dubte diagnòstica
• Antecedent traumàtic.
• Limitació en la mobilitat passiva.
• Sospita de patología intrarticular.
• Antecedent de neoplàsia.
• Dolor de característiques inflamatòries.
• Antecedent de malaltia reumàtica.
PROVES COMPLEMENTÀRIES

Ecografia
• Permet estudi dinàmic
– Permet estudi de la integritat del manegot
( ruptures parcials o complertes)
– Permet diagnòstic de calcificacions
– Permet el diagnòstic de bursitis
subacromial
– Permet infiltracions ecoguiades
– No serveix per estudiar la càpsula ni el
labrum

ARTROGRAFIA
• ESTUDIS PREOPERATORIS

EN PACIENTS ASSIMPTOMÀTICS
¡¡¡¡¡¡¡
•Afectació parcial o total manegot en el
4% de les persones menors de 40 anys
d'edat i en més del 50% de les persones
majors de 60 anys.

DIAGNÒSTIC ESPECÍFICDIAGNÒSTIC ESPECÍFIC
ALGORITME DE REHABILITACIÓ

Estudi ecogràfic del manegot de rotadors
ESTUDI DINÀMIC. IMPIGEMENT

SUPRAESPINÓS LONGITUDINAL ( PACIENT)
HÚMER
HÚMER

SUPRAESPINÓS TRANSVERSAL ( PACIENT)
DELT
HÚMER
10 Mhz
HÚMER
DELT DELT
se
HÚMER
7,5 Mhz

DELT
SE
HÚMER
HÚMER
SUPRAESPINÓS TRANSVERSAL COMPARATIU BILATERAL ( PACIENT)

INFRAESPINÓS LONGITUDINAL ( PACIENT)
HÚMER
INFRA
DELTOIDES
HÚMER
DELTOIDES

METODOLOGIA PER OBJECTIUS

OBJECTIUS DEL TRACTAMENT
• Control del dolor
• Recuperar la mobilitat passiva
• Evitar moviments compensatoris
• Restablir el ritme escapulo-humeral normal
• Reprogramar les sinergies musculars
• Recuperar el control motor
• Modificar els factors etiopatogènics
• Ensenyar normes d’autocura i reeducació postural

TRACTAMENT REHABILITADOR
• TERÀPIA FÍSICA
• TERÀPIA MANUAL
– CINESITERÀPIA PASSIVA
– TÈCNIQUES ESPECIALS
• CINESITERÀPIA ACTIVA
– INDIVIDUAL
– GRUPAL
• INTERVENCIONS EDUCATIVES
• MODIFICACIO AVD i ERGONOMIA

1. Teràpia física
• ELECTROTERÀPIA:
• Ultrasons pulsats.
• TENS.
• Iontoforèsi en calcificaciones.
• Termoteràpia: onda corta, microondas

2.- TERÀPIA MANUAL

3. CINESITERÀPIA ACTIVA
• Exercicis pendulars
• Autopassius i flexibilitzants
• Estabilització glenohumeral: ex
propioceptius
• Cadena cinètica tancada
• Cadena cinètica oberta
• Estabilització escapulotoràcica
• Ex contraresistència

Cinesiteràpia activa

TÈCNIQUES ESPECIALS: NEUROMUSCULARS

TRACTAMENT GRUPAL
• 4 SETMANES.
• 3 DÍES PER SETMANA.

INDICACIONS QUIRÙRGIQUES
• RUPTURA MASSIVA
– PACIENTS ACTIUS
– ABANS DE 3 MESOS DEL TRAUMATISME
– QUAN LA FRACTURA ESTÀ CONSOLIDADA
– ES DECARTA CAPSULITIS

• CIRURGÍA ARTROSCÓPICA
• CIRURGÍA OBERTA
Tractament quirúrgic

BENEFICIS DE LA CIRUGÍA ARTROSCÒPICA
• El desbridament artroscòpic, mes conservador.
• Millor visualització de la lesió (tant bursal com articular).
• Menys dolor postoperatori.
• Menys rigidesa post quirúrgica.
• Menys tems d’ingrés hospitalari.
• Recuperació mes ràpida.
• Mateixos resultats a llarg termini que cirurgia oberta

ARTROSCÒPIA
1. Bursectomía i netega dels teixits
2. Extirpació de la vora anterior de l’acròmion
3. Secció del ligamento coracoacromial
4. Extirpació de 1-1.5 cm distals de la clavícula

INDICACIONS CIRURGIA
• Depèn de molts factors
– Edat
– Dolor
– Limitació funcional
– Fracàs del tractament conservador 3-6 mesos
– S’ha d’objectivar una lesió causant
• Compromís subacromial
• Artropatia degenerativa acromioclavicular
• Ruptura parcial
• Ruptura total

INFILTRACIONS
Vía posterior:
• El punt d'entrada es localitza 1cm per sota de la vora externa de
l'espina de l'escàpula en la cara posterior i es dirigeix de forma
perpendicular al plànol cutani en direcció a l’apófisi coracoides.
• Aquesta via s’ha de deixar per capsulitis o artropaties
INFILTRACIONS

Vía lateral:
• El punt d'entrada es localitza en l'espai entre el acròmion i el cap
humeral, amb l'agulla perpendicular al plànol cutani.
• D’ELECCIÓ EN MALALTIA DEL MANEGOT I SD SUBACROMIAL
INFILTRACIONS

• Via anterior:
• L'abordatge anterior té la dificultat que cal evitar l'artèria
acromio-toràcica que baixa per la cara interna de la
coracoides i el nervi circumflex, per la qual cosa se sol
preferir la via posterior.
INFILTRACIONS

Infiltració guiada per ecografia

• Articulació acromioclavicular:
– Amb el braç en posició neutra es localitza la interlínea articular
mitjançant la palpació de les vores articulars.
• Tendinitis Bicipital:
– Amb el braç en lleugera rotació externa es localitza el tendó en
la corrediss bicipital.
INFILTRACIONS

NOUS TRACTAMENTS
• Infiltracions amb àcid hialurònic
• Infiltracions amb toxina botulínica
• Infiltracions subacromials ecoguiades
• Rentat percutàni de les calcificacions
del manegot.
NOUS TRACTAMENTS

• Kinesio-taping
• Moviments imaginaris. Teràpies mirall
• Biofeedback amb ecografia.
NOUS TRACTAMENTS

• Protesi d’espatlla amb transposicions musculars
• Manipulació sota anestesia
• Artròlisi artroscòpica
• Reverse Shoulder Prosthesis (RSP)
NOUS TRACTAMENTS

• Ones de xoc
NOUS TRACTAMENTS

• Factors de Creixement (Plasma Ric en Plaquetes)
NOUS TRACTAMENTS

Espatlla Dolorosa

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Similar to Espatlla Dolorosa

Similar to Espatlla Dolorosa (20)

More from Unitat Docent Medicina de Família i Comunitaria. Canet de Mar

More from Unitat Docent Medicina de Família i Comunitaria. Canet de Mar (20)

Espatlla Dolorosa