Caracterització dels plàstics: constitució, classificació, propietats, aplicacions, processos d'identificació i fabricació, cicle de vida i reciclatge.

1. ELS PLÀSTICS Glòria García García

3. HISTÒRIA  1869 - el cel·luloide  1897 - la caseïna  1909 - la baquelita  1922 - els polímers  1927 - cautxú sintètic  1929 - acetat de cel lulosa  1930 - plexiglàs  1933 - polietilè  1.935 niló. La paraula mòmia deriva del terme "mummiya", que significa betum que és una resina natural.  El plàstic va ser el primer material sintètic creat per l'home.  1938 politetrafluoretilè (tefló)  1941 - Polièsters  1942 - Silicones  1943 - PVC  1953 - millora de la polimerització (Premi Nobel)  1953 - 1999 - període d'expansió

6. La polimerització CH 4 (metà) Etilè MONÒMER Polietilè POLÍMER C H H H H

14. Plàstics Termoestables Termoplàstics Elastòmers Resina de polièster Resina epoxi Baquelita Poliestirè PVC Niló Polietilè Polipropilè Cautxú Neoprè Silicona Melamina

25. TERMOPLÀSTICS . Celofà: - Transparent (amb o sense color) -Flexible i resistent -Brillant i adherent - Aplicacions: embalatge, envasat, empaquetat.

26. ELASTÒMER O TERMOESTABLE . Poliuretà (PUR): . Segons la proporció dels seus components polièster + benzol. . Rígid i dur com el niló. . Tou, elàstic i flexible. Escuma per farcits, matalassos. . Escuma rígida com aïllant tèrmic i acústic: habitatges, vaixells… . Tous: pintures. . Antiadherent: aplicació en terres.

38. Què fer amb els residus plàstics? CENTRES RECICLADORS PLANTA DE TRANSFERÈNCIA PLANTA DE CLASSIFICACIÓ MATERIAL CLASSIFICAT ENVASSOS DE PLÀSTIC LLAUNES TETRA-BRICKS

44. FABRICACIÓ DE PRODUCTES 1 .- Conformació per extrusió: El plàstic en grans s'aboca sobre la tremuja i es fa passar per un eix giratori que s'escalfa fins a 250 º C, obtenint una pasta uniforme. El plàstic surt en forma de fil per la boca. Se sol utilitzar aquest mètode amb termoplàstics.

45. EXTRUSIÓ

47. BUFATGE

49. CALANDRATGE

50. S'introdueix en la tremuja el plàstic granulat, el cargol gira i empeny el material a l'interior d'un motlle refrigerat amb aigua per que el plàstic es solidifiqui. El motlle s'obre i expulsa la peça. Aquest mètode sol aplicar-se amb termoplàstics, per fabricar sèries de peces de formes senzilles. També es pot aplicar a termoestables sempre que es controlin els valors de pressió i T. 4 .-Injecció:

51. INJECCIÓ

53. És un mètode similar al de compressió, però en aquest cas el plàstic és empès per un èmbol a l'interior d'un motlle. Per fabricar grans sèries de peces s'utilitzen motlles iguals disposats en forma de raïm. Un canal de distribució és l'encarregat de fer fluir la pasta a tots els motlles . Aquest mètode se sol utilitzar amb termoplàstics. 6 .- Transferència:

54. Es posa una làmina de plàstic amb les mesures desitjades sobre el motlle, amb un llum d'infrarojos s’estova el plàstic i per l'altra cara de la làmina es succiona l'aire creant un buit. D'aquesta manera el material es desplaça adoptant la forma del motlle. És un mètode adequat per a termoplàstics. 7 .- Termoconformació:

57. ESCUMEIG

59. 11 .- Filatura